Article
The teaching of Law and information and communications technologies
Ana M.ª Delgado

Professor of Financial and Fiscal Law (UOC)
adelgadoga@uoc.edu

Rafael Oliver

Professor of Financial and Fiscal Law (ESADE)
oliver@esade.es


Abstract:

The use of information and communications technologies at all levels of teaching, but particularly in universities, means new challenges and opportunities for the methods and processes of learning. Thus these technologies are today important instruments in teaching and research in Law. In this article, analysis is made of the evolution of university teaching of Law from traditional methods to the use of virtual environments. At the same time, we detail the changes such technologies bring to the methods of teaching and learning Law, particularly as relate to the work both of the professor and the student, the major role played by teaching materials and new models of evaluation. Finally, we look at the advantages and requisites their use involves in this environment. Nevertheless, use of such technologies will not be widespread until teaching staff are aware of their use in the teaching of Law, for which are necessary appropriate policies for their implementation, beginning with training of teaching staff in their use.

Go to the document:   Spanish version / Catalan version 





Nota1:

Amb relació al concepte i les característiques de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, podeu veure CABERO ALMENARA, Julio (1996). "Nuevas tecnologías, comunicación y educación". Edutec. Núm. 1 (disponible a http://edutec.rediris.es).
Nota2:

En aquest sentit, vegeu: CASTELLS, Manuel (1997, 1998 i 1999). La era de la información. Madrid: Alianza. Vol. 1 a 3. CASTELLS, Manuel (2002). Internet y la sociedad red, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/cat/articles/castells/castellsmain2.html). CASTELLS, Manuel (2002). Internet, libertad y sociedad: una perspectiva analítica, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/launiversidad/inaugural01/intro_conc.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/launiversitat/inaugural01/intro_conc.html). DOMÈNECH, Miquel; TIRADO, Francisco Javier (2002). Ciencia, tecnología y sociedad: nuevos interrogantes para la psicología, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html).
Nota3:

La globalització es caracteritza per la revolució de les comunicacions i la informàtica (l'anomenada "revolució digital"), però també per l'acceleració dels ritmes d'obertura econòmica i dels intercanvis de béns i serveis, i per la liberalització dels mercats de capitals, que ha integrat les places financeres i les borses de valors de tot el món. Com assenyalen Escandell, Rubio i Rubio, la revolució de la tecnologia de la informació constitueix "un fet històric, tan important com ho va ser la Revolució Industrial, inductor de discontinuïtat en la base material de l'economia, la societat i la cultura. Aquesta nova revolució es diferencia de les anteriors, entre altres coses, perquè s'ha estès per tot el planeta en menys de dues dècades (mitjan dècada dels setanta i mitjan dècada dels noranta). A més, la velocitat de la difusió tecnològica és selectiva, tant socialment com funcionalment –ESCANDELL BERMÚDEZ, Olga; RUBIO MICHAVILA, Constanza; RUBIO ROYO, Francisco (1999). "La Universidad del siglo XXI y el cambio tecnológico". Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado. Vol. 2, núm. 1, pàg. 536 (disponible a http://www.uva.es).
Nota4:

Vegeu, sobre això, l'Informe sobre desenvolupament humà 2001 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, titulat "Posar l'avenç tecnològic al servei del desenvolupament humà".
Nota5:

Tal com indica Suárez del Toro, "aquesta tecnologia impulsa la globalització, obrint nous mercats i donant lloc a nous actors. Les comunicacions canvien la competència econòmica, la cultura i el poder" –SUÁREZ DEL TORO RIVERO, Juan Manuel (2002). Las nuevas tecnologías, una oportunidad para la acción humanitaria, portal de la UOC, pàg. 28 (disponible a http://www.uoc.edu/inaugural02/default_esp.htm; versió en català a http://www.uoc.edu/inaugural02/default_cat.htm). I, segons Bautista Vallejo, "els efectes a llarg termini de les TIC es relacionen amb l'obtenció d'un nou potencial d'augment de productivitat en el procés de generació, distribució i explotació del coneixement" –BAUTISTA VALLEJO, José Manuel (2002). "Las tecnologías de la información y la comunicación y su divorcio con la educación actual". Comunicación y Pedagogía. Núm. 179, pàg. 81. Això no obstant, seguint Giné i Prats Català, "les tecnologies tendeixen a crear-se per les empreses transnacionals que segueixen la demanda amb un major poder adquisitiu. Les prioritats i necessitats dels països pobres no mereixen l'atenció adequada en el finançament de la recerca i el desenvolupament. El dèficit democràtic de la globalització agreuja el problema" –GINÉ, Jaume; PRATS CATALÀ, Joan (2001) ¿Nuevas tecnologías para el desarrollo humano?, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107027/desarrollo.html). Com a resultat d'això, tal com apunta Suárez del Toro, "la diferència entre els qui tenen i no tenen i (circumscrit a l'economia del coneixement) entre els qui saben i no saben, creix" –SUÁREZ DEL TORO RIVERO, Juan Manuel. Las nuevas tecnologías, una oportunidad para la acción humanitaria, op. cit., pàg. 29. En el mateix sentit es pronuncien AREA MOREIRA, Manuel. "Problemas y retos educativos ante las tecnologías digitales en la sociedad de la información". Quaderns Digitals. Núm. 28 (disponible a http://www.quadernsdigitals.net). FEITO ALONSO, Rafael (2001). "Educación, nuevas tecnologías y globalización". Revista de Educación, número extraordinari. MOORE, Michael Grahame (2001). La educación a distancia en los Estados Unidos: estado de la cuestión, portal de la UOC, pàg. 6 (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/moore/moore.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/moore/moore.html). ROMANO, Vicente (2001). "Pros y contras de la e-educación". Revista de Educación, número extraordinari. TOURIÑÁN LÓPEZ, José Manuel (2001). "Tecnología digital y sistema educativo: el reto de la globalización". Revista de Educación, número extraordinari. YOUNGS, Gillian (2001). "Globalización, comunicación y tecnología: cómo asegurar los enlaces democráticos". Revista de Educación, número extraordinari.
Nota6:

