Selectivitat a la vista: per cada hora d'estudi, quinze minuts de descans

  Foto: Clia Atset

Foto: Clia Atset

29/05/2018
Elisabet Escriche
Els experts recomanen planificar b les matries, fer pauses en l'estudi i allunyar-se del mbil per superar amb garanties la prova

Uns 200.000 alumnes afrontaran aquest mes de juny les proves de selectivitat

Planificar b les matries, fer descansos per cada hora d'estudi, allunyar-se del mbil i d'altres elements de distracci sn alguns dels consells que donen els experts als milers d'estudiants que aquests dies afrontaran la selectivitat o els exmens de final de curs. El dia de la prova, recomanen portar rellotge per a controlar el temps, llegir molt b les preguntes i deixar per al final les que resulten ms difcils.

Un any ms per aquestes dates, uns 200.000 alumnes afrontaran una nova edici de la selectivitat. Els primers a fer la temuda prova seran els estudiants de l'Arag, Castella i Lle, la Comunitat de Madrid, Navarra, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, que comenaran el 5 de juny. Els ltims seran els de Galcia, Catalunya i Andalusia, que la faran una setmana ms tard, els dies 12, 13 i 14. Cada any es repeteix l'angoixa, la por de quedar en blanc i l'estrs per una prova que l'any passat, a la convocatria ordinria de juny, van aprovar el 92,39% dels alumnes que s'hi van presentar, segons dades del Ministeri d'Educaci. En aquest sentit, la professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci Modesta Pousada aconsella desdramatitzar-la. «s un examen important, per no ens juguem el ser o no ser del nostre futur. Qui tingui molt clara la seva vocaci, encara que no tingui prou nota, acabar arribant-hi per una via o una altra», sentencia.

Per a aquesta experta, una bona preparaci de l'examen s bsica per a afrontar la selectivitat amb garanties d'xit, un consell que s extrapolable als alumnes que afrontin els exmens de final d'ESO o batxillerat. En aquesta preparaci, hi t un paper fonamental la planificaci. «Ha de ser realista, ajustada al temps que es t i el mxim de concreta possible», explica. Per exemple, si un estudiant planifica estudiar catal un mat sense concretar quins temes, com que no t un objectiu concret, probablement es distraur ms. Pousada tamb aconsella distribuir el temps d'estudi amb prou anticipaci. «s millor aix que no pas fer dos dies intensius dedicats a la mateixa matria», sost.

Un element clau en l'estudi s el reps, que, per tal que sigui ms efectiu, s'ha de fer al final de cada jornada d'estudi i un altre cop l'endem. Pousada subratlla que en les primeres 24 hores desprs d'un aprenentatge, sobretot en el cas dels ms memorstics, l'oblit s ms intens. «Una manera eficient de combatre'l s repassar durant aquestes primeres 24 hores», explica. El dia abans de l'examen, la professora recomana al mat repassar conceptes i a la tarda deixar els llibres i sortir a escampar la boira. I el dia de la prova, s partidria de no estudiar. «La visi d'estudiants amb llibres repassant matria a les portes de l'aula de l'examen s contraproduent perqu noms aconsegueix angoixar ms», sost.

A la memoritzaci de la matria hi ajuden, segons l'experta, els mapes conceptuals, els esquemes o els resums, que permeten a l'estudiant comprendre millor conceptes fonamentals i l'ajudaran a saber explicar amb les seves prpies paraules el que ha llegit.

Si el reps s clau per retenir conceptes, tamb ho sn els perodes de descans. «Estar sis hores assegut a la cadira no s eficient perqu el nivell de concentraci va baixant», explica la professora d'Educaci. Per aix aconsella fer sessions d'entre 45 i 60 minuts d'estudi separades per petits descansos de 15 o 20 minuts.

Per on comeno a estudiar? s una de les preguntes que es fan probablement els alumnes un cop acabat el segon de batxillerat. Les matries que resulten ms difcils cal estudiar-les en el moment que rendim ms. Aix depn de cada persona, ja que n'hi ha de matutines i d'altres que rendeixen ms b a la nit.


El mbil, lluny de la taula d'estudi

Els experts aconsellen deixar el mbil lluny de la taula on estudiem. Pousada explica que una manera d'evitar distraccions innecessries s planificar tot el que necessitem abans de comenar a estudiar: papers, llapis, resums, llibre... Si tens davant tots els elements que necessites, evitars haver-te d'aixecar de la taula cada dos per tres. «Els distractors sn enemics de la concentraci; per tant, el nivell de concentraci ser ms alt com menys distractors tinguem», explica la professora dels Estudis de Psicologia de la UOC i doctora en Psicologia Amalia Gordvil, que tamb destaca la importncia d'una bona higiene de la son i una alimentaci adequada perqu el cos tingui prou energia per a afrontar la situaci. «Aquests factors contribueixen a una millor concentraci i en conseqncia a un millor rendiment».


