EQUIP PROPI      04/2010
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto
ENTREVISTA
Francesc Noguera / Marta Catafal (UOC)
Francesc Noguera
Vicegerent adjunt del Vicerectorat de Tecnologia
Era clau saber el nombre d'usuaris que, simultniament, estarien connectats a la UOC

Francesc Noguera va ser una de les primeres persones que van formar part de la UOC, i actualment hi continua present com a vicegerent adjunt del Vicerectorat de Tecnologia. Del repte de participar en la posada en marxa d'una universitat virtual ha passat a encarar una nova fita: assegurar que el sistema informtic de la UOC s'adapti als canvis tecnolgics, pedaggics i socials i s'hi integri.

 

Coincidint amb els quinze anys de la Universitat, el butllet WOK! fa uns seguit d'entrevistes als treballadors ms antics de la casa. 

 

------------ 
Abril de 2010 / Per Marta Catafal



Com vas conixer el projecte de la UOC?

Jo era el director de Sistemes d'Informaci a la Universitat de Barcelona, fins al canvi d'equip de govern de l'any 1994. Poques setmanes desprs, Gabriel Ferrat iniciava el projecte de la UOC i va contactar amb mi. Em va explicar que volia crear una universitat a partir d'internet i noms amb un dinar ja em va convncer. Era un projecte que naixia de zero i aix tenia molt d'atractiu. Era un repte fort. Penso que qualsevol professional a qui l'any 1994 ho haguessin plantejat hi hauria caigut de quatre potes.


El 1995 era el millor any per a comenar?

La UOC va tenir la sort de nixer al lloc i en el moment adequats. El 1994 la paraula intranet no existia. Internet la utilitzaven quatre professors a la universitat. Les puntcom van sortir aleshores. Penso que va ser un moment oport, perqu vam trencar esquemes.


Com recordes aquell inici?

Era un moment de molta creativitat i elucubraci des de tots els punts de vista. Havem d'imaginar com podia ser tot plegat i, per tant, era apassionant. Em vaig incorporar a la UOC el juny del 1994 i al cap d'alguns mesos es va anar configurant l'equip complet.


Com es passa de la teoria de fer una universitat a la prctica?

D'una banda, vam fer un exercici teric i vam demanar a un estudiant que escrivs el que demanaria a una universitat virtual. Volem que ens digus quines prestacions voldria trobar en una pantalla i ho va fer molt b. Vam anar configurant un primer dibuix de com podia ser el Campus Virtual. De l'altra, vam muntar un laboratori molt simple, on simulvem els serveis de la Universitat. Portvem a la prctica el que seria un dia normal al Campus. Recrevem, per exemple, que un alumne escrivia un missatge a un docent perqu li resolgus un dubte i aquest rebia el missatge. El laboratori va accelerar el procs de reflexi, perqu cada vegada que imaginvem un servei nou ens assiem al laboratori i el provvem.


Amb quines dificultats us vau trobar?

Per a mi el gran repte era saber quants alumnes es connectarien i amb quin ritme, perqu havem de comenar a comprar mquines i material d'internet. Hi havia qui deia que els estudiants es connectarien noms uns quants dies abans de l'examen. Altres opinaven que estarien tot el dia enganxats a la pantalla. Era clau saber els usuaris que, simultniament, estarien connectats a la UOC. El problema de la xarxa sn les hores punta, en qu hi pot haver col·lapse. No hi havia cap base cientfica per a esbrinar aquesta variable i ens vam regir pel sentit com. Ens posvem en el lloc de l'estudiant que s'havia de connectar. Vam arribar a la conclusi que la connexi simultnia seria de prop del 8 o el 10% en hora punta. I curiosament es va complir bastant. Fa quinze anys tenem dos-cents estudiants i en hora punta n'hi havia vint de connectats. Aquest 8 o 10% encara es compleix ara, quan amb cinquanta mil alumnes en tenim cinc mil en hora punta.


Quan va ser el moment ms gratificant?

El moment ms fort i gratificant va ser a partir del dia que vam engegar el curs: l'1 de setembre a les 12 de la nit del 1995. Tots espervem que comencessin a entrar els primers alumnes i ho van fer a les 8 del mat de l'endem. La primera connexi va ser la d'una alumna. Vaig imprimir el seu missatge, que era el primer que va circular pel Campus, i el vaig donar al rector. Ell li va enviar un ram de roses a casa.


Es va comenar amb un curs pilot.