En aquest sentit, vegeu, entre d'altres, ADELL, Jordi. (1997). "Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información". Edutec. Núm. 7 (disponible a http://edutec.rediris.es). MARGALEF GARCÍA, Leonor (2002). "La formación continua a través de la teleformación: análisis de una experiencia". Revista de Educación. Núm. 328. MARTÍNEZ, Francisco (1996). "Educación y nuevas tecnologías". Edutec. Núm. 2 (disponible a http://edutec.rediris.es).
Nota7:

Vegeu l'Informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional per un ensenyament per al segle XXI.
Nota8:

Escandell, Rubio i Rubio consideren que "en aquest entorn mutant, de mútua interacció entre societat i tecnologia, s'hi observa una demanda d'educació superior sense precedents, acompanyada d'una gran diversificació d'aquesta educació, i una major presa de consciència de la importància fonamental que té aquest tipus d'educació per al desenvolupament sociocultural i econòmic i per a la construcció del futur. Són reptes per als quals les noves generacions hauran d'estar preparades amb noves competències i nous coneixements i ideals" –ESCANDELL BERMÚDEZ, Olga; RUBIO MICHAVILA, Constanza; RUBIO ROYO, Francisco. "La Universidad del siglo XXI y el cambio tecnológico", op. cit., pàg. 536.
Nota9:

Les principals característiques de les TIC amb relació a la formació són les següents: la instantaneïtat, la interactivitat, la innovació, la immaterialitat i la interconnexió. En aquest sentit, vegeu CARRASCO MACÍAS, María José; CORREA GARCÍA, Ramón Ignacio; GUZMÁN FRANCO, María Dolores (2001). "Claves didácticas y organizativas para la integración de las nuevas tecnologías en los contextos educativos". Comunicación y Pedagogía. Núm. 174, pàg. 23 i 24. I també: TEJADA FERNÁNDEZ, José (2001). "El formador ante las nuevas tecnologías de la información y la comunicación: nuevos roles y competencias profesionales". Revista Candidus. Núm. 14, pàg. 2 (disponible a http://www.quadernsdigitals.net).
Nota10:

BATES, Tony (2002). Aspectos culturales y éticos en la educación internacional a distancia, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/bates1201/bates1201.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/bates1201/bates1201.html). Juntament amb aquests motius, Duart Montoliu i Sangrà Morer hi afegeixen la necessitat d'ampliar el mercat davant el descens de la natalitat –DUART MONTOLIU, Josep Maria; SANGRÀ MORER, Albert (2001). Formación universitaria por medio de la web: un modelo integrador para el aprendizaje superior, portal de la UOC, disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/articles/duart/duart_pdf_esp.html (versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/articles/duart/duart_pdf_cat.html) i a DUART MONTOLIU, Josep Maria; SANGRÀ MORER, Albert (2002). Aprender en la virtualidad. Barcelona: Gedisa. Pàg. 8.
Nota11:

Sobre això, vegeu ZAPATA ROS, Miguel (1998). "Campus virtuales. La enseñanza a distancia universitaria". Comunicación y Pedagogía. Núm. 179, pàg. 35.
Nota12:

Sobre una classificació de les universitats segons el grau d'implementació de les TIC, vegeu SANGRÀ MORER, Albert (2001). La calidad en las experiencias virtuales de educación superior, portal de la UOC, pàg. 2 a 6 (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0106024/sangra.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/0106024/sangra.html).
Nota13:

En relació amb les dificultats pel que fa a la implementació de les TIC en l'ensenyament en general, vegeu CABERO, Julio; DUARTE, Ana; BARROSO, Julio (1997). "La piedra angular para la incorporación de los medios audiovisuales, informáticos y nuevas tecnologías en los contextos educativos: la formación y el perfeccionamiento del profesorado". Revista Electrónica de Tecnología Educativa (disponible a http://www.uib.es). I també: CARRASCO MACÍAS, María José; CORREA GARCÍA, Ramón Ignacio; GUZMÁN FRANCO, María Dolores. "Claves didácticas y organizativas para la integración de las nuevas tecnologías en los contextos educativos", op. cit., pàg. 25 i 26.
Nota14:

Com assenyalen Valverde i Garrido, la classe magistral com a mètode exclusiu d'ensenyament en l'àmbit universitari té, entre d'altres, les següents limitacions: "el ràpid increment dels coneixements, l'heterogeneïtat de l'alumnat, la insuficiència del llenguatge oral per a la transmissió de sabers pràctics, la necessitat de l'alumnat d'adquirir un paper més actiu en el seu propi aprenentatge o la insuficient quantitat de temps disponible per al desenvolupament de les classes presencials" –VALVERDE BERROCOSO, Jesús; GARRIDO ARROYO, María del Carmen (1999). "El impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en los roles docentes universitarios". Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado. Vol. 2, núm. 1, pàg. 545 (disponible a http://www.uva.es).
Nota15:

Respecte de l'ensenyament universitari tradicional del Dret, vegeu, entre d'altres, SALVADOR CODERCH, Pau; RUIZ GARCÍA, Juan Antonio (2000). "La enseñanza universitaria del Derecho en España". Revista de Educación. Núm. 321.
Nota16:

D'altra banda, Salinas Ibáñez considera que "l'educació presencial va acompanyada d'un complex context que de manera informal reforça l'interès de l'alumne per l'activitat d'aprenentatge que desplega (els companys, l'intercanvi d'apunts i de punts de vista, el repàs en equip, les activitats extraeducatives, el contacte amb els professors... en definitiva, la comunicació interpersonal és el millor detonant de la motivació" –SALINAS IBÁÑEZ, Jesús (1999). "Enseñanza flexible, aprendizaje abierto. Las redes como herramientas para la formación". Edutec. Núm. 10, pàg. 2 (disponible a http://edutec.rediris.es).
Nota17:

Quant a les possibilitats d'ús de la pissarra electrònica, vegeu MARQUÈS GRAELLS, Pere (2002). La pizarra electrónica en los contextos educativos (disponible a http://dewey.uab.es/pmarques), i MARQUÈS GRAELLS, Pere (2002). "La magia de la pizarra electrónica". Comunicación y Pedagogía. Núm. 180. Segons el parer d'aquest autor, la pissarra electrònica actua com a germen d'innovació, ja que "permet aconseguir una notable renovació de les metodologies docents i dels processos d'ensenyament i aprenentatge, incrementa la motivació dels estudiants i els professors, i facilita el fet d'assolir aprenentatges més significatius i conformes a la societat actual" –MARQUÈS GRAELLS, Pere. La pizarra electrónica en los contextos educativos, op. cit., pàg. 2 a 4.
Nota18:

A més, com assenyala aquest autor, aquest tipus de pàgines web, si són de lliure accés a Internet, permeten que altres professors (i altres estudiants) sàpiguen quines activitats s'hi desenvolupen. MARQUÈS GRAELLS, Pere (2001). Impacto de las TIC en la enseñanza universitaria, pàg. 6 (disponible a http://dewey.uab.es/pmarques).
Nota19:

Tal com indica Sangrà Morer, algunes universitats aprofiten les TIC i la virtualitat com un element diferenciador, com un element de valor afegit, que es converteix en un factor clau per a la innovació i la millora de la qualitat docent –SANGRÀ MORER, Albert (2002). "Educación a distancia, educación presencial y usos de la tecnología: una tríada para el progreso educativo". Edutec. Núm. 15, pàg. 7 (disponible a http://edutec.rediris.es).
Nota20:

Un altre terme que sorgeix com a complement de l'anterior és el de context virtual, que fa referència a "les característiques de l'activitat educativa que emmarquen les condicions sota les quals es duu a terme la globalitat de les accions d'ensenyament i aprenentatge virtual" –BARBERÀ, Elena; BADIA, Antoni; MOMINÓ, Josep Maria (2001). Enseñar y aprender a distancia: ¿es posible?, portal de la UOC, pàg. 2 (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0105018/ensapren.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/0105018/ensapren.html). I, finalment, cal dir que els entorns virtuals d'aprenentatge empren plataformes d'e-learning, que són aplicacions informàtiques que gestionen les qüestions acadèmiques i administratives d'un curs.
Nota21:

Segons Sangrà Morer, "amb l'objectiu de fer arribar l'educació a tot el qui la necessita, van aparèixer les pràctiques d'educació a distància. Aquestes pràctiques han exigit sempre l'existència d'un element mitjancer entre el docent i el discent. Generalment, aquest mitjancer ha estat una tecnologia, que ha anat variant en cada moment. Si històricament ens referíem al correu convencional, que establia una relació epistolar entre el professor i l'estudiant, amb el temps hem anat introduint noves tecnologies que, pel seu cost i la seva accessibilitat, ens permeten evolucionar en aquesta relació a distància" –SANGRÀ MORER, Albert. "Educación a distancia, educación presencial y usos de la tecnología: una tríada para el progreso educativo", op. cit., pàg. 1.
Nota22:

En el mateix sentit, vegeu, entre d'altres, BARBERÀ, Elena; BADIA, Antoni; MOMINÓ, Josep Maria. Enseñar y aprender a distancia: ¿es posible?, op. cit., pàg. 2. DORADO PEREA, Carles; AMADOR GUILLEM, Miquel (2002). "Estrategias, funciones e interacciones en un entorno virtual de aprendizaje a distancia". Comunicación y Pedagogía. Núm. 178, pàg. 33 i 34. DUART MONTOLIU, Josep Maria; SANGRÀ MORER, Albert. Formación universitaria por medio de la web: un modelo integrador para el aprendizaje superior, op. cit., pàg. 15. Pel que fa a les diferents accepcions de campus virtual, vegeu ZAPATA ROS, Miguel. "Campus virtuales. La enseñanza a distancia universitaria", op. cit., pàg. 36.
Nota23:

