Per Arnau Cillero
Els professors propis de la UOC, que prèviament havien omplert una enquesta virtual, van aportar idees i van debatre presencialment cap a on pensen que han d'evolucionar en els anys vinents el disseny curricular, el model d'aprenentatge, la internacionalització de la comunitat UOC i el rol del professorat, propi i col·laborador. El marc escollit va ser el Consell de Professorat, reunit el dimecres 19 de juny. Totes les opinions manifestades van ser recollides i seran tingudes en compte a l'hora d'elaborar l'esborrany del que serà el nou Pla estratègic 2014-2020 de la Universitat.
Durant aquesta fase prèvia també és previst que el 17 de juliol tingui lloc una trobada similar en l'àmbit de la gestió, a la qual assistiran directors d'àrea, directors de grup operatiu, delegats de la UOC al territori, representants electes del Consell de Govern, administradors d'estudis i directors d'estudis.
El Consell de Professorat, al qual van assistir bona part dels dos-cents cinquanta professors propis que la UOC té actualment, va tenir lloc a l'auditori del CosmoCaixa i va ser presidit per primer cop pel rector, Josep A. Planell. L'acompanyaven la resta de membres del Comitè de Direcció Executiu. El vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat en funcions, Pere Fabra, va ser el conductor de la jornada. Atesa la rellevància dels temes que s'hi van tocar i amb la voluntat de trobar espais en què els docents i els gestors treballin conjuntament, també es van convidar els directors d'àrea dels equips de gestió de l'organització, de la mateixa manera que s'ha fet amb els directors d'estudis per a la jornada de gestió.
Durant la seva intervenció inicial, el rector va reconèixer i agrair la tasca feta pels vicerectors sortints durant el mandat anterior, i especialment la seva col·laboració perquè tot el procés de relleu es vagi desenvolupant amb plena normalitat institucional. «La brillant feina que han fet ha contribuït decisivament a fer de la UOC una institució capdavantera i amb una enorme possibilitat de creixement continu. A més, i a títol personal, vull afegir que m'han ajudat a entendre la institució i a posar-me al dia», va destacar.
Evolució econòmica de la UOC
Tot seguit, el rector, en un exercici de transparència i amb la voluntat que tothom pugui disposar d'informació econòmica de context, va fer una presentació en què va repassar l'evolució dels recursos econòmics de què ha disposat la Universitat durant el període 2006-2013.
En paraules seves, «la reducció global del nostre pressupost —el pressupost del 2013 és al nivell del pressupost del 2008—, provocada per una disminució dels ingressos per matrícula i per les retallades de la subvenció pública, ens ha obligat a estrènyer-nos el cinturó i ens abocarà a prendre decisions els mesos vinents que no seran simpàtiques, però que són necessàries per a garantir la sostenibilitat de la institució. Ara bé, que ningú no s'espanti. Estem en un context de crisi, cert, però la UOC té enormes possibilitats de creixement».
I va afegir: «Més enllà del control de la despesa, també haurem de ser molt curosos a l'hora de definir amb què ens gastarem els diners els anys vinents. Haurem de revisar el nostre dossier, buscar aliances per a llançar noves titulacions on hi hagi veta de mercat (sigui en català, en espanyol o en la llengua que sigui) i prioritzar, executant les accions que ens permetin augmentar els ingressos i reduir la despesa. I tot això apostant també per la internacionalització com a font de finançament extern i model d'expansió».
«La integració gestió-acadèmia és l'element d'èxit de la UOC»
Segons Planell, «aquesta priorització de la despesa, deixant a part els ingressos que aconseguim, serà determinada pel que s'estableixi en el nou Pla estratègic. A més, ens hem de dotar de les eines i l'estructura organitzativa que ens permetin ser encara més eficients i ens ajudin a afrontar els reptes que ens posem d'ara endavant».
Va ser en aquest moment que el rector va aprofitar l'ocasió per a mostrar als assistents la representació gràfica de la metàfora (document PPTX) que havia fet servir en l'entrevista que es va publicar en el butlletí Wok! del mes de maig. «L'educació en línia és una mica com fer pel·lícules. Al costat de l'actor, hi ha el director de fotografia, el regidor, els càmeres... i tots aquests participen en el procés d'elaboració d'un film i hi són fonamentals. La cosa important és que tots tinguin clar quin és l'objectiu final i treballin en equip per aconseguir fer la millor pel·lícula possible. En el nostre cas també ha de ser així. Tots hem d'estar implicats en el procés docent al servei de l'estudiant, cadascú assumint el seu rol i treballant transversalment. La integració gestió-acadèmia ha de ser molt forta. Aquest és l'element d'èxit de la UOC.»
Eixos inspiradors del nou Pla estratègic 2014-2020
Planell també va posar èmfasi en el fet que «hem de decidir quines pel·lícules volem fer i hem de concretar com les farem», i va insistir en el paper clau del Pla estratègic com a full de ruta per als pròxims set anys.
Des de la seva incorporació, el principal encàrrec de la vicerectora d'Estratègia i Planificació, Marta Aymerich, és ajudar a definir les estratègies que ha de seguir la institució els anys vinents per a acomplir els reptes que es marqui el nou equip directiu, d'acord amb les orientacions que es donin des del Patronat de la Fundació. I això, tal com va recordar el rector en la seva intervenció, ho farà tenint en compte tant el punt de vista dels acadèmics com el dels grups i les àrees de gestió que els donen suport.
«Precisament per això, just en aquest primer minut d'elaboració és quan ens ha semblat més oportú aprofitar aquesta trobada per a recollir la veu del professorat en els aspectes nuclears de l'activitat que duen a terme. El dia 6 de juliol recollirem l'opinió dels docents col·laboradors i el dia 17 farem una trobada similar amb els responsables dels equips de gestió de la Universitat». Tot seguit va presentar la revisió de la missió i la visió, i també els eixos inspiradors (document PPTX) que han d'ajudar-nos a articular el futur Pla estratègic: transversalitat i flexibilitat, un únic equip amb objectius comuns, la internacionalització, la competitivitat i l'excel·lència en la recerca.
En paraules del rector, «la implicació de tots i totes en la seva construcció serà fonamental. Més enllà d'aquestes sessions inicials, tenim previst articular altres mecanismes de participació amb equips interdisciplinaris formats per professors i gestors. La idea és arribar a final d'any ja amb un primer esborrany de document bastant avançat i amb unes línies mestres ben definides. En aquest pla s'ha de fer evident que l'estructura de gestió de la Universitat ha de ser optimitzada per a donar el millor servei possible a l'estudiant. I en això treballarem».
Moltes aportacions i propostes de millora
Després de la intervenció del rector, quatre professors (Eugènia Santamaria, Eva Ortoll, Josep Anton Fernàndez i Ramon Ribera) van fer de relators i van presentar les idees recollides en l'enquesta virtual que es va enviar al professorat de la Universitat uns dies abans del Consell. Prop de vuitanta docents van fer aportacions sobre els quatre eixos que s'havien establert amb relació al disseny d'itineraris curriculars: flexibilitat i transversalitat; l'aprenentatge: del mòdul a l'activitat; la internacionalització de la comunitat UOC, i el rol del professorat, propi i col·laborador (documents de .ppt i .pptx).
El debat posterior, a més de la qualitat de les intervencions que hi va haver, va completar una fructífera jornada que va deixar «entusiasmat» el rector. «A la UOC hi ha molt de talent i l'hem d'aprofitar al màxim. Sessions com la d'avui m'ho ratifiquen. Cal plantejar i trobar escenaris com aquest, en els quals es pugui parlar obertament i plantejar propostes de millora profunda de la Universitat.»
Premis de recerca i innovació
Com a darrer punt de l'ordre del dia, i abans de donar per tancada la sessió amb la intervenció de cloenda del rector, es va fer l'acte de lliurament dels premis de recerca i innovació corresponents als anys 2011 i 2012.
El premi a l'autor del millor article científic publicat durant l'any 2011 en una revista internacional va ser atorgat al professor Luis Garay, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, per l'article:
El premi del 2012 va recaure en la professora Begoña Enguix, dels Estudis d'Arts i Humanitats, per l'article:
Així mateix, Teresa Sancho va lliurar el premi al millor projecte d'innovació docent del 2011 als coordinadors del projecte Feedback a l'estudiant en format audiovisual: Video-Skills, María Jesús Argüelles i Josep Maria Batalla, professors dels Estudis d'Economia i Empresa. El projecte premiat ha estat elaborat juntament amb Caroline Hintzmann i Dolors Plana, professores dels Estudis d'Economia i Empresa, Muriel Garreta i l'equip de Serveis per a l'Aprenentatge.
Finalment, i pel que fa al 2012, el projecte premiat va ser Aprenentatge de llengües estrangeres: Speak Apps, coordinat per Christine Appel, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats, Escola de Llengües. Ha participat activament en el seu desenvolupament un equip multidisciplinari format pels professors de l'Escola de Llengües Jackie Robbins, Federico Borges i Joe Hopkins; algunes persones de l'Àrea de Tecnologia Educativa: Muriel Garreta, Francesc Santanach, Israel Conejero i Toni Beltran; i Christian Moya, Juan Antonio Recio, Nathaniel, Gemma Aguado, Jordi Duran i Quim Moré, de Serveis per a l'Aprenentatge.
En tots els casos, cadascun dels premiats va rebre un xec amb la quantitat de 500 euros per aquesta distinció.
