«La UOC té com a principi bàsic ser una universitat d'avantguarda tecnològica, altament innovadora en el model d'aprenentatge i un referent de qualitat acadèmica i investigadora». És així com la rectora Imma Tubella defineix la raó de ser de la Universitat. Però mantenir una institució capdavantera demana estar en una evolució constant.

Per aquest motiu la Universitat va decidir, a començament del 2008, repensar el seu model educatiu perquè estigués acord amb la societat actual. «L'evolució de les tecnologies i les metodologies en els últims anys ha estat importantíssima. Fa deu anys no podies proposar coses que ara pots fer i que modifiquen les formes d'ensenyament i aprenentatge», afirma la vicerectora d'Innovació, Begoña Gros, que ha participat activament en el procés de revisió i actualització.

L'elaboració del nou model ha estat una feina conjunta entre diversos grups de la Universitat. El nou document, que vehicularà el mètode d'ensenyament a la UOC a partir del curs vinent, ha requerit una anàlisi del model anterior, un replantejament d'aquell model i la creació d'unes línies de futur per on ha de transitar.

Les activitats d'aprenentatge, element central

La diferència més gran amb el model anterior és que el centre d'aquest és ocupat per les activitats d'aprenentatge i no per l'alumne com fins ara. Però segons Gros, això no vol dir que l'estudiant hagi perdut protagonisme, ja que «continua al centre, però ara hem volgut emfatitzar les competències que adquireix per mitjà de les activitats».

Per a Xavier Mas, de l'Oficina Oberta d'Innovació i part implicada en el procés d'actualització del model, aquest nou punt de vista el situa plenament en els paràmetres de l'espai europeu d'ensenyament superior: «Un dels requisits essencials de l'EEES és posar al centre allò que fa l'estudiant per a aprendre, és l'estudiant fent coses, desenvolupant la seva activitat, i nosaltres també ho hem enfocat d'aquesta manera».

Però no es tracta d'un centre aïllat. Hi ha tres elements que envolten les activitats d'aprenentatge i l'alumne i donen sentit al model. Així, són part fonamental del nou model l'acompanyament que l'estudiant té durant el procés formatiu per mitjà dels professos i tutors, els recursos per a l'aprenentatge i la col·laboració amb els altres estudiants. Aquest últim element és un altre aspecte clau del nou model. Per a Gros, l'evolució d'internet «permet utilitzar eines de xarxes socials d'una manera molt més fàcil que abans, i això facilita que entre els estudiants es puguin generar moltes més activitats conjuntes».

Vuit eixos vertebradors

Amb el propòsit d'evolucionar al mateix temps que ho fa la xarxa, el nou model proposa vuit eixos temàtics que permeten orientar aquesta evolució cap a un sistema d'e-learning de nova generació, centrat en la flexibilitat i en la participació.

Per tal d'assolir aquests objectius, el model proposa la següent evolució de cada un dels vuit eixos temàtics:

• Activitats d'aplicació – Activitats d'indagació: L'objectiu d'aquest eix és introduir activitats d'indagació, que siguin col·laboratives i immersives; per exemple, en mons virtuals en 3D. També es volen fomentar les activitats sense una única solució vàlida, en què la finalitat no és trobar respostes, sinó generar noves preguntes que permetin a l'estudiant aprofundir en la temàtica plantejada.
• Materials didàctics – Gestió de continguts: La UOC proposa un camí que, sense perdre de vista el material didàctic existent al començament de l'assignatura, vagi cap a la gestió d'uns materials vius, que es creïn i s'actualitzin durant el curs.
• Continguts textuals – Continguts multimèdia: Sense deixar de banda el text, cal oferir als estudiants continguts que estiguin en sintonia amb els formats, els llenguatges i els sistemes de visualització predominants actualment a internet. Aquests continguts no necessàriament han de ser creats per la Universitat, sinó que es poden fer servir continguts disponibles a la xarxa.
• Comunicació asíncrona – Comunicació síncrona: Totes dues opcions han de conviure en el procés evolutiu de l'estudiant durant el seu pas per la nostra universitat. L'objectiu és que l'estudiant tingui accés a espais de comunicació de missatgeria instantània i xat (de text, veu i vídeo) associada a l'aula, tant per a poder intercanviar opinions de manera informal com per a treballar en equip amb els companys.
• Aula virtual – Espais 2.0: Fins ara el model de la UOC s'ha basat en l'aula virtual com a únic centre d'ensenyament. El que es vol fer amb el nou model és anar un pas més enllà i aprofitar les possibilitats del món 2.0 introduint en el procés educatiu eines com wikis, blogs, dossiers d'aprenentatge i xarxes socials, entre altres.
• Web – Mons virtuals: En aquest eix es proposa introduir activitats d'aprenentatge en mons virtuals, a l'estil de Second Life, Active Worlds i Entropia Universe. Aquestes activitats es poden fer de manera puntual, com a part d'una activitat fora d'aquest món immersiu, o fins i tot es pot realitzar una immersió total de la docència en el món virtual.
• Ordinador – Altres dispositius: D'un temps ençà, el materials de la UOC són adaptats per a fer-los accessibles des de dispositius portàtils. El nou model defensa aquesta línia de treball i la vol potenciar encara més.
• Avaluació d'aprenentatges – Avaluació de competències: L'estudiant ja no ha de demostrar quins ensenyaments ha après, sinó quines competències ha adquirit. Per a avaluar aquest nou plantejament es vol introduir, a més del seguiment continu de les activats d'aprenentatge, l'autoavaluació, l'avaluació entre iguals i l'avaluació transversal.

Un model en evolució contínua

Segons Gros, el model s'ha fet a tres anys vista, «però, segurament, d'aquí a tres anys hi haurà aspectes que s'hauran de revisar», motiu pel qual s'ha volgut fer un document «dinàmic». Per això des del Vicerectorat d'Innovació s'ha previst un seguiment del desenvolupament i els mecanismes necessaris per a actualitzar el model.

Per a Xavier Mas, una de les claus que possibiliten aquesta actualització contínua són els eixos temàtics, els quals «contribueixen a fer que el model floti damunt d’internet. Si la xarxa evoluciona amb nous usos, els eixos es poden modificar perquè vagin d'acord amb les necessitats formatives i l'evolució tecnològica».

Pròxims passos

El mes de maig passat Gros va presentar a l'equip propi de la Universitat el model, el qual ja s'havia discutit abans a la Comissió Acadèmica, a la de Programes i a la de Campus. Els passos a partir d'ara seran, en un principi, reunir-se amb els diferents estudis i acabar de distribuir entre els membres de la Universitat el text del nou model educatiu.

