Ricard Giménez, delegat de la UOC al Barcelonès

Era l'any 1994; vaig llegir un anunci al diari en què una institució universitària desconeguda buscava una persona per a fer-se càrrec del Centre de Suport del Gironès a Salt.

La proposta em va interessar i després de les proves psicotècniques i d'un parell d'entrevistes vaig començar a conèixer aquell projecte tan engrescador. La meva primera formació per a conèixer el Campus Virtual i el funcionament d'un centre de suport va ser al Centre de Suport del Bages. Era el primer centre de suport de la UOC, una UOC que només tenia dos-cents estudiants i impartia dos estudis.

Aviat va arribar el primer dinar de Nadal a la UOC, l'any 1995; érem poc més de cent persones i cabíem tots al hall de Tibidabo. En aquells moments, per a cada estudiant hi havia més de dos treballadors de la UOC (entre professors i personal de gestió). Era lògic que fos així, perquè tot just es construïen totes les peces per a fer funcionar la Universitat.

Amb el temps va anar creixent el nombre d'estudiants. Recordo que una de les coses que em van impressionar més va ser l'exactitud amb què s'anaven acomplint cada semestre les previsions del nombre d'estudiants i d'estudis desplegats.

Els primers grups de cada un dels estudis «pilot» tenien les places restringides i hi havia molta més demanda que oferta. Amb els estudiants hi havia una relació molt propera i pràcticament els coneixies tots, ja que la matrícula era presencial i es feia una entrevista amb el tutor.

Les trobades presencials que la UOC organitzava aquells primers anys tenien una durada de tres dies: començaven el divendres amb un sopar d'estudiants i acabaven el diumenge al migdia. El dissabte a la nit molts estudiants ho aprofitaven per a sortir de festa plegats, però tot i així el diumenge al matí les aules eren plenes!

Han passat quasi quinze anys i en tinc molts i molt bons records, d'aquells primers anys!

Josep Riera Busquets, director de l'àrea UOC-Empresa

Em vaig incorporar a la UOC el gener del 96, tot i que des de l'any 95 ja hi col·laborava com a gerent del Consell Comarcal del Bages, amb motiu de la conceptualització i posada en marxa del primer centre de la UOC al territori, i també per establir, precisament a Manresa, el punt d'informació de la primera matrícula en els cursos pilot (curs 95-96). Aleshores la UOC em va fitxar per a continuar el desplegament de la xarxa territorial, i a partir d'aquí van venir l'Àrea de Serveis, la gerència de les titulacions homologades i la gerència del que en dèiem «divisió de Catalunya»; i fins ara, amb el repte actual de bastir un sistema que ens permeti atendre, d'una manera global, les diferents necessitats formatives de les empreses.

Els primers anys érem a l'inici d'internet i tot era nou. Fèiem coses que encara no tenien nom; per exemple, del nostre primer web intern no en vàrem dir intranet fins a un o dos anys més tard, quan algú de fora ens va comentar que es deia així. Aleshores es va a començar a parlar d'intranet i d'extranet. Aquest darrer nom ja s'ha perdut; és clar que encara no havien arribat els portals.

Cada dia descobríem possibilitats noves que a nosaltres mateixos ens sorprenien. Recordo, per exemple, que quan vaig saber que teníem un estudiant a Kenya (un guia de safaris fotogràfics) –per cert, rebia els materials a temps– i un altre a l'Antàrtida (a la tripulació del vaixell Hespèrides) –en aquell temps ja es connectava via satèl·lit– vaig arribar a pensar que treballava al mateix melic de la modernitat.

Durant aquests quinze anys he tingut l'oportunitat de compartir moments emocionants de la nostra trajectòria: la constitució de la cooperativa de consum, les primeres campanyes de «captació», els grans augments del nombre d'estudiants, el sistema d'eleccions virtuals per a la representativitat dels estudiants, l'organització de trobades i d'exàmens, la constitució de la Comissió de Programes, la introducció de les proves de validació... I també hi ha hagut moments de conflictes amb els estudiants: les recollides de signatures per a la petició de doble convocatòria d'exàmens i altres situacions.

La veritat és que sempre m'he trobat molt a gust amb el que se m'ha encomanat a cada moment. Deu ser perquè crec molt en el projecte i en el valor que aporta a la nostra societat i al nostre país. En fi, que sempre m'he sentit molt «uoqui» i molt orgullós dels companys i companyes de viatge.

Carles Comín, administrador d'EducaciOnline

El meu primer contacte amb la UOC va ser a les acaballes del 1995, com a col·laborador extern, amb l'objectiu de preparar alguns aspectes de la primera jornada d'exàmens que s'havia de dur a terme... Que si farem un quadernet, que de quantes pàgines, que on posem l'etiqueta... Al cap d'uns quants mesos, el febrer del 1996, m'incorporava a la incipient Àrea Acadèmica per treballar en la qualitat pedagògica dels materials didàctics. A partir d'aquí, canvis i més canvis... El febrer del 1999 «em van destinar» a EducaciOnline, cosa que vaig acceptar de gust, ja que em va proporcionar l'oportunitat de créixer professionalment..., fins al setembre del 2005, moment en què vaig retornar a la UOC..., però fins al cap de poc temps, ja que ben aviat torno cap a EO... No, si una mica de sensació de riu Guadiana sí que en tinc...