El Consell de Professors
Aquest òrgan, integrat per tots els professors propis de la UOC i presidit pel rector, té la funció de debatre i posar en comú tots els aspectes de la vida universitària, amb una atenció especial als específicament acadèmics i de desenvolupament de la mateixa comunitat científica.
Tal com especifiquen les Normes d'organització i funcionament de la Universitat (NOF), el Consell de Professors s'ha de reunir, com a mínim, una vegada a l'any. La darrera vegada que es va reunir de manera ordinària va ser el 19 de gener de 2012.
Per Jose A. Santos
El dissabte 6 de juliol el Palau de Congressos de Barcelona va acollir la III Jornada Institucional de Docents de la UOC, un punt de trobada en què els docents de la Universitat tenen una nova oportunitat per a posar en comú i debatre les diferents experiències acadèmiques. Hi van participar més de mil persones, prop de nou-cents col·laboradors externs —més d'un centenar vinguts de fora de Catalunya— i uns dos-cents professors propis.
La primera part de la III Jornada Institucional de Docents de la UOC la van protagonitzar els tallers de competències útils per a la tasca docent. Els tallers van ser impartits per personal de gestió i professors de la UOC i s'hi van treballar qüestions tan diverses com quina és la recerca i la innovació que es fa a la Universitat, com es poden fer vídeos docents de qualitat i interessants, l'aprenentatge mòbil (m-learning) i els dispositius que fan servir els estudiants, la Viquipèdia com a eina docent, la nova Biblioteca de la UOC, la protecció de dades al Campus Virtual i els projectes de col·laboració de la Universitat amb el món empresarial.
Una Universitat que aposta per la flexibilitat i la tecnologia
A més de debatre noves competències i experiències d'utilitat docent, el miler de docents i professors que es van reunir en aquesta jornada van poder compartir en persona els seus coneixements i la seva tasca a la UOC, com Marc Balcells, un dels assistents, que va destacar la flexibilitat tant d'horari com de lloc per a poder fer la seva feina: «Has de ser molt dinàmic a l'hora de fer debats. Si viatges pots fer trobades amb els alumnes, conèixer-los personalment i arribar a adquirir una sensació de proximitat».
Josep Maria Altarriba, consultor dels Estudis d'Economia i Empresa, va remarcar la versatilitat que permeten els estudis a la UOC i el fet que ofereixen «una adaptació constant a les noves eines de comunicació tecnològica».
Preparats per als primers vint anys de la UOC
El rector, Josep A. Planell, va obrir la sessió plenària, que incloïa una conferència de Josep Lluís Bonet i Ferrer, president de la Fira de Barcelona, president de Freixenet i professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Bonet va centrar el discurs en l'experiència pròpia en el món empresarial i universitari, però també va parlar de la necessitat d'internacionalització tant de la Fira de Barcelona com de l'economia espanyola en general, per a desenvolupar-se millor en el context actual.
L'esforç per aplegar un miler de participants en un moment de crisi econòmica també va ser destacat pel rector, que es va mostrar molt il·lusionat, en la seva intervenció, amb el repte de futur que comporta el nou Pla estratègic de la Universitat. «S'acosta una època de reducció d'ingressos a la qual haurem de plantar cara fent més amb menys», va apuntar Planell. «Hem de buscar l'eficàcia i l'eficiència. El 2015 es compliran els primers vint anys de la UOC; estem a punt d'entrar en l'edat adulta com a universitat en un moment més difícil econòmicament que no pas els anys noranta. És necessària una reflexió a l'hora d'estructurar-nos per als reptes de l'ensenyament en línia», va continuar.
Una trobada per a presentar el futur Pla estratègic de la Universitat
El Pla estratègic és, segons Planell, clau a l'hora d'enfrontar-se al futur. Es tracta del full de ruta per als set anys vinents i tot just s'han començat a obrir els mecanismes de participació per a elaborar-lo.
La jornada va servir per a presentar els cinc eixos inspiradors del futur document: transversalitat i flexibilitat, un únic equip amb objectius comuns, la internacionalització, la competitivitat i l'excel·lència en la recerca. En paraules del rector, «el treball en equip i col·laboratiu esdevé més necessari que mai, igual que el compromís de tothom».
Des d'aquest enllaç podeu consultar la intervenció sencera del rector.
Després del dinar, es van fer les diferents sessions de treball en xarxa i, per acabar, les sessions dels col·laboradors docents amb els estudis respectius. La jornada es va poder seguir al Twitter amb l'etiqueta #UOCjdc.
Per Teresa Bau
La III edició del Barcelona Meeting PR consolida l'esdeveniment com a punt de referència internacional entre els acadèmics de les relacions públiques. Minuts després de la clausura del III Barcelona Meeting PR celebrat al CosmoCaixa el 2 i 3 de juliol, Ferran Lalueza, director del grau de Comunicació de la UOC, explicava que el congrés s'havia «consolidat com una de les cites imprescindibles dels acadèmics de les relacions públiques a escala internacional. Vivim un moment apassionant de la disciplina, ja que ha assolit prou maduresa acadèmica per a obrir-se a la societat en tota la seva complexitat».
Després d'escoltar les ponències, ha quedat clar que les relacions públiques (RP) viuen una època de transformació, tant per l'ús de les noves tecnologies com per la necessitat d'acostar-se a la societat, deixant de banda l'enfocament obsolet que se centra únicament en el benefici de les organitzacions.
Una les qüestions que van sortir a diferents ponències és la manera en què els mitjans de comunicació socials (els social media) estan canviant el joc de les relacions públiques. «Permeten arribar al públic objectiu de manera directa i establir-hi un diàleg», segons va apuntar en la seva ponència Cristina Aced, col·laboradora acadèmica de la UOC, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Abat Oliba.
La crisi comunicativa de Blackberry
Però les organitzacions tot just estan fent els primers passos i, en molts casos, no tenen prou coneixement ni experiència per a treure profit d'aquests mitjans. Belén Álvarez, professora de la Universitat Complutense de Madrid, va presentar una ponència sobre la mala gestió comunicativa que va fer Blackberry de la crisi causada per la caiguda dels seus sistemes informàtics el novembre de 2011, que va afectar milions d'usuaris de tot el món.
La manera com la companyia va gestionar la crisi en el pla comunicatiu, va dir Álvarez, és plena d'errors: silenci des de la direcció en un primer moment; versions oposades dels diferents portaveus, i no haver fet ús dels mitjans socials per a informar els clients. «Els directors de Blackberry no van utilitzar la seva pròpia tecnologia per a resoldre la crisi», va dir Álvarez. Tant en aquesta com en altres ponències va quedar clar que els mitjans socials poden ser molt útils per a gestionar situacions de crisi, si s'utilitzen adequadament.
Tot i que internet ofereix grans possibilitats als professionals de les relacions públiques, hi ha mancances importants. María Vecino, investigadora de la Universitat de Màlaga, ha detectat que hi ha una manca d'eines que permetin avaluar la imatge i la reputació de les organitzacions.» Les eines d'avaluació que hi ha actualment a internet estan enfocades al màrqueting i a la publicitat. Cal un treball important per a crear eines útils que serveixin per a avaluar conceptes lligats a les relacions públiques.»
El «boca a orella» dels mitjans socials
Assumpció Huertas, col·laboradora docent de la UOC i professora de la Universitat Rovira i Virgili, va presentar un estudi sobre l'ús dels mitjans socials en la comunicació de les destinacions turístiques, àmbit de la seva recerca. «Els mitjans socials tenen un gran potencial, permeten expressar opinions, i les opinions d'altres turistes tenen un gran valor per al consumidor a l'hora de triar una destinació». Huertas ha estudiat l'ús dels mitjans socials en deu ciutats internacionals amb molt bona imatge, i ha observat que «no creen un veritable diàleg amb els usuaris. S'utilitzen per a difondre informació, però no com a eines de consulta per a prendre decisions estratègiques sobre el territori. El problema és que els professionals tenen por de perdre el control de la situació».
Crítica a la identitat hegemònica occidental
El congrés també ha abordat la identitat de les relacions públiques i algunes ponències han girat entorn d'aquesta qüestió de manera crítica. El professor de la Universitat de Waikato, Debashish Munshi, i la professora Marianne D. Sison, vicedegana de la School of Media and Communication de la RMIT Universitat d'Austràlia, van criticar en les respectives ponències la visió hegemònica occidental que domina tant la pràctica com l'acadèmia de les relacions públiques. «Les relacions públiques, són realment públiques o reflecteixen els interessos d'una elit?», va preguntar el professor Munshi. «La visió actual de les relacions públiques és occidental: per exemple, a Nova Zelanda no hi trobem les veus dels maoris».
Per la seva banda, Sison va criticar que la formació en relacions públiques que s'ofereix en l'àmbit internacional no s'adapti a la «complexa realitat de les múltiples cultures que formen part del continent asiàtic. Els estudiants asiàtics que es formen a l'estranger implementen la visió occidental de les relacions públiques als seus països: un error, perquè són cultures completament diferents».
El nou escenari que propicien els mitjans socials, la visió multicultural de les relacions públiques i fins i tot una perspectiva de gènere de la disciplina estan inclosos en la segona edició de l'Encyclopedia of Public Relations, de Robert L. Heath, professor de la Universitat de Houston i un dels ponents del congrés. L'obra, una ontologia que és considerada la «Bíblia» d'aquesta disciplina, fou objecte d'algunes ponències.
