El 70% dels adolescents espanyols pateix si està desconnectat d'Internet

Castigar els adolescents sense veure la televisió els pot provocar indiferència. En canvi, si els seus progenitors els penalitzen prenent-los el mòbil de ben segur que obtindran una reacció molt més furibunda. Els joves tenen una relació molt intensa amb les xarxes socials, els dispositius mòbils, els jocs electrònics i altres eines tecnològiques, un vincle que el darrer informe PISA 2015 sobre el benestar dels estudiants descriu en xifres. Segons l’estudi elaborat per l’OCDE, 7 de cada 10 adolescents espanyols declaren que se senten «realment malament» si no tenen connexió a internet.

L’informe analitza més de mig milió d’adolescents de 15 anys de 72 països. Les dades assenyalen que el 91% dels estudiants té un telèfon mòbil connectat a internet a casa i que el 61% es va iniciar a la xarxa abans de 10 anys. La immensa majoria dels joves de l’estudi, 9 de cada 10, admeten que s’ho passen bé fent servir dispositius digitals. «La sensació de sentir-se connectat amb altres no solament agrada als més joves, sinó a tothom», assegura Natàlia Cantó-Milà, sociòloga i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

Els experts coincideixen a assenyalar que la recompensa immediata que dona la xarxa en forma de «m’agrada» reconforta els adolescents. Però aquesta sensació plaent, matisen, no s’ha de confondre amb la felicitat. Enric Puig Punyet, doctor en Filosofia, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i autor del llibre La gran adicción. ¿Cómo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo? (Editorial Arpa), indica: «La sensació de felicitat que pot comportar la hiperconnexió és un miratge, i construir la identitat a partir de la resposta en xarxes provoca un cercle viciós de dependència que pot arribar a comportar quadres d’ansietat i depressió».

L’OCDE radiografia una joventut hiperconnectada. A Espanya, els joves passen a internet, de mitjana, 167 minuts diaris entre setmana i 215 els caps de setmana, xifres lleugerament superiors a la mitjana de l’OCDE. A més, un 22% dels adolescents afirma que passa més de 6 hores diàries a la xarxa, grup que a l’estudi anomenen «usuaris extrems». A tots els costa desconnectar, els trasbalsa. El 69% afirma que se sent malament sense internet. Puig Punyet considera excessiu per a un adolescent passar 6 hores diàries connectat i posa el focus en la indústria: «La gran majoria d’aplicacions d’internet que fem servir actualment són molt pensades per a crear-nos dependència». Aquest doctor en Filosofia exigeix que es comenci a «demanar responsabilitat als desenvolupadors» i alerta la societat que cal prendre consciència del disseny addictiu d’aquestes eines per a aconseguir «l’alliberament de l’usuari».

Desconnectar-se és quedar aïllat

Cantó-Milà, al seu torn, assenyala que els joves pateixen l’absència d’internet perquè «és una de les maneres principals d’estar connectat amb els amics i, en una cultura de la immediatesa, no saber què es diu o on es queda pot significar quedar exclòs». Apagar el mòbil o quedar sense internet també és desconnectar-se dels seus col·legues, situació que els provoca angoixa. Aquesta sociòloga puntualitza que la desconnexió té un significat diferent per als adults i per als més joves. «Ens desconnectem de coses diferents —explica Cantó-Milà—. Per a molts adults, desconnectar significa “vacances”. És més fàcil fer-ho. Per a molts adults, desconnectar és un luxe. Per als adolescents, és una tortura».

L’informe de l’OCDE fa una diagnosi dels avantatges i els riscos que l’ús de la xarxa pot comportar per a les criatures. L’estudi assenyala que, si bé estar connectat pot «augmentar el benestar perquè proveeix entreteniment i elimina els obstacles per a la socialització», també comporta alguns perills. Per exemple, continua l’estudi, un ús excessiu de la xarxa pot estar relacionat amb menys exercici físic, trastorns del son i obesitat, a més de minar la motivació i la concentració dels alumnes i abocar-los a més aïllament.

Si bé la xarxa ajuda els més joves a trobar informació de manera immediata i relacionar-se amb amics que ja no tenen a prop, els experts comparteixen les preocupacions exposades en l’estudi de l’OCDE. Cantó-Milà alerta que l’ús intensiu d’internet «afecta la capacitat de concentració» dels més joves. «L’actitud d’estudi demana hàbits completament diferents dels que pot demanar un joc del mòbil». En aquest sentit, Puig Punyet comenta: «El problema fonamental d’internet i les xarxes socials és la crisi de l’atenció i la focalització que provoquen i l’ansietat per la immediatesa i la disponibilitat constant». Per al filòsof, aquests són problemes estructurals, de com són pensades les xarxes.

Molts amics, en lloc de bons amics

L’autor de La gran adicción també reflexiona sobre les conseqüències en les relacions humanes: «Les xarxes socials i la seva ideologia de fons promouen una pèrdua de la qualitat en les interaccions humanes en benefici de la quantitat. La satisfacció és passatgera. El comentari o la resposta s’oblida ràpidament i se’n busca més. El reconeixement mai no és definitiu». Cantó-Milà assenyala que molts joves ignoren les conseqüències que els pot comportar el que pengen a les xarxes i afegeix: «La creativitat queda totalment eliminada si no hi ha espais on no hi hagi la satisfacció immediata del joc en línia».

Els experts subratllen la responsabilitat dels pares i de l’escola a l’hora d’ensenyar als menors a desconnectar i a emprar de manera equilibrada les eines digitals. Aquesta sociòloga i professora de la UOC assegura que no s’ha de deixar que els adolescents estiguin massa hores connectats, de la mateixa manera que «no els deixem menjar vuit pastissos només perquè els agraden». Puig Punyet agrega: «A la digitalització a les escoles es confonen dos fets que són contradictoris. D’una banda, se’ls vol ensenyar a fer servir les eines digitals assenyadament. De l’altra, se’ls imposa una sobreconnexió a les aules. Si un dels valors que s’ha d’ensenyar als més joves és l’equilibri entre la vida digital i la física, no podem basar tota l’escolarització en eines digitals». Aquest filòsof i professor de la UOC aposta per proporcionar als més joves «espais complementaris de resistència a la hiperdigitalització».