I quan arriba el dia...

De la mateixa manera que s'ha de planificar l'estudi, tamb s'ha de saber planificar l'examen. Un cop els examinadors ens deixen el full damunt la taula i comena el temps per a fer la prova, Pousada aconsella llegir de dalt a baix totes les preguntes de l'examen. «Aix sabrem qu se'ns pregunta, si hi ha qestions relacionades i per on podem comenar a contestar», afirma.

En aquest sentit aconsella contestar primer el que sabem i deixar per al final les preguntes que ens generen ms dubtes. «Comenar pel que controlo em tranquil·litzar i, si no tinc temps de contestar tot l'examen, com a mnim haur desenvolupat el que tinc millor», afirma i recomana rellegir tamb les preguntes i respostes. L'objectiu d'aquesta segona llegida s evitar faltes d'ortografia, rectificar signes de puntuaci, detectar frases inacabades i comprovar que es respon exactament al que se'ns pregunta.

El control del temps tamb s clau per a afrontar la prova amb garanties d'xit. Per aix, Pousada recomana portar un rellotge. «Hem de ser conscients del temps que tenim i el que ens queda. Si ha passat una hora d'examen, he d'haver arribat a la meitat de la prova», explica.
La prova de selectivitat acostuma a dividir-se en tres dies. Entre jornada i jornada, l'experta aconsella relaxar-se i descansar. Es pot quedar amb algun company per a resoldre algun dubte d'ltima hora, per per regla general aquests dies s millor estar tranquil.


I davant la por de quedar en blanc?

Davant aquesta situaci, Gordvil aconsella prendre's alguns minuts per a respirar. «La respiraci conscient ens ajuda a tenir el control sobre el cos i sobre l'ansietat, i que no sigui l'ansietat la que ens controli a nosaltres». Per aix, Gordvil tamb afirma que comenar per la pregunta ms fcil ajudar a rebaixar l'ansietat.

Gordvil, que tamb s psicloga infantojuvenil i familiar al centre GRAT, explica que l'estrs o l'ansietat sn donats per la por del fracs i un alt grau d'exigncia amb un mateix. «Quan aquestes dues variables s'ajunten, l'estudiant tem no poder complir unes altes expectatives que diposita sobre ell mateix i pot aparixer una por paralitzant», comenta. Paradoxalment, molts dels alumnes que se senten aix, explica, sn estudiants excel·lents amb un alt grau d'autoexigncia.

La psicloga afirma que de vegades aquestes persones tenen una srie de pensaments negatius del tipus «no ho aconseguir», «no estar a l'altura i no podr entrar a la universitat que vull» o «decebr tothom». L'experta afirma que aquests pensaments reforcen emocions com la por. Davant d'aquesta situaci, aconsella modificar aquests pensaments per altres ms realistes. Per exemple, hi ajudar que l'estudiant pensi «far tots els possibles perqu surti b» o «m'he preparat b per a arribar fins aqu», diu Gordvil.


Surt de casa amb prou marge de temps

El dia de l'examen s important anar a dormir aviat per a estar fresc. Els experts asseguren que no t cap sentit passar la nit davant dels llibres i amb caf o altres begudes estimulants. Per aix aconsellen aixecar-se amb prou temps, esmorzar i sortir de casa amb ms marge de temps del que s habitual per a evitar contratemps d'ltima hora.

#expertsUOC

Foto de la professora Modesta Pousada Fernndez

Modesta Pousada Fernndez

Professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci
Directora del grau de Psicologia

Expert/a en: Processos d'atenci i memria de les persones i els seus canvis a partir de l's de les TIC, psicologia de la salut i l's de les TIC per a fomentar-la i tenir-ne cura.

Àmbit de coneixement: Psicologia bsica.

Veure fitxa

Amalia Gordvil Merino

Professora collaboradora dels Estudis de Piscologia i Cincies de l'Educaci

Expert/a en: Avaluaci i intervenci psicolgica en l'mbit d'infncia, adolescncia i famlia des de l?enfocament familiar-sistmic.

Àmbit de coneixement: Psicologia infanto-juvenil i familiar.

Veure fitxa