Núm. 275, 8 juny 2013
ESTATS UNITS. Creix l'interès en l'almetrics i les tècniques per a mesurar l'impacte en línia de la recerca
Nascut el 2010, el terme almetrics designa les eines 2.0 que permeten mesurar la repercussió individual en línia d'un treball científic (i no la del mitjà en què s'ha publicat) i que, a més, ho fan d'una manera molt més àgil i ràpida que altres indicadors. Permet als investigadors, gairebé en temps real, veure com un article, una sèrie de dades o l'apunt d'un blog es mouen, es veuen i es comparteixen en tots els nivells de l'ecosistema acadèmic, a banda de sintonitzar amb la filosofia de l'accés lliure a la recerca. Malgrat que aquestes tècniques encara no són habituals, sí que cada cop hi ha més acadèmics interessats a monitorar l'empremta digital del seu treball, alhora que les empreses editores i les noves empreses (start-ups) tecnològiques desenvolupen nous serveis de mètriques alternatives que ajudin a documentar aquest impacte.
Núm. 272, 18 maig 2013
MONOGRÀFICS. Com equilibrar l'excel·lència i l'accessibilitat a l'ensenyament doctoral
Part d'una sèrie de tres monogràfics del portal University World News sobre la situació global dels programes doctorals, aquest article planteja la necessitat de construir una comunitat de recerca global que pugui garantir no solament l'excel·lència en el treball, sinó també la inclusió i l'accessibilitat de totes les regions del món. Segons els experts que es van reunir a Dublín a l'abril, el lloc idoni per a començar a crear aquest sistema és l'ensenyament doctoral, que ha vist créixer ràpidament el nombre d'estudiants i de titulats en països com els de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), la Xina o el Japó. Aquest fenomen, però, també ha fet saltar les alarmes sobre quins són els controls de qualitat en aquest sector.
Més informació sobre els tres especials sobre la situació del doctorat (tendències globals, mobilitat, internacionalització, casos nacionals, mercat laboral...):
– Núm. 272
– Núm. 273
– Núm. 274
Núm. 274, 1 juny 2013
DEBAT. L'emergència de la mobilitat virtual sense dimensió comercial
Segons Hans de Wit, mentre els cursos en línia oberts i massius (MOOC) —considerats per alguns una revolució en el model universitari actual— protagonitzen el debat actual sobre l'ensenyament superior, un altre fenomen s'hi suma més discretament. Es tracta de la mobilitat virtual, segons la terminologia europea, o de l'aprenentatge internacional col·laboratiu en línia (COIL, collaborative online international learning), com s'anomena als Estats Units. En els MOOC, l'ensenyament fa servir la tecnologia com a via per a difondre cursos globalment, però el COIL la utilitza per a desenvolupar formes d'ensenyament internacional més interactives i cooperatives. A més, els MOOC entren en el camí de la comercialització de l'ensenyament universitari, en contrast amb el COIL, més afí a la dimensió internacional no comercial de l'ensenyament superior.
De Wit considera clau aquest moviment perquè crea oportunitats per als estudiants que no poden fer estades a l'estranger, fa que els professors i els alumnes hagin de treballar junts d'una manera propera i permet destacar els enfocaments específics que un país o una cultura puguin tenir sobre una matèria o camp de treball.
Núm. 276, 15 juny 2013
COMENTARI. Internacionalitzar l'ensenyament superior des del mateix campus
En contrast amb les polítiques d'internacionalització centrades en la mobilitat dels estudiants, la internacionalització a casa (internationalisation at home) emfasitza la interacció educativa i cultural entre els alumnes a l'aula i fora de l'aula i, per tant, té en compte els universitaris que no fan estades a l'estranger (el grup majoritari als campus). En aquest sentit, es planteja com es pot internacionalitzar el currículum, però també com es poden establir vincles entre els estudiants locals i els internacionals, i entre ells i la comunitat on se situa la universitat.
Si aquests reptes eren importants fa quinze anys, quan es va encunyar el concepte internacionalització a casa, encara ho són més en l'era de les xarxes socials, en la qual es difuminen les fronteres entre la mobilitat real i la virtual i en què els universitaris no acaben mai de deixar realment casa seva perquè estan connectats tot el dia.
Núm. 277, 22 juny 2013
INFORME. França necessita millorar la transferència de tecnologia a l'economia del país
Segons l'informe publicat per la Court des Comptes, el tribunal de comptes de França, aquest país porta a terme una recerca de gran qualitat, però no es beneficia prou de l'enorme inversió pública que es dedica a aquest sector, sobretot perquè falla la transferència de les innovacions al món econòmic. La mateixa Court des Comptes assenyala que la discrepància entre el finançament i la transferència de la recerca a l'economia s'explica pel baix nivell de despesa en investigació i en desenvolupament de les empreses, només l'1,41 per cent del PIB en comparació de la mitjana d'1,58 per cent dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Les conclusions de l'informe destaquen la necessitat de fer més eficient, accessible i transparent el sistema de finançament públic per a la recerca i de definir-ne clarament les prioritats.