ESTUDIANTS      01-02/2013
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto

L'art i el joc ajuden a la resolució de conflictes

L'art i el joc ajuden a la resolució de conflictes

La pau no s'assoleix aplicant frmules abstractes ni models establerts. L'ltim nmero de Journal of Conflictology, revista editada per la UOC, mostra de nou la importncia de l'anlisi, la cooperaci, l'acci prctica i la recerca. Un dels articles relata l'experincia concreta en un centre d'integraci social a Mxic, on la creativitat i el joc sn utilitzats com a eines per al desenvolupament d'una cultura per a la pau entre els nens.

La revista electrnica Journal of Conflictology, impulsada pel Campus per la Pau de la UOC, tracta de la cincia de la resoluci de conflictes d'una manera mplia, interdisciplinria i compromesa amb la prctica real de la lluita contra els conflictes.

El nou nmero de la revista combina l'anlisi terica de conflictes recents, la recerca basada en programes concrets aplicats a comunitats reals, el relat d'experincies personals i la biografia de personatges cabdals en la recerca i l'educaci per a la pau.

Imaginar el futur

La secci «Pioners» d'aquest nmero s dedicada a la vida i obra de la sociloga americana Elise Boulding. Gran defensora del paper de la dona en la resoluci de conflictes i d'una transformaci profunda del seu rol en la societat, Boulding va aprofundir en la idea de crear un futur millor a fora d'imaginar-lo.

Els nous moviments socials

L'article del socileg francs Michel Wieviorka analitza els dos ltims grans moviments socials que han assolit una repercussi internacional: les revoltes rabs i el moviment «indignat» europeu. L'autor analitza aquests dos fenmens des del punt de vista del context histric i els paradigmes terics sobre els moviments socials.

Periodistes al camp de batalla

Laith Mushtaq s un fotoperiodista iraqui amb llarga experincia en conflictes bl·lics. L'entrevista d'aquest nmero, feta pel consultor internacional Jack Shaka, parteix de l'experincia personal de Mushtaq per a analitzar qestions com el paper dels periodistes en els conflictes armats i la seva relaci amb els poders poltics.

L'Estat, en primer pla

El paper de l'Estat en la gesti dels conflictes s analitzat en l'article de Hastings Aid Amurani-Phiri, que estudia les possibilitats que t l'Estat a l'hora de preservar i potenciar la diversitat cultural d'un pas.

Desprs d'un conflicte armat

Dos articles se centren en els processos de desprs d'un conflicte armat. D'una banda, el periodista Miquel Calada analitza, en el seu article, la guerra d'Algria i les conseqncies del conflicte. De l'altra, Aleksi Ylnen estudia les limitacions que pot comportar una intervenci externa, prenent com a base l'estudi del conflicte del sud de Sudan.

La prctica

Resoldre conflictes implica ser capa d'acceptar l'altre. Dues experincies ben diferents ens demostren la importncia d'aprendre aquests valors en el pla prctic.

La secci «Perfil» d'aquest nmero relata la tasca de l'Institute for Multi-Track Diplomacy (IMTD), que fa vint anys que treballa en la resoluci de conflictes arreu del mn. Aquest institut instrueix d'una manera prctica els membres de la comunitat en conflicte en tallers interactius enfocats a experimentar el procs de negociaci i reconciliaci amb l'adversari.

L'article de Lizette Rodrguez i Martha E. Gmez, per la seva banda, analitza l'experincia d'un programa de cultura per a la pau en un centre d'integraci social a Mxic. L'estudi planteja l'educaci per a la pau com la transmissi de principis universals com el respecte, la llibertat i la justcia per mitj de l'experimentaci, el joc i la creativitat.

La revista, a ISOC

Journal of Conflictology va nixer l'any 2009 i se'n publiquen dos nmeros anuals. Editada per la UOC i amb un consell de redacci internacional, la revista va ser inclosa el mes d'octubre passat al directori Revistes de Cincies Socials i Humanitats de la base de dades bibliogrfiques ISOC.

Matrícula oberta dels màsters i postgraus de l'Escola de Cooperació

Matrícula oberta dels màsters i postgraus de l'Escola de Cooperació

L'Escola de Cooperaci ha obert el perode de matriculaci per als msters, postgraus i especialitzacions de l'Institut Internacional de Postgrau (IIP) de la UOC relacionats amb els mbits de la conflictologia, l'acci humanitria, la dependncia, el dret internacional humanitari, la gesti d'entitats no lucratives i la sostenibilitat. El curs comenar el 13 de mar.