Segons va explicar Heath, la nova edició posa èmfasi en l'obertura de les relacions públiques a la societat, allunyant-se de la visió del passat, centrada exclusivament en les organitzacions. «Les relacions públiques no poden ser independents ni indiferents de la societat en la qual operen», va dir Heath. El professor David McKie, membre del comitè científic i professor de la Universitat de Waikato, va definir l'obra de Heath com «un punt d'inflexió en la història de les relacions públiques». L'obra es posarà a la venda al mes de setembre i ja s'ha començat a treballar en la tercera edició.
Nous màsters en mitjans socials i entreteniment a la UOC
En el marc del congrés, Ferran Lalueza va avançar que els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació estan preparant un màster sobre Comunicació i social media i un sobre Comunicació i entreteniment. La previsió és que puguin oferir-se al 2015.
Barcelona PR MEETING 2014
La quarta edició del Barcelona PR MEETING es farà el 26 i 27 de juny, i versarà sobre les intel·ligències múltiples. «Serà una bona oportunitat», va explicar Lalueza, «per a obrir de bat a bat el congrés a altres disciplines»
Podeu veure els tuits que es van generar en aquest últim congrés a l'etiqueta #BCNMeetingPR2013.
Per Jordi Rovira
Els ponents del Congrés Internacional Internet, Dret i Política: Big data: reptes i oportunitats reflexionen sobre els pros i contres d'aquest fenomen.
Davant de la multitud de dades que flueixen en l'ecosistema digital i que gestionen només uns quants actors, calen més transparència, més control i lleis que responguin a les necessitats actuals. Aquestes són algunes conclusions del Congrés Internacional Internet, Dret i Política de la UOC que, amb el títol Big data: reptes i oportunitats, el 25 i 26 de juny ha reunit al CosmoCaixa experts de tot el món que s'han centrat en els aspectes legals i polítics del big data o macrodades, que és com es coneix el fenomen del creixement exponencial de generació, emmagatzematge i anàlisi de dades.
El congrés, que ha arribat a la novena edició, l'han organitzat els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC en el marc de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), organisme que aplega la recerca de la UOC i se centra, sobretot, en els efectes de la tecnologia en la societat. Els experts reunits a Barcelona han reflexionat sobre l'allau de dades digitals que permet millores en els processos de presa de decisions, identificació de patrons o tendències en el mercat, però que planteja nombrosos problemes. En l'àmbit jurídic, per exemple, el big data genera molts interrogants sobre privadesa i dret a l'oblit, seguretat i conservació de dades, propietat intel·lectual, garanties dels sistemes de computació en el núvol i usos delictius, entre altres.
«Ja no es tracta de si empreses com Google o Facebook acumulen molta informació, sinó de com la utilitzen, perquè aquesta acumulació de dades s'ha convertit en una activitat molt rendible. Podem parlar dels nous grans magnats de les dades», va afirmar Ramon Miralles, coordinador d'Auditoria i Seguretat de la Informació de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Miralles va alertar de com «els governs i les grans corporacions, que tenen aquesta gran quantitat de dades, ens poden arribar a induir a comportaments artificials. El big data pot ser la llavor d'aquest tipus de comportaments. Tota aquesta informació i totes aquestes possibilitats estan en mans només d'uns quants i hem de veure com els podem controlar». Davant d'això, va demanar reforçar la llei i la transparència. «Aviat arribarà el moment en què haurem d'exercir alguna mena de control davant l'ús de totes aquestes dades», va concloure Miralles.
També va incidir en el fet que hi ha d'haver més transparència Mireille Hildebrandt, jurista i professora d'Entorns intel·ligents, protecció de dades i l'estat de dret a l'Institut d'Informàtica i Ciències de la Informació de la Universitat Radboud de Nimega, que va afirmar que «el Sant Grial del big data són les dades inferides, les que no són donades voluntàriament». «Per a aquestes dades caldria demanar una protecció legal diferenciada, perquè poden tenir un gran impacte en les persones», va alertar. «No em preocupa que una fotografia a Facebook pugui ser vista per molta gent, sinó que cada moviment que fem en aquesta xarxa social quedi registrat», va advertir. Per això va incidir en el fet que els ciutadans disposin d'eines que permetin més transparència. «No volem convertir-nos en esclaus del big data, sinó tenir eines de control», va apuntar.
Un altre expert que va demanar transparència va ser Julián Valero, coordinador del Grup d'Investigació, Innovació, Dret i Tecnologia de la Universitat de Múrcia, que es va centrar en l'ús de la gran quantitat de dades per part dels organismes públics. «Actualment, l'Administració disposa d'un volum més gran d'informació. La quantitat, origen i velocitat de la informació és totalment diferent d'abans. Ens trobem davant d'un nou paradigma». Valero va admetre les aplicacions positives d'aquesta informació, però va alertar de «les temptacions restrictives que l'Administració pot tenir sobre els drets dels ciutadans. Per això cal parlar de més transparència». Sobre l'avantprojecte de Llei de transparència que enllesteix el Govern espanyol, va ser taxatiu: «Obeeix a una altra època, neix totalment desfasat. No respon als nous paradigmes de gestió de la informació».
Canvi de paradigma
Un aspecte que també es va estudiar va ser l'àmbit del dret penal, en el qual John Vervaele, director del comitè científic de l'Associació Internacional de Dret Penal, va alertar de com alguns conceptes bàsics de la justícia penal han quedat superats pel canvi de paradigma. «Cada cop hi ha més investigacions criminals proactives per a evitar que es cometin delictes. I això és aliè a la justícia penal clàssica. Per tant, ens trobem en un entorn nou.» Vervaele va destacar que, en aquest context, el big data pren molta importància a l'hora d'investigar delictes. «El desenvolupament i acumulació de dades és tan important com la investigació mateixa», va dir.
Per la seva banda, Ivan Salvadori, investigador de la Universitat de Verona i expert en legislació del núvol (cloud computing), va esmentar algunes amenaces entorn d'aquest creixent fenomen, com ara l'accés il·lícit o el robatori de dades i d'identitat. Segons Salvadori, la normativa actual és suficient per a afrontar aquests problemes i va destacar que la Comissió Europea treballi per modificar la legislació sobre la protecció de les dades al núvol amb una proposta de directiva que ha de permetre harmonitzar la legislació comunitària en matèria de privadesa. «Aquesta reforma representa un pas més en la protecció de dades», va afirmar.
Un dels punts que també ha de limitar aquesta reforma legislativa és el control social. «El big data ha creat una nova manera de controlar la informació en què només uns quants disposen d'una gran quantitat de dades, però la nova proposta de directiva presenta elements per a limitar el control directe de la ciutadania», va remarcar Alessandro Mantelero, expert en protecció de dades i professor de la Universitat Politècnica de Torí.
No totes les lleis, però, són adequades a la revolució tecnològica que permet aquesta acumulació de dades. Alfonso Ortega, professor de Dret Internacional Privat de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, va admetre que «gràcies a internet tot es converteix en més internacional», però va advertir dels problemes legals que provoquen les diferents jurisdiccions a què s'acullen empreses com Twitter o Facebook, segons on estiguin establertes. «Des de l'òptica del dret internacional privat, els usuaris de les xarxes socials no estan protegits, perquè s'ha de litigar amb tribunals estrangers i amb lleis que no són les nostres».
Els reptes de la privadesa
Un altre aspecte destacat del congrés ha estat la privadesa. Així, Alicia Chicharro, doctora en Dret Internacional Públic de la Universitat de Navarra, va analitzar la normativa europea sobre transferència de dades del registre de passatgers en el marc de la lluita contra el terrorisme internacional, en què hi ha un equilibri difícil entre seguretat i privadesa. Chicharro va parlar dels acords bilaterals que la Unió Europea manté amb els Estats Units, el Canadà i Austràlia i va destacar que els nord-americans prioritzen la seguretat, mentre que canadencs i els australians respecten la conciliació entre aquesta i la privadesa. «En els primers anys després de l'11-S, la Unió Europea es va veure aclaparada per les circumstàncies, però ja ha après la lliçó i ara ha de marcar unes línies vermelles perquè els futurs acords no surtin mai d'aquest camí traçat», va concloure.
Al seu costat, Liane Colonna, de l'Institut de Recerca de Dret i Informàtica de Suècia, es va referir a la mineria de dades (data mining) com una tecnologia que es distingeix d'altres formes de processament de dades per la capacitat que té d'emmagatzemar enormes quantitats de dades i generar nous coneixements. En referència al ciberterrorisme, va afirmar que «la mineria de dades es pot fer servir per a entendre millor la natura de les xarxes delictives». D'altra banda, María Dolores Palacios, professora de Dret Civil de la Universitat d'Oviedo, es va referir al dret a la identitat: «El conflicte és la tergiversació de la identitat i, en particular, la seva plasmació a la xarxa, que l'agreuja». «A internet», va prosseguir, «les actuacions de qualsevol persona poden tenir la mateixa activitat perjudicial que els mitjans de comunicació».
Comunicació política
En l'àmbit de la política, l'anàlisi del big data brinda noves oportunitats estratègiques per als actors polítics i obre noves perspectives, a més d'afegir nous mètodes per a l'anàlisi acadèmica del comportament social i polític. «Internet ha canviat la comunicació política. Ara ja no és monopolitzada pels mitjans de comunicació, sinó que flueix per totes bandes», va assegurar Ana Sofía Cardenal, professora dels Estudis de Dret i Política de la UOC.
En aquest context, investigadors de la UOC van presentar investigacions sobre l'ús d'internet i les xarxes socials en la política catalana. Així, Rosa Borge (professora agregada de Ciència política) i Marc Esteve del Valle (doctorand del programa de Societat de la Informació i el Coneixement) van presentar un estudi sobre l'ús que CiU, PSC i ERC fan d'internet i com interactuen amb els ciutadans. El treball —que s'ampliarà a la resta dels partits— conclou que els canals d'interacció entre aquestes tres formacions són molt similars i el nivell de centralització és força alt. Els autors remarquen el mimetisme dels partits en l'ús d'eines digitals, tot i algunes diferències, com més reproducció de missatges entre els usuaris dels republicans, o un nombre més gran de dones entre els participants digitals de PSC i ERC.
Per la seva banda, Joan Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política, va analitzar l'ús de Twitter en els governs locals catalans, eina minoritària, ja que tan sols la fan servir el 24% d'aquests governs. Un estudi de més de 200.000 piulades conclou que les temàtiques més usuals són la municipalitat, el trànsit, la previsió meteorològica i els plens municipals. Segons Balcells, els responsables dels comptes admeten que ajuden a interactuar i permeten evitar situacions conflictives.
Finalment, Ismael Peña-López, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política, va analitzar l'activitat política fora de l'àmbit polític tradicional i va destacar que «l'estatus socioeconòmic marca la participació a internet». «Hi ha moltes evidències del fet que, com més la gent és a la xarxa, més implicada està en política», va apuntar. També va destacar que aquesta «nova elit amb més coneixements tecnològics» no funciona igual que l'elit tradicional. «La política en línia», va prosseguir, «és molt diferent del fora de línia de les institucions». Hi ha noves regles, nous actors i noves maneres de fer les coses, amb un sistema més descentralitzat i menys jerarquitzat.
Per Salvador Tordera
Com es poden adaptar els professors nascuts abans de la irrupció de les TIC a les noves generacions de nadius digitals? Quina és la millor manera d'educar en un món en què tot el coneixement pot estar a un clic de distància? Són els cursos oberts una bona eina per a l'educació? Aquestes són algunes de les qüestions clau que preocupen la comunitat d'educadors i experts en aprenentatge virtual arreu del món. Per donar resposta a aquests temes, l'eLearn Center de la UOC va organitzar, per al dia 7 de juny, el seminari E-Learning Around the World: Achievements, Challenges and Broken Promises, en el qual van participar especialistes de primera línia.
El flamant rector de la UOC, Josep A. Planell, va presentar el seminari entrant en el polèmic tema dels cursos en línia oberts i massius, MOOC (massive open online courses), una qüestió que divideix la comunitat d'experts en aprenentatge virtual pel que fa a l'aportació que fan al sector. En aquest sentit, Planell va afirmar que «els MOOC no ens han de fer perdre de vista què és l'aprenentatge virtual: un sistema que aporta més flexibilitat, més interacció i més personalització». «En un moment d'ensenyament de baix cost, la qualitat serà l'element diferenciador», va sentenciar el rector de la UOC.
L'experta Martha Stone Wiske, de la Universitat Harvard, va encetar la ronda de ponències reivindicant l'essència de l'ensenyament com a mètode de construcció de coneixement per a comprendre la realitat que ens envolta. Segons Wiske, actualment «l'ensenyament és una activitat passiva i no hem d'oblidar que l'objectiu de l'ensenyament és crear coneixement perquè els estudiants puguin aplicar-lo; la clau del procés està en l'execució d'aquest coneixement». A més, Wiske també va reivindicar un ensenyament que consideri l'espectre de múltiples intel·ligències, tal com les ha definit el seu col·lega nord-americà Howard Gardner.
El president del Consell Escolar de Catalunya, Ferran Ruiz, va agafar el relleu de Wiske per posar de manifest el rol i la influència importants dels gestors del sector educatiu (responsables administratius, polítics, etc.), que acostumen a actuar amb una mentalitat directiva, allunyada de la realitat i els problemes de l'ensenyament. «Actualment, les relacions educatives estan estructurades més com un producte de la tradició, el professorat, l'economia i la conveniència directiva, que no pas per requisits intrínsecs de l'ensenyament i l'aprenentatge», va afirmar Ruiz; «necessitem una nova lògica basada en els individus». L'aprenentatge virtual pot facilitar aquesta redefinició, però «calen directius capaços de mirar endavant, predir i canviar».
Més formació TIC per a educadors i alumnes
La investigadora de la Universitat Oberta d'Israel, Sarah Guri-Rosenblit, va capgirar el mateix concepte d'aprenentatge virtual per observar-lo des de la perspectiva de l'ensenyament electrònic (e-teaching), ja que, segons ella, s'abusa una mica de la centralitat de l'estudiant pel que fa als models d'aprenentatge. Segons la professora israeliana, hi ha altres assumpcions problemàtiques quan s'analitza l'ensenyament amb noves tecnologies: els alumnes saben realment com cal utilitzar les eines digitals en el procés d'aprenentatge?, els alumnes són capaços de conduir els seus estudis d'una manera autònoma?, el rol dels mestres en l'era digital ha de quedar relegat a l'acompanyament? Segons Guri-Rosenblit, els nous alumnes són destres en l'ús de les TIC, però encara els manca la capacitat de pensament crític i de resolució de problemes en l'entorn digital. En aquest punt, reivindica el paper dels mestres i els tutors i reclama més formació en l'ús de les TIC, tant per als estudiants com per als mestres; a més, els MOOC i els OER (open educational resources, 'recursos educatius oberts') poden esdevenir una eina útil per a reduir la càrrega de feina dels educadors, sempre que aquests rebin una avaluació de qualitat correcta.
La investigadora neerlandesa Betty Collis va aportar, al seu torn, una original perspectiva per a l'aprenentatge virtual derivada de la seva experiència en formació en l'entorn empresarial. Collis va treballar de professora a la Universitat de Twente (Països Baixos) i, posteriorment, a la multinacional petroliera Shell, i pensa que hi ha algunes bones pràctiques en la formació corporativa que són extrapolables al sector educatiu. Per exemple, Collis pensa que en el sector empresarial es treballa amb equips multidisciplinaris als quals s'exigeixen processos de decisió ràpids en entorns d'alta pressió. Per aquest motiu es fa necessària «la coresponsabilitat en l'aprenentatge dels altres membres de l'equip», aspecte inexistent en els entorns educatius tradicionals, en els quals es tendeix a la individualització del procés educatiu de l'alumne.
Collis advoca perquè les institucions d'ensenyament superior serveixin per a anticipar els alumnes a aquest tipus d'entorns professionals: «Han de canviar la visió actual de l'aprenentatge per la d'un procés que emfatitzi la compartició i cocreació de coneixement entre una comunitat de professionals».
Terry Anderson, investigador canadenc de la Universitat d'Athabasca (Canadà), va centrar la seva xerrada en l'eficiència dels models d'aprenentatge en un moment en què les retallades del sector són el nostre pa de cada dia. Segons Anderson, «hem de millorar la qualitat, l'efectivitat, l'atractiu, el cost i l'eficiència en temps de l'experiència d'aprenentatge». Per això promulga un model menys centrat en la interacció total entre els elements del procés d'aprenentatge (mestre-estudiant-contingut). Per a Anderson, «un aprenentatge profund i significatiu es pot produir sempre que el nivell d'interacció dels estudiants amb un dels altres elements sigui elevat, sigui amb el mestre, entre ells mateixos o amb el contingut».
«La Tercera Guerra Mundial es farà amb iPhones i ordinadors». Així ha començat avui la seva ponència Chema Alonso, director executiu (CEO) de Telefónica Digital Identity & Privacy, en el I Congrés de Seguretat a la Xarxa de la UOC. I és que cada dia apareixen als mitjans notícies relacionades amb ciberespionatge i ciberseguretat i només uns quants en són conscients. «Les amenaces són a tot arreu i ens afecten de manera directa o indirecta», afegeix Vicente Díaz, analista de Kasperski. Des de fa uns quants anys és habitual utilitzar les eines tecnològiques per a l'espionatge, el sabotatge o el control de
dispositius de qualsevol persona o país. En aquest congrés, organitzat pels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, s'ha volgut parlar amb experts en aquesta temàtica dels darrers esdeveniments que afecten tant la relació entre països com les persones en concret.
El primer a parlar sobre ciberseguretat ha estat Jesús Luna García, professor de la Universitat de Darmstadt especialitzat en problemes de seguretat del núvol. Luna ha volgut fer referència a la nova tendència de tenir informació emmagatzemada al núvol i els perills que implica. «Tant usuaris de primer nivell com infraestructures crítiques (hospitals, centrals elèctriques...) disposen d'informació al núvol, però és segura aquesta informació?», es pregunta Luna. La resposta a aquesta qüestió es basa en l'usuari. «Si els usuaris som conscients de la seguretat i tenim el contacte de l'empresa amb qui cal contactar, és més senzill aconseguir que tots estiguem més segurs», conclou.
Ciberatacs internacionals
Si bé els usuaris hem de ser conscients de la nostra seguretat en xarxa i en el núvol, la història ens aporta casos en què els protagonistes ja no són només persones, sinó països sencers. Tant Vicente Díaz, analista sènior de Kasperski, com Chema Alonso, CEO de Telefónica Digital Identity & Privacy, van fer referència als atacs que s'han produït internacionalment.
Vicente Díaz, per exemple, ha comentat el progrés des del ciberatac conegut com a Stuxnet, que va sabotejar una central d'enriquiment d'urani a l'Iran que utilitzava actualitzacions de Windows per a infectar els ordinadors. Díaz també va parlar del programari espia Duqu i Flame, que va afectar sobretot l'Orient Mitjà i es basa en una plataforma similar a la de Stuxnet.
«Un dels darrers atacs va ser el Red October, el 2013, que va afectar més països, també Europa de l'Est, l'objectiu del qual era aconseguir el màxim de dades possibles, fins i tot les dades dels telèfons mòbils», explica Díaz.
Per la seva banda, Alonso ha exposat la manera en què els països es defensen d'aquests atacs i ha volgut convidar el públic a reflexionar sobre aquestes accions. «Als Estats Units, algunes empreses han signat l'Acta de Patriotisme, que indica que si el govern ho demana han de donar les dades dels seus usuaris», explica Alonso.
A Espanya es treballa per a millorar la seguretat de les empreses i les persones sense involucrar-se en aquesta ciberguerra. «Per exemple, s'ha creat l'Esquema Nacional de Seguretat i el CNPIC, que s'ocupa de les infraestructures crítiques», explica Alonso.
David Barroso, responsable d'Intel·ligència en Seguretat a Telefónica Digital, afegeix que aquests atacs també es fan des dels estats envers els mateixos habitants, com són els casos dels atacs que es van fer als activistes del Tibet o a Bahrain, en què es feien servir documents adjunts amb títols atractius per a atacar els ordinadors dels activistes. «Cada cop més els atacs relacionen enginyeria social i un programari maliciós que intercepta la informació que és més útil», afegeix Barroso.
Prevenció
Per sort, cada cop som més conscients dels perills de la xarxa i les empreses comencen a prevenir més que no feien fins ara. «Els auditors de seguretat no són agradables per a les empreses, però són pensats per a demostrar el que els atacs són capaços de fer», aconsella Alonso.
La capacitat de comunicació personal, aprendre —i desaprendre— molt ràpid, parlar altres idiomes estrangers a més de l'anglès i la capacitat per a resoldre problemes són algunes de les competències professionals que valoren més els directius de recursos humans d'empreses com Banc Sabadell, Privalia o l'editorial Edebé. Els responsables de personal d'aquestes organitzacions van exposar quines aptituds han adquirit més valor en la selecció de personal amb la crisi, en el marc de la VII Trobada d'Empreses i Institucions Associades, que va tenir lloc el 14 de juny a Cornellà de Llobregat i a la qual van ser convidats per la UOC.
«Actualment ja no n'hi ha prou de trobar gent bona, sinó que també cal trobar bona gent», ha afirmat Manel Bernal, cap de Recursos Humans de Privalia a l'Estat. Bernal ha explicat que la seva empresa té «els estudiants més brillants de les seves promocions», uns professionals que «tenen talent i capacitat d'adaptació als canvis». Segons el directiu, Privalia valora la «responsabilitat i implicació» del seu personal en cada projecte i que «aprenguin a equivocar-se».
«Si no ens divertim, no val». Manel Bernal considera que és clau envoltar-se de gent alegre, capaç i positiva.
Els treballadors de Banc de Sabadell s'han de saber comunicar
Emili Pascual, director de Recursos Humans de Banc Sabadell (BS) i doblement graduat de la UOC, ha destacat com a competències importants que els seus professionals tinguin un grau important «d'adaptació a les noves maneres de fer i les noves cultures, d'adaptació als canvis en la relació amb els clients i els proveïdors i de predisposició a la cooperació». Pasqual ha prioritzat sobretot com a competència la capacitat de comunicació, una capacitat que considera que «fins fa poc no es tenia tant en compte».
Potenciem la innovació dels treballadors
«Hem creat un canal en què els 16.000 treballadors de BS poden aportar idees innovadores i els mateixos empleats voten les millors», ha afirmat Pasqual. Amb relació a la responsabilitat social corporativa (RSC), el directiu ha explicat que posen els recursos «per a donar veu als que no en tenen». Moltes vegades, aquesta iniciativa «surt d'un treballador» i l'empresa s'hi aboca com una nova fórmula d'RSC.
El mercat obliga Edebé a redefinir competències
Puri Pinilla, directora de Recursos Humans d'Edebé, ha destacat competències bàsiques, com el treball en equip, però també n'ha destacat de noves, com «la creativitat i la innovació». Pinilla ha admès que el mercat els ha dut a «redefinir moltes competències, com ara el lideratge de tots els treballadors, no pas dels directius i prou». La directiva de l'editorial de llibres educatius també ha destacat la importància de la «integritat dels treballadors a l'hora de fer qualsevol cosa».
Ciència i economia
El director científic de la Fundació «La Caixa», Jorge Wagensberg, també ha participat en la jornada amb una conferència sobre com es poden trobar paral·lelismes entre l'adaptació de l'espècie humana i l'adaptació al context actual, amb el títol «La potència creativa de la interdisciplinarietat».
La jornada s'ha fet en el marc de la VII Trobada d'Institucions i Empreses Associades UOC, que va tenir lloc el divendres 14 de juny al Citilab de Cornellà de Llobregat amb el títol Competències professionals com a motor de canvi.
Per Albert Casas
La UOC ha de passar una autèntica prova en època d'exàmens finals. Enguany l'ha superada amb èxit. Es tracta de tot un repte organitzatiu i logístic. La casuística és variada, fruit de l'elevat volum d'estudiants, proves i enunciats. Cal un treball previ molt important per a definir un patró d'actuació i que tothom tingui instruccions clares si es produeix qualsevol incidència durant les proves, unes proves que es fan simultàniament en vint-i-quatre seus al llarg de tres dies. La flexibilitat envers l'estudiant és un dels elements que comporta una complexitat logística afegida en un procés que, un cop més, ha culminat satisfactòriament.
1.500 assignatures, 26.000 alumnes, 63.000 proves i la feina de més de 1.400 persones són algunes de les xifres d'aquesta avaluació que donen una idea de les dimensions del procés. Les proves s'han dut a terme al llarg de tres dies: 15, 22 i 26 de juny; dos dissabtes i un dimecres. I s'han fet de manera simultània en 24 seus. Prop del 70% d'aquestes seus són a Catalunya: Barcelona, Bellaterra —la més gran, on s'examinen pràcticament la meitat dels alumnes—, Vic, Manresa, Girona, Reus, Tarragona i Lleida; n'hi ha una a Andorra, i la resta estan repartides per l'Estat.
Per a fer-nos una idea de com s'organitza un esdeveniment d'aquestes característiques, hem parlat amb Ferran Gifra, director de Gestió de l'Acció Docent. «És un procés», explica Gifra, «en què pateixes molt perquè vols que tot surti bé i que l'estudiant no tingui cap mena de problema, que faci la prova, que l'entregui, que li vagi bé, després cal publicar-li les notes..., però sempre passen cosetes. Per posar un exemple, a la seu de Madrid va saltar la connexió a internet», situació que es va resoldre sense cap més inconvenient i que és només un exemple dels esglais que pateixen els responsables de l'organització d'actes tan delicats com aquests.
La seu central
La seu central és un centre d'operacions on hi ha professors i personal de gestió per a solucionar qualsevol incidència durant el desenvolupament de les proves d'avaluació. Situat al districte 22@ de Barcelona, és el «cervell» o dispositiu previst per la UOC per vetllar per la bona marxa de les proves en les 150 aules on, simultàniament —en el moment de màxim clímax—, s'examinen. Des d'un problema tècnic a l'aula fins a una confusió o una incidència en algun dels enunciats, dubtes sobre el model d'avaluació d'una assignatura, manca de còpies a les seus, casuístiques específiques amb estudiants que tenen alguna incidència, dubtes o consultes, problemes amb els espais, dubtes sobre l'organització o la logística, algun estudiant que copia, algun examinador que no segueix les instruccions que s'han donat... són «focs» que poden aparèixer en qualsevol moment i que, evidentment, convé «apagar». Són els esglais de què parlava Gifra i que, per sort, una vegada més, no han alterat el desenvolupament de les proves.
Cada seu té persones de referència, el responsable de seu, que té comunicació directa per mòbil i per correu electrònic amb la seu central. Si en una seu es detecta un error en algun enunciat, el responsable ho comunica a la seu central i la solució que es dóna s'aplica a totes les seus on simultàniament es fa la prova. Una bona part de la feina, però, consisteix a preveure les incidències i a buscar la millor manera de resoldre-les. Que tothom tingui instruccions clares i sàpiga com actuar en cada cas. Com diu la dita, és millor prevenir que curar, i més en el cas d'una situació tan sensible i delicada com una prova d'avaluació.
Flexibilitat de les proves
La flexibilitat és un concepte clau per a definir les proves d'avaluació que fa la UOC. És una flexibilitat per a l'estudiant que inevitablement té unes repercussions logístiques en la gestió organitzativa de les proves. L'estudiant pot triar el dia i la seu on s'examinarà i, fins i tot, quina modalitat d'avaluació farà: examen final o avaluació contínua. Aquesta combinatòria fa que una assignatura pugui tenir fins a 6 enunciats diferents. D'una banda, les dues vies de superació de l'assignatura (3 enunciats per a proves de validació i proves de síntesi per als estudiants que trien l'avaluació contínua) i, de l'altra, 3 enunciats per a la possibilitat de fer només un examen final. Mentre que en proves com la selectivitat la majoria d'estudiants fan la mateixa prova, l'avaluació de la UOC gestiona uns 7.500 enunciats diferents al llarg de tres dies. En una aula d'examen hi pot haver moltes assignatures avaluant-se. En total s'avaluen 1.500 assignatures.
La flexibilitat de les proves recau en l'estudiant. Segons Gifra, «l'estudiant té una eina per a triar el dia que vol fer cada prova i a partir d'aquí nosaltres gestionem les fotocòpies dels enunciats i les traslladem a les seus d'exàmens corresponents». Fins aquí bé, però l'estudiant no diu quin tipus de prova farà, segons si opta per l'avaluació contínua o per l'examen final, que són proves diferents. Tenint en compte això, Gifra conclou: «Com que no treballem amb dades tancades, sinó amb previsions, aquesta és una altra de les complicacions que té aquest procés». I és que l'estudiant, en casos justificats, pot canviar el dia o la seu de l'examen fins al mateix dia de la prova, i això encara fa més difícil saber qui s'examinarà de quina assignatura i quin dia en cadascuna de les seus. Aquest fet repercuteix directament en el lloguer d'espais, en la redistribució d'assignatures entre les diferents aules d'exàmens i en el nombre de còpies dels enunciats.
Resum del procés
Hi ha tot un procés perquè un estudiant pugui tenir el full d'examen corresponent quan s'asseu a fer la prova, procés que passa del fitxer digital a l'enunciat en paper, per a tornar al document digital que rebrà el corrector de cada una de les assignatures. El procés comença amb l'elaboració dels enunciats per part del consultor, amb la revisió corresponent del professor de l'assignatura. Quan l'examen és validat, es porta a la copisteria per a imprimir, fotocopiar i ensobrar tot el material, que després es transportarà a cada una de les seus d'exàmens. Paral·lelament, la UOC contracta els espais que seran les seus d'exàmens per als dies de les proves. L'estudiant, mentrestant, reserva el dia i l'hora de la prova per mitjà del renovat full personal d'exàmens, una de les aplicacions més importants d'aquest procés, ja que la fiabilitat d'aquesta reserva de dia i seu per a cada prova és la que conduirà a l'èxit del procés, perquè a partir d'aquestes dades es determinen i s'ajusten els espais que faran de seu i també les còpies que cal reservar o dur a cadascuna.
Un cop s'han fet les proves i ja no queden estudiants a les aules, comença la fase de tractament dels fulls d'exàmens. Primer de tot s'encarrega la digitalització de les proves que els estudiants han fet i després es reparteixen entre els correctors. La digitalització de les proves se centralitza a Barcelona; per tant, les proves amb les respostes dels estudiants han de viatjar des de les seus d'exàmens fins a Barcelona per a processar-les digitalment. Un cop digitalitzades, es comencen a repartir al dia, des del primer dia feiner després del primer torn, sense esperar a tenir totes les proves d'un torn o totes les dels tres torns, de manera que es pugui donar més temps de correcció als correctors. Quan es té la nota de l'examen, s'encreua amb altres notes parcials i s'obté la nota final de l'assignatura. Finalment, escassament dues setmanes després de l'últim torn i després que els estudis hagin fet el procés de junta d'avaluació i tancament d'actes de cada assignatura, l'estudiant ja sap les notes. A partir d'aquest moment s'obre un període de deu dies per a gestionar les possibles sol·licituds de revisions i al·legacions contra aquestes notes finals.
Proves sense paper
A la seu d'Andorra fa un any i mig que les proves es fan amb ordinador (les que es poden fer així, que no són totes). Eliminar el paper significa un estalvi i és una decisió òptima des del punt de vista mediambiental i de simplificació de molts dels processos complexos de les proves, però és cert que també comporta altres complexitats. Per exemple, com que la UOC no disposa d'espais propis per a fer les proves, depèn d'altres institucions. «El fet d'anar a casa d'un altre i haver de muntar ordinadors és més complicat, però en el cas andorrà hi ha facilitats per a fer-ho, gràcies al conveni que té la UOC amb la Universitat d'Andorra», explica Gifra. També es va fer una altra prova pilot amb ordinadors a Vic i va anar bé. «Hem de reflexionar i veure cap a on tirem, entre altres coses perquè no totes les proves es poden fer amb ordinador i hem de veure si tot aquest esforç compensa. El que tenim clar és que hem de reduir la complexitat d'aquest procés. La qüestió és anar millorant perquè tot sigui més viable i simplificar els processos, perquè s'hi barregen molts factors. Convé estudiar-ho bé perquè en aquest procés de proves l'estudiant s'hi juga molt», conclou el responsable de Gestió de l'Acció Docent.
Per Susanna Ginesta
Les titulacions homologades en català de graus i màsters universitaris tenen un augment del 4,2% el curs 2013-2014 a la UOC, després de l'aprovació, el 9 de juliol, que va fer el Govern de la Generalitat de Catalunya del Decret pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2013-2014.
El 28 de juny la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, integrada pels rectors i els presidents dels consells socials de les universitats, va informar positivament sobre la proposta del Govern.
D'aquesta manera ha quedat acceptada la proposta que la Comissió Permanent de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya havia aprovat d'augmentar el preu dos punts per sobre de l'IPC interanual.
El Decret ha aprovat per a la resta d'uiversitats un increment únicament de l'IPC. En el cas de la UOC, afegir dos punts sobre aquest increment no comporta una pèrdua de competitivitat, ja que el curs anterior la UOC, a diferència de la resta d'universitats catalanes, va contenir al màxim l'augment de preus.
Des que es va obrir el període de matriculació s'ha aplicat provisionalment –fins a la publicació del Decret de preus– un augment del 5% resultant de l'IPC interanual del mes de març, del 3%, més els dos punts esmentats. Com que l'IPC interanual del maig ha baixat al 2,2%, l'increment final que s'ha d'aplicar és del 4,2% i, per tant, segons explica Daniel Téllez, director de l'Àrea Comercial, «s'està treballant en la devolució de la diferència als que ja s'han matriculat».
Entre les novetats del decret aprovat per la Generalitat, hi ha que el preu del crèdit d'assignatures reconegudes passa del 20% del preu total al 15%.
Facilitats de finançament
Una de les millores d'enguany respecte a la matriculació, és les facilitats de finançament que s'ofereixen als estudiants. Una novetat per aquest curs és que la UOC ofereix finançament AGAUR també en la primera matrícula (finançament a quatre mesos per mitjà de Banc Sabadell). Aquesta modalitat ofereix avantatges als estudiants, ja que sols els cal indicar que tenen interès a fer-la servir a l'hora de matricular-se i l'entitat bancària ja pren la iniciativa de contactar-hi i gestionar la documentació.
Una altra novetat és que proposem i expliquem més detalladament els diferents convenis per a finançament bancari de la matrícula que l'alumne pot gestionar pel seu compte amb diferents entitats financeres; concretament els proposem BBVA (sis mesos), la Caixa (nou mesos) i Banco Santander (onze mesos). Segons explica Téllez, «enviem un pressupost en què queden ben detallades totes les partides de la matrícula, i també les opcions de pagament segons quantes quotes mensuals es volen o poden pagar per a diferents opcions de matriculació de crèdits».
Per Susanna Ginesta
Ara dos formularis del web recullen les sol·licituds d'informació sobre oferta formativa i les necessitats d'atenció del públic de la UOC. Fins al mes de maig les persones que hi estaven interessades podien trucar a un telèfon 902. Segons Daniel Téllez, director comercial, el canvi de telèfon en formulari no ha significat menys interessos: «Es confirmen les primeres impressions que apunten a un manteniment de la ràtio de persones que demanen informació o fan l'accés a uns estudis respecte als que visiten les pàgines web de la UOC». En aquest nou escenari, s'han establert uns canals de comunicació i gestió coordinada entre els Serveis d'Atenció i l'Àrea Comercial per a identificar i proporcionar un bon servei a les persones que demanen informació i poder valorar els efectes del canvi.
La petició d'informació sobre oferta formativa es fa via formulari i, en cas que la persona ho sol·liciti, se li truca per informar-la. D'una banda, s'han simplificat els canals per a interactuar, que eren molt diversos i podien comportar el risc d'ajornar la petició d'informació; d'altra banda, s'ha aprofitat per a donar més visibilitat i millor usabilitat en el web al formulari de petició d'informació. En l'aspecte comercial, tenir el control de la trucada, és a dir, que sigui l'equip de l'Àrea Comercial qui es posi en contacte amb el futur estudiant, permet preparar-la millor i donar més bon servei d'assessorament. També s'eviten esperes telefòniques als usuaris. Segons Téllez, «a mesura que anem avançant en la implantació del projecte comercial, pel fet de tenir les dades de tots els interessats recollides en un formulari, aconseguim tenir més ben identificat el seu origen i això permet, juntament amb l'Àrea de Màrqueting, anar optimitzant les fonts de captació de persones interessades».
Millores en el contacte telefònic
Per a gestionar les trucades, des del començament de la campanya s'han anat implantant millores en el procés de contacte telefònic amb les persones interessades, com ara avisar-les per correu electrònic i SMS que els trucarem durant el dia o l'endemà i des de quin telèfon, perquè no rebutgin la trucada, o com augmentar el nombre de trucades. D'aquesta manera els percentatges de contacte i la reducció del temps d'espera entre petició via formulari i trucada informativa van creixent constantment.
Amb l'objectiu d'optimitzar encara més el procés, darrerament es duen a terme diferents tests de poca durada, com ara reintroduir un telèfon d'atenció telefònica juntament amb el nou formulari de petició d'informació del programa per a valorar-ne l'efecte, tant qualitatiu (persones amb una gran urgència per rebre la informació) com quantitatiu (persones que s'estimen més trucar que no pas que els truquin). «Els primers resultats no indiquen pas que això aporti més persones interessades, si bé continuarem fent proves tant per a validar els resultats quantitatius com per a valorar-los qualitativament», explica Téllez.
