Les apostes en línia sí que són un joc de nens

  Foto: Bram Naus  / Unsplash (CC)

Foto: Bram Naus / Unsplash (CC)

Un 20% dels menors d'edat juga en línia i una part important ho fa gairebé cada vegada que es connecta

Els adolescents que fan servir internet per a jugar tenen fins a quatre vegades més probabilitats de desenvolupar problemes amb el joc

A Espanya, en cinc anys ha augmentat un 369% el nombre de jugadors (actius) que aposten a jocs d’atzar en línia. El mes de juny del 2013 hi havia 239.465 persones i el 2018, 883.174. D’entre els jocs d’atzar en línia més populars, ocupen els primers llocs les apostes (52,40%), el casino (33,80%) i el pòquer (11,63%). «Una prematura edat d’inici és un importante factor de risc per a desenvolupar una addicció al joc», afirma Irene Montiel, professora de Criminologia de la UOC i experta en ciberpsicologia i cibervictimizació. La mitjana espanyola és de 21 anys, segons l’informe Estudio y análisis de los factores de riesgo del trastorno de juego en población clínica española, elaborat el 2017. En aquest informe, el 36% dels participants afirmava haver-se iniciat en el joc abans dels 18 anys. «Avui hi ha més menors enganxats al joc d’atzar en línia que mai i si no fem res per a evitar-ho, anirà a més», adverteix la professora Montiel, autora del llibre El juego de azar online en los nativos digitales.

Encara que a Espanya el joc en línia està prohibit a menors, l’estudi Perfil de los adolescentes jugadores de azar a través de internet, coordinat per Irene Montiel i  Enrique J. Carbonell ja ho posava de manifest el 2013. «Gairebé un 20% dels adolescents enquestats havia apostat en línia abans de la majoria d’edat i una part important ho feia de manera habitual (en totes o gairebé totes les seves connexions) amb el risc d’adquirir una addicció», explica Montiel. Ho confirma també l’informe Estudio sobre prevalencia, comportamiento y características de los usuarios de juegos de azar en España de la Direcció General d’Ordenació del Joc del 2015. A partir d’una enquesta a la població de 15 a 17 anys, l’informe afirma que gairebé un 28% dels adolescents enquestats reconeixia haver jugat alguna vegada a jocs d’atzar i, d’aquests, més d’un 12% ho havia fet des de plataformes en línia.


Nois de 14 a 17 anys: el perfil del jugador menor d’edat

El perfil del jugador habitual adolescent que aposta en línia és el d’un noi, de 14 a 17 anys, que va començar a fer servir internet abans dels 10 i que de mitjana passa a internet entre 2,2 i 3,5 hores al dia. «La quantitat de joves amb aquest perfil ha crescut els últims anys a causa de l’elevada oferta, la creixent accesibilitat a les plataformes de joc, la disponibilitat dels dispositius mòbils, la publicitat i l’absència d’un control eficaç», afirma Montiel.

«El seu patró d’ús d’internet és característic: inicis precoços, ús intensiu i extensiu, vinculat a un estil de vida molt digitalitzat. Molts dies seguits, durant moltes hores, en llocs i contextos diferents i a través de qualsevol dispositiu tecnològic», afegeix.

Segons l’estudi Perfil de los adolescentes jugadores de azar a través de internet, que es va fer amb 4.150 adolescents d’entre 12 i 20 anys –, aquests joves comparteixen certes característiques similars sobre la seva situació familiar: tenen pocs conflictes dins de la família on compten amb un estil permissiu o de laissez-faire, amb una baixa protecció-mediació parental en l’ús d’internet i se senten poc integrats o implicats en la vida familiar. «A més, generalment, aquests jugadors es consideren pitjors estudiants, assumeixen més riscos i viuen experiències indesitjades a la xarxa», puntualitza Montiel.


Amb diners o sense diners

Encara que sembli obvi que els diners són un element clau per al joc, Montiel considera que no és un criteri necessari per a desenvolupar problemes patològics amb el joc ni per a diagnosticar-los. De fet, molts dels adolescents jugadors en línia acostumen a començar amb pàgines de joc gratuïtes o de «pràctiques», que és —segons l’experta— un potent elicitador de la conducta de joc que facilita el desenvolupament de conductes patològiques.

Controlar l’accés de menors al joc en línia és difícil, ja que, tot i que s’ha d’introduir el número del DNI abans de començar a apostar, en realitat no s’exigeix una acreditació real de la persona que jugarà. «L’accés fàcil a aquest tipus de jocs gràcies a les aplicacions, l’anonimat que permet internet (poden jugar-hi des de la seva habitació o des de qualsevol lloc amb el mòbil) i els guanys immediats augmenten el potencial addictiu», explica el professor de Psicologia de la UOC José Ramón Ubieto.

«La relació entre disponibilitat i accessibilitat dels jocs i l’aparició de problemes de joc patològic està àmpliament constatada en la literatura científica», afirma Montiel. «Els adolescents que fan servir internet per a jugar tenen fins a quatre vegades més probabilitats de desenvolupar problemes amb el joc», adverteix. A més, el període de latència, el temps que passa des que algú comença a jugar fins que arriba a tenir una conducta patològica, és menor en el joc en línia. En el joc presencial es triguen de cinc a set anys a desenvolupar-la; en el joc en línia, un any i mig, segons la FEJAR.


La força de la publicitat

Neymar, Cristiano Ronaldo o molts altres esportistes internacionals anuncien aquest tipus de jocs en línia en el mòbil. «Registra-t’hi ara i aconsegueix 10 € per a jugar!», així de senzill.  «La manca d’una regulació estricta sobre la publicitat d’aquests jocs i de polítiques que vetllin per la salut mental dels menors per sobre dels guanys de les empreses de joc, promou el joc problemàtic. Les estratègies de màrqueting estan dirigides als més joves que escullen com a protagonistes els seus ídols, fet que contribueix a la normalització de la conducta i al desig de voler ser com ells», conclou Montiel.

 

#expertsUOC

Foto d'Irene Montiel

Irene Montiel Juan

Professora col·laboradora dels Estudis de Dret i Ciència Política

Expert/a en: Abús sexual infantil, victimització en línia múltiple en adolescents, sexting, comportaments de risc en línia com el joc d'atzar, la violència sexual infantil en el ciberespai, la valoració del risc de violència i la cibercriminalitat social juvenil.

Àmbit de coneixement: Psicologia, criminologia i psicologia jurídica.

Veure fitxa
Foto de José Ramon Ubieto

José Ramon Ubieto Pardo

Professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Expert/a en: Símptomes actuals de l'adolescència (assetjament escolar, bullying, autolesions, suïcidis, violències); TDAH; noves identitats i desemparament digital en infants i adolescents.

Àmbit de coneixement: Salut mental. Infància, família i adolescència.

Veure fitxa