Dorado i Amador consideren que es produeixen quatre tipus d'interaccions o de relacions: estudiants-professors, estudiant-contingut, estudiant-estudiant i, finalment, estudiant-interfície comunicativa –DORADO PEREA, Carles; AMADOR GUILLEM, Miquel. "Estrategias, funciones e interacciones en un entorno virtual de aprendizaje a distancia", op. cit., pàg. 33 i 34.
Nota24:

"D'aquesta manera, podem dir que el campus virtual, sense que estigui ubicat en cap lloc específic, és a tot arreu i a tota hora" –ZAPATA ROS, Miguel. "Campus virtuales. La enseñanza a distancia universitaria", op. cit., pàg. 37.
Nota25:

En aquest context, és possible distingir universitats presencials i universitats virtuals. Això no obstant, la tendència actual és que les universitats presencials, d'una banda, faciliten mitjançant pàgines web informació i serveis als seus estudiants i, de l'altra, van oferint formació virtual amb la impartició de cursos no presencials totalment o parcialment (si bé, generalment, de postgrau).
Nota26:

Quant als paràmetres que ha de seguir la gestió de les organitzacions educatives virtuals, vegeu DUART MONTOLIU, Josep Maria. Aprender sin distancias, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/articles/josep_maria_duart.html).
Nota27:

Respecte als problemes derivats dels cursos internacionals a distància, vegeu BATES, Tony. Aspectos culturales y éticos en la educación internacional a distancia, op. cit.
Nota28:

Amb relació a les diferents teories educatives relatives a l'aplicació de les noves tecnologies en l'àmbit de l'ensenyament, vegeu, entre d'altres, GROS SALVAT, Begoña (2002). "Constructivismo y diseños de entornos virtuales de aprendizaje". Revista de Educación. Núm. 328. PICARDO JOAO, Óscar (2002). Pedagogía informacional: enseñar a aprender en la sociedad del conocimiento, portal de la UOC, pàg. 2 i següents (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/opicardo0602/opicardo0602.html; en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/opicardo0602/opicardo0602.html). VALERO RUIZ, Carlos; TORRES LEZA, Fernando (1999). "De la era de la información a la era de la comunicación: nuevas exigencias al profesor universitario". Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado. Vol. 2, núm. 1, pàg. 502 i 503 (disponible a http://www.uva.es).
Nota29:

Vegeu CARRASCO MACÍAS, María José; CORREA GARCÍA, Ramón Ignacio; GUZMÁN FRANCO, María Dolores. "Claves didácticas y organizativas para la integración de las nuevas tecnologías en los contextos educativos", op. cit., pàg. 26. Sobre les funcions que exerceixen tant el professor com l'estudiant en els processos d'aprenentatge i d'ensenyament, en general, vegeu, entre d'altres, MARQUÈS GRAELLS, Pere. (2002). El acto didáctico y los procesos de enseñanza y aprendizaje (disponible a http://dewey.uab.es/pmarques).
Nota30:

En aquest context, segons Escandell, Rubio i Rubio, les tecnologies de la informació "no fan que els docents deixin de ser indispensables, sinó que modifiquen el seu paper en relació amb el procés d'aprenentatge. Aquestes tecnologies permeten que passi a ser fonamental el diàleg permanent, que transforma la informació en coneixement i comprensió" –ESCANDELL BERMÚDEZ, Olga; RUBIO MICHAVILA, Constanza; RUBIO ROYO, Francisco. "La Universidad del siglo XXI y el cambio tecnológico", op. cit., pàg. 537. En el mateix sentit, vegeu, entre d'altres, ADELL, Jordi. "Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información". Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Núm. 7 (disponible a http://www.uib.es). MARQUÈS GRAELLS, Pere. Impacto de las TIC en la enseñanza universitaria, op. cit., pàg. 9. PICARDO JOAO, Óscar. Pedagogía informacional: enseñar a aprender en la sociedad del conocimiento, op. cit., pàg. 8.
Nota31:

RODRÍGUEZ LAMAS, Raúl V. (2000). "La informática educativa en el contexto actual". Edutec. Núm. 13 (disponible a http://edutec.rediris.es).
Nota32:

En aquest sentit, Lewis posa en relleu el desconeixement que hi ha quant a les normes i els protocols que s'han de respectar en les comunicacions remotes, especialment quan es fa servir el correu electrònic –LEWIS, Robert (2002). Grupos de trabajo en comunidades virtuales, portal de la UOC, pàg. 24 (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/lewis0102/lewis0102.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/lewis0102/lewis0102.html).
Nota33:

