El Patronat de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC) es va reunir el 22 de febrer per aprovar l'adaptació dels Estatuts, necessària després que el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han donat el vistiplau al canvi de la llei que permet que hi hagi una majoria de membres de la societat civil en el màxim òrgan de representació, govern i administració de la FUOC.

Tal com s'especifica en els nous Estatuts, la FUOC té el mandat de «crear una nova organització per a un nou concepte d'universitat i contraure un compromís ètic amb la societat, tot això en el marc d'un model d'universitat privada complementària de la resta d'universitats del sistema universitari català, del qual forma part, per la seva condició de no presencial».

La composició dels vint-i-tres membres del Patronat queda establerta de la manera següent: cinc membres designats en representació de les entitats fundadores (dos per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, el director o directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i dos membres de la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis), vuit membres designats pel Govern de la Generalitat de Catalunya i deu personalitats de l'àmbit social, cultural, científic o professional que no pertanyin al sector públic nomenades pel mateix Patronat.

Ara el Govern disposa de dos mesos per a designar els seus vuit representants públics i, després, no més tard del 22 d'abril, es convocarà un patronat per a nomenar els deu nous membres en representació de la societat civil. Un cop format el nou Patronat, s'emprendrà l'adaptació de les Normes d'organització i funcionament (NOF).

Pressupost i Pla estratègic

En la mateixa sessió, el Patronat de la FUOC va donar el vistiplau al pressupost del 2010 i a la posada en pràctica de les grans línies del Pla estratègic 2010-2014 que elaborem entre tots i que acaba d'entrar en la fase de definició de projectes operacionals i viabilitat econòmica. El Patronat ha exigit a l'organització que l'aplicació del Pla estratègic es faci sense córrer riscos econòmics i respectant les limitacions que ens imposen el pressupost i, per tant, el contracte programa.

Actualització de l'increment retributiu per al 2010

Seguint aquesta premissa, aquest mes de març s'han actualitzat les retribucions dels professionals de la UOC amb els increments corresponents. Aquest any l'increment retributiu és del 0,3 %, el percentatge d'increment màxim que d'acord amb la regulació legal vigent podia aprovar el Patronat.

Aquests increments s'apliquen sense perjudici dels increments que per aplicació de la política de professorat, de reconeixement de complements, de promocions, de canvis de rol o d'adscripció puguin correspondre a cada persona. Aquests imports, juntament amb l'anualització del cost de noves incorporacions, les modificacions fetes l'any anterior, algunes contractacions especials i la inversió en polítiques socials, formen part de la partida referida a cost de persones del pressupost 2010.

Reducció de l'aportació

En la crisi econòmica actual, les empreses i les institucions han de fer esforços per a ser sostenibles, atesa la davallada d'ingressos, subvencions i, en general, vies de finançament. Aquest és el cas de la FUOC, que ha vist reduïda l'aportació per via del contracte programa en 2,7 milions d'euros, fet que comportarà que no es puguin desplegar alguns dels projectes previstos. Alhora afecta l'adaptació de l'LRU a l'EEES, amb menys crèdits i, per tant, amb una contenció d'ingressos per a aquesta partida.

La FUOC està subjecta a la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2010, mitjançant la Llei 25/2009, de pressupostos, en què es preveu l'increment esmentat del 0,3%, percentatge que ha estat aprovat, atès el seu caràcter imperatiu, pels diferents òrgans de govern.

El Patronat de la FUOC

El Patronat és el màxim òrgan de representació, govern i administració de la Fundació, segons els Estatuts de la FUOC, secció 1, article 14.1. Les principals funcions del Patronat respecte de la Universitat Oberta de Catalunya són aprovar i, si escau, modificar les Normes d'organització i funcionament de la UOC; nomenar i revocar el rector o la rectora i el gerent o la gerent; aprovar el pressupost i els balanços de la Universitat, i aprovar el pla d'actuació que presenti el rector o rectora i avaluar-ne els resultats. 

Per Germán Sierra

El proppassat 15 de març es va constituir la Comissió de Recerca, que s'ha creat per a promoure i articular les estratègies i les accions derivades de la política de recerca i d'innovació de la UOC. La Comissió és formada pel Vicerectorat de Recerca i Innovació i els representants dels diferents àmbits de la Universitat en què es porta a terme o es gestiona l'activitat de recerca: estudis, instituts o centres de la Universitat, programes de doctorat i l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT).

Membres

Els membres de la Comissió de Recerca són nomenats pel Vicerectorat a proposta de les direccions dels estudis i dels centres de recerca. Actualment és integrada per Begoña Gros, Teresa Sancho, Agustí Cerrillo, Roger Martínez, David Megías, Israel Rodríguez, Inma Rodríguez, Gemma San Cornelio, Elena Barberà i Mireia Riera.

Segons la directora de Recerca, Teresa Sancho, la Comissió va néixer quan es van començar a definir les grans línies que havien de marcar el pla director del Vicerectorat de Recerca. «Era evident que per a desenvolupar-lo calia la participació del professorat i el personal de gestió vinculat a la recerca. És d'aquesta necessitat que va sorgir la idea de crear una comissió, amb la representació dels diferents àmbits, en la qual es poguessin compartir punts de vista i debatre aspectes clau de la política de recerca, a més de resoldre temes de caràcter més operatiu, com la convocatòria d'ajuts», explica.