Amb tot, el nou model educatiu no ha fet més que començar a caminar. «Encara hi ha molt camí per fer», conclou la vicerectora d'Innovació.

A mitjan maig s’ha completat la primera fase del projecte de gestió del lideratge (batejat com a UOC&ROL per l’equip d’experts), que ha estat impulsat des de l’Àrea de Persones. Aquest programa, que es va engegar el mes de novembre passat, s’adreça a totes les persones que formen part de l’equip directiu de la Universitat.

L’objecte del programa és detectar el conjunt de competències clau que cal que tingui qualsevol persona en posició directiva a la UOC, avaluar les competències de les persones que ocupen aquests llocs i ajudar-los a assolir el nivell òptim d’aquestes competències. A més, així també es respon a algunes de les necessitats detectades en el projecte d'anàlisi de la comunicació interna en l'organització, engegat per l’Àrea de Comunicació ara fa una mica de temps.

Per al disseny, l’execució i la implantació d’aquest projecte, la UOC ha demanat a ePeople-c que ens acompanyi en tot el procés.

Programa UOC&ROL

Després de la sessió de presentació del projecte, que va tenir lloc el 19 de novembre, els mateixos participants van seleccionar un panel d'experts. Aquestes persones van ser les encarregades, després d’algunes sessions de treball, d’establir un conjunt de competències clau –i els seus comportaments associats– necessàries per a desenvolupar una posició directiva a la UOC.

A partir d'aquestes competències, el pas següent ha estat avaluar en quin nivell es troba cada participant en el programa en relació amb aquestes competències. Amb aquesta finalitat, les persones que formen part de la direcció operativa i de programa han fet sessions d'avaluació: tancades de dos dies en un hotel a prop de Terrassa, liderades per un consultor, en les quals, mitjançant diferents activitats, s’observaven els diferents comportaments en situacions de pressió, d’incertesa, de manca d’informació o de caos.

Al seu torn, els directors i directores d'àrea, directors d'estudis i caps de gabinet s’han sotmès a un qüestionari 360º, mitjançant el qual s’autoavaluaven i els resultats es contrastaven amb els de l’avaluació feta per un mínim de dotze persones de l’equip propi de la Universitat (amb la possibilitat d’afegir-hi proveïdors externs), prèviament escollides per aquest equip.

Primeres valoracions

Cesc Salamé i Roser Soler, de l’empresa ePeople-c, ens fan una valoració de com ha anat el programa fins ara: «En aquesta primera fase ens hem centrat en la preparació del que ha de ser l’objectiu principal d’aquest programa, que és el desenvolupament de les competències de lideratge dels directius de la UOC. Així, especialment en les avaluacions amb els directors operatius i els de programa s’han començat a treballar aprenentatges tant de les competències seleccionades com de treball en equip. A més, és molt important el valor que han donat els participants al fet de compartir amb altres persones de la institució experiències fora de l’entorn de treball. Això els ha fet constituir-se en un equip amb uns lligams especials en tornar a l’activitat diària».

Segons els consultors, «ara comença el repte de desenvolupar les competències de lideratge de cadascun dels directius de la UOC, i això és un camí de millora contínua, que té un punt de partida en els tallers de treball que ja han començat a final de maig. Ara bé, per l’entusiasme i l'energia que ens han mostrat els participants fins ara, estem segurs que serà tot un èxit».

De la mateixa manera, Josep Ginesta, director de l’Àrea de Persones, ens explica el perquè de tot plegat: «Vàrem iniciar aquest projecte perquè molts dels directors de la UOC ens ho demanaven i, alhora, perquè amb el creixement de la institució s’evidencia més necessitat de desenvolupar les habilitats directives». Al mateix temps, explica que «el model triat respon a la necessitat de trobar-ne un que fos prou flexible per a adaptar-se a la realitat de la UOC i que fos obert als nostres valors i per a un model on es prima la rendició de comptes als professionals, però on, alhora, les persones han de créixer com a tals».

Segona fase en marxa

Un cop closa aquesta primera fase, en la qual han participat activament els membres del Consell de Govern, els caps de gabinet, els directors i directores d'àrea, els directors d'estudis, els directors i directores de programa i els directors i directores de grups operatius de la Universitat, a final de maig s’ha iniciat una segona etapa amb tallers específics per a millorar les competències dels participants. Aquesta segona fase s'acabarà la primera quinzena de juliol.

Per Laura Catalán

La II Jornada de l'Institut Internacional de Postgrau, dirigida al món empresarial, que va tenir lloc el 19 de maig, aquest any s'ha centrat en la formació i la innovació com a eines per a superar l'actual situació de crisi econòmica i hi ha col·laborat el Vicerectorat d'Innovació de la UOC.

Segons Josep Maria Duart, vicerector de Postgrau i Formació Continua, «la voluntat de l'Institut, que fa un any que es va crear, és fer trobades amb el món empresarial com a mínim un cop a l'any, encara que també intentarem fer alguna mena d'activitat més contínua». Aquesta segona edició de la Jornada ha tingut una setantena de participants provinents d'empreses amb les quals l'Institut treballa en l'àmbit de la formació.

La innovació com a procés

La jornada s'ha estructurat entorn de dues conferències i la participació dels assistents en tallers sobre el tema de la innovació aplicada a l'empresa. La primera conferència ha anat a càrrec d'Iñaki del Río, director de l'Instituto Ibermática de Innovación, que es dedica a la recerca amb la finalitat de promoure solucions i serveis innovadors basats en les TIC. Des d'aquest institut han creat una eina de gestió de la innovació, única a Espanya, que s'ha aplicat a empreses com BBVA, Iberdrola o restaurants d'alta gastronomia i prestigi internacional, com el de l'Arzak o el de Martín Berasategui. Per a del Río «encara són molt poques les empreses que han alineat l'estratègia d'innovació, que ha de ser compartida per tota estructura organitzativa, amb la pràctica». Segons del Río a les empreses espanyoles hi ha poca cultura de la innovació «com a procés que s'ha de gestionar i que necessita, per tant, una estratègia, una planificació, una pràctica i una medició de resultats».

L'empresa i les xarxes socials

Una altra aportació entorn de la innovació aplicada a les empreses ha estat la que ha fet Genís Roca, soci-director de RocaSalvatella, que ha parlat de la influència de les xarxes socials per internet en l'activitat de les empreses. Segons Roca, «els grans canvis tecnològics que han aparegut en els darrers vint anys modifiquen l'estructura social, cosa que comporta canvis en conceptes com autoritat, identitat, participació i també empresa, negoci o carrera professional». En aquests moments, segons el ponent, «les empreses han de centrar l'atenció en les xarxes socials tenint en compte que la presència a internet és la suma de les coses que diuen de tu i no del que has publicat».