ESTEBANELL, Meritxell. "El espacio virtual, el tercer espacio". Quaderns Digitals. Núm. 28, pàg. 2 (disponible a http://www.quadernsdigitals.net). En efecte, les TIC obren noves possibilitats en l'enfocament d'algunes assignatures, com en el pràcticum. En aquest cas, s'aconsegueix una simulació per mitjans virtuals d'una situació real, com pot ser treballar en un despatx d'advocats, en un jutjat, a l'Administració tributària, en una notaria, en un registre de la propietat... Aquesta simulació permet que l'estudiant pugui practicar en un entorn en el qual pot aplicar els coneixements que ha adquirit al llarg de la llicenciatura, té a la seva disposició nombrosos recursos, ha de prendre decisions, pot aprendre dels seus propis errors i desenvolupa habilitats. D'aquesta manera, l'estudiant es converteix en el protagonista del seu propi aprenentatge i es prepara per a enfrontar-se amb èxit al món laboral. Sobre això, vegeu PEGUERA POCH, Miquel. El prácticum virtual de los Estudios de Derecho. Centro Virtual Cervantes (disponible a http://cvc.cervantes.es).
Nota34:

En gran manera, Valverde i Garrido opinen que "la falta de motivació és un producte de l'absència de significació i comprensió de l'objecte de coneixement" –VALVERDE BERROCOSO, Jesús; GARRIDO ARROYO, María del Carmen. "El impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en los roles docentes universitarios", op. cit., pàg. 547. Sobre la importància de la motivació en els processos d'aprenentatge, vegeu MARQUÈS GRAELLS, Pere (1999). Concepciones sobre el aprendizaje (disponible a http://dewey.uab.es/pmarques).
Nota35:

En aquest sentit, vegeu VALERO RUIZ, Carlos; TORRES LEZA, Fernando. "De la era de la información a la era de la comunicación...", op. cit., pàg. 502. VALVERDE BERROCOSO, Jesús; GARRIDO ARROYO, María del Carmen. "El impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en los roles docentes universitarios", op. cit., pàg. 549 a 551.
Nota36:

Com assenyala Duart Montoliu, "en la virtualitat s'han de complir uns mínims, ja que la gran diferència entre la presencialitat i la no-presencialitat rau en el fet que aquesta necessita l'explicitació dels processos i de les metodologies d'aprenentatge més que no pas la presencialitat, i per això la tasca ha d'estar prèviament dissenyada i ha de ser coneguda" –DUART MONTOLIU, Josep Maria (1999). "Educación y virtualidad". Comunicación y Pedagogía. Núm. 158, pàg. 35 i 36.
Nota37:

DUART MONTOLIU, Josep Maria; SANGRÀ MORER, Albert. Formación universitaria por medio de la web: un modelo integrador para el aprendizaje superior, op. cit., pàg. 14.
Nota38:

En general, sobre els indicadors de qualitat a les universitats virtuals, hom pot consultar SANGRÀ MORER, Albert. La calidad en las experiencias virtuales de educación superior, op. cit., pàg. 9. I, concretament, sobre una proposta d'avaluació de la qualitat docent en l'àmbit de l'e-learning, vegeu DUART MONTOLIU, Josep Maria; MARTÍNEZ ARGÜELLES, Maria Jesús (2001). Evaluación de la calidad docente en entornos virtuales de aprendizaje, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0109041/duartmartin.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/0109041/duartmartin.html).
Nota39:

El xat permet una comunicació en temps real o síncrona, per a la qual cosa cal que els participants estiguin connectats alhora, i obliga a donar respostes ràpides. En conseqüència, com destaca Fernández, "comporta la necessitat de crear noves formes de llenguatge (i, per tant, de significació i de sentit) pel fet de relacionar el llenguatge escrit amb el llenguatge iconogràfic, deixant de banda el temps de reflexió de què disposava el llenguatge escrit tradicional. La velocitat d'escriptura, que imposa la paciència de qui és a l'altre costat, fa del text un llenguatge totalment informal i espontani. Com que els participants poden tenir diverses converses alhora, es fraccionen les idees i fins i tot se sintetitza tant el llenguatge que de vegades queda relegat a simples lletres" –FERNÁNDEZ, Leonor (2002). "La función y el uso del chat desde los modelos del currículum en la formación del profesorado". Comunicación y Pedagogía. Núm. 84, pàg. 62.
Nota40:

A diferència dels xats, els fòrums permeten la posada en comú d'opinions i idees entre diversos estudiants de manera asíncrona, és a dir, envien els seus missatges quan es connecten. Sobre això, vegeu NÚÑEZ MOSTEO, Francesc; GÁLVEZ MOZO, Ana; VAYREDA DURAN, Agnès (2003). La participación en un foro electrónico: motivos, auditorios y posicionamientos, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/dt/20181/index.html; versió en català a http://www.uoc.edu/dt/20198/index.html).
Nota41:

Aquest tipus de col·laboració en equip té lloc per mitjà del debat i de l'intercanvi d'idees, i promou la confiança entre els membres del grup i la voluntat de cooperar. Sobre el treball en equip en els entorns virtuals, es pot consultar, entre d'altres, BARRENETXEA AYESTA, Miren; CARDONA RODRÍGUEZ, Antonio (2002). "Internet y trabajo en equipo. Una experiencia en el aula universitaria". Comunicación y Pedagogía. Núm. 84. DUARTE DA SILVA, Bento i altres (2003). Uso de las TIC en la enseñanza superior: trabajo en curso en la Universidad do Minho, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/dt/20153/index.html; versió en català a http://www.uoc.edu/dt/20136/index.html). ESTEBANELL, Meritxell. "El espacio virtual, el tercer espacio", op. cit., pàg. 9. GARCÍA PÉREZ, Rafael. "Sistemas de teleformación en la enseñanza universitaria presencial: experimentación de un modelo didáctico". Quaderns Digitals. Núm. 28 (disponible a http://www.quadernsdigitals.net). LEWIS, Robert (2002). Grupos de trabajo en comunidades virtuales, op. cit. SCHMIDT, Kjeld (2002). Computer-suported cooperative work and learning, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/schmidt0202/schmidt0202.html).
Nota42:

Precisament, en la interacció hi ha una de les claus per a assolir un aprenentatge de qualitat. En aquesta línia, se situen, entre d'altres, SANGRÀ MORER, Albert. "Educación a distancia, educación presencial y usos de la tecnología: una tríada para el progreso educativo", op. cit., pàg. 3. SIGALÉS CONDE, Carles (2002). El potencial interactivo de los entornos virtuales de enseñanza y aprendizaje en la educación a distancia, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/sigales0102/sigales0102.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/sigales0102/sigales0102.html). ZAPATA ROS, Miguel: "Campus virtuales. La enseñanza a distancia universitaria", op. cit., pàg. 37.
Nota43:

Sobre les funcions que poden tenir els materials en l'educació virtual, vegeu BAUTISTA VALLEJO, José Manuel. "Las tecnologías de la información y la comunicación y su divorcio con la educación actual", op. cit., pàg. 83 i 84.
Nota44:

Quant als diferents paràmetres (de tipus psicològic, de caràcter curricular, organitzatius i tècnics) als quals han de respondre uns materials i el programari docents de qualitat, vegeu, entre d'altres, DUART MONTOLIU, Josep Maria; SANGRÀ MORER, Albert. Formación universitaria por medio de la web: un modelo integrador para el aprendizaje superior, op. cit., pàg. 21. GUITART, Josep (2001). "Los multimedia e Internet, al servicio de la educación". Cuadernos de Pedagogía. Núm. 301. SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, José (2002). "Aplicación en el aula de las tecnologías de la información y la comunicación. IV". Comunicación y Pedagogía. Núm. 84, pàg. 38. Així mateix, vegeu DE BENITO CROSETTI, Bárbara (2000). "Herramientas para la creación, distribución y gestión de cursos a través de Internet". Edutec. Núm. 12 (disponible a http://edutec.rediris.es). Sánchez Rodríguez considera que segons quin sigui el contingut dels programes de programari docent es distingeix entre programes tutorials, explicatius, de reforç, creatius, simulacions i de cerca d'informació –SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, José (2002). "Aplicación en el aula de las tecnologías de la información y la comunicación II". Comunicación y Pedagogía. Núm. 182, pàg. 69 i 70.
Nota45:

Sobre l'evolució en el suport dels documents, del paper a l'electrònic, vegeu, entre d'altres, CAPLAN, Graciela J. (2000). "Un libro sin papel". Edutec. Núm. 12 (disponible a http://edutec.rediris.es). SEGURA, Luis A. (2002). "El libro como soporte. De átomos a bits". Comunicación y Pedagogía. Núm. 180.
Nota46:

Quant als materials audiovisuals, hom pot consultar MONTOYA Norminanda; GASSIOT, Jordi (2002). "Evolución y desarrollo de las TIC aplicadas a la educación. Una década de experiencia". Comunicación y Pedagogía. Núm. 179.
Nota47:

LÓPEZ CATALÁN, Javier (2002). "Didáctica y tecnología. Una combinación justa en la creación del guión multimedia". Comunicación y Pedagogía. Núm. 178, pàg. 44. Pel que fa a les característiques desitjables en els materials multimèdia, vegeu, entre d'altres, DEL MORAL PÉREZ, Maria Esther. "Diseño de aplicaciones multimedia e hiperdocumentos para el aprendizaje". Quaderns Digitals. Núm. 28 (disponible a http://www.quadernsdigitals.net). MARQUÈS GRAELLS, Pere (2001). Características de los buenos programas educativos multimedia (disponible a http://dewey.uab.es/pmarques).
Nota48:

DUART MONTOLIU, Josep Maria (2002). ROI y e-learning : más allá de beneficios y costes, portal de la UOC, pàg. 6 (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/duart0902/duart0902.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/duart0902/duart0902.html).
Nota49:

Quant a la importància de replantejar-se el sistema d'avaluació quan es produeix una innovació educativa, vegeu COLL, César; BARBERÀ, Elena; ONRUBIA, Javier (2000). "La atención a la diversidad en las prácticas de evaluación". Infancia y Aprendizaje. Núm. 90.
Nota50:

DE LA FUENTE ANUNCIBAY, Raquel; SANTAMARÍA CONDE, Rosa (2001). "Las nuevas tecnologías. Un reto para el futuro profesor". Comunicación y Pedagogía. Núm. 177, pàg. 28. Segons el parer de Picardo Joao, cal desmitificar tres punts: a) que l'ordinador estalvia feina; b) que l'ordinador substitueix el professor, i c) que desapareixerà el llibre en format paper –PICARDO JOAO, Óscar. Pedagogía informacional: enseñar a aprender en la sociedad del conocimiento, op. cit., pàg. 2 i 3. Es poden analitzar les diferents posicions doctrinals entorn de la conveniència de la introducció de les TIC en l'àmbit educatiu, que van des dels qui consideren que no aporten cap avantatge fins als qui opinen que eliminaran tots els mals que pateix l'ensenyament –VALERO RUIZ, Carlos; TORRES LEZA, Fernando. "De la era de la información a la era de la comunicación...", op. cit., pàg. 503 a 505. D'altra banda, una descripció general sobre aquests avantatges i inconvenients es pot trobar a MARQUÈS GRAELLS, Pere (2002). Funciones y limitaciones de las TIC en la educación (disponible a http://dewey.uab.es/pmarques).
Nota51:

VALERO RUIZ, Carlos; TORRES LEZA, Fernando: "De la era de la información a la era de la comunicación...", op. cit., pàg. 505. I, en el mateix sentit, PRENDES ESPINOSA, María Paz; AMORÓS POVEDA, Lucía (2002). "Caminando hacia la inclusión. La accesibilidad en aplicaciones informáticas". Comunicación y Pedagogía. Núm. 182, pàg. 24.
Nota52:

Respecte a les possibilitats que les TIC ofereixen per a persones amb necessitats educatives especials, vegeu, entre d'altres, GONZÁLEZ RUS, Gaspar (2002). "La enseñanza de los sistemas alternativos bajo el prisma de las nuevas tecnologías". Edutec. Núm. 15 (disponible a http://edutec.rediris.es). HERNÁNDEZ JORGE, Carmen M.; JURADO ÁVALOS, Marta; RODRÍGUEZ GUTIÉRREZ, Emilio (2002). "Posibilidades y dificultades percibidas por los implicados en un curso de teleformación para personas con discapacidad". Comunicación y Pedagogía. Núm. 182. MARTÍNEZ FERRER, Juan; LEÑERO CRUZ, Juan María; MOYA MAYA, Asunción (2002). "Un recurso para atender a la diversidad en el aula ordinaria. Los programas multimedia". Comunicación y Pedagogía. Núm. 182. PRENDES ESPINOSA, Maria Paz; AMORÓS POVEDA, Lucía. "Caminando hacia la inclusión. La accesibilidad en aplicaciones informáticas", op. cit., pàg. 24. Quant a l'aplicació de les TIC als centres de formació ocupacional, vegeu, entre d'altres, FANDOS GARRIDO, Manuel; GONZÁLEZ SOTO, Ángel-Pío; JIMÉNEZ GONZÁLEZ, José Miguel (2002). "Calidad y TIC en los centros de formación ocupacional". Comunicación y Pedagogía. Núm. 84. I, finalment, sobre l'aplicació de les TIC en les aules universitàries per a persones grans, vegeu CASANOVA CORREA, Juan; PAVÓN RABASCO, Francisco. "Las tecnologías de la información y la comunicación en el contexto de las aulas universitarias para mayores". Quaderns Digitals. Núm. 28 (disponible a http://www.quadernsdigitals.net).
Nota53:

En aquest sentit, Valverde i Garrido indiquen que "un bon ensenyament és el que explota els nous mitjans per a aconseguir que l'alumne desenvolupi un aprenentatge autònom i autoregulat que el motivi a conèixer durant tot el seu cicle vital" –VALVERDE BERROCOSO, Jesús; GARRIDO ARROYO, María del Carmen. "El impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en los roles docentes universitarios", op. cit., pàg. 552.
Nota54:

En la videoconferència, una forma de comunicació síncrona, s'empra imatge i so, de manera que els participants es poden veure i parlar per mitjà de l'ordinador fent servir la Xarxa. En alguns casos fins i tot és possible intercanviar missatges escrits o transferir fitxers.
Nota55:

Com a factors necessaris per a la posada en marxa i el bon funcionament d'un campus virtual, Area Moreira i altres destaquen els següents: "el cost econòmic del projecte, la disponibilitat i capacitat d'una infraestructura tecnològica de comunicacions al si de la universitat, el disseny i qualitat pedagògica de les accions formatives, les actituds i compromisos del professorat amb el desenvolupament del projecte, etc." –AREA MOREIRA, Manuel i altres (2002). "El campus virtual de la Universidad de La Laguna". Comunicación y Pedagogía. Núm. 84, pàg. 9.
Nota56:

En aquest sentit, vegeu PICARDO JOAO, Óscar. Pedagogía informacional: enseñar a aprender en la sociedad del conocimiento, op. cit..
Nota57:

Segons Moore, les inquietuds que sorgeixen al professorat en l'ensenyament virtual estan relacionades, entre altres aspectes, amb l'aprovació dels programes, la llibertat acadèmica, la propietat intel·lectual, el màrqueting, el nombre d'estudiants per professor, les instruccions sobre el disseny i les obligacions dels professors –MOORE, Michael Grahame. La educación a distancia en los Estados Unidos: estado de la cuestión, op. cit., pàg. 5. Així mateix, vegeu sobre el tema BATES, Tony (2001). Cómo gestionar el cambio tecnológico. Estrategias para los responsables de centros universitarios, portal de la UOC, pàg. 3 (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/bates1101/bates1101.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/bates1101/bates1101.html). I, pel que fa a les estratègies que s'han de seguir en la formació del professorat quant a l'ús de les TIC en la docència, vegeu CABERO, Julio; DUARTE, Ana; BARROSO, Julio (1997). "La piedra angular para la incorporación de los medios audiovisuales, informáticos y nuevas tecnologías en los contextos educativos: la formación y el perfeccionamiento del profesorado". Edutec. Núm. 8 (disponible a http://edutec.rediris.es).
Nota58:

VALVERDE BERROCOSO, Jesús; GARRIDO ARROYO, María del Carmen. "El impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en los roles docentes universitarios", op. cit., pàg. 549.
Nota59:

Valverde i Garrido consideren que aquesta insuficiència és deguda a tres causes: a) l'escassetat de polítiques universitàries que contribueixin a la innovació docent; b) l'escàs interès dels estudiants per l'aplicació de les TIC en la docència que reben, i c) la pràcticament nul·la pressió d'altres professors en aquesta matèria –VALVERDE BERROCOSO, Jesús; GARRIDO ARROYO, María del Carmen. "El impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en los roles docentes universitarios", op. cit., pàg. 545.
Nota60:

En aquest sentit, segons el parer d'Escandell, Rubio i Rubio, "la incorporació d'aquestes tecnologies requereix necessàriament l'adopció de decisions estratègiques per part de les institucions (adaptant la seva missió i visió) i, fins i tot, de les administracions autonòmica i nacional, és a dir, en els àmbits on rau la presa de decisions per a la institució considerada globalment. Requereix elaborar i assumir plans estratègics, no usuals a les universitats del nostre entorn, de planificació, organització i administració de projectes educatius basats en tecnologia. La seva incorporació efectiva i eficaç, insistim, va més enllà del fet que simplement les faci servir un professor –ESCANDELL BERMÚDEZ, Olga; RUBIO MICHAVILA, Constanza; RUBIO ROYO, Francisco. "La Universidad del siglo XXI y el cambio tecnológico", op. cit., pàg. 538 i 539. Valverde i Garrido pensen que una estratègia per a implantar d'una manera efectiva les TIC en aquest àmbit implica, bàsicament: "a) la facilitació de la comunicació entre l'alumne i el personal acadèmic i administratiu; b) el desenvolupament (adquisició o producció) de materials d'ensenyament i aprenentatge i altres continguts, i c) el desenvolupament d'eficaços sistemes de gestió de la informació de manera integrada, com també de plans de formació" –VALVERDE BERROCOSO, Jesús; GARRIDO ARROYO, María del Carmen. "El impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en los roles docentes universitarios", op. cit., pàg. 544. Respecte al pla d'acció en e-learning de la Unió Europea, hom pot veure DONDI, Claudio (2002). Políticas europeas de apoyo a la Open and Distance Learning (ODL) y el caso específico de la integración de ODL en entornos universitarios convencionales, portal de la UOC, pàg. 4 i 5 (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/dondi0102/dondi0102.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/dondi0102/dondi0102.html). També ECHEVARRÍA, Javier (2001). "Educación y nuevas tecnologías: el Plan Europeo e-learning". Revista de Educación, número extraordinari.
Nota61:

En aquest sentit, tal com destaquen Barrenetxea i Cardona, cal "acostumar l'alumne a l'ús crític d'Internet com a font d'informació, fer-li veure els seus avantatges i inconvenients. Hi ha hagut un salt dels apunts a l'omnipresència d'Internet, sense passar per la biblioteca, sense tenir clar com i amb quina finalitat s'ha de fer servir Internet. D'altra banda, a causa del ràpid desenvolupament de la cultura d'Internet hi ha la tendència a pensar que n'hi ha prou amb Internet com a única font d'informació, i, encara que de vegades no ho sembli, no tot és a la Xarxa, i si hi és, cal saber trobar-ho, i, cosa que de vegades és més difícil, saber que ho hem trobat" –BARRENETXEA AYESTA, Miren; CARDONA RODRÍGUEZ, Antonio. "Internet y trabajo en equipo. Una experiencia en el aula universitaria", op. cit., pàg. 16. Per a una anàlisi sobre les necessitats i estratègies de cerca d'informació a Internet, vegeu, entre d'altres, ALAVA, Séraphin (2000). "Información, saber y ciberespacio: un desafío para la autoformación". Edutec. Núm. 11 (disponible a http://edutec.rediris.es). GABELAS BARROSO, José A. (2002). Las TIC en la educación. Una perspectiva desmitificadora y práctica sobre los entornos de aprendizaje generados por las nuevas tecnologías, portal de la UOC (disponible a http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/gabelas0102/gabelas0102.html; versió en català a http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/gabelas0102/gabelas0102.html). I també GEWERC, Adriana. "Internet en las situaciones de enseñanza y aprendizaje". Quaderns Digitals. Núm. 28 (disponible a http://www.quadernsdigitals.net).