Funcions

Les funcions de la Comissió de Recerca són les següents:

• Fomentar el creixement i la consolidació de les línies d'actuació prioritàries de la Universitat en matèria de recerca.
• Supervisar i informar de la idoneïtat i l'oportunitat de les propostes de nous projectes de recerca i innovació, de les sol·licituds d'infraestructura, de les sol·licituds de beques de formació i de qualsevol altra sol·licitud de finançament a organismes externs.
• Elaborar la memòria anual de recerca i ajudar a desenvolupar les propostes de millora que es derivin de la valoració que se'n faci.
• Garantir la qualitat dels programes formatius dels investigadors novells i promoure la formació contínua del professorat i del personal investigador.
• Supervisar l'ordenació i agrupació de l'activitat de recerca.
• Promoure la transferència de coneixement i d'innovació al teixit socioeconòmic local, estatal i internacional, a més de potenciar l'explotació de resultats de recerca i afavorir l'esperit emprenedor.

Accions

Aquesta comissió participarà activament en el desenvolupament de les accions definides pel Vicerectorat. A més de tractar i debatre qüestions estratègiques, definirà les funcions i les tasques de la futura Comissió d'Ètica a la Universitat, participarà en la Comissió de Publicacions, treballarà en la definició de l'estructura dels programes de doctorat de la Universitat i resoldrà els ajuts específics del programa d'impuls a la recerca desenvolupat des del Vicerectorat.

Prioritats per al 2010

Entre les prioritats que s'han proposat els membres de la Comissió per a aquest any, destaquen les següents:

• Desenvolupar el pla estratègic en l'eix d'R+D+I+T.
• Garantir la coherència dels plans estratègics dels centres de la Universitat amb les línies marcades des del Vicerectorat amb relació a la recerca i la innovació.
• Impulsar els nous programes de doctorat (el programa d'Aprenentatge Virtual des de l'eLearn Center, i el de Network and Information Technologies des dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació), adaptant la normativa dels estudis de doctorat en la línea de la reforma prevista pel Ministeri.
• Impulsar la recerca per mitjà de diverses accions, com ara el desenvolupament d'un programa propi de recerca.
• Establir aliances i convenis de col·laboració amb institucions externes a escala local, estatal i internacional.
• Identificar els elements clau dels sistemes d'innovació i transferència, en coordinació amb l'Oficina d'Innovació i l'OSRT.
• Establir el catàleg de serveis de l'OSRT i millorar-ne els procediments i la difusió.
• Explorar les estratègies i els canals de comunicació més adequats per a explicar la visió de la recerca a la UOC des del Vicerectorat, difondre l'activitat duta a terme pel professorat i pel personal investigador i visibilitzar les publicacions.

L'objectiu principal del Vicerectorat de Recerca, explica Sancho, «és promoure i facilitar que el personal de la casa faci activitat de recerca de qualitat, d'acord amb el pla d'objectius dels estudis o àrea, que és el que determina el pla d'objectius professionals de cadascú».

Per Marta Catafal

Més d'un miler d'estudiants han començat aquest mes de març les noves edicions de màsters, postgraus, especialitzacions i actualitzacions que ofereix l'Institut Internacional de Postgrau (IIP) de la UOC.

El màster d'Alimentació, societat i governança alimentària internacional, i els postgraus de Gestió del patrimoni arqueològic, Turisme cultural i Governabilitat de la seguretat ciutadana són algunes de les novetats del nou semestre de Postgrau que acaba de

començar.

Més presència internacional en les matriculacions

El Vicerectorat de Postgrau i Formació Contínua ha notat un augment de l'interès pels Estudis Islàmics i Àrabs i l'Àrea de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat, fet que s'atribueix al procés d'internacionalització de la UOC. El vicerector d'aquesta àrea, Josep Maria Duart, explica que com a conseqüència de l'impuls del procés d'internacionalització, «s'ha fet palès un augment de l'interès pels nostres programes des de països de Centreamèrica, Sud-amèrica i el nord d'Àfrica». Les matriculacions en aquests països han augmentat. Segons el vicerector Duart, el nombre de matrícules d'aquest semestre, de moment 1.153 alumnes, en general s'ha incrementat per al conjunt de l'oferta, fet que considera «un bon indicador de l'interès que desperten els programes de postgrau que ofereix l'Institut Internacional de Postgrau de la UOC».

La majoria dels estudiants matriculats provenen de l'Estat espanyol. La major part són de Catalunya, i els segueixen els procedents de Madrid, del País Valencià i de les Illes Balears. Tots s'han interessat per cursar programes relacionats amb les àrees de Cooperació Humanitària, Pau i Sostenibilitat; Economia i Empresa, i Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

El nou document marc de referència per al postgrau, en marxa

El començament del nou semestre ha coincidit amb la presentació, fa unes quantes setmanes, del document marc de referència per al postgrau, que estableix els criteris per a desplegar l'oferta formativa de postgrau de la UOC. Segons Josep Maria Duart, el document «estableix els principis sobre els quals s'assenta el que l'Institut Internacional de Postgrau entén per formació al llarg de la vida per a les persones».

Amb aquest document es vol facilitar la creació de nous programes amb un sistema modular i flexible, en què l'estudiant, amb l'ajuda del tutor, podrà construir el seu currículum segons les necessitats que tingui. Per al vicerector Duart, amb aquest document es vol «donar un nou impuls al reconeixement acadèmic de l'experiència professional prèvia i potenciar els trets diferencials i les característiques pròpies de la UOC, com ara el seu model educatiu i l'aprenentatge basat en l'ús intensiu de les TIC».

L'Institut Internacional de Postgrau ja treballa amb els criteris i els eixos del nou document per elaborar els programes que s'oferiran el curs que ve.

Per Marta Catafal

L'Oficina UOC-Empresa, en el marc de l'Institut Internacional de Postgrau, ha començat a fer els primers passos després que el Consell de Govern va decidir, el mes de febrer passat, donar-hi forma. La nova oficina, adscrita al Vicerectorat de Postgrau i Formació Contínua, vol acostar el món universitari i el món empresarial, actuant com a referent per a les empreses i creant una xarxa de vincles i col·laboracions.

Nous serveis

El director de l'Oficina, Josep Riera, explica que la UOC ja té experiència en projectes de formació en les organitzacions i ara «es vol ampliar la relació impulsant la creació de nous serveis». Paral·lelament, l'Oficina UOC-Empresa vol donar serveis interns en totes les iniciatives que la UOC posi en marxa amb les empreses, «actuant com a catalitzador i donant suport a l'activitat de la Universitat amb el món empresarial».

L'Oficina agrupa l'antiga Àrea d'Oferta Corporativa i el grup operatiu de Formació a Mida. Aquest grup operatiu es manté i se n'ha creat un de nou, el grup operatiu de Serveis per a les Empreses, que integrarà l'activitat de l'oferta corporativa i desenvoluparà nous serveis per a les empreses. Els dos grups operatius tenen com a directors Jesús Mendoza i Mildred Guinart.

Integració bàsica d'equips

El Vicerectorat de Postgrau i Formació Contínua es mostra satisfet de l'estructura i l'organització de l'Oficina. Segons Josep Maria Duart, vicerector de Postgrau i Formació Contínua, «en molt poc temps es produeix una integració dels equips, bàsica per al desenvolupament dels serveis interns i externs que volem acabar donant».

L'Oficina UOC-Empresa treballa amb l'Àrea d'Organització. Els responsables de l'Oficina apunten que «es valora l'organització que teníem fins ara i es projecta una nova estructura tenint en compte els recursos disponibles i els objectius que volem assolir».

Segons el vicerector Duart, la nova Oficina facilita una «integració d'iniciatives fins ara disperses que, amb més sinergies, conduiran a més serveis i millors per a les empreses».

Formació a mida

Actualment es fa formació a mida en l'Administració, en empreses privades i en els col·legis professionals de Catalunya, però també se'n fa a Madrid i en algunes universitats mexicanes. Els serveis de formació a mida abracen des de cursos molt breus fins a programes de postgrau. Pel que fa als àmbits de coneixement, es tracta de temes molt diversos, però la majoria estan relacionats amb els àmbits de coneixement propis de la UOC.

Pla d'empreses 2010-2015

D'acord amb la posada en marxa de l'Oficina UOC-Empresa, s'elabora un pla d'empreses amb el qual es vol assegurar un creixement sostingut de la formació a mida, orientar el client amb estàndards de qualitat i aplicar innovacions en el terreny formatiu. Altres eixos d'aquest pla són el disseny d'un pla d'acció comercial conjunt amb les empreses i els grups operatius de la UOC que treballen amb clients externs.

Actualment, l'Oficina UOC-Empresa treballa per oferir un catàleg de serveis a l'empresa. La idea és establir noves dinàmiques de relació entre la Universitat i l'empresa i establir les sintonies necessàries amb el conjunt de la institució.

Per Cèlia Roca

Coincidint amb l'inici del semestre acadèmic, el servei d'atenció de consultes de la UOC ha hagut d'afrontar un increment considerable dels dubtes i les incidències plantejats pels estudiants. Amb el propòsit de respondre totes les preguntes en un termini breu i amb la qualitat adequada, el servei d'atenció a l'estudiant ha implantat durant el mes de març un seguit de mesures de reforç que li ha permès augmentar la seva capacitat de resposta.

Aquestes actuacions han afectat els tres àmbits de treball que integren el servei: la gestió externa (front-office), gestionada per una empresa externa i encarregada de resoldre el volum principal de les consultes que es plantegen; la gestió interna (back-office), atesa per les diferents àrees de la UOC i adreçada a donar resposta a les preguntes que no s'han pogut aclarir a la gestió externa, i finalment un tercer nivell per a la resolució d'incidències complexes.

Entre les mesures adoptades, es destaca l'ampliació dels horaris en el primer nivell d'atenció, gràcies a la qual s'atenen consultes als vespres i al llarg del cap de setmana. Al seu torn, des del 4 de març i durant uns quants dies, la gestió interna –i més concretament el grup d'operacions de Gestió Docent– també va treballar més hores, al mateix temps que va gestionar consultes pròpies de la gestió externa. A més, els diversos centres de suport de la UOC van assumir l'atenció als dubtes referents als diferents plans d'estudis. A tot això cal afegir-hi la posada en marxa d'un dispositiu especial durant l'última trobada presencial, que va tenir lloc el dia 6 de març a Bellaterra. En total, 13 persones hi van atendre 85 estudiants.

10.000 consultes resoltes en 15 dies

Aquest desplegament s'ha reforçat amb diverses accions comunicatives, com ara la inserció d'avisos a l'espai del Servei d'atenció del Campus Virtual, l'enviament de missatges informatius als estudiants que tenien consultes pendents de resposta o la publicació, durant la trobada presencial, d'un comunicat institucional en què es detallava la situació dels serveis d'atenció.

«En definitiva, al mes de març ens hem trobat amb un escenari excepcional, i els diferents equips han fet un esforç també excepcional per afrontar-lo», resumeix Antoni Manzanares, responsable del grup operatiu d'Atenció a l'Estudiant.

L'aplicació d'aquestes mesures extraordinàries ha contribuït a gestionar satisfactòriament un volum de missatges molt més gran que el que és habitual en altres èpoques de l'any. En concret, durant els primers 15 dies del mes de març, la UOC va rebre 7.000 consultes i en va atendre més de 10.000. Això va permetre passar de més de 6.000 consultes pendents al final del mes de febrer a menys de 3.000 en dues setmanes. Segons Manzanares, els dubtes i les incidències que s'han rebut els darrers dies es relacionen fonamentalment amb la matriculació, l'avaluació dels estudis previs, l'adaptació dels plans d'estudis, la tramesa dels materials didàctics i l'activació de les aules al Campus Virtual.