Roca ha posat com a exemple d'ús adequat de les xarxes socials el que va fer Barack Obama en la seva campanya presidencial. Segons Roca, l'actual president nord-americà va utilitzar la xarxa com a canal de segmentació de públics i, per tant, de missatges, cosa que li ha permès, entre altres coses, tenir un canal al Facebook específic per a estudiants universitaris. Roca també considera que «avui és indispensable que les empreses i institucions utilitzin les xarxes socials com a canals directes de comunicació tan segmentats com sigui possible. D'aquesta manera s'evita la interpretació que fan els mitjans de comunicació del missatge que es vol transmetre».

La jornada s'ha completat amb la participació dels assistents als diferents tallers que s'han organitzat sobre habilitats digitals, accessibilitat davant dels reptes tecnològics i l'ús d'aplicacions com WPF, Visual Studio, Sharepoint o Silverlight, entre altres. En un altre taller els participants han pogut avaluar la seva capacitat d'innovar per mitjà del joc de l'empresa Ibermática «Enkidu, el viatger del temps». Els tallers han comptat amb la col·laboració de les empreses Ibermática, Rocasalvatella, Raona i Technosite.

Per Marta Catafal

La UOC celebra els deu anys d'aquesta titulació amb la mirada posada en el nou grau adaptat al pla de Bolonya, que es començarà a aplicar el pròxim setembre.

La cita s'ho valia. Estudiants, graduats i l'equip docent de Filologia Catalana es van trobar a la UOC per celebrar els primers deu anys d'aquesta titulació, per conèixer alguns dels treballs de recerca que s'han fet en aquest àmbit i, sobretot, per afrontar la transició d'aquests estudis cap a l'espai europeu d'ensenyament superior amb la posada en marxa d'un nou grau.

El primer director que va engegar la titulació dintre dels estudis d'Humanitats i Filologia, Isidor Marí, va reconèixer la tasca feta per tutors, professors i consultors durant aquesta dècada. «Vam tenir la sort de trobar persones amb ganes de fer coses noves. Un dels punts forts de l'inici de la titulació va ser la constitució d'un bon equip de professorat propi», recordava Marí. I els auguris de futur van ser molt optimistes. «No manquen projectes per als 10 anys que vindran. Segur que seran apassionants», va dir Marí.

El mateix pronòstic va fer Carles Sigalés, director dels actuals estudis d'Arts i Humanitats: «El millor en aquest camp encara ha de venir. Estem molt il·lusionats i estic segur que tenim el potencial per a poder-ho fer», va dir.

Uns estudis consolidats

La posada en marxa de Filologia Catalana el curs 1998-99 va coincidir amb un moment de crisi d'aquests estudis. El nombre de matriculacions a totes les universitats va començar a davallar, però la UOC va saber sortir-se'n millorant la qualitat del sistema. Ho explicava el successor d'Isidor Marí en el càrrec de director d'estudis de Llengües i Cultures, Joan Pujolar. «La UOC va tenir un paper important a l'hora de convèncer la Generalitat que s'havia de continuar amb la titulació», deia. No va ser fins al curs 2002-2003 que Filologia Catalana va experimentar una recuperació amb 323 matriculats. Actualment la llicenciatura té 553 matriculats, la qual cosa converteix la UOC en la universitat amb més alumnes que la cursen de tot el territori de parla catalana. «Tenim el 60% de tots els estudiants de Filologia Catalana del món», explicava amb un punt d'ironia Pujolar.

El nou grau a punt

Per tal d'adaptar-se al pla de Bolonya, la UOC ha dissenyat un nou grau de Llengua i Literatura Catalanes que començarà a impartir-se el pròxim mes de setembre. Segons el professor Joan Pujolar, aquesta transició cap a l'espai europeu d'ensenyament superior dóna més llibertat a l'hora de dissenyar els plans d'estudis, però també exigeix més responsabilitat a docents i estudiants. «Obliga que hi hagi més qualitat», va afirmar.

Aquest nou grau i el grau d'Humanitats, en marxa des del setembre de l'any passat, formen el nucli principal dels nous estudis d'Arts i Humanitats, que fusionen els antics estudis d'Humanitats i de Llengües i Cultures. La creació d'aquests nous estudis és, per al seu director, Carles Sigalés, un impuls molt important per a la llengua i la literatura catalanes. Per a Sigalés «la llengua i la literatura catalanes continuaran essent un eix central, en el qual volem seguir fent docència, però també recerca. Estem prou consolidats per a treballar en aquest camp», va assegurar. El repte del nou grau és, segons Joan Pujolar, «entroncar amb les tradicions culturals del país» i donar projecció als estudis adaptant-los a la societat actual.

El paper de la recerca

L'altre eix de la jornada va ser la recerca i s'hi van presentar alguns dels millors treballs de final de carrera i de doctorat. Dos reconeguts investigadors, Joan Lluís Marfany, de la Universitat de Liverpool, i Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, van impartir dues conferències. Marfany va parlar sobre els termes de la Decadència i la Renaixença en la història lingüística i cultural de Catalunya, unes etiquetes que va sotmetre a una revisió crítica: «Deixem-nos de Decadència i Renaixença, però tampoc no ho substituïm per una terminologia tècnica», va apuntar. Per a Marfany, cal tenir en compte el context històric de cada moviment. «El nostre passat és el que és; com a catalans ens toca assumir-lo i com a professionals de Filologia l'hem d'explicar i no amagar», va concloure.

Per Salvador Tordera

Des de la seva aparició, en els anys vuitanta, el moviment pel programari lliure ha anat guanyant impuls i adeptes fins a convertir-se en una alternativa real al programari de propietat. El monogràfic del nou número, el 8, de la revista digital IDP.Revista d'Internet Dret i Política analitza les raons per les quals el programari lliure és una aposta òptima per a les necessitats de l'anomenada administració electrònica.

Segons el director dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, i membre del Consell de Redacció d'IDP, Agustí Cerrillo, el programari lliure representa una oportunitat immillorable per a les administracions per tres raons: «la possibilitat de reutilització i la interoperabilitat amb les aplicacions que usa l'administració, la reducció de costos d'implementació i desenvolupament i perquè és una aposta política a favor de la filosofia de compartir que hi ha al darrere d'aquest moviment i de les institucions del programari lliure». El director també afirma que la seguretat del programari és un dels seus punts forts, ja que «un nombre més gran de persones hi tenen accés per a detectar els errors i aplicar-hi les millores».

