«Intento connectar al màxim amb la música que interpreto per a arribar al públic de manera directa i honesta»

Foto: Edgar Lledó
20/04/2017
Anna Torres
Laia Puig, violoncel·lista professional i graduada