Un dels encerts ms grans de la UOC va ser que es va comenar amb un curs pilot. El primer any vam rebre 1.840 sol·licituds i noms se'n van acceptar dues-centes: cent per a Psicopedagogia i cent per a Empresarials. Si s'haguessin acceptat totes, ens haurem mort. Aquells primers alumnes participaven molt en el curs. Hi havia molt feedback i al final els coneixem pel nom i el cognom.


La inauguraci oficial no va estar exempta d'incidncies.

Vam pensar a fer una cosa atrevida per a la inauguraci oficial, a la qual assistiria Jordi Pujol. L'acte s'havia de retransmetre per videoconferncia als centres de suport de Girona, Tarragona i Lleida, on calculvem que anirien unes quatre-centes persones. Tot ho havem assajat i les proves sortien perfectes, per quan en Pujol estava a punt d'entrar a la seu del Tibidabo se'n va anar la llum a tot l'edifici. Aix volia dir que tot el muntatge se n'anava en orris i que els assistents de Girona, Tarragona i Lleida no veurien res. Per em penso que ell no ho va notar perqu era de dia i la sala de mquines funcionava perqu tenem un sistema d'alimentaci ininterrompuda, encara que amb un temps de bateria limitat. Quan estava a punt d'acabar-se la bateria, la llum va tornar i vam poder acabar l'acte tal com s'havia planejat. Mai no he passat tants nervis com aquell dia.


Qu recriminaries a la UOC?

Trobo que hem fallat en el fet que la UOC ha deixat perdre, i continua deixant perdre, moltes oportunitats de reproduir el model. s impressionant la quantitat d'universitats, empreses i institucions de tota mena que s'han anat interessant pel model de la UOC. N'hi ha hagut que s'han interessat pels continguts, altres per la plataforma de programari, etc. Penso que la UOC hauria pogut reproduir el seu model, no tant des d'un punt de vista econmic com de pas, i ara el model podria ser a molts llocs del mn, per no ho hem sabut fer.


I qu et fa sentir ms orgulls?

Haver-ne format part. Tots els qui hi vam ser des del principi tenim una estimaci especial per la UOC. Penso que al llarg d'aquests anys la tecnologia ha funcionat raonablement b. Per del que estic ms content s de l'equip de persones que vam poder muntar.


Com han canviat els alumnes en aquests anys?

Treballem per saber qu ens vindr en els prxims anys, i un dels temes estrella s el canvi de perfil dels alumnes, canvi que ja comencem a tenir. Hem d'adaptar els serveis que donem a un perfil d'alumnes molt diferent del de fa quinze anys. Els d'ara han tingut una aproximaci a la tecnologia completament diferent de la nostra. Ara no n'hi ha prou de fer aplicacions o pantalles que funcionin; tamb han de ser agradables. Ara la gent t una cultura informtica ms potent que la que tenem fa quinze anys i aix s un avantatge.


Cap a on va l'aprenentatge virtual, tecnolgicament parlant?

El canvi ms significatiu ve dels mateixos usuaris, indut per una cultura informtica cada cop ms mplia. Ara sn a Facebook, Twitter, tenen correu electrnic, etc. Tenim una lnia de treball, que s un dels desllorigadors, consistent a fer que la Universitat sigui atractiva i que la gent en gaudeixi. Tamb hem d'estar atents a altres lnies, com ara la mxima personalitzaci dels serveis, una diversitat tecnolgica cada cop ms potent, etc. Aix no parar i anir a ms.


Quins sn els reptes de futur?

La UOC acompanya l'alumne en el seu procs d'aprenentatge. Nosaltres li donem els millors instruments per a facilitar-li aquest procs. Aquest s i ser el repte. Tamb s un repte la falta de temps per a fer les coses. Una bona guia de treball s intentar reduir el temps que els alumnes necessiten per a treballar a la UOC. Ens hem de preocupar perqu l'estudiant faci els mnims clics possibles per a arribar all on vol. Hem d'evitar duplicitats i intentar que els continguts siguin ms directes, ja que el perfil fonamental dels nostres estudiants es resumeix en tres frases: gent que treballa, que t una famlia i que, a ms, estudia.


SABIES QUE...

...hi ha 1.688 subscriptors en algun dels fils RSS de la UOC, 161 ms que al gener del 2010?


+

...les revistes digitals sumen 12.320 subscriptors?

 

+

 

...el canal de la UOC a YouTube EDU en espanyol continua essent el canal amb ms subscriptors (965) dels 26 que hi ha i el segon ms vist sempre?


+

...la pgina a Facebook t 2.036 admiradors, un 35% ms que al gener del 2010, i el Twitter de la UOC tamb t 2.036 seguidors (el 48% el segueix en catal, el 41% en castell i l'11% en angls)?