Monogràfic sobre el programari lliure

El monogràfic del número 8 d'IDP és format per quatre articles. Per a comprendre la rellevància del programari lliure des del punt de vista jurídic, David Jacovkis, vicepresident del Free Knowledge Consortium, defineix el programari lliure com a producció col·lectiva de coneixement i en repassa l'evolució històrica fins a l'actualitat. Al seu torn, Malcolm Bain, advocat i soci fundador del despatx barceloní ID Law Partners, analitza les millores de la nova llicència GPLv3 (General Public Licence), publicada el juny del 2007 per a afrontar les noves amenaces contra l'alliberament del programari.

Els periodistes Carlos González i Oriol Ferran desgranen els avantatges del programari lliure aplicat al sector públic en el seu article «El programari lliure i les administracions públiques». Els autors també presenten una relació de projectes i programes actuals de diverses administracions públiques que han optat per la implementació i l'ús d'aquest tipus de programari. En la mateixa línia, Francisco Huertas, responsable del projecte gnuLinEx de la Junta d'Extremadura, advoca pel programari lliure com a factor clau en la transició cap a l'administració electrònica emergent en el seu article «El programari lliure com a element de desenvolupament de l'Administració electrònica».

El nou número d'IDP es complementa amb els articles de J. Ignacio Criado i Guadalupe Martínez (professors ajudants de la Universitat Autònoma de Madrid i de Granada, respectivament) sobre el blogging en els comicis municipals del 2007; també hi participen el professor de Dret mercantil i de Dret i noves tecnologies de la UOC, Miquel Peguera, amb l'article «Infracció de drets de marca a les plataformes de subhastes en línia i aplicació de les normes d'exclusió de responsabilitat», i la professora de Dret civil de la UOC, Aura Esther Vilalta, amb l'anàlisi «La cultura del diàleg i la justícia relacional com a “tercera via”».

Finalment, aquest vuitè número conté ressenyes de congressos i seminaris del sector del dret i la política i també el recull d'actualitat jurídica i normativa publicada en els darrers sis mesos.

IDP fa coincidir la publicació del número 8 amb el canvi de sistema de gestió de la revista. A partir d'aquest número IDP utilitza el sistema de gestió de revistes científiques electròniques OJS (Open Journal Systems), de codi obert, que facilita la gestió del procés de revisió dels articles i la comunicació amb les bases de dades en què la revista és indexada i també millora el seguiment del procés de producció editorial.

Cinquena edició del Congrés IDP

En el mateix àmbit de coneixement que la revista digital, els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC organitzen la cinquena edició del Congrés IDP, previst per al 6 de juliol de 2009. Aquesta vegada, el focus temàtic seran les xarxes socials i els drets individuals, amb el lema «Cara i creu de les xarxes socials».

Per Quim Garcia

Barcelona es va convertir el mes de maig passat en la capital mundial de la tecnologia educativa. Durant quatre dies la ciutat va acollir, amb la UOC com a amfitriona, el congrés de referència internacional del sector, l'IMS Global Learning Consortium, conegut també com el Learning Impact. Aquest esdeveniment va aplegar creadors, institucions, empreses i usuaris de tot el món per a compartir opinions, debatre l'estat de la tecnologia aplicada a l'ensenyament i premiar les millors iniciatives, com per exemple el nou portal de la UOC, que va ser elegit el millor portal educatiu.

Diversos membres de la Universitat van participar en la trobada protagonitzant conferències i tallers. Així, el vicerector de Tecnologia, Llorenç Valverde, va impartir la conferència «European Higher Education Area and Student Centered Learning»; el director adjunt del Vicerectorat de Recerca, Julià Minguillón, va participar en la taula rodona «Service Oriented Architectures - State of the Art», i Francesc Santanach i Xavier Aracil, tots dos del grup operatiu de Tecnologia Educativa, van presentar el treball «MyUOC, an Adaptive Learning Management System» a la sessió OpeniWorld Demonstrations. D’altra banda, també hi va haver un taller en què es va presentar la UOC com a estudi de cas.

Segons Minguillón, la participació de la UOC en el congrés d'una manera activa ha ajudat a «situar la Universitat com a institució capdavantera en l'ús de certes tecnologies» i recorda que l'IMS Global Learning Consortium té un «gran impacte» entre els professionals de l'aprenentatge virtual, fet que ajuda que la indústria «conegui de primera mà la recerca que els investigadors fan entorn dels estàndards i especificacions».

La meva UOC, millor portal educatiu

El guardó a millor campus virtual que va rebre la Universitat representa un reconeixement internacional important al nou entorn de la UOC, dissenyat per l'àrea de Tecnologia Educativa de la Universitat amb l'objectiu d'oferir una experiència d'aprenentatge més agradable i un entorn adaptable a les necessitats dels estudiants.

Per al responsable del projecte La meva UOC, Xavier Aracil, el que diferencia el portal de la nostra universitat de la resta és «l'aplicació del concepte de web personal dins d’un portal educatiu. L’objectiu és que cada usuari tingui la seva pròpia pàgina d’inici dins el Campus Virtual, amb la informació que vol veure i de la manera que la vol veure».

Un altre aspecte que aquest col·laborador del grup operatiu de Tecnologia Educativa destaca del nou campus és la interoperabilitat amb aplicacions alienes a la Universitat. «La meva UOC és compatible amb la tecnologia de ginys (widgets) de Google i, a més, els usuaris poden crear ginys propis a partir de codi HTML o RSS».

Segon premi consecutiu

Aquest és el segon reconeixement consecutiu que l'IMS Global Consortium dóna a la UOC. Al congrés de l'any passat aquesta institució va atorgar el premi Gold al projecte MyWay, una iniciativa que permet transformar continguts a mida i en diversos formats.

Segons el director de Tecnologia Educativa, Magí Almirall, aquest reconeixement «de dos temes estrella, que ja estan tots dos en ús real, demostra el nivell de les tecnologies que fem servir i especialment de com les apliquem a la UOC».

Per Marta Catafal

Una setantena de persones van participar en les jornades de debat, en què es van analitzar la problemàtica entorn dels serveis TIC. En el context del projecte europeu Delliiss, també es va fer un taller per a conèixer quin ha de ser el perfil professional de l'enginyer TIC de serveis, un primer pas que servirà per a elaborar un programa de postgrau d'aquesta especialitat. La UOC, la UPC i CAST-INFO van ser els organitzadors d'aquesta primera trobada.

En grups de dos, asseguts l'un davant de l'altre, experts del sector de la informàtica es plantejaven qüestions com Quina considera que seria la missió d'un professional enginyer TIC de serveis? o Quines paraules clau definirien aquesta feina? L'objectiu del taller era saber l'opinió d'aquest grup d'experts sobre quines haurien de ser les habilitats i els coneixements de l'enginyer especialitzat en serveis, tenint en compte que és un perfil que no està definit del tot.