Nou servei d'atenció virtual al públic
Antoni Manzanares, director dels Serveis d'Atenció, explica que des del dia 1 de maig s'ha donat resposta a 2.204 consultes; el 89% han estat respostes abans de 24 hores (convé recordar que el servei atén consultes cada dia de la setmana, de dilluns a diumenge). «El 57% de persones que s'adrecen al nostre servei són estudiants de la UOC i el 43% no tenen cap vinculació amb nosaltres», explica.
El formulari, que es pot trobar a l'espai Estudiants i a Contacte i seus, dóna resposta a qualsevol dubte sobre la UOC que pugui tenir una persona. Segons el Servei d'Atenció a l'Estudiant, el formulari té l'avantatge, respecte del telèfon, que no comporta cap cost per a l'usuari (amb el 902 calia pagar per la trucada) i que està disponible permanentment cada dia de l'any.
«La mena de preguntes que rebem, ara per ara, fan referència al circuit de matrícula (com es demana l'accés a uns estudis, preus i convalidacions), orientacions de com s'entra al Campus Virtual (persones que fa temps que no es connecten) i informacions diverses sobre com es poden inscriure a la borsa de treball de la UOC, fer pràctiques no curriculars, empreses que volen penjar ofertes de feina, etc.», explica Manzanares.
Fins a final d'any, el número 902 d'atenció telefònica continuarà actiu, amb un missatge gravat que informarà sobre com es pot fer arribar una petició d'informació o qualsevol altre tipus de comunicació a la UOC.
Tal com és habitual, amb l'objectiu de difondre i compartir el coneixement que es genera a la Universitat, en cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació que s'hi duen a terme perquè ens el presentin.
Com sabeu, una de les prioritats de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per contribuir a assolir aquest objectiu, la UOC, des del Vicerectorat de Recerca i Innovació, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes que tenen com a finalitat fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia i també l'organització i la gestió.
Aquesta vegada hem parlat amb Montserrat Junyent, dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, perquè ens expliqui una mica més el projecte Millora del sistema d'adaptació d'estudis previs.
Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte i com s'ha dut a terme?
La missió del grup ha estat buscar l'eficiència i la qualitat en les resolucions d'avaluació d'estudis previs (AEP), en la part que afecta els estudis, que és la creació de les taules d'equivalències (relació entre assignatures aportades i assignatures reconegudes) i la reducció del temps que es necessita per a emetre una resolució sense perdre qualitat, sinó millorant-la.
El procés d'AEP és important, perquè es considera el bagatge universitari previ que aporta cada estudiant, i ara, amb l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), hem de ser més rigorosos en les resolucions que emeten, perquè hem d'avaluar per competències assolides i no per continguts superats.
El sistema actual d'AEP es feixuc i inclou força tasques manuals i de poc valor afegit. A més, el professorat ha de processar una gran quantitat d'informació que a priori pot semblar irrellevant abans de trobar el que busca, sense cap mena de suport informàtic. Això posa de manifest dues mancances del procés, que s'han intentat solucionar amb aquest projecte: 1) l'automatització d'algunes tasques manuals i de poc valor afegit, i 2) el filtratge de la informació potencialment rellevant per a cada professor per a l'AEP de les seves assignatures.
Per a portar a terme el projecte, prèviament s'ha hagut d'abocar la documentació que aporta l'alumne, que és en format imatge, a fitxers de text. Com que l'abocament es fa amb una eina de reconeixement òptic de caràcters (OCR), s'han desenvolupat tècniques de processament del llenguatge per a esmenar els errors d'abocament. Un cop abocada i recuperada la informació, s'apliquen tècniques de processament del llenguatge per a identificar els termes temàtics i relacionar-los amb l'assignatura que és més probable de ser convalidada per coincidència de continguts.
Amb qui heu treballat el projecte?
Agreixo la pregunta, perquè, sincerament, vull agrair la gran tasca que ha dut a terme Quim Moré, de Serveis per a l'Aprenentatge, i els professors David Bañeres i Jordi Conesa, dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Sense ells no hauria pogut tirar endavant el projecte. Són els mags d'aquesta història.
En aquest projecte hem estat un equip molt compenetrat i motivat, en el qual cadascú sabia el rol que li tocava i l'exercia. En David i en Jordi han estat les persones que han definit els requisits funcionals que havia de tenir el sistema, en Quim s'ha encarregat de la part tecnològica, fent realitat els requisits que en David i en Jordi determinaven, i jo he aportat informació sobre el funcionament del procés, he assegurat la coherència de tot plegat i he preparat les proves pilot que hem desenvolupat.
Quines aplicacions pot tenir?
Pensem que aquesta eina es pot aplicar en qualsevol universitat, ja que cada vegada més hi ha una intenció d'ampliar estudis i sempre s'haurà de comptar amb el bagatge universitari que aporti l'estudiant.
És cert que l'eina s'ha enfocat per a millorar i agilitzar el procés de les AEP i que en aquest context permet incrementar la productivitat dels implicats en el procés, tot reduint el temps necessari per a fer-les. No obstant això, per a la consecució d'aquest projecte s'ha creat un conjunt d'elements que pensem que poden ser una base a partir de la qual es poden fer altres projectes que abans havien estat inabastables. Per exemple, per a cada assignatura de la UOC s'ha creat un diccionari que conté les paraules que en defineixen millor el contingut, els objectius i les competències. Aquest diccionari es pot aplicar per a resoldre altres problemes, com ara trobar assignatures amb continguts i objectius semblants, identificar materials que tracten de temes d'interès, identificar la dispersió temàtica de les assignatures d'un professor responsable d'assignatura (PRA) o veure fins a quin punt les assignatures tracten de temes professionalitzadors i rellevants en el mercat laboral. En la darrera edició dels projectes APLICA es van presentar propostes relacionades amb alguna d'aquestes tasques.
Quins són els primers resultats que s'han obtingut i quan penseu que els podreu aplicar?
Com a resultat d'aquest projecte, hem creat un recomanador, que, fent servir tècniques de processament del llenguatge natural, descobreix les assignatures de la UOC que són més properes a cada una de les assignatures que l'estudiant ha cursat en el passat. Aquest recomanador es pot veure com una eina de suport a la presa de decisions dels docents, perquè proporciona informació rellevant i útil que els permet detectar més correspondències i millors entre el bagatge passat de l'estudiant i el programa del qual es matricula.
La prova pilot s'ha dut a terme en el grau de Tecnologies de Telecomunicació, amb uns resultats molt bons en el percentatge de reconeixements correctes (100%). En el cas de les denegacions, encara s'ha de refinar una mica el procés, ja que la qualitat dels documents PDF que es reben influencia molt els resultats finals del procés. Idealment, tenir la documentació de l'estudiant en format digital amb informació textual podria millorar molt la qualitat del resultat final.
Quina difusió del projecte heu previst fer?
Primer de tot, cal dir que ja hem començat a difondre'l. D'una banda, presentarem un article a les Jornades d'Ensenyament Universitari de la Informàtica (JENUI), que tindran lloc aquest mes de juliol. I, d'altra banda, quina manera hi pot haver millor que sortir al Wok! perquè tot l'equip de la UOC tingui coneixement del nostre projecte?
Disposeu d'algun vídeo de presentació?
No encara, però el grup estem oberts a qualsevol iniciativa que ens permeti fer la difusió del projecte. Els actors i el guió ja els tenim; ara només ens falta el director que faci el vídeo.
La cuina tradicional catalana fomenta una alimentació saludable i equilibrada
La Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica (FICCG), Condis Supermercats SA (Condis) i la UOC han signat recentment un conveni de col·laboració mitjançant el qual totes tres parts es comprometen a portar a terme activitats de col·laboració per a promoure i desenvolupar programes de cooperació acadèmica, de recerca i d'innovació. El conveni també preveu que Condis —un dels patrocinadors de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat: Candidatura UNESCO 2014, que promou la FICCG— i la UOC col·laboraran en la promoció i divulgació d'aquesta campanya.
Han signat el conveni Mireia Armengol, gerent de la UOC i directora general de la FUOC; Enric Ezquerra, conseller delegat i director general de Condis, i Pepa Aymamí, directora general de la FICCG, en presència de Josep Maria Pelegrí, president de la Candidatura UNESCO 2014 i conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, institució que, com hom sap, dóna suport incondicionalment a aquest projecte de país.
Cuina saludable i equilibrada
La primera acció que durà a terme Condis amb el suport de la UOC per a divulgar la candidatura entre els seus clients és posar al seu abast un centenar de receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les quals, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. La UOC, mitjançant el seus programes de Nutrició i salut i de Sistemes alimentaris, cultura i societat, ha fet el càlcul de la composició nutricional de totes aquestes receptes, que formen part del Corpus del patrimoni culinari català, i ha elaborat una proposta de menús equilibrats, pel que fa tant als grups d'aliments aconsellats com a les racions diàries i a les freqüències setmanals de consum. De les prop de 1.200 receptes del Corpus, la UOC ja ha fet el càlcul nutricional de prop de 200, un centenar de les quals s'han posat a disposició de Condis per a fer aquesta acció.
Durant aquest estiu Condis també convocarà entre tots els seus clients el premi Dóna el teu toc a la cuina catalana, amb el qual seran premiades les receptes que incorporin el toc innovador que cada concursant proposi. A més de difondre les receptes de la cuina tradicional catalana que ha estudiat la UOC, Condis té previst «vestir» una gran part dels seus establiments de Catalunya amb expositors i prospectes que inclouran les receptes de temporada que proposa aquest receptari i informació sobre la candidatura i sobre la manera d'adherir-s'hi.