Però ja és això, el canvi és constant i es tracta d'intentar aprendre sempre una mica de tots aquests canvis, dels nous companys, de les noves situacions.

De tot plegat, el que em queda és la sensació que tenia i tinc d'anar sempre accelerat... Recordo encara un dia que havíem d'anar a fer una sessió de formació en una institució i mentre esperàvem el taxi acabàvem el PowerPoint que havíem d'utilitzar... Sempre al màxim; però, si s'havia de fer una cosa, es feia i ja està.

Elena Giner, secretària dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Vaig començar la meva col·laboració a la UOC el novembre del 1995. Em van trucar per a l'entrevista el mateix dia que havia de recollir un bitllet per a anar a Anglaterra a treballar i estudiar durant un any. Davant la insistència de l'empresa de treball temporal, que em deia que era una oportunitat molt bona, vaig cedir pensant que, si la cosa no anava bé, marxaria al gener. Si m'arriben a trucar un dia més tard probablement no seria aquí. No tinc la més petita idea de com m'hauria anat a Anglaterra, però després de quinze anys puc dir que l'opció escollida no ha anat pas malament.

El dia de la inauguració oficial de la UOC va anar-se'n la llum mentre el rector ensenyava el Campus al president de la Generalitat. Recordo, ara amb diversió, les corredisses per a apagar tots els ordinadors de la UOC (en aquells moments tots a Tibi I) per a allargar la vida del SAI. Recordo escanejar fotos d'estudiants, converses d'informàtics de les quals no entenia res més que les preposicions: rack, router, sai, servidor, HTML... «Són marcians», pensava. Recordo treballar moltes hores. Recordo xatonades a Tibi I. He sentit parlar de bombers i aigua a la sala de màquines, amb un Casamajó impassible. Recordo el COFU, els balls de La Trinca «made in UOC» al Casino del Poblenou, Pimpinel·la i Guardino. Recordo Carlos Gallardo, «solucions per a tot», recordo persones que han marxat i persones que han marxat i han tornat...

Ara visc en una UOC més gran i extensa que la de l'inici. Continuo envoltada d'informàtics, d'aquests acadèmics que parlen de PAC, PEC, PACO, PFC, TFC... Amb ells vam inventar les «caminades Ramon Segret», que s'han convertit en tradició anual. Hem fet esquiades i festes sorpresa per causes honorables. Pel camí hi ha hagut casaments, naixements, separacions, adéus per sempre... I puc dir que venir a treballar amb aquest equip és un luxe.

Des de l'inici, a la UOC i als estudis, hem crescut en nombre, hem canviat l'estructura i continuem amb un moviment que no hi ha qui l'aturi. Ja he sentit massa vegades la frase «el semestre vinent serà més tranquil». No way; això no para.

Si alguna cosa crec destacable des del punt de vista professional i respecte a la institució és la sensació de moviment, de canvi, de reformular, de fer un costum del fet de viure en un caos controlat, que avui és així i demà... qui sap? També la dificultat per a assentar les coses, per a dipositar el coneixement intern del que fem i no haver de refer i reinventar constantment les mateixes coses. Combinem estupendament el dinamisme fora mida amb la falta d'estructuració dels processos i els circuits. Té molts avantatges, però el desavantatge del desgast també hi és. Potser hauríem de trobar el punt d'equilibri.

Professionalment estic moderadament satisfeta del meu recorregut a la UOC. Vaig aprendre molt al principi, i penso que encara em queda camí per fer. La sort, a més, és haver-ho fet en un ambient de treball difícilment millorable, en el qual fins i tot hi ha hagut l'ocasió de fer amics i bons amics. Gràcies a tots.

Josep Prieto, sotsdirector dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

El primer mòdul que vaig afegir al Campus Virtual 5.0 és el Google Calendar. Em va permetre integrar l'agenda digital personal i professional a la plana d'inici del Campus.

D'aquesta manera, amb només un cop d'ull, puc veure el pla del dia i les capçaleres del correu pendent de llegir.

Anna Maria Roca, de l'Àrea de Control Pressupostari

Em vaig instal·lar la nova pàgina d'inici des que ens ho van proposar com a prova.

Hi tinc la bústia nova (fa molt poc que la hi tinc) per a anar-m'hi familiaritzant i la bústia antiga; els enllaços directes a es.personal, Fòrum, Tauler, Incidències, Teletreball i Reserva de sales; les informacions per a l'equip propi; qui hi ha, i el Nulla... (fins que ha deixat d'existir), per un tema nostàlgic. No tinc cap mòdul extern.

De totes maneres, arran d'escriure aquestes ratlles, he fet l'estat de la qüestió i he tret coses que no havia fet servir gaire i potser hi afegiré algun mòdul nou....

Maria Teresa Girona, cap de l'Oficina del Síndic de Greuges i membre de l'Àrea de Persones

Doncs no la tinc configurada, perquè, tot i que he sentit a dir que és molt xula, també sento que és molt lenta i que no me la puc instal·lar fàcilment (com que el temps sempre juga en contra...). : (