Segons Joan Antoni Pastor, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, «en el sector de serveis, la majoria de les innovacions vénen per l'ús de les TIC. Per això moltes empreses han començat a parlar de la necessitat de les TIC i els serveis». Per a Tomàs Aluja, de la Facultat d'Informàtica de la UPC, «el gran avantatge d'aquest nou professional és que aquesta necessitat el posa a prova perquè sigui creatiu i doni respostes als problemes de manera innovadora».

Un futur postgrau

Les entrevistes del taller s'emmarquen dins el projecte europeu Delliiss, en el qual participen la UOC, la UPC i sis universitats europees més. Totes treballen amb empreses per a definir nous programes formatius emergents.

De les enquestes del taller de la UOC i la UPC no s'obtindran, però, uns resultats definitius, sinó que les respostes es posaran en comú amb les conclusions de les altres universitats que participen en el projecte. De tot plegat en sortirà el conjunt de coneixements i d'habilitats que hauria de tenir l'enginyer TIC de serveis i s'enfocarà a la formació per mitjà d'un postgrau. «A partir d'aquí –explica Pastor– farem uns dissenys curriculars de formació necessària a nivell de postgrau».

Necessari en el mercat laboral

Davant la crisi econòmica, l'aposta de moltes empreses per ser més competitives s'adreça a la innovació i al sector de serveis. Segons Joan Antoni Pastor, l'actual situació econòmica «tendeix cada vegada més a una societat de serveis en complement de la indústria, que també afegeix serveis als seus productes», tendència que pot oferir més oportunitats laborals a aquest nou professional, necessari, cada cop més, en àmbits de l'administració pública, del món sanitari o del món jurídic. «Volem l'informàtic que s'especialitza en informàtica de gestió i d'innovació en sectors que fonamentalment són de serveis», explicava Pastor.

Per a Aluja «cada vegada sorgeixen més oportunitats per a un professional que ha de tenir una visió tecnològica molt forta», però també coneixements sobre les necessitats dels consumidors o del funcionament d'una empresa. Segons va dir, aquest nou professional «pot representar una sortida de creixement per als països que hi apostin».

Pensar globalment i actuar localment

El debat sobre glocalització dels serveis TIC del matí tenia l'objectiu de posar en contacte empreses clients i receptors d'aquestes serveis. La idea era discutir sobre la problemàtica que es genera a l'hora de contractar serveis TIC en els àmbits públic i privat, serveis que es consumeixen en un àmbit local concret però que poden ser dissenyats sovint per un proveïdor d'àmbit global. «En la implantació final del servei, s'ha de pensar molt localment, adaptant el servei, sobretot quan ha estat dissenyat globalment per una de les grans multinacionals del sector, a l'entorn local concret al qual va adreçat», deia Josep Maria Marco, director del programa d'Informàtica de Gestió dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

La trobada va ser un èxit, segons van apuntar els organitzadors. «Veient que ha tingut gran acceptació, el que és més probable és que es continuïn fent altres trobades dedicades als serveis i a la seva relació amb les TIC», va concloure Pere Mariné, consultor de serveis TIC i col·laborador docent de la UOC.

Per Elena Mellado

El curs 2009-2010 la UOC celebrarà el seu 15è. aniversari. El sopar d'estiu de totes les persones de l'equip propi, que tindrà lloc durant el mes de juliol, marcarà el tret de sortida per a la seva celebració.

Amb aquest motiu, durant tot el curs es duran a terme diferents actes amb l'objectiu de celebrar amb tota la comunitat universitària aquest aniversari. Tal com ens explica en Jaume Moregó, de Relacions Institucionals i Gabinet de Rectorat i coordinador de la celebració, «l'aniversari és una oportunitat per a reforçar el paper de la UOC, els seus valors i objectius, entre els treballadors, els estudiants, els col·laboradors, les institucions, les empreses, etc.; en definitiva, amb totes les persones i entitats que ens han donat suport i que han estat copartícips d'aquesta història».

Una mica d'història

El 6 d'octubre de 1994 es constituïa la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, fonament de l'estructura jurídica i organitzativa que va fer possible l'inici de l'activitat acadèmica de la UOC el curs 1995-1996, amb dues titulacions i 200 estudiants. Quinze anys després, la UOC, amb més de 38.500 estudiants a 45 països i 17.000 graduats, 20 titulacions homologades ja desplegades i 8 graus, celebra l'èxit d'haver complert una missió: contribuir al progrés de les persones i de la societat, mitjançant la formació al llarg de la vida.

En aquest sentit, en Jaume Moregó ens comenta que «el fet que una institució com la UOC celebri el seu quinzè aniversari no pot passar desapercebut i és una oportunitat per a llançar un reclam d'atenció a la societat, i mostrar el balanç d'aquesta etapa i els principals reptes de futur».

I afegeix: «és un motiu d'orgull que hem de compartir entre tots els qui hi hem participat d'una manera o altra i que hem fet possible que aquell projecte s'hagi convertit en una realitat consolidada amb un gran èxit».

Algunes dates clau

• 6 d'octubre de 1994: es constitueix la FUOC - 15 anys: 6 d'octubre de 2009
• 29 de març de 1995: s'aprova la Llei de reconeixement de la UOC - 15 anys: 29 de març de 2010
• Setembre de 1995: inici del primer curs acadèmic - inici 15è. curs: 16 de setembre de 2009

Programació d'actes

Actualment, es treballa en la programació de més d'una trentena d'actes. El primer esdeveniment públic serà la inauguració del curs del sistema universitari de Catalunya, que tindrà lloc a la seu de la UOC el 17 de setembre de 2009, i que tindrà la presència del president Montilla, del conseller Huguet, rectors de les universitats i altres autoritats.

Per Quim Garcia

Estan satisfets els graduats de la UOC? Quin és el seu perfil? Quina relació mantenen amb la resta de companys? Què pensen de la nostra universitat?

Per a donar resposta a aquestes preguntes, l'Àrea de Planificació i Avaluació, en el marc dels sistemes de garantia interna de la qualitat, ha dut a terme una enquesta entre els graduats del Campus en espanyol. L'objectiu era fer una anàlisi descriptiva de com valoren els titulats la formació rebuda, com són i què pensen, i quines expectatives de desenvolupament tenen, motiu pel qual es va enviar un qüestionari en línia de 93 preguntes als estudiants que es van graduar durant els cursos 2006-2007 i 2007-2008.

Amb tot, s'ha de tenir en compte l’error mostral, ja que per als resultats del curs 2006-2007 és del 17,1%, i del 8,7% per al 2007-2008.