L'acció que portarà a terme Condis és molt important, perquè, a més de promoure la cuina catalana com a patrimoni cultural immaterial entre la població, donarà a conèixer les seves característiques nutricionals, posant de manifest que la cuina catalana tradicional també pot servir per a fer una dieta saludable i per a fomentar la varietat alimentària i l'ús d'aliments autòctons i de temporada, recuperar formes culinàries tradicionals i saludables, com ara la cocció al forn o els guisats, recordar la importància de dedicar un temps a la cuina i a menjar en companyia, etc.
Cooperació, recerca i innovació
El conveni que han signat la UOC, Condis i la FICCG preveu tots aquests compromisos:
#informetwitter. Conclusions sobre la recerca del comportament dels usuaris de Twitter
Per Cèlia Roca
Twitter alimenta el jo dels usuaris i enganxa quan els continguts són irònics i ben redactats. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de l'estudi fet recentment per Redbility en col·laboració amb la Universitat Europea de Madrid i Influenzia, i que ha estat recopilat per l'Àrea de Màrqueting de la UOC.
L'objectiu d'aquesta recerca era conèixer de prop els hàbits dels usuaris de la popular xarxa social. Per a això, els autors han analitzat una mostra de 38 persones, mitjançant l'observació directa, sistemes de seguiment ocular, biosensors i anàlisis sintàctiques i morfològiques dels continguts que s'han consultat. Els resultats es resumeixen tot seguit.
Tipus d'usuaris
A les sessions, s'hi han identificat tres perfils d'usuaris: els professionals de les xarxes socials, els professionals a les xarxes socials i els particulars. Al primer grup, hi destaca la gran quantitat de contactes i visites que enregistren els seus comptes a Twitter; en el segon grup, crida l'atenció el gran volum d'informació empresarial —enllaços a notes de premsa, articles, projectes, etc.— que s'hi envia, mentre que el tercer grup es caracteritza per un grau d'interacció més baix i pel fet de ser el més pacient pel que fa al temps d'espera en la baixada d'enllaços; a més, és el que fa servir més els telèfons intel·ligents com a via de connexió a Twitter.
L'informe també revela que la majoria dels usuaris són conversadors o consumidors d'informació, i que són molt pocs els que creen continguts. Més de la meitat dels participants en la recerca (el 52%) recorre a la xarxa social de l'ocell blau per a enviar piulades (escriure, respondre i repiular). El 21% es dedica a obrir enllaços, mentre que una minoria llegeix articles (10%) o la cronologia (timeline) (8%).
Enllaços que impacienten
Els usuaris de Twitter consulten, de mitjana, prop de sis enllaços per sessió. Malgrat tot, el 42% no espera que s'obrin els enllaços: el temps màxim que estan disposats a esperar els internautes oscil·la entre 8 i 15 segons, segons el grau de professionalització que tenen i de l'activitat que fan (com més actius són, menys pacients es mostren).
Els enllaços que s'obren més són els que condueixen a articles, seguits dels que menen a fotografies i, finalment, a vídeos.
Quant als recursos de Twitter esmerçats pels usuaris, no és gaire habitual la utilització de llistes (només en feien servir 3 de cada 10 participants en la recerca) o de preferits (usats per 1 de cada 4). De tota manera, convé assenyalar que els participants en l'estudi van trobar a faltar la funció Llegir després. El que sí que s'utilitzava sovint —en més de la meitat dels casos— era el cercador, sobretot per a trobar perfils.
Motivacions i vies d'accés
Segons l'informe, les utilitats principals d'aquesta xarxa social són cercar contactes i estar al dia en temes d'actualitat o laborals. En línies generals, el màrqueting, les notícies i les eines 2.0 són els aspectes que interessen més. L'estudi també determina que la major part dels usuaris té més d'un compte a Twitter: un de professional i un de personal.
Pel que fa al dispositiu més utilitzat, el PC i el telèfon mòbil signen un empat tècnic (qualsevol dels dos aparells pràcticament té el doble d'usuaris que la tauleta). L'aplicació més recurrent per a consultar Twitter és la interfície oficial d'aquesta plataforma, tot i que els usuaris també en fan servir d'altres, com ara HootSuite o TweetDeck.
Visualització dels elements
A l'hora de definir quins elements són els que criden més l'atenció, els autors de l'informe estableixen diferències segons el dispositiu d'accés que s'empri. En el cas dels telèfons intel·ligents i de les tauletes, el cos de la piulada és l'element que atreu més l'usuari. En canvi, quan es tracta dels ordinadors de taula, els focus d'atenció són més dispersos, possiblement pel format de presentació dels continguts. De la mateixa manera, la tauleta permet percebre correctament alguns aspectes que en un telèfon mòbil es visualitzen amb dificultat.
Publicitat
Twitter és un mitjà en el qual la publicitat encara té un impacte limitat. No obstant això, un excés d'anuncis a les pàgines que es visiten des de Twitter pot empitjorar l'experiència d'ús d'aquesta plataforma, d'acord amb l'informe.
Durant la reunió de grup (focus group), no es van detectar interaccions amb els elements promocionats per Twitter (amb l'excepció d'una autopromoció de Twitter en què es convidava a baixar diverses aplicacions). De tota manera, els anuncis procedents de les piulades ho van aconseguir mínimament, quan allò que s'anunciava tenia a veure amb la navegació de l'usuari. Si el format publicitari no era gaire agressiu, es consumia mínimament i no generava cap tendència negativa. Ara bé, quan la inserció no tenia cap lligam amb el contingut de la piulada de la qual procedia, la seva visibilitat es reduïa i provocava una reacció negativa en l'internauta.
Per això, els responsables de l'informe asseguren que una mala gestió de la publicitat genera una reacció negativa envers la marca. Així, doncs, conclouen que valorar la publicitat i gestionar-la és una bona pràctica que també és efectiva a Twitter.
Impacte emocional
La recerca ha ajudat a definir les quatre accions que alteren més l'usuari de Twitter: el jo personal (per exemple, veure-s'hi reflectit en una foto personal), enviar una piulada, llegir-la i esperar que s'obri un enllaç. Quant als temes que generen més emoció, hi ha les temàtiques vinculades a les eines 2.0, el màrqueting digital i la televisió. Les piulades del tipus «X consells per a...» solen ser ben acollides.
Pel que fa als emissors, els que motiven més expectació són els particulars seguits per les agències i les empreses relacionades amb internet. De fet, l'informe recull que les piulades de particulars susciten més interaccions que no pas les que envien les companyies.
Les piulades més efectives
Del total de missatges analitzats, les temàtiques més llegides van ser les que tenien a veure amb les eines 2.0, el màrqueting electrònic, el lleure, els temes d'actualitat religiosa (ja que la recerca va coincidir amb la renúncia del papa Benet XVI), la televisió i les notícies de societat.
Dintre de les piulades més atractives, 6 de cada 10 no contenien ni abreviatures ni etiquetes (hashtags). A més, hi predominava un to informatiu (en el 38% dels casos), seguit dels registres irònic, enunciatiu, afirmatiu i apel·latiu, per aquest ordre. També es detecta un ús de l'idioma cada cop més proper a l'internauta en el camp del lleure, alineat amb la filosofia dels nous canals de comunicació. Així mateix, les pinzellades humorístiques semblaven efectives des del punt de vista emocional, mentre que una redacció i una construcció gramatical correctes eren més estimulants per als usuaris.
Amb relació als escurçadors d'URL, l'informe conclou que poden ser contraproduents, ja que amaguen el contingut de la pàgina web, bo i generant incertesa en l'internauta i allargant el temps d'espera durant la càrrega dels continguts.
Moments de navegació
Finalment, caldria apuntar que els usuaris menys professionalitzats consultaven Twitter abans d'anar a la feina, marcaven les piulades que els interessaven més i les llegien amb calma a la nit. Per això l'estudi afirma que les piulades amb més repercussió són les que s'envien a primeríssima hora del matí i a la darrera de la tarda. En canvi, en el cas dels perfils més professionals, el moment del dia en què s'accedia a la xarxa de microblogging no era rellevant.
...amb motiu de les proves d’avaluació final, la UOC ha mobilitzat un total de 1.400 efectius distribuïts entre les 24 seus d’exàmens repartides per tot l’Estat i Andorra per a poder gestionar i coordinar l’examinació de 35.000 estudiants, xifra que supera la de la selectivitat que es fa a Catalunya en nombre d’avaluats?
...en conjunt es van repartir més de 72.000 qüestionaris per a examinar els estudiants d’un total de 2.500 assignatures?
...en tres anys i mig el nombre de qüestionaris ha augmentat un 30% i ha donat lloc a unes 120.000 notes finals, una bona part de les quals s’ha comunicat per missatge de mòbil als estudiants que ho havien sol·licitat?
«Tothom sap que treballar en compartiments estancs no funciona»
Des que es va matricular a Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), empesa per una vocació de servei que l’acompanya des de petita, sempre ha estat vinculada d’una manera directa o indirecta als campus universitaris, com a estudiant a la UAB i a Harvard, docent i investigadora a la Universitat de Girona (UdG) o com a gestora. Inspirant-se en la idea del civil servant dels anglosaxons, va acceptar càrrecs de responsabilitat a l’Administració relacionats amb la recerca. L’any 2001 va entrar de consultora i autora dels primers cursos de l’àmbit de la salut a la nostra universitat, atreta pel seu model. Fa tres mesos, el rector, que ja coneixia professionalment, li va donar l’oportunitat d’afegir-se a l’equip de govern i no s’ho va pensar.
