Aquest llibre té l'origen en una preocupació personal. L'autor tenia catorze anys quan va acabar la Segona Guerra Mundial i va créixer amb l'esperança que es complissin les promeses que havien fet el 1941, en la Carta de l'Atlàntic, els que van acabar essent vencedors en la lluita contra el feixisme, en un programa en el qual ens garantien, entre altres coses, «el dret que tenen tots els pobles a triar la forma de govern en la qual volen viure» i una pau que havia de proporcionar «a tots els homes de tots els països una existència lliure, sense por ni pobresa».