Perfil de l'estudiant UOC

El retrat robot d'un graduat del Campus en espanyol és el d'un home (67,7% per al curs 2006-2007 i 70,8% per al 2007-2008), casat o que viu en parella (71% el 2006-2007 i 65,1% el 2007-2008), amb un mínim d'un fill (51,6% el 2006-2007 i 56,6 el 2007-2008) i un contracte laboral fix (el 75% en les dues enquestes) en una empresa privada (60,7% per al 2006-2007 i 57,3% per al 2007-2008). També cal destacar que en totes dues enquestes un 45% dels graduats són més grans de 40 anys.

Pel que fa a la motivació per a estudiar, les dades de totes dues promocions mostren un ampli interès (45,2% i 49,1%) per ampliar els coneixements al llarg de la seva vida i un altre grup significatiu (25,8% i 37,7%) per millorar professionalment. El 67,7% dels graduats el 2007 van escollir la UOC perquè els permetia gestionar el seu temps d'estudi, mentre que aquest fet només va ser rellevant per al 45,3% dels que van aconseguir una titulació el 2008.

Respecte a la satisfacció per la Universitat, més del 90% dels estudiants es mostren bastant o molt satisfets i destaquen la possibilitat que han tingut d'obtenir un títol i el mètode educatiu. També cal destacar la satisfacció per l'acció tutorial, més del 50% es mostren força o molts satisfets.

El 77,4% dels enquestats del curs 2006-2007 tenen previst continuar estudiant i, d'aquests, un 83,3% ho pensen fer a la UOC. Les xifres del curs 2007-2008 mostren que un 82,1% es volen continuar formant i que un 71% tornaran a escollir la nostra universitat.

Vincle amb la comunitat UOC

La majoria dels enquestats mantenen contacte amb antics companys de la UOC (64,6% i 74,5%). Segons la directora d'Alumni, Maria Parareda, aquestes dades són positives si es té en compte que la UOC és una universitat virtual.

Per a Parareda, aquest estudi és «molt important. És una font per a detectar noves necessitats i àrees de millora per a Alumni». «La nostra funció és millorar aquestes dades, mantenint els vincles existents, reforçant els dèbils i creant-ne de nous», afirma la directora d'Alumni, que recorda que per a aconseguir-ho «s'ha de treballar amb els graduats, però també amb els estudiants».

Valoració positiva

Segons la directora de l'Àrea de Planificació i Avaluació, Maria Taulats, el més destacable d'aquesta enquesta és la «valoració positiva del grau de participació; un 17% dels graduats el curs 2007-2008 hi han col·laborat i estem convençuts que el projecte Alumni i el fet de donar continuïtat als nostres graduats afavorirà la seva participació».

A més, per a Taulats aquesta mena d'estudis tindran com més va més importància, ja que per a la futura acreditació dels programes serà «imprescindible saber la valoració dels graduats, tant quan acabin com quan hagin passat un seguit d'anys; la informació obtinguda es facilitarà als directors de programa perquè puguin establir, si escau, accions de millora».

Per Àngels Doñate

La UOC posa en marxa la Comissió per a l'Accessibilitat i formalitza d'aquesta manera l'aposta i la feina de la institució i els seus professionals per aquest tema. «El mateix nom de la Universitat, «Oberta», porta implícit el concepte d'accessibilitat. A més, el fet de ser una universitat en línia ens fa ser una opció preferent per a persones amb discapacitat i, com a institució amb vocació pública, tenim el deure, ja no solament legal, d'oferir aquest servei» explica la Yolanda Franco, de Publicacions a Internet i membre d'aquesta nova comissió, qui afegeix que «l'accessibilitat també comporta mobilitat, és a dir, fer accessibles els continguts des de diferents dispositius mòbils, una línia de treball estratègica per a la UOC».

Conscients d'aquests aspectes, des de la Universitat fa temps que es porten a terme accions per a promoure l'accessibilitat, però «es trobava a faltar un fòrum on es poguessin posar en comú aquestes accions i dissenyar estratègies d'actuació més coordinades a escala institucional. La Comissió neix amb la voluntat de donar resposta a aquesta necessitat i ser aquest espai de diàleg perquè tots els membres de la Universitat que treballen per a fer-la més accessible ho puguin fer d'una manera més cohesionada», afirma la Maria Galofré, de l'Àrea de Planificació i Avaluació i coordinadora de la comissió. La Yolanda Franco també creu que aquest nou espai, a més, aporta una visió de l'accessibilitat «no com a projecte, sinó com a procés: un procés de millora contínua necessita persistència i seguiment. A més, l'entén de manera global, i té en compte tant la del web com la dels espais físics».

Objectius i reptes

El primer encàrrec serà l'elaboració d'un pla de treball per al Consell de Govern, en el qual es detallaran «les accions que s'haurien de portar a terme per a assegurar que la UOC és una universitat accessible oberta a tothom. A partir de l'aprovació d'aquest pla ja s'aniran definint accions més concretes», comenta la Maria Galofré. Per a començar, «caldrà fer una diagnosi de la situació i identificar les mancances d'accessibilitat en els diversos fronts (portal, Campus, Biblioteca, espais físics…) i establir quin és el grau d'accessibilitat que ens exigim per a cadascun; i, finalment, establir un full de ruta per a assolir-lo», comenta la Yolanda.

Entre altres objectius, la seva creació «ha de servir, com ja hem comentat, per a posar en comú i coordinar les accions que es porten a terme en aquest camp des dels diferents equips de gestió i des dels estudis. Així mateix, ha se servir com a enllaç perquè la recerca que es fa sobre aquest tema a la Universitat pugui ser aplicable a la institució», comenta la Maria.

Equip multidisciplinari

La Comissió per a l'Accessibilitat depèn del Vicerectorat de Política Universitària i Professorat, i és formada per professors i personal de gestió. Segons la seva coordinadora, la Maria, «es va convidar a formar-ne part a tots els àmbits de la casa en els quals ja es treballaven qüestions relacionades amb l'accessibilitat, o en els quals era necessari que es comencés a considerar-ne l'aplicació. La idea és que la Comissió actuï com a canalitzadora del debat que ha de fer la Universitat sobre tot el que implica fer la Universitat més accessible. Per això la Comissió no s'entén com un ens tancat, sinó que és oberta a la col·laboració i la participació de tothom qui consideri que té alguna cosa interessant per a aportar-hi».

