El mentor, clau per a millorar la competitivitat de l'empresa

Foto: Nick Karvounis / Unsplash
09/01/2017
Nereida Carrillo

Els nous emprenedors i els treballadors novells busquen referents en qui emmirallar-se i que els esperonin a progressar en la seva carrera professional. Aquestes figures clau sn els mentors, uns professionals que, si b beuen de models histrics relacionats amb l’aprenentatge, constitueixen un fenomen nou i creixent en l’mbit empresarial. Joan Torrent, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, equipara la relaci que els mentors mantenen amb els seus mentorats o protegits a la que tradicionalment han tingut «mestre i alumne en el mn educatiu, o a la d’aprenent i mestre d’ofici de la indstria de tota la vida». La mentoria s’est introduint en les empreses catalanes i espanyoles com a mtode per a incrementar la productivitat dels treballadors i la bona marxa de la companyia.

Gina Aran, professora col·laboradora del mster de Direcci i Gesti de Recursos Humans de la UOC, defineix aquest fenomen com «un procs pel qual una persona referent, que t una experincia, tutoritza o guia una altra persona perqu es desenvolupi en algun aspecte concret o d’una manera integral». Tant Aran com Torrent recalquen que, perqu el model sigui un xit, cal una relaci interpersonal de confiana entre el mentor i la persona a qui guiar, una confiana que cal construir i refermar. «L’eficincia de l’intercanvi est relacionada amb un llindar de confiana que acostuma a estar relacionat amb el temps de vinculaci entre ambdues parts», assenyala Torrent. Per la seva banda, la professora Gina Aran estableix que, perqu l’intercanvi sigui fructfer, cal que el mentor s’interessi per la persona que est ajudant, «les necessitats que t, qui s i qu vol».

El professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC afegeix que «l’explosi de la mentoria en l’mbit de l’emprenedoria» est lligada al fet que, cada vegada ms, hi ha «necessitat d’una emprenedoria col·lectiva i col·laborativa». Aix vol dir que, davant de la complexitat de tirar endavant un projecte en un context difcil com l’actual i en qu calen coneixements de molts mbits i molt diversos, els nous emprenedors i treballadors no poden fer-ho sols i necessiten el suport i la saviesa dels veterans amb ms xit.


Implicats i disponibles

Tot i que els mentors acostumen a ser persones experimentades, amb una trajectria notable, de vegades poden ser tamb les generacions ms joves les que aconsellin els treballadors ms bregats, en mbits com ara les competncies digitals. Tant per a ser mentor com mentorat, i independentment de l’edat, calen algunes competncies i habilitats. Segons Aran, el mentor «ha de tenir experincia, molt sentit de la responsabilitat i estar molt implicat en l’organitzaci». A ms, assenyala que cal que siguin «persones amb molta empatia», que tinguin una gran «predisposici a col·laborar en el desenvolupament dels altres i que estiguin molt disponibles». «El mentor ha de servir de suport, d’inspiraci, ha de ser un exemple a seguir», remarca Aran.

En aquest sentit, el professor Joan Torrent afegeix: «Les persones mentorades valoren molt positivament l’experincia en iniciatives similars i tamb la capacitat de relaci social dels mentors per conixer persones i organitzacions necessries per a la resoluci de problemes concrets». No noms a aquests nous mestres se’ls exigeixen habilitats, tamb els aprenents han de reunir algunes caracterstiques especfiques. Aix ho assenyala Gina Aran: «L’actitud del mentorat o mentee ha de ser la d’aprendre, la de treballar i estar molt receptiu». Aran remarca que caldr que en algun moment l’aprenent pugui sortir-se’n sol: «La mentoria s un procs llarg, per t un inici i un final. No s’ha de crear dependncia entre el mentor i el mentorat».


Transmissi intergeneracional

Els experts coincideixen a assenyalar que la mentoria est a l’ala en l’mbit empresarial com a model que ajuda a millorar la competitivitat i la transmissi de coneixement intergeneracional i entre les diverses onades de treballadors. El model pot ser til en diverses etapes, «en el moment de tirar endavant projectes d’emprenedoria i de consolidaci empresarial i en el moment en qu un executiu jove entra en una organitzaci», assenyala Torrent. La manera d’aplicar la mentoria en una empresa o organitzaci resulta senzilla: cal assignar parelles de mentors i mentorats, formar els primers, fixar uns objectius i avaluar els resultats del procs.

Aran assenyala que cal establir el mtode de treball entre aquestes parelles: la periodicitat de les reunions, l’assignaci de reptes... La confiana, el treball metdic i constant o l’escolta activa sn alguns requisits clau perqu el model de mentoria funcioni. Aix ho remarca el professor Joan Torrent: «Cal que la relaci de confiana funcioni i, per tant, trencar les barreres psicolgiques, culturals i de llenguatge que, sovint, poden frenar o fins i tot fer fracassar la relaci».  


Ms productivitat per a les empreses

El model reporta beneficis tant als mentors com als mentorats i les empreses o organitzacions on s’implanta. «Els mentors sniors es posen en contacte amb la modernitat tecnolgica i les noves formes de consum i els mentorats jniors adquireixen coneixements i competncies vinculades amb l’experincia del mercat i el coneixement de les organitzacions», assegura Torrent. El mentorat, indica Aran, «desenvolupa la seva carrera professional, millora el rendiment», mentre que el mentor millora les seves «capacitats de comunicaci», com ara el fet de saber escoltar, expressar-se amb precisi i fer les preguntes correctes. La professora del mster de Direcci i Gesti de Recursos Humans de la UOC afegeix: «La mentoria s til per a l’empresa des del punt de vista estratgic, perqu est fent aflorar i retenint talent».

Si b la mentoria s’est introduint en empreses i organitzacions, els experts assenyalen que encara hi ha barreres que frenen la generalitzaci d’aquest model. Torrent assenyala que, perqu l’entorn sigui procliu al desenvolupament d’aquest tipus de processos, cal «la instauraci de cultures prvies de col·laboraci», cosa que encara no passa en algunes empreses «tradicionals, poc flexibles, descentralitzades i verticals». Per aix, en el nostre entorn ms prxim, la mentoria encara t molt camp per crrer. Torrent matisa que en el mn anglosax, «on les noves empreses acostumen a fonamentar-se en contextos col·laboratius i la vinculaci relacional amb agents externs, el mentoring no t tantes barreres d’entrada com en els contextos mediterranis, on la cultura de la col·laboraci no est tan implantada».