ESTUDIANTS      01-02/2013
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto

El 97% de les empreses afirmen que el català és una de les llengües que s'empren més en les relacions comercials a Catalunya

El 97% de les empreses afirmen que el català és una de les llengües que s'empren més en les relacions comercials a Catalunya

Infografia interactiva de l'estudi Sn prou multilinges les empreses catalanes?

Mostrar el pes del catal i d'altres llenges en les relacions comercials a Catalunya, i entre Catalunya i l'exterior va ser el principal objectiu de l'estudi sobre el multilingisme a les empreses catalanes elaborat per la Ctedra de Multilingisme Linguamn de la UOC. Per mitj d'un qestionari interactiu es poden conixer aquests aspectes i d'altres, com ara saber qu representen les exportacions catalanes dins del total espanyol, quins territoris sn els principals mercats de les empreses catalanes o quines llenges fan servir a l'estranger, a partir de les dades obtingudes per l'estudi de la Ctedra. El qestionari forma part del projecte de visualitzaci de l'R+D+I Viu la recerca i la innovaci, un web impulsat per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferncia (OSRT), que t per objectiu acostar l'activitat de recerca i innovaci de la UOC per mitj de material grfic i interactiu.

Les conclusions de l'estudi

El coneixement del catal s'ha generalitzat en les pimes, ja que s emprat en les relacions comercials a Catalunya per quasi totes les empreses (el 97,9%). En el cas del castell, el 81,3% de les empreses afirmen que el fan servir. D'altra banda, el 33% de les empreses que actuen a l'estranger i tenen un web no disposen de la versi en angls del web. A ms, noms el 45% de les empreses que actuen a l'estranger tenen un registre de coneixements lingstics dels seus treballadors. Aquestes sn algunes de les conclusions de l'estudi que vol donar a conixer l'estat del multilingisme de les empreses catalanes.

La recerca conclou que el multilingisme representa una oportunitat clau per a la internacionalitzaci i l'expansi de la petita i mitjana empresa de Catalunya. El treball ELAN.cat: Sn prou multilinges les empreses catalanes? mostra que les empreses no dominen prou les llenges d'alguns mercats principals i emergents, i destaca la necessitat que tant els governs com les companyies fomentin l'aprenentatge d'idiomes per a consolidar la internacionalitzaci de l'economia.

Coneix la infografia: http://bit.ly/TlFQvb

Els adolescents, la salut i les TIC

Els adolescents, la salut i les TIC

Una activitat d'R+D+I de la UOC

Qu preocupa els adolescents de la seva salut? Com s'informa el jovent sobre diferents temes relacionats amb la salut? Quin paper hi t internet? Aquestes sn algunes de les qestions que es responen en una infografia sobre l'estudi Adolescents en xarxa que desenvolupa el grup de recerca sobre psicologia, salut i xarxa PSiNET, de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). El grfic forma part del nou projecte de difusi de l'R+D+I de la UOC Viu la recerca i la innovaci, impulsat per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferncia (OSRT), que vol acostar a la societat la recerca i la innovaci de la Universitat mitjanant visualitzacions.

A la infografia es presenten dades preliminars de l'estudi i s'explica que molts adolescents es mostren refractaris a demanar ajuda per a temes relacionats amb la seva salut, especialment perqu no confien en la confidencialitat i l'anonimat dels serveis formals de salut i senten vergonya, incomoditat o por de discutir els seus problemes ms ntims amb desconeguts. A ms, d'aquestes dades inicials es pot concloure que els enquestats pensen que ning no els pot ajudar o que poden resoldre els seus problemes pel seu compte.

Quines sn les fonts d'informaci sobre salut dels adolescents?

L'objectiu de l'estudi va ser explorar l's d'internet i les xarxes socials per a la salut d'adolescents d'entre 12 i 18 anys estudiants d'ESO i batxillerat a Barcelona. El 75% dels enquestats fa servir internet per a cercar informaci sobre salut. Les primeres dades mostren que aquestes cerques es fan mitjanant cercadors generals, com ara Google, o webs com Viquipdia, ms que no pas pgines especialitzades o xarxes socials.

SABIES QUE...

...en els ltims set anys la UOC ha transformat el seu cos docent? Ha passat de 139 professors propis (l’any 2005) a 256 (el 2012) i de 1.969 docents col·laboradors a 3.378. L’any 2005, el 50% dels professors propis eren doctors i el 37,5% estaven acreditats. Ara el 73% sn doctors i el 68,5% estan acreditats per l’Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).


+

...convertir la recerca en un dels eixos centrals de la UOC ha estat una de les prioritats del perode 2005-2012? En els darrers set anys la UOC ha passat de 29 a 41 grups de recerca (14 de reconeguts per la Generalitat des del 2009), ha arribat a la xifra de 400 investigadors i ha passat d’un a tres programes de doctorat (doctorat d’Educaci i TIC (e-learning); doctorat de Societat de la Informaci i el Coneixement; doctorat de Tecnologies de la Informaci i de Xarxes).


+

...la UOC avui s una universitat amb ms recursos, menys endeutada i amb menys dependncia de l’Administraci pblica? Aix, per exemple, any rere any s’ha redut la dependncia de la subvenci pblica: si l’any 2005 ms del 37% dels ingressos procedien de l’Administraci, ara noms sn el 29,8%.

ENTREVISTA
Aleix Cabarrocas Garcia
Graduat en Comunicaci Audiovisual i estudiant del mster SIC de la UOC


«Ja no hi ha oficis esperant llicenciats, sin oportunitats esperant idees»

 

Continuar els estudis a la UOC tenint al davant un increble paisatge del Carib s una experincia que l’Aleix Cabarrocas va viure durant dos semestres i que recomana a tothom. Aquest estudiant del mster de Societat de la informaci i el coneixement (mster SIC), amb un brillant expedient acadmic, es va estar gaireb un any a Guadeloupe, una illa de les Petites Antilles. Cabarrocas s un apassionat dels viatges i ja prepara la prxima escapada. On li agradaria que fos aquesta vegada?