El bitcoin, entre la bombolla i la consolidació

Foto: Unsplash
22/12/2017
Redacció

En només quatre anys, el valor del bitcoin, la moneda virtual més popular, s'ha multiplicat per 16.886. Si el maig de 2013, un bitcoin es cotitzava a 106 dòlars, el 15 de desembre arribava gairebé als 17.900.

Que el valor d'aquesta moneda virtual hagi pujat com l'escuma en tan poc temps respon a les regles de l'oferta i la demanda i a la seva estrena, des del passat 11 de desembre, en el mercat de futurs de Chicago. «Tot i que l'oferta de bitcoins creix en el temps, ho fa a un ritme molt més lent que la demanda actual, per tant, el seu valor puja», explica Benja Anglès, doctor i professor de Dret Financer i Tributari de la UOC.

Els experts coincideixen a assenyalar que es fa difícil predir el comportament que pot tenir aquesta moneda virtual, que es va començar a establir com un sistema de pagament a partir de l'any 2009. «Dependrà de la confiança que mostrin els usuaris perquè s'acabi consolidant com un mitjà de pagament o bé s'acabi convertint en la bombolla especulativa més gran de la història», resumeix el professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC Víctor Garcia.

De què dependrà, doncs, que es consolidi o que mori? El doctor Benja Anglès dibuixa diferents escenaris que poden conduir o bé a la caiguda en picat del valor del bitcoin o bé a la consolidació d'aquesta moneda virtual, inventada per un informàtic anònim suposadament vinculat al moviment anarquista, com a reacció a la crisi econòmica i als bancs centrals.

Anglès explica que, si grans plataformes com Google o Amazon acaben creant la seva pròpia moneda com a mitjà propi de pagament o si molts països hi legislen en contra o la prohibeixen, podria ser que els què hi van invertir al seu dia la deixin, la qual cosa podria conduir a l'abandonament i caiguda del bitcoin. «Això passaria si rere aquesta moneda hi hagués bàsicament especuladors que han vist que en poc temps en poden treure un gran benefici. Si aquesta gent es desfà de la moneda quan el seu valor freni o caigui, aleshores podrem dir que hi ha hagut una bombolla», explica. El principal banc d'inversió dels Estats Units, JP Morgan, va alertar fa algun temps que el bitcoin és un frau i que en realitat entorn seu hi ha una bombolla especulativa.

Per contra, Anglès també dibuixa altres escenaris que poden acabar fent consolidar el bitcoin. Afirma que, si grans intermediaris de compravenda o empreses la reconeixen com a moneda pròpia o com a mitjà de pagament, o si la moneda té èxit en els mercats borsaris, aleshores es pot acabar consolidant. Anglès explica que aquestes grans plataformes (Google, Amazon) segueixen de ben a prop el comportament de la moneda i n'estudien l'evolució. «Si la moneda els dona garanties, probablement l'adoptaran; en canvi, si comença a fluctuar massa, i només respon a moviments especulatius i no és prou fiable o segura com a sistema de pagament, aleshores no l'acabaran usant i probablement en crearan una de pròpia», explica.


Usos principals

Tot i que és complicat saber el nombre d'usuaris d'aquesta moneda virtual, alguns càlculs apunten que enguany hi podria haver un màxim de 10 milions d'usuaris, segons explica el professor Víctor Garcia. Hi ha uns 16 milions de bitcoins en circulació i com a màxim n'hi pot arribar a haver 21, xifra a la qual s'arribaria l'any 2140.

Fer compres amb aquesta moneda va ser la principal raó per què fou creada. Actualment només el Japó l'ha reconeguda, i la Xina i Tailàndia l'han prohibida. La resta de països no s'han pronunciat. «Ara per ara no és legal ni il·legal, és alegal», explica el professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en economia alternativa August Corrons.