Actualment en són membres, a més de la Maria Galofré i la Yolanda Franco, el Guillem Garcia (Àrea d'Organització i Aplicacions), la Sheila Santamaria i el Guillem Lozano (Alumni), el Xavier Duran (Biblioteca), la Silvia Mata i el Joan Pujol (Àrea d'Operacions de Gestió Docent), l'Anna Guerrero (Àrea de Servei a l'Estudiant), el Llorenç Sabaté (Àrea de Sistemes d'Informació) i els professors Carlos Casado i Enric Mor (Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació). Però, com afirma la Yolanda, «el que és segur és que aquest full de ruta implicarà departaments, persones i recursos que van més enllà dels que composen ara per ara la Comissió. Així, doncs, un dels reptes més importants serà conscienciar les persones que integren la institució perquè incorporin criteris d'accessibilitat en el seu dia a dia».

Per Elena Mellado

El pla d'estudis és el disseny curricular concret d'uns ensenyaments determinats que defineix la Universitat i té en compte directrius generals comunes i directrius concretes pròpies. El procés de definició es caracteritza per la complexitat i la intervenció de factors diversos.

En aquest sentit, la Carme Uroz, directora de Disseny Operatiu de l'Acció Docent, ens explica que «un pla d'estudis es dissenya com un arbre, on les branques són els diferents camins (amb les assignatures i les restriccions que puguin tenir) mitjançant els quals l'estudiant pot arribar a les fites (fulles) establertes al pla».

Elements d'un pla d'estudis

• Dades generals del pla: conté les dades oficials i informació lligada a la titulació (publicació oficial i informació del registre al Ministeri de la titulació).
• Fites: actes acadèmics procedents de qualificacions i susceptibles de ser anotats a l'expedient acadèmic de l'estudiant i, per tant, de ser certificats. Per exemple, la superació de totes les assignatures que formen la troncalitat i, per tant, l'assoliment de la fita.
• Camins: per mitjà dels camins establerts s'aconsegueixen les fites corresponents, llevat que hi hagi restriccions explícites sobre alguna fita. Per exemple, un camí amb totes les assignatures troncals, un camí en el qual sigui obligatori cursar les assignatures obligatòries en un semestre concret.
• Assignatures: unitat de contingut docent. Independentment dels plans que les incorporin, tenen característiques pròpies. Per exemple, crèdits, matèria, codi...
• Restriccions: permeten crear regles d'actuació sobre determinats components del pla d'estudis. Per exemple, no es pot cursar l'assignatura 2 si no s'ha superat l'assignatura 1.
• Normativa acadèmica: Marca les regles de joc (permanència, mínim de matrícula, convocatòries pendents, anul·lacions de matrícula, etc.).
• Accessos: Es defineixen les vies d'accés al pla d'estudis. Per exemple, COU, FPII...

Definició del pla

A l'hora de definir un pla, els estudis fan una reflexió profunda sobre l'estructura dels continguts i sobre el recorregut que ha de seguir l'estudiant al llarg de la seva vida docent.

En aquest sentit, la Carme Uroz ens explica que «en primer lloc es detecten i es defineixen les necessitats de l'estudiant, i la informació obtinguda ens serveix per a fer l'anàlisi del pla que dóna resposta a les necessitats de docència i de gestió».

I afegeix que «des de l'Àrea d'Operacions de Gestió Docent operativitzem el resultat de la reflexió que han fet els estudis i representem els plans amb un aspecte de gràfic que ens permet introduir-ho dins del sistema, i, per tant, permet posar en marxa altres equips».

La Carme apunta que «si, per exemple, es modifica l'estructura dels camins, es canvia l'arbre, i, per tant, els expedients podrien no ser vàlids. Recordem que l'expedient veta els camins dels quals no es pot fer la matriculació».

«L'estudiant rep informació del pla d'estudis per mitjà de l'expedient acadèmic, que es va construint amb els processos de validació acadèmica, matriculació i consecució de fites, i que alhora permeten personalitzar la informació del pla d'estudis», conclou la Carme.

Tal com és habitual, i amb l'objectiu de fer difusió del coneixement que es genera a la Universitat i compartir-lo, a cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació en desenvolupament perquè ens el presentin.

Com sabeu, una de les prioritats del pla estratègic (2007-2012) de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per a contribuir a l'assoliment d'aquest objectiu, la UOC, mitjançant el Vicerectorat d'Innovació, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes.

La finalitat d'aquestes convocatòries és fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia, i també de l'organització i la gestió.

Aquesta vegada hem parlat amb Jordi Sánchez Navarro, director acadèmic de postgrau dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, perquè ens expliqui una mica més el projecte que porta per títol Machinimista! Experimentació, anàlisi del potencial i implementació de l'ús de tècniques i eines emergents de creació audiovisual per ordinador.

Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte?

Jordi Sánchez Navarro (J. S.): L'objectiu del projecte Machinimista! és experimentar les possibilitats educatives d'eines de creació audiovisual basades en el concepte machinima.

El machinima és una tècnica que fa servir els motors 3D dels videojocs per a generar produccions audiovisuals en móns virtuals. Nascuda com a pràctica específica de les comunitats d'aficionats als videojocs, aquesta tècnica combina la naturalesa interactiva pròpia dels videojocs amb les possibilitats expressives del llenguatge cinematogràfic.

D'altra banda, una de les necessitats més evidents en un entorn virtual d'aprenentatge és, en el cas d'uns estudis de comunicació audiovisual, un mètode accessible per a fer pràctiques d'ús de càmeres i de rodatge en escenaris. Per les pròpies característiques dels nostres estudis, la possibilitat d'accedir a platós de rodatge, i a càmeres i actors reals, està fortament restringida, atès el caràcter en línia i asíncron de la nostra metodologia.

Els responsables del projecte d'innovació ens vam veure motivats per l'exploració de mètodes de pràctica audiovisual allunyats del paradigma de la presencialitat i la sincronicitat. En aquest sentit, partíem de la intuïció que el machinima podia ser un primer pas per a l'exploració d'entorns virtuals de producció audiovisual. Però havíem de tenir en compte un condicionament afegit: necessitàvem eines de machinima que no exigissin un nivell elevat de coneixements de programació, ja que les competències exigibles als nostres estudiants havien d'estar estrictament vinculades a l'àmbit audiovisual. En conseqüència, necessitàvem explorar eines que simplifiquessin la tasca de produir machinima.

Amb qui l'heu treballat?

J. S.: El projecte va ser coordinat juntament amb el Toni Roig, director del programa de Comunicació Audiovisual. En la primera fase, vam tenir el suport d'una part de l'equip de professorat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (Daniel Aranda i Gemma San Cornelio). Més tard, s'hi van incorporar els col·laboradors docents de les assignatures de Realització audiovisual i Producció audiovisual.

Quines aplicacions pot tenir?

