Lectura i alfabetisme en la societat de la informació
César Coll (ccoll@ub.edu)
Catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona
resum
Davant els discursos que anuncien el final de la lectura i la mort del lector, hi ha raons per a pensar que la lectura serà també en la societat de la informació un dels instruments fonamentals per a comunicar-nos, pensar, aprendre i atribuir sentit a les experiències pròpies i alienes. Tanmateix, també hi ha pocs dubtes que en aquest nou escenari, i sobretot sota el guiatge de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació i els textos electrònics, s’esdevenen canvis importants en la definició del text, de l’autor, del lector, de les maneres de llegir i de les pràctiques de lectura. El concepte mateix d’alfabetisme, del que significa estar alfabetitzat en la cultura escrita, està en procés de canvi i transformació. D’una banda, el concepte d’alfabetisme s’expandeix i, al costat de l’alfabetització relativa a la cultura lletrada, comencen a prendre forma altres alfabetismes relacionats amb la cultura tecnològica i altres elements característics de la societat de la informació. D’altra banda, juntament amb aquesta expansió o eixamplament del concepte, es produeix una transformació del que significa i exigeix el fet d’estar alfabetitzat en la cultura lletrada. Internet i els textos electrònics modifiquen els elements bàsics que intervenen en els processos de lectura comprensiva. Ara bé, l’aparició de nous alfabetismes, i també els coneixements i habilitats que planteja l’exigència de l’alfabetisme en els textos electrònics, comporta inexorablement el risc dels seus corresponents analfabetismes. Aquest risc és més que més perquè la realitat sobre la qual es projecten aquestes necessitats d’alfabetització continua marcada per greus mancances en el domini i les pràctiques de la lectura entre amplis sectors de la població.
paraules clau
alfabetisme lletrat, lectura, nous alfabetismes, societat de la informació, text electrònic
Data de publicació: setembre de 2005
Lectura i alfabetisme en la societat de la informació, de César Coll. Presentació de Jordi Planella i Teresa Guasch
Marc jurídic i oportunitats de negoci en el programari lliure, de Jordi Mas
L'Administració digital: una nova forma de gestionar la informació en l'administració pública, de Manuel Sanromà
Filtratge col·laboratiu: la dimensió sociotècnica d'una comunitat virtual, d'Adolfo Estalella
Hipervisualitat. La imatge fotogràfica en la societat del coneixement i de la comunicació digital, de Víctor Renobell
The Success of Open Source, de Steven Weber. Per David Megías
Bowling Together: Online Public Engagement in Policy Deliberation, de S. Coleman i J. Gøtze. Per Rosa Borge
CEBRIÁN HERREROS, M. (2004). Modelos de Televisión: generalista, temática y convergente con Internet.
CUSUMANO, Michael A. (2004), The business of Software.
GEE, J. P. (2004). Lo que enseñan los videojuegos sobre el aprendizaje y el alfabetismo.
OECD Information Technology Outlook 2004.
VILASECA i REQUENA, J. (2004). El Teletreball a Catalunya: conceptes, tipologies, mètriques i polítiques.
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.
Podeu copiar-la, distribuir-la i transmetre-la públicament sempre que citeu l'autor i UOC Papers, no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca.