Set claus per a una comunicació positiva

Foto: Unsplash/Alexis Brown
Tenir pensaments negatius afecta el sistema immunitari

«No ho aconseguiràs mai», «ets un desastre» o «tot ho fas malament» són expressions que les persones fan servir sovint per a parlar de les altres o d’elles mateixes. «Aquest tipus de paraules funcionen com projectils, penetren en la consciència de la gent, deixen petja en la memòria emocional i se sedimenten a poc a poc fins a condicionar el camí de les seves vides», alerta la psicòloga Maria Mercè Conangla, autora del llibre La força de la gravitació emocional (Editorial UOC).

Les paraules tenen el poder de perpetuar o modificar creences i, per tant, determinar conductes. «Algunes expressions contribueixen a construir la realitat d’una manera determinada», explica la sociolingüista de la UOC, Ona Domènech. Si per exemple es parla de «dones de fer feines», es genera en l’inconscient col·lectiu la idea que aquest treball només és exercit o pot ser exercit per dones. O si diem sovint al nostre fill que és dolent, l’ajudem a construir-se una imatge negativa d’ell mateix. «Això també és aplicable a la percepció que cadascú té de si mateix i, per tant, a la construcció de la nostra identitat», afegeix l’experta.

Per la seva banda, Conangla assenyala que, si els pensaments es converteixen sovint en paraules agressives per a nosaltres mateixos i per als altres, s’acaben patint les conseqüències d’aquesta comunicació violenta. «Un sol minut tenint pensaments negatius deixa el sistema immunitari en una situació delicada durant unes quantes hores». Per aquest motiu, l’experta recomana saber identificar els missatges poc constructius i substituir-los per altres de més positius i respectuosos, que en definitiva «eviten moltes frustracions i discussions».
 
Per a tenir una comunicació positiva i, alhora efectiva, la psicòloga, directora de l’Institut d’Ecologia Emocional, dóna set estratègies a seguir:

  1. Fugir de les etiquetes. Fer servir paraules que encasellen la gent provoca inseguretat i disminueix l’autoestima. En lloc de dir a un fill, per exemple, «ets un desastre amb les matemàtiques», és millor substituir-ho per «t’animo a intentar fer l’exercici de nou».
  1. Estalviar-se les generalitzacions i l’ús de termes absoluts. Si es generalitza una acció concreta d’una persona amb paraules com ara «sempre», «mai», «tot» o «res» —«és que tu no m’escoltes mai», «sempre et despistes»—, això pot provocar una sensació d’incomprensió en el receptor i fer que acabi amb una percepció de rebuig de la persona que parla.
  1. Evitar l’imperatiu. Les expressions d’aquest tipus fomenten la repressió emocional i la creença que és millor no mostrar-se ni manifestar-se als altres. Per exemple, «no siguis tan sensible!» o «calla!» es poden substituir, respectivament, per «t’han molestat les meves paraules?» o «pots dir-me el que penses, però sense faltar-me al respecte».
  1. Parlar en positiu. És preferible dir a una persona el que vols d’ella enlloc de dir-li el que no vols. Per al receptor és un missatge més fàcil d’entendre. L’expressió «no donis un cop a la pilota amb la punta del peu» indica el que no s’ha de fer, però no diu com s’hauria de fer («xuta amb la part interior del peu»).
  1. Aplicar el principi de responsabilitat. Fer-se responsable de les paraules que es fan servir perquè permet establir relacions més fortes. Per exemple, és millor utilitzar «ho faré» que no pas «ho intentaré».
  1. Incrementar l’ús de les preguntes. Les preguntes són filtres mentals que ajuden a definir una situació i a solucionar desacords. Reconèixer que hi ha un desacord entre dues persones i verbalitzar-lo és el primer pas cap a l’entesa, però també ho és fer preguntes per a entendre el context («en què, concretament, sents que no pots comptar amb mi?»).
  1. Fer servir un llenguatge inclusiu. Algunes expressions poden contribuir a reforçar estereotips. Cal evitar totes les expressions o frases fetes que impliquin la discriminació de gènere o que es puguin valorar com a despectives envers una raça, una cultura o una religió.

 

#expertsUOC

Foto: UOC

Mercè Conangla

Directora de l'Institut d'Ecologia Emocional i coordinadora del màster Ecologia Emocional.

Expert/a en: Psicòloga i autora del llibre La força de la gravitació emocional (Editorial UOC).

Àmbit de coneixement:

Foto de la professora Ona Domènech Bagaria

Ona Domènech Bagaria

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats
Directora del programa del grau de Llengua i Literatura Catalanes

Expert/a en: Llengua catalana, terminologia, neologia, traducció, planificació lingüística, llenguatge jurídic i administratiu, i llenguatges d'especialitat.

Àmbit de coneixement: Lingüística aplicada.

Veure fitxa