Hi ha pocs llocs físics i virtuals a Espanya on es pugui pagar amb aquesta moneda. El professor Garcia explica que, a més, les altes comissions per cada transacció i el temps d'espera per a poder processar un pagament en bitcoins dificultava l'adopció en llocs web i botigues físiques. «En l'actualitat, s'impulsen projectes que corregeixen aquestes deficiències i, per tant, a partir de l'any vinent serà possible que més comerços ofereixin la possibilitat de fer pagaments amb aquesta moneda virtual», explica el professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, que destaca també el valor refugi de la moneda com una altra utilitat. «El bitcoin pot ser un substitut de l'or com a valor refugi», afirma. També podria ser utilitzada per ciutadans de països amb una alta inflació de la moneda, com ara Veneçuela, Zimbàbue o Argentina. «Si cada cop que rebessin un salari el passessin a bitcoins, tindrien més poder adquisitiu», diu. L'ús d'aquesta moneda per part dels bancs també podria ajudar a popularitzar-la. La sortida al mercat dels ETF, fons d'inversió que cotitzen en borsa, vinculats al bitcoin hi ajudaria, segons Garcia.


Transferències en segons

Les mateixes regles del bitcoin obliguen que només hi pugui haver 21 milions en circulació, un fet que segons Garcia elimina qualsevol intent d'inflació. L'eliminació d'intermediaris a l'hora de fer transferències és un dels principals avantatges per a l'usuari. Segons Corrons, més que la moneda en si, els avantatges es troben en la tecnologia blockchain, la base de dades que permet l'ús del bitcoin. «Els costos de transacció són petits i permet confidencialitat de comptes, fet que possibilita enviar diners sense deixar-ne gaire constància», afirma. També destaca la immediatesa dels pagaments com un altre dels grans avantatges. «Fins ara, quan feies una transferència d'un compte bancari a un altre, fins al cap d'un o dos dies no arribava al destinatari final. Amb blockchain parlem de segons», explica. Algunes entitats bancàries i tot han creat una aliança per a fomentar-ne l'ús, ja que és una tecnologia que permetria fer transaccions de manera molt ràpida, eficient i segura. També alguns bancs com el Banc d'Anglaterra, el de Suècia, el Banc Popular de la Xina o l'aliança formada pel Banc Santander, el Deutsche Bank i el BNY Mellon treballen per promoure una moneda pròpia.


Els principals perills

El fet que sigui una moneda difícil de rastrejar fa que sigui molt usada en el web fosc, en el món de la ciberdelinqüència per a la compravenda de productes il·legals com armes o drogues. «Permet fer pagaments a distància i és més difícil desxifrar qui hi ha rere aquests pagaments», explica García, que afegeix que hi ha altres monedes virtuals com la Monero que encara són més difícils de rastrejar.

Anglès afegeix altres perills vinculats al bitcoin. «Aquesta moneda va néixer per a evitar els els possibles riscos de les monedes convencionals, com per exemple les devaluacions o les falsificacions de moneda, però de moment això no s'ha evitat», explica el professor de Dret Financer i Tributari, que afegeix que s'han denunciat casos de robatori de "moneders" de bitcoins i suplantacions de personalitat en les transaccions electròniques. «A més, com que cap entitat bancària dona suport a aquesta moneda, ni la seva possessió ni les transaccions queden emparades pel sistema bancari convencional ni pels bancs centrals dels estats», afegeix.


No substituirà la moneda en paper

El nombre de monedes virtuals no para de créixer i n'hi ha més d'un miler. Plataformes com Coin Market Cap o CryptoCompare estableixen un rànquing de les més valuoses i monitoren la moneda en temps real. Malgrat l'auge del bitcoin, els experts descarten que a mitjà termini pugui substituir la moneda tradicional. «No es pot descartar que es pugui acabar refermant com un mitjà més de pagament, com el PayPal, i que en un futur s'acabi adoptant com un sistema habitual de pagament de les transaccions electròniques, però, de moment, en cap cas no substituirà els actuals mètodes de pagament en metàl·lic o electrònics», diu Anglès.

#expertsUOC

Foto del professor Benja Anglès Juanpere

Benja Anglès Juanpere

Expert/a en: Ingressos públics, procediments tributaris, inspecció tributària, sancionador tributari, fiscalitat autonòmica i local.

Àmbit de coneixement: Dret financer i tributari.

Veure fitxa

Víctor Garcia Font

Expert/a en: Blockchain, criptomonedes, seguretat en xarxes de sensors i smart cities.

Àmbit de coneixement: Seguretat de la informació.

Veure fitxa
Foto del professor August Corrons Giménez

August Corrons Giménez

Expert/a en: Expert en monedes socials i complementàries, economia social i solidària, cooperativisme, banca ètica i finançament alternatiu.

Àmbit de coneixement: Economia social, solidària i cooperativa.

Veure fitxa