J. S.: L'aplicació fonamental és virtualitzar completament el procés de realització audiovisual. En l'àmbit de l'adquisició de competències relacionades amb tasques més especialitzades hi ha, per exemple, generar seqüències audiovisuals a partir d'un guió tècnic elaborat per estudiants per a fer proves de previsualització, crear peces de curta durada per a ser sonoritzades posteriorment, crear peces per a experimentar elements clau de la realització com eixos, enquadraments, moviments de càmera, muntatge intern i extern...

Una aplicació de gran interès transversal seria la creació de peces que servissin de simulació de situacions, aplicades a assignatures de temes aliens a l'audiovisual. Un bon exemple potser seria la creació d'una simulació de debat audiovisual per a posar en pràctica competències d'estudiants de ciències polítiques.

Quins són els primers resultats obtinguts i quan penseu que els podreu aplicar?

J. S.: El producte d'aquesta fase va ser la producció de petites demostracions per a estimular el debat. En un bon principi volíem implementar unes proves pilot força ambicioses, però ens vam veure obligats a ajornar-les per problemes de compatibilitat del programa triat (Moviestorm) amb molts punts de treball d'estudiants que no arribaven als requisits mínims: targeta gràfica específica, 1 GB de RAM i processador amb velocitat de 1,6 GHz. Altres dificultats, com la necessitat de desenvolupar tutorials o material de suport, i també fòrums d'aprenentatge i suport, poden ser superades per la mateixa dinàmica futura del projecte, però els problemes relacionats amb el punt de treball continuen sent un impediment seriós per a una avaluació completa del projecte.

Malgrat que no s'ha pogut avançar en el projecte a la velocitat que ens havíem proposat, continuem creient en les enormes possibilitats que aporten aquest tipus d'eines en el camp de la formació en audiovisual i també en altres àmbits. Però no hem de deixar de tenir en compte que és important conèixer a fons les particularitats de l'eina per a poder treballar amb rapidesa: la immediatesa és un dels requisits que considerem fonamentals perquè l'eina sigui atractiva com a recurs per al treball en equip. També és especialment rellevant conèixer les limitacions inherents a la creació amb aquest tipus d'eines en relació amb el treball en altres contextos, en particular amb imatge real; com va observar un professor de producció, és imprescindible que l'estudiant no s'autolimiti a l'hora de desenvolupar un guió en funció de les possibilitats de l'eina.

El gran repte que se'ns presenta és la creació d'una xarxa de docents que entenguin i vulguin explorar les possibilitats de fer servir el machinima amb objectiu educatiu, una xarxa que faciliti l'intercanvi de coneixement i que permeti alhora establir vincles amb l'activa comunitat machinima.

Quina difusió s'ha fet del projecte i on podem consultar-ne documentació generada?

J. S.: De moment, la difusió ha estat interna. El pas següent seria presentar algunes reflexions a congressos o trobades especialitzades. També es podrà accedir a la informació bàsica del projecte mitjançant els mecanismes previstos per l'Oficina Oberta d'Innovació de la nostra universitat.

Com és costum, en l'apartat de notícies del butlletí WOK incloem informació específica sobre els darrers convenis signats per la UOC. Així mateix, recordeu que a Intrauoc / Convenis i acords / Convenis institucionals teniu accés a una base de dades que us permet cercar l'historial de convenis.

Això a part, els acords que tinguin un interès especial també seran publicats com a notícia a la pàgina d'inici del Campus Virtual, tal com es fa habitualment.

- 1 de setembre de 2008: EducaciOnline SL és una empresa creada l'any 1998 per Enciclopèdia Catalana i la UOC, que té per objectiu oferir programes formatius en línia, especialment centrats en l'àmbit preuniversitari i adreçats a totes les persones que, per qüestions laborals, no poden cursar estudis presencials i volen progressar personalment i professionalment. Contracte de prestació de serveis que té per finalitat establir els serveis que des de la FUOC es desenvoluparan en relació amb les activitats formatives que ofereix EducaciOnline.

- 28 de juliol de 2008: Centre d'Estudis Internacionals de Biologia i Antropologia (CEIBA). Aquest conveni té per finalitat establir un marc de col·laboració per a la incorporació de la revista Oráfrica: revista d'oralitat africana al dipòsit esmentat.

- 1 de gener de 2009: Solutions, Consulting and Elearning SL, consultora. El conveni té per finalitat nomenar aquesta organització empresa associada UOC i establir les condicions sobre la base de les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara.

- 7 de gener de 2009: Asociación Española Multisectorial de Microempresas (AEMME). El conveni té per finalitat nomenar aquesta organització empresa associada UOC i establir les condicions sobre la base de les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats. A més d'aquest conveni, també s'ha signat una addenda amb aquesta institució per a afavorir programes d'ensenyament amb pràctiques dels estudiants de la UOC.

- 29 de gener de 2009: Institut Ramon Muntaner. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes de recerca i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. El conveni té per finalitat nomenar aquesta organització empresa associada UOC i establir les condicions sobre la base de les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats. A més d'aquest conveni, també s'ha signat una addenda amb aquesta institució per a afavorir programes d'ensenyament amb pràctiques dels estudiants de la UOC.

- 5 i 17 de febrer de 2009: Fundació SURT, associació de dones per a la inserció laboral amb l'objectiu de facilitar el procés d'incorporació de les dones al mercat de treball, especialment les que, per context social, cultural o personal, es troben en situació de més vulnerabilitat. Aquesta addenda té per objectiu facilitar l'accés als programes de formació contínua de la UOC als professionals vinculats a SURT. A més, també se'ls proposa assumir la docència dels mòduls de contingut en la segona edició dels programes de formació que la UOC posa en marxa per al SOC.

- 3 de març de 2009: International Business Events S.XXI , empresa que s'encarrega de l'organització, el desenvolupament i la comercialització de trobades empresarials per a fomentar la generació de negoci i de relacions entre diverses empreses. El conveni té per finalitat establir un acord de patrocini de la UOC en el desenvolupament de l'esdeveniment Kubical Forum en E-Learning, que es farà a Madrid el juny de 2009.

- 16 de març de 2009: Casa Santiveri, SL, empresa pionera a l'Estat espanyol en alimentació natural i dietètica. El conveni té per finalitat nomenar aquesta organització empresa associada UOC i establir les condicions sobre la base de les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats. A més d'aquest conveni, també s'han signat dues addendes amb aquesta institució per a oferir un 10% de descompte en les matrícules de formació contínua als professionals vinculats a aquesta organització i per a afavorir programes d'educació amb pràctiques dels estudiants de la UOC.

Nota: tots aquests convenis estan pendents de ser ratificats pel Patronat de la FUOC.