Treballar en el desenvolupament de projectes de cooperaci sobre el terreny; conixer a fons l'mbit jurdic en qu es desenvolupa l'acci humanitria; planificar una intervenci pacfica durant un conflicte armat; aprendre a combatre l'assetjament laboral; a ms d'aplicar les TIC per a millorar la qualitat de vida de les persones dependents i la de les cuidadores; estudiar els genocidis, els crims contra la humanitat i els crims de guerra; especialitzar-se en la gesti d'una entitat no lucrativa o, fins i tot, ser expert en ecodisseny i conixer els entrellats de l'emergent mercat verd... forma part dels mltiples programes de formaci dedicats a promoure la pau, la sostenibilitat i la cooperaci que l'Escola de Cooperaci posa a l'abast de tothom.

«Tot i que el tercer sector, tant social com ambiental, s un dels ms tocats per la crisi econmica que patim, el nostre entorn demana professionals cada cop ms especialitzats i gestors ms eficaos i eficients», ha comentat Mabel Gmez, tcnica de l'Escola de Cooperaci, que ha animat la gent a consultar els continguts de l'oferta formativa.

Pocs recursos, ms ben gestionats

«Els canvis socials i econmics que vivim ens obliguen a posar-nos al dia i renovar coneixements per a ser competitius i competents en la nostra rea. Les professions solidries i humanitries tamb s'han d'actualitzar i s vital aprendre a optimitzar i gestionar els cada cop ms escassos recursos», ha manifestat Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau i de l'Escola de Cooperaci de la UOC, que ha encoratjat a inscriure's als msters i especialitzacions, ja que «un altre mn s possible i es pot aprendre a construir-lo».

Entre els programes ms destacats de l'Escola de Cooperaci que comenaran el mes de mar vinent, hi ha l'especialitzaci Ecodisseny i pensament sistemtic, que es porta a terme juntament amb Gaia Education, amb la intenci de preparar professionals per a emprendre projectes de desenvolupament sostenible.

 

La Creu Roja col·labora en alguns dels programes educatius de l'Escola, que ofereix especialitzacions com Gesti de RH d'entitats no lucratives, Tcnic en projectes de cooperaci internacional en el desenvolupament, Tcnic en intervenci humanitria o Tribunal Penal Internacional. L'especialitat Gesti de recursos i qualitat, que compta amb la col·laboraci de la Creu Roja, Koine-Aequalitas, la Diputaci de Barcelona i la Fundaci Vodafone Espaa, introdueix les noves tecnologies en l'mbit de la dependncia.

Quant a la resoluci de conflictes, s'ofereixen els programes Conflictes armats i gesti de crisis i Conflictes educatius, entre altres.

SABIES QUE...

...en els ltims set anys la UOC ha transformat el seu cos docent? Ha passat de 139 professors propis (l’any 2005) a 256 (el 2012) i de 1.969 docents col·laboradors a 3.378. L’any 2005, el 50% dels professors propis eren doctors i el 37,5% estaven acreditats. Ara el 73% sn doctors i el 68,5% estan acreditats per l’Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).


+

...convertir la recerca en un dels eixos centrals de la UOC ha estat una de les prioritats del perode 2005-2012? En els darrers set anys la UOC ha passat de 29 a 41 grups de recerca (14 de reconeguts per la Generalitat des del 2009), ha arribat a la xifra de 400 investigadors i ha passat d’un a tres programes de doctorat (doctorat d’Educaci i TIC (e-learning); doctorat de Societat de la Informaci i el Coneixement; doctorat de Tecnologies de la Informaci i de Xarxes).


+

...la UOC avui s una universitat amb ms recursos, menys endeutada i amb menys dependncia de l’Administraci pblica? Aix, per exemple, any rere any s’ha redut la dependncia de la subvenci pblica: si l’any 2005 ms del 37% dels ingressos procedien de l’Administraci, ara noms sn el 29,8%.

ENTREVISTA
Aleix Cabarrocas Garcia
Graduat en Comunicaci Audiovisual i estudiant del mster SIC de la UOC


«Ja no hi ha oficis esperant llicenciats, sin oportunitats esperant idees»

 

Continuar els estudis a la UOC tenint al davant un increble paisatge del Carib s una experincia que l’Aleix Cabarrocas va viure durant dos semestres i que recomana a tothom. Aquest estudiant del mster de Societat de la informaci i el coneixement (mster SIC), amb un brillant expedient acadmic, es va estar gaireb un any a Guadeloupe, una illa de les Petites Antilles. Cabarrocas s un apassionat dels viatges i ja prepara la prxima escapada. On li agradaria que fos aquesta vegada?