Català, castellà, anglès, alemany, francès, portuguès...

Bé, quan tenia només cinc anys a casa fèiem les maletes per anar cap a Alemanya. Eren els anys seixanta i jo em vaig criar allà, en una ciutat al nord de Frankfurt. Vaig anar a l'escola i vaig cursar estudis universitaris, que vaig completar a Montpeller. Les llengües s'aprenen practicant-les molt!

Sí, després de la carrera vaig tenir l'oportunitat de treballar uns quants anys per a l'Oficina Catalana a Frankfurt, fent difusió cultural i coordinació del treball acadèmic a les universitats alemanyes pel que fa a recerca en l'àmbit de la filologia. Vaig treballar cinc anys de gestor cultural a l'Institut Cervantes a Munic i després, a Barcelona, vaig ser el responsable cultural de l'institut alemany Goethe Institut. El 2002 torno a Munic com a director del Cervantes i el 2007 me'n vaig també com a director a Estocolm.

Tinc experiència entre Catalunya, el món hispànic i Alemanya, d'una banda, i també aquesta experiència sueca en l'àmbit de l'ensenyament de llengües, la gestió cultural i, sobretot durant l'època com a director del Cervantes, la gestió d'equips. El 2009 vaig venir a la UOC amb moltíssima il·lusió per dirigir l'Escola de Llengües. S'havia de posar en marxa i es va obrir al cap de nou mesos d'arribar aquí.

En aquell moment els professors de llengües ens vam haver d'organitzar. Cada professor té el seu àmbit i cal atendre l'anglès, el francès, l'alemany, el xinès, el japonès, el català i el castellà. És una oferta que va néixer de les necessitats pròpies de la UOC. La UOC vol que els seus estudiants acabin la carrera amb el B2 d'anglès, un nivell força alt i, per tant, era lògic que la Universitat organitzés l'oferta d'aquests cursos obligatoris, però també la dels cursos anteriors per als estudiants que els necessiten. Amb l'Escola, l'oferta de totes set llengües es va polir i es va reorganitzar de manera que resultés clara i atractiva per a qualsevol persona, encara que no fos estudiant de la UOC. Qualsevol ciutadà pot aprendre una llengua amb la pedagogia i la tecnologia desenvolupada per la UOC.

Avui dia som pràcticament els únics que treballem les llengües d'una manera totalment virtual, amb una pedagogia en grup i amb la coherència i la maduresa que et donen quinze anys d'experiència, recerca i transferència en la matèria, dutes a terme pels nostres professors. En tot aquest temps s'ha fet un treball espectacular. Imagina't les limitacions tecnològiques que hi havia llavors; estaves encotillat fent ensenyament virtual. El 1995, internet tot just començava i era difícil imaginar com s'havia d'ensenyar a parlar a la xarxa. Però tot aquest temps ha estat molt important per a adaptar la pedagogia a les possibilitats que ha anat oferint la tecnologia. L'oralitat sempre ha estat el problema de l'ensenyament de llengües virtual, però amb el web 2.0 aquest problema s'ha començat a resoldre. El que vam fer a partir del 2009, quan em vaig incorporar a la UOC, va ser establir unes pautes per a millorar alguns hàbits, articular bé el treball amb l'àrea de Tecnologia Educativa, desenvolupar una nova generació d'exercicis multimèdia més pedagògics i fer possible que totes aquestes innovacions poguessin servir per a l'ensenyament d'una llengua. La UOC té un model educatiu en què la col·laboració i l'autonomia de l'estudiant són molt importants. En llengües, aquests valors són fonamentals: les tasques que l'estudiant ha de resoldre sovint són de col·laboració i sempre exigeixen força autonomia, i això fa que aprengui la llengua d'una manera més natural, implícita i sòlida.

Sí, hi havia una demanda social de cursos molt intensius en alemany. És una oferta en què una persona pot adquirir competències en l'idioma molt ràpidament. Només en dotze mesos es passa de zero al nivell B1. El que en condicions normals representaria tres cursos sencers, aquí es fa només en un any. Al final s'assoleix un nivell d'alemany que et permet moure't, viure i comunicar-te fluidament entre gent de parla alemanya. Però, sobretot, també és molt interessant per a això que em preguntaves, perquè la superació del curs permet a l'estudiant entrar en un programa de les autoritats alemanyes que facilita contactes entre treballadors d'aquí i empreses d'allà. Un dels requisits per a accedir-hi és acreditar un nivell B1 d'alemany, i aquí és on entra en joc l'Escola de Llengües de la UOC. En aquests cursos intensius moltes persones estudien l'alemany per motius professionals, per anar a buscar noves oportunitats de feina al país, tot i que també hi ha gent que ho fa per gust o per motius personals. Relacionat amb això, la UOC també ofereix, per exemple, un intensiu del curs B1 d'anglès, que és el nivell que es necessita per a accedir al màster de capacitació per a professors de secundària.

Tothom hauria de parlar anglès i, a més, seria recomanable dominar, o almenys saber, una segona llengua estrangera. A Catalunya i a la resta de l'Estat el nivell d'anglès no és gaire bo. La pedagogia és millorable, però també caldria potenciar les oportunitats de posar-lo en pràctica. Per exemple, que les pel·lícules fossin en versió original i no doblades. A Suècia o als Països Baixos, com que el doblatge és molt car i no tenen prou població perquè sigui rendible, no doblen les pel·lícules, sinó que les subtitulen. I tota aquesta gent parla perfectament l'anglès, en bona part gràcies a la televisió i el cinema. Amb la globalització, dominar una llengua estrangera s'ha fet imprescindible. Molta informació d'aparells o aplicacions només és en anglès i, si volem vendre els nostres productes i els nostres serveis a fora o en general fer negocis a l'estranger, hem de saber-nos relacionar, conèixer necessitats i hàbits i crear aliances. En aquest context l'anglès és imprescindible. Si estàs en contacte amb la Xina perquè penses que allà hi ha un mercat per al producte que tens, potser t'entens en anglès, però arribarà un moment que, per cortesia o per a crear confiança i consolidar els lligams professionals, tindràs un avantatge si saps defensar-te en xinès. Per descomptat, si vius allà, és una necessitat.

L'ensenyament d'alemany i xinès a la UOC va a l'alça, sobretot per temes professionals, com comentàvem abans, però l'anglès continua essent la llengua més demanada i concentra prop del 80% dels estudiants de l'Escola de Llengües. En aquest sentit, ara també preparem cursos per a finalitats específiques. Un d'aquests cursos seria d'anglès per a la feina, un curs en què es treballen les competències orals i que oferirà l'Àrea de Persones. I potser també el podrem adaptar per a petites i mitjanes empreses que volen establir negocis a l'estranger. D'altra banda, també en el cas de l'anglès, treballem per oferir un nivell per a gent que ja té un bon domini de la llengua, ja que, ara per ara, només arribem al B2.

És cert que hem crescut i la valoració que en fem és molt positiva. El que ens alegra és l'acceptació que tenim més enllà de la UOC, és a dir, com una escola oberta a la ciutadania. La gent acostuma a fer més d'un curs i corre la veu que és un model virtual que funciona. La satisfacció dels nostres estudiants avui avala l'aposta de la UOC i el seu model educatiu.