Projectes a mitjà termini

D'altra banda, a més de les accions que ja s'han dut a terme, la UOC encetarà un seguit d'actuacions a mitjà termini adreçades a garantir la qualitat de l'atenció durant els períodes en què el nombre de consultes és més elevat –bàsicament, els mesos de febrer, juliol i setembre. Aquestes mesures inclouen un increment dels recursos externs dos mesos abans de les dates en què creix el volum de feina, una ampliació del pressupost destinat a aquest servei, una millora de l'orientació al servei de manera transversal –és a dir, implicant-hi totes les àrees de la Universitat– i un canvi del rol professional dels integrants del grup operatiu d'Atenció a l'Estudiant.

Manzanares descriu en què consistirà aquesta transformació del perfil professional: «Imminentment deixarem d'atendre consultes directament, de manera que haurem d'incrementar necessàriament el control sobre l'activitat d'atenció; hem de passar de “fer” a “fer fer”, no solament del seguiment quantitatiu, sinó, sobretot, de la informació qualitativa que ha d'aportar el servei».

Igualment, i dins el marc del pla director de serveis, la UOC va acollir el dia 9 de març el primer taller del servei d'atenció, que va aplegar més de 30 persones dels equips que, d'una manera o altra, estan involucrades en el servei d'atenció de consultes. «L'objectiu d'aquesta sessió de treball va ser establir les pautes de seguiment de la nostra activitat i compartir les dificultats que implica», apunta Manzanares. El resultat més destacat de la trobada serà l'elaboració del Pla de millora del servei d'atenció de consultes, que contindrà accions entorn de les eines, els circuits i els indicadors o reports de seguiment. Així mateix, el dia 13 d'abril es durà a terme un segon taller, en el qual s'acabarà de perfilar el Pla de millora.

El 29% més de peticions durant el 2009

L'any passat, els diferents serveis d'atenció de la UOC van atendre 170.000 consultes, el 29% més respecte de l'any anterior. Aquest percentatge significa un increment notable amb relació a l'any 2008, moment en què les peticions que es van rebre només van augmentar el 4% respecte del 2007. «Aquest ritme d'entrada de consultes marcadament desigual dificulta la planificació i és uns dels reptes més rellevants de la gestió de l'atenció a l'estudiant», adverteix Manzanares. En paraules del responsable, dos dels factors que han motivat aquesta circumstància han estat el creixement d'estudiants matriculats i la capacitat del servei atenció per a compatibilitzar totes les entrades al sistema.

Per Germán Sierra

La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC va presentar en públic, el 7 d'abril passat al Palau de la Generalitat, els resultats de l'estudi ELAN.cat sobre el multilingüisme a les empreses catalanes, projecte en què han treballat els darrers mesos, amb el suport de la consultora DYM, i que ja havia estat presentat a l'equip propi de la UOC a mitjan mes de març.

Precedent europeu

L'estudi consta d'una enquesta quantitativa a una mostra d'un miler d'empreses d'entre deu i dos-cents cinquanta treballadors i d'una trentena d'entrevistes qualitatives amb empreses i experts del món socioeconòmic. Segueix amb lleugeres modificacions l'estudi publicat per la Comissió Europea amb el nom d'informe ELAN (Effects on the European Economy of Shortages of Foreign Language Skills in Enterprise), fet que permet algunes comparacions amb les dades generals d'Europa. Per aquest motiu s'ha anomenat Estudi ELAN.cat.

Organismes impulsors

S'analitzen, entre altres factors, l'idioma que es fa servir en les relacions comercials, les competències lingüístiques dels treballadors i les necessitats de les empreses en matèria de llengua. L'informe, pioner a Catalunya i a l'Estat espanyol, ha estat dissenyat i impulsat per la Càtedra de Multilingüisme-UOC, Linguamón-Casa de les Llengües i els departaments de la Vicepresidència i d'Innovació, Universitat i Empresa.

Usos futurs

Des de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC consideren que l'estudi pot ser valuós tant per al postgrau de Gestió de la diversitat lingüística i cultural, que preparen actualment amb els Estudis d'Arts i Humanitats, com per a altres departaments –com ara els Estudis d'Economia i Empresa, el Programa de l'Àsia Oriental, l'Escola de Llengües o les Empreses Associades–, que hi poden trobar alguns punts interessants per a l'orientació d'alguna part de la seva oferta formativa, sense excloure que es puguin fer anàlisis més específiques sobre la base de dades.

Suport institucional

A l'acte de presentació hi van assistir el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i la rectora, Imma Tubella. El director de la Càtedra Linguamón-UOC, Isidor Marí, i el director de Linguamón-Casa de les Llengües, Antoni Mir, van exposar els principals resultats de l'estudi.

Per Elena Mellado

L'ús de les noves tecnologies sorgides de la societat de la informació obliguen cada vegada més les empreses i les institucions a adaptar-se a noves maneres de treballar amb l'objectiu de garantir la mobilitat dels treballadors i treballadores.

En aquest context, la UOC impulsa noves formes de treball i fomenta la conciliació de la vida personal i la professional, oferint més flexibilitat en l'organització del treball. Així, es promou una política de teletreball que combina la presencialitat i la virtualitat i que es basa en els principis de voluntarietat, reversibilitat i manteniment de les mateixes condicions de treball.

En aquest sentit, la UOC ha dissenyat diferents programes de teletreball:

• Teletreball vinculat a activitat
  Es pot destinar a teletreball un crèdit horari màxim corresponent al 10% de la jornada laboral anual, que es pot distribuir en períodes de 8 hores setmanals en un semestre o de 4 hores setmanals al llarg de l'any.

   

• Teletreball vinculat a formació
  Hi ha la possibilitat de fer programes de teletreball vinculats a formació reglada i reconeguda quan aquesta formació coincideixi parcialment amb l'horari laboral.

   

• Teletreball vinculat a maternitat/paternitat
  La UOC ofereix la possibilitat que els pares i les mares s'acullin a la flexibilitat de presència al lloc de treball durant un període màxim de 12 mesos, a comptar des de l'acabament del permís de maternitat o paternitat.
  
  Així, doncs, es preveu que les mares i els pares es puguin acollir, durant el període esmentat, a un horari de prestació especial; és a dir, mantenir una jornada de dilluns a divendres distribuïda en 6 hores de prestació presencial contínua i 2 hores de prestació fora del lloc de treball habitual. L'horari presencial és de matins, d'acord amb els criteris de flexibilitat horària.
  
  Per tant, en aquests casos no s'ha de reduir la jornada i no hi ha conseqüència econòmica per als pares o les mares.
  
  En cas que no es gaudeixi del permís de paternitat, els pares poden fer teletreball durant el període del permís de maternitat legalment establert.

   

• Teletreball vinculat a cura d'un familiar
  Hi ha la possibilitat de seguir programes de teletreball per a tenir cura d'un familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat, per raons de malaltia o hospitalització, durant el temps que es mantingui aquesta situació i amb un termini màxim de 12 mesos. En aquests casos, cal presentar un justificant mèdic que ho acrediti.

Noves maneres de treballar

Hi ha altres empreses que han fet un pas en la flexibilitat de la presència al lloc de treball. És el cas d'Indra, multinacional de tecnologia de la informació, que ha convertit el seu edifici de Barcelona situat al 22@ en un nou concepte d'organització d'espais.

La digitalització de la informació i la connectivitat –que permeten als treballadors connectar-se i treballar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment–, afegides a una política de taules netes que elimina el paper com a suport, fan possible que els treballadors no tinguin espais assignats. La mobilitat és una prioritat i això és possible gràcies a espais diàfans i a sales de reunions per a tothom i per a ningú adaptades a les activitats de cada moment.

Altres empreses com Google o Microsoft ja han adaptat les seves oficines a un espai on els treballadors són lliures per a moure's d'acord amb les seves necessitats d'una manera flexible.

Per què no podem arribar a la UOC a aquest nou concepte d'oficina flexible? El Media-Tic hauria de ser el pas següent. Abans, però, hi ha previst que s'engeguin algunes experiències pilot per a verificar-ne el funcionament i adaptar-lo a les necessitats i les maneres de fer de la UOC.

Per Salvador Tordera

Segons els acords del Consell de Govern del dia 17 de febrer, els centres de suport canvien la seva denominació per la de seus en l’àmbit del territori català. També s’ha acordat el manteniment de la denominació sede per a la resta de centres del territori espanyol. Pel que fa a l’oficina de la UOC a Mèxic, passa a denominar-se també sede.

De la mateixa manera, s’ha decidit el canvi de denominació dels caps de centre de suport, els quals, a partir d’ara, s’anomenaran delegats de la UOC al territori i els tècnics d’atenció al client, els quals passen a anomenar-se tècnics de seu.

Segons el director de Serveis Territorials, Toni Romero, aquest canvi era necessari per tres raons: «Per una banda, calia homogeneïtzar les nomenclatures amb el castellà. La segona raó era que el concepte punt de suport i centre de suport es prestava a molta confusió, no quedava clar quines eren les diferències entre uns i altres i hem volgut que també fos evident en el nom, no només en els serveis que ofereix cadascun dels dos dispositius territorials. L'última raó té a veure amb el nou impuls que el Consell de Govern vol donar a les seus perquè s'orientin principalment a potenciar la visibilitat i la notorietat de la UOC en el territori».

Activitats en el territori

Un dels eixos estratègics de la UOC és la projecció i el compromís de la Universitat amb el territori. És per aquest motiu que durant l’any 2009 es va posar en marxa un pla d’activitats —aprovat prèviament pel Consell de Govern— amb l’objectiu de potenciar i estrènyer els vincles de col·laboració entre la UOC i la societat civil d’aquelles parts del territori que pivoten entorn de les nostres seus.

Per al disseny d’aquest pla s’han seleccionat diverses línies d’actuació d’acord amb determinats criteris com ara l’adequació als àmbits de coneixement capdavanters o en els quals excel·leix la UOC, l’atenció a unes demandes específiques, el posicionament de la marca UOC, o la contribució a la dinamització de les relacions institucionals de la Universitat amb el seu entorn. El pla també ha recollit la voluntat de crear i compartir espais d’intercanvi del coneixement tot fent-lo més proper i accessible.

I tot plegat des de la complicitat d’estudiants, professors, personal de gestió, tutors, personal docent col·laborador..., en definitiva, de tota la comunitat UOC.

Les activitats dutes a terme s’han impulsat des dels Serveis Territorials, els quals han treballat de manera coordinada amb el Servei d’Activitats. Per a estructurar-les i desenvolupar-les van ser consultats els diferents Estudis i Àrees que hi podien estar implicats en funció de les seves experteses.

En total s’han dut a terme més de 100 activitats, repartides en diferents formats: conferències, tallers, jornades, trobades i altres formats. Més de 1.600 persones han assistit a alguna de les activitats organitzades fins ara, sent els sopars col·loqui i els tallers de treball en xarxa els que han despertat més interès.

Per aquest any ja s’han organitzat algunes activitats, com per exemple el cicle sobre alimentació i salut o el cicle “Yes, We Can”, per a la millora i pràctica de l'anglès utilitzant internet. També continua el cicle de tallers “Descobreix”, que és monogràfic sobre temes d'identitat digital i que va gaudir d’un gran èxit de participació l’any passat.

Podeu trobar més informació al blog de les activitats al territori: http://territori.blogs.uoc.edu/.

Per Ester Funes

Els Jocs Interempreses han estat concebuts, des que van començar, com una olimpíada empresarial solidària oberta a totes les organitzacions que vegin en l'esport una manera més de fer-se presents en la societat i en la cooperació.

Per tercer any consecutiu, la UOC participa en aquesta iniciativa, que es va consolidant en la nostra institució (amb més de setanta-cinc participants que competiran en les diferents modalitats esportives) i amb la qual la UOC comparteix l'esperit esportiu i solidari que fomenta.

Es tracta d'una competició amateur entre empreses/institucions com a mitjà per a exercir la solidaritat, estimular l'esperit de superació, concentració, esforç i rendiment, que potencia que els equips siguin mixtos i que, a més, permet gaudir d'un cap de setmana «diferent», com a punt de trobada amb persones d'altres empreses i sectors.

En cada edició es fa una valoració de projectes solidaris que han estat proposats o que els organitzadors han identificat i es preseleccionen els que es sotmetran a l'opinió de les entitats participants, les quals tenen un paper actiu en la distribució de la donació resultant.

Edició anterior

El 2009 els tres projectes solidaris que es van beneficiar dels 20.000 euros que van aportar les organitzacions dels 2.116 participants van ser el programa Cuida'm, projecte de l'Hospital de Sant Joan de Déu, centrat a cobrir el desplaçament, el tractament i la repatriació d'infants de països desfavorits que necessiten ser intervinguts quirúrgicament fora del seu país; el programa Soñar despierto, d'integració social d'infants i joves procedents d'ambients marginals i famílies desestructurades, i el programa Esport solidari internacional, per a ajudar al desenvolupament esportiu d'infants amb dificultats econòmiques i problemes de marginació de països en via de desenvolupament.

Projectes solidaris 2010

En aquesta edició, les tres iniciatives seleccionades, a les quals anirà destinada de manera proporcional l'aportació de la UOC, són les següents:

- Matres Mundi, ONGD que té per objectiu la millora de la salut materno-infantil als països en via de desenvolupament.
- Casal dels Infants, projecte que va néixer amb la voluntat d'aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d'exclusió social i les comunitats on viuen.
- El somriure dels nens, associació que treballa per fomentar mitjans de vida sostenibles i justícia social per a la població més desfavorida, especialment infants, joves i dones, de l'Índia i d'altres països del sud.

Els Jocs Interempreses són una excel·lent plataforma que ens dóna l'oportunitat d'ajudar al desenvolupament i a la millora del món, compromís que la nostra universitat reconeix com un dels seus valors identitaris: la responsabilitat social.

Per Germán Sierra

La nova pàgina d'inici del Campus Virtual, anomenada La meva UOC, es converteix aquests dies en la pàgina per defecte de tots els membres de l'equip propi de la Universitat. S'inaugura, així, una nova fase del projecte Campus 5.0, amb una pàgina d'inici personalitzable, modularitzada i oberta a l'exterior.

Si encara no esteu familiaritzats amb la nova pàgina d'inici, podeu comprovar algunes de les característiques i avantatges que té aquesta pàgina web. Fins al final d'abril, encara podeu entrar a la pàgina d’inici antiga, però tingueu en compte que acabarà desapareixent.

Tal com explica Xavier Aracil, de l'Àrea de Tecnologia Educativa i un dels responsables del projecte, la nova pàgina d'inici representa «la cinquena gran evolució del Campus Virtual de la UOC durant aquests quinze anys, amb un Campus 5.0 pensat per als usuaris, per a grans volums d'estudiants i, a la vegada, obert, en programari lliure i personalitzable».

L'usuari com a centre del nou disseny

L'usuari, segons Aracil, ha estat al centre del disseny de la pàgina: «Hem seguit una perspectiva de disseny centrada en l'usuari i hem portat a terme dinàmiques d'innovació per tal d'aportar a l'aplicació visions tecnològiques que vagin més enllà d'unes prestacions útils i amigables».

Una nova línia gràfica

La meva UOC ofereix un nou disseny amb una línia gràfica més moderna, semblant a la del portal per a mantenir una coherència amb l'estil de la UOC. Així, el disseny és net i intuïtiu, pensat per a facilitar la interacció, la lectura i la cerca d'informació. Però els usuaris podreu personalitzar alguns paràmetres per a fer la pàgina al vostre gust.

Sistema de mòduls

Entre les noves característiques sobresurt, per damunt de totes, la implantació d'un sistema modular personalitzable amb què podeu organitzar els continguts segons el vostre criteri i la importància que doneu a cada eina. D'aquesta manera, la pàgina es converteix en un espai adaptable a les necessitats de cada usuari. La nova plana d'inici possibilita, a més de la incorporació de mòduls propis i externs, afegir-hi subscripcions. Trobareu mòduls propis de la Universitat i una selecció de mòduls externs molt pràctica (Gmail, Google Calendar i Facebook, entre altres), i la possibilitat de crear-ne de nous copiant la part del codi HTML corresponent.

Els mòduls UOC són els propis de la Universitat, com ara Biblioteca, Agenda, Fòrums, Comissions, Novetats i Notícies. En aquest espai també trobareu els mòduls de l'aula, que us permeten accedir directament a l'aula de l'assignatura de què us heu matriculat. Per a accedir als mòduls disponibles, heu d'anar a l'enllaç Afegeix informació a La meva UOC, que trobareu a la part inferior del Menú, en el qual se us ofereixen els mòduls UOC, els mòduls externs i les subscripcions i notícies.

Subscripcions

Un altre avantatge és la possibilitat d'afegir-hi una subscripció. Podeu triar subscripcions RSS i butlletins de la UOC, i també altres subscripcions pròpies.

Secretaria Virtual: l'espai més al dia

La Secretaria Virtual ja és totalment adaptada al nou disseny, igual que la navegació entre els diferents apartats. Aquests canvis s'aniran ampliant progressivament a espais interns de la Secretaria, tal com ja es va fer amb l'apartat dels plans d'estudis, en què el nou disseny ja és totalment incorporat.

Amb això no solament s'actualitzen la navegació i el disseny per a adaptar-los al nou Campus 5.0, sinó que també s'aconsegueix que els diferents espais siguin més accessibles per a qualsevol mena d'usuari.

Disseny a totes les àrees

La nova línia gràfica ha d'arribar a totes les àrees i l'equip encara hi treballa per acabar de definir els últims detalls. Ara els esforços es concentren en la nova versió del correu web, actualment en prova pilot. «Un cop enllestits aquests detalls, acabarem de definir quina és la millor manera de fer arribar aquesta informació a totes les àrees de la casa de les quals depenen les diferents parts del Campus, per tal que la puguin implementar de la manera més fàcil i ràpida possible», diu Aracil.

Qui hi ha darrere

La nova pàgina d'inici neix d'un projecte transversal promogut pel grup operatiu de Tecnologia Educativa, en el qual han participat persones de bona part de les àrees de la Universitat. El projecte es va engegar el juny del 2007 per a actualitzar els serveis i el disseny de la pàgina inicial del Campus Virtual de la UOC. Aquesta iniciativa forma part de la feina duta a terme per a avançar en l'evolució de la cinquena versió del Campus Virtual, l'anomenat Campus 5.0.

Futur del Campus 5.0

Un dels objectius del Campus 5.0 és facilitar la interoperabilitat entre diferents eines i el nucli del Campus. Això facilita, segons Aracil, que «s'incorporin noves eines amb més facilitat que en el campus anterior, cosa que ens permetrà adaptar-nos millor a les noves necessitats de l'aprenentatge». Es vol, així, l'adaptació total als nous dispositius de consum d'internet. Si apareixen nous dispositius diferents de l'ordinador i se'n generalitza l'ús, el Campus estarà preparat per a afrontar-ho: «Ara cada semestre podem millorar el 5.0, el 5.1, el 5.2... cap al servei a mòbils, cap a la interoperabilitat amb totes les eines que hi ha i que apareixeran a la xarxa».

Si en teniu dubtes

Si teniu dubtes referents a La meva UOC i les prestacions que us ofereix, us podeu adreçar a Servei d'atenció / Entorn tecnològic / Campus Virtual / La meva UOC, la nova plana d'inici. En aquest espai d'ajuda els podreu solucionar amb les preguntes més freqüents i les respostes corresponents. Hi podreu saber els avantatges de la nova pàgina d'inici i en què es diferencia de l'antiga, com funcionen els mòduls, quines opcions de personalització hi ha i què es pot fer davant de possibles problemes. A més d'això, podreu contactar amb el Servei d'atenció si no podeu resoldre el dubte que teniu i per a suggerir millores per a la nova plana.

Tal com és habitual, i amb l'objectiu de difondre i de compartir el coneixement que es genera a la Universitat, en cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació que es duen a terme perquè ens el presentin.

Com sabeu, una de les prioritats del pla estratègic de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per tal de contribuir a l'assoliment d'aquest objectiu, la UOC, des del Vicerectorat de Recerca i Innovació, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes, la finalitat de les quals és fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia i també l'organització i la gestió.

Aquesta vegada hem parlat amb Francesc Saigí, director de la línia de Telemedicina del programa de Ciències de la Salut, perquè ens expliqui una mica més el projecte Laboratori de Telemedicina (LabTM).

Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte?

En el moment en què la UOC es planteja dur a terme el màster de Telemedicina, es troba davant un doble repte. En primer lloc, malgrat que la telemedicina és l'opció que s'ha de seguir davant els reptes que els canvis socioeconòmics plantegen en els sistemes sanitaris, ens trobem en un moment en què la normalització definitiva de la telemedicina presenta serioses dificultats a causa especialment de la falta d'evidència científica definitiva, tant dels seus beneficis clínics com del seu cost-efectivitat. Hi ha, per tant, una necessitat constant de millorar el nostre coneixement sobre els processos, els factors crítics i les estratègies d'integració de les TIC en els sistemes d'atenció sanitària; i, en segon lloc, la necessitat de crear mitjans nous i més potents de transmissió del coneixement que es va generant en els professionals de la salut. Les TIC ens proporcionen el context adequat per a la creació i compartició de recursos quan i on sigui necessari. La telemedicina ens brinda l'oportunitat de treballar col·laborativament i en xarxa, de compartir i difondre les bones pràctiques i de crear coneixement per mitjà d'accions i reaccions dels seus membres.

El LabTM es crea amb la missió de convertir-se en un concentrador (hub) de coneixement sobre telemedicina d'abast global. Vol ser el tret distintiu de l'oferta formativa en matèria de salut que hi ha arreu. Com va dir Che Guevara, «siguem realistes i fem l'impossible».

Amb qui heu treballat el projecte?

Permeteu-me que comenci amb una frase de Théophile Gautier, «El geni és aquell qui, en tot instant, sap plasmar en fets els seus pensaments», per a posar de manifest la gran feina que han dut a terme Ignasi Sebastià Oriol i Xavier Sánchez Porras, col·laboradors docents que han entès des del primer moment la filosofia i el repte que ens havíem plantejat. També comptem amb el suport inestimable del doctor Josep Esteban, director del programa de Ciències de la Salut de la UOC, i d'Isidre Fàbregues, col·laborador docent del màster de Telemedicina.

Quines aplicacions pot tenir?

Les aplicacions que pot tenir la telemedicina, bàsicament, són l'accés a un repositori documental específic relacionat amb la pràctica telemèdica a partir d'experiències reals; l'accés a espais d'interconsulta amb altres usuaris del LabTM (professionals sanitaris i tècnics vinculats a experiències de telemedicina, convidats experts, personal administratiu, pacients, etc.) sobre temes específics relacionats amb el sector; la disponibilitat d'una plataforma virtual per a la demostració, la simulació i el desenvolupament de projectes pilot; el desenvolupament d'una xarxa social amb un ampli espectre d'agents en el món interessats a treballar amb les TIC en l'àmbit de la salut per a intercanviar experiències, crear consens i portar a terme activitats en xarxa en el camp de la telemedicina, i la configuració d'un observatori virtual de telemedicina per a identificar i difondre les bones pràctiques en l'àmbit local, estatal i europeu i per a donar suport a la recerca i generar projectes d'R+D+I.

Quins són els primers resultats obtinguts i quan penseu que els podreu aplicar?

S'ha dut a terme una experiència pilot amb resultats molt satisfactoris. Amb tot, malgrat la quantitat d'estudiants que han verificat l'eina, només ens permet parlar de resultats qualitatius. Quant a contingut, el LabTM ja aglutina un nombre important d'experiències de telemedicina, tant pel que fa al contingut (repositori documental) com pel que fa a la forma (simulacions i agents que l'han dut a terme).

Quina difusió s'ha fet del projecte i on podem consultar la documentació que s'ha generat?

Malgrat que el LaBTM encara no ha arribat a un any de vida, ja hem presentat els resultats del projecte a l'eChallenges e-2009 Conference («The LabTM Telemedicine Laboratory: Not a Grail Yet?»), entre altres, i estem a punt de publicar el primer article. Esperem que en la pròxima edició, que comença el maig del 2010, ja podrem disposar de resultats quantitativament significatius. N'anireu trobant tota la informació al portal del LabTM (www.laboratoriodetelemedicina.com).

Com és costum, en l'apartat de notícies del butlletí incloem informació específica sobre els darrers convenis signats per la UOC. Així mateix, recordeu que a l'espai Intrauoc / Convenis i acords / Convenis institucionals teniu accés a una base de dades que us permet cercar l'historial dels convenis.

Això a banda, els acords que tinguin un interès especial també es publicaran com a notícia a la pàgina d'inici del Campus Virtual, tal com es fa habitualment.

– 18 de març de 2009: Consejo General del Poder Judicial i Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

S'ha signat un conveni que té per objectiu establir, en el marc de l'activitat de formació per a jutges i magistrats, el programa de Dret civil català, a més de reconèixer com a títol oficial, a l'efecte del coneixement del dret civil català, el certificat expedit per la UOC.

– 23 de novembre de 2009: Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

S'ha signat un conveni que té per objectiu el desenvolupament del programa Suport i l'establiment dels compromisos tant per part de la UOC com de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya).

– 30 de novembre de 2009: Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

S'ha signat un conveni que té per objectiu definir la col·laboració de les parts per a la convocatòria de beques per a l'alumnat d'enginyeria del sistema universitari de Catalunya que participi activament en l'orientació d'estudiants de primer curs (EnginyCat 2009), d'acord amb els termes previstos a la base 13 de la convocatòria esmentada.

– 10 de desembre de 2009: Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada

Surt és una entitat social que treballa per la inserció laboral, sobretot de dones en situació de vulnerabilitat. Mitjançant l'addenda núm. 9, la UOC proposa a Surt assumir la docència dels mòduls de contingut en la cinquena edició (15 de setembre de 2009) dels programes de formació que la UOC posa en marxa per al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

També s'ha signat l’addenda núm. 10, per la qual la UOC proposa a Surt assumir la docència dels mòduls de contingut en la sisena edició (15 de setembre de 2009) dels programes de formació que la UOC posa en marxa per al SOC.

– 10 de febrer de 2010: Educare XXI

S'ha signat un conveni que té per objectiu nomenar Educare XXI empresa associada a la UOC i establir les condicions sobre la base de les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions que s'han establert fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats.

D'altra banda, també s'han signat dues addendes. La primera té per objectiu facilitar als professionals vinculats a Educare XXI l'accés als programes de formació contínua de la UOC. La segona té la finalitat d'establir les condicions segons les quals s'han de portar a terme les activitats de pràctiques dels estudiants de la UOC a l'empresa Educare XXI.

– 10 de febrer de 2010: Iniciatives i Programes, SL

Iniciatives i Programes, SL és una empresa que treballa en tots els aspectes dels serveis a les persones. Desenvolupa programes de polítiques de joventut, de serveis a la infància, educatius, socioculturals, per a la tercera edat, de formació ocupacional, de gestió d'espais públics, etc.

S'ha signat un conveni que té per objectiu nomenar Iniciatives i Programes, SL empresa associada a la UOC i establir les condicions sobre la base de les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions que s'han establert fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats.

D'altra banda, també s'han signat dues addendes. La primera té per objectiu facilitar als professionals vinculats a Iniciatives i Programes, SL l'accés als programes de formació contínua de la UOC. La segona té la finalitat d'establir les condicions segons les quals s'han de portar a terme les activitats de pràctiques dels estudiants de la UOC a l'empresa Iniciatives i Programes, SL.