Un 55% dels majors de 65 anys no va a la biblioteca

Foto: Flickr/Doo Ho Kim (CC)
29/06/2016
Anna Snchez-Jurez

Marc: estudiant de 17 anys, que viu en un municipi gran de Catalunya. Maria: jubilada, amb ms de 65 anys, t estudis primaris. David: de 42 anys, techie, persona ocupada i amb estudis superiors. Aquests sn tres casos reals que representen respectivament el perfil de les persones usuries, no usuries i exusuries de les biblioteques pbliques de Catalunya. Un estudi del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, coordinat per la seva cap, Carme Fenoll, i el responsable en treball del Servei Estadstic, Javier Nieto, i elaborat per les investigadores de la UOC Nria Ferran-Ferrer i Mireia Fernndez-Ardvol, ha perms identificar les caracterstiques principals d'aquests tres grups.  

A Catalunya ms de la meitat de la poblaci (55%) utilitza la biblioteca i la valora molt positivament (8,3 sobre 10). Amb tot, un 45% de la poblaci de ms de 14 anys fa ms d'un any que no ha anat a la biblioteca (81%) o no hi ha anat mai (19%). En aquest context, l'Estudi de persones no usuries de biblioteques, a banda de mostrar quins sn els usuaris actuals i la seva satisfacci amb els serveis de la biblioteca, principalment pretn aprofundir en el comportament cultural i les percepcions de les persones que no l'han utilitzat mai (no usuries) i de les que fa ms d'un any que no hi van (exusuries). 

Per aconseguir aquest objectiu, el treball ha comptat amb una enquesta representativa de la poblaci resident a Catalunya de ms de 14 anys. Entre novembre i desembre de 2015, es va fer una enquesta telefnica a 1.205 persones. La meitat es va voler que fossin usuries de la biblioteca i, l'altra meitat, persones que no haguessin anat mai a una biblioteca pblica o que fes ms d'un any que no hi anaven (no usuaris i exusuaris). Per primera vegada, a diferncia d'altres estudis anteriors d'aquest tipus, el qestionari s'ha realitzat tant a les persones que tenien el carnet de biblioteca com a les que no en tenien, ats que per a accedir a les instal·lacions i fer s de diversos serveis (excepte el prstec) no cal tenir ser soci.


Perfil de les persones que no utilitzen les biblioteques pbliques

La recerca ha perms dibuixar un perfil de les caracterstiques principals dels no usuaris de la biblioteca:

  • La poblaci de ms de 65 anys s el col·lectiu ms gran de no usuaris (22,2%).
  • La meitat del col·lectiu de no usuaris (54,6%) tenen estudis primaris o inferiors.
  • Viu fora de la provncia de Barcelona, en una ciutat gran.
  • Actituds: quan llegeix ho fa per oci, mai per obligaci, tot i que en ocasions t dificultats per a llegir. No forma part de cap associaci cultural o grup lligat a la cultura, el nivell d'estudis es relaciona amb el nivell d'associacionisme.
  • Consum cultural: s un consum baix, escolta msica i mira audiovisuals (televisi, rdio, etc.) a casa. Va poc al cinema, al teatre i a concerts. Ha llegit un llibre en el darrer trimestre i li ha arribat prestat, a casa t menys de 25 exemplars en paper.
  • Perfil tecnolgic: no t llibres electrnics i utilitza molt poc, o gens, internet i les xarxes socials en lnia.
  • Relaci amb la biblioteca: afirma que no anir mai a la biblioteca perqu no li interessa o desconeix qu li pot interessar.
  • A la seva escola no hi havia biblioteca.


Perfil d'exusuaris

Pel que fa a les persones que fa ms d'un any que no van a la biblioteca, el treball revela els trets ms rellevants:

  • La franja d'edat amb ms exusuaris s de 35 a 49 anys (91%), qu representa el 34,3% de la poblaci.
  • Persona de ciutat, ocupada (90%) i amb estudis superiors (92%).
  • Actituds: intenta llegir sempre que t una estona, a vegades comenta que amb dificultat, fet que podria indicar que necessita ms oferta de llibres electrnics. Bsicament llegeix per motius professionals. s membre d'alguna entitat o grup relacionat amb la cultura.
  • Consum cultural alt i sofisticat. Va al teatre i a concerts amb freqncia. Consumeix tamb molta cultura des de casa. s lector de llibres, revistes, cmics, blogs, etc. molt per damunt de la resta de la poblaci. I t molts llibres a casa.
  • Perfil tecnolgic: accedeix a internet i a xarxes socials en lnia i s'informa de l'actualitat amb internet. Llegeix llibres electrnics.
  • Relaci amb la biblioteca: de jove, quan era estudiant, utilitzava la biblioteca; ara considera que a internet t el que necessita, o si s estudiant de formaci contnua, utilitza la biblioteca universitria. No li agradava la biblioteca escolar. Els motius personals com la manca de temps, els horaris (obertura de caps de setmana i vespres), proximitat a casa o a la feina, i millor accs a internet que a la biblioteca sn les principals raons que donen per a no tornar a la biblioteca.


Usuaris de la biblioteca

El 55,5% de la poblaci s usuria de biblioteca, s a dir, que l'han utilitzat almenys en una ocasi en el darrer any. En l'enquesta, en detectar un usuari de les biblioteques, se li preguntava per la seva satisfacci amb els productes i serveis de la biblioteca. Els resultats sn els segents:

  • El 75,9% de les persones entre els 15 i els 24 anys utilitza la biblioteca.
  • Les dones sn ms usuries que els homes (59% enfront de 41%).
  • Els joves sn els ms crtics amb l’equipament. Valoren la biblioteca amb un notable 7,9 sobre 10, mentre que la nota mitjana s del 8,3.
  • Viu en un municipi gran, de Barcelona o Girona.


Pla d'accions a partir dels resultats

A partir dels resultats d'aquest estudi, que han perms identificar els diferents tipus d'usuari, el Servei de Biblioteques de Catalunya desenvolupar un pla d'accions per a redibuixar o idear nous serveis amb la finalitat d'assolir un grau de penetraci ms alt entre la poblaci. La informaci recollida possibilitar un servei ms adaptat a cadascun dels perfils i aix satisfer les necessitats particulars en cada cas. Fenoll explica que «el Servei de Biblioteques organitzar reunions de grup per a incorporar els serveis necessaris entre els perfils menys habituals a les biblioteques i que ja preveuen la repetici, cap a final de l'any vinent, del mateix estudi».

Aquesta recerca s'emmarca dins del projecte LABO (Laboratoris d'Aprenentatge de Biblioteques Obertes), un espai obert de col·laboraci entre biblioteques pbliques i universitries per a treballar projectes que permetin mantenir i millorar els serveis bibliotecaris amb els recursos disponibles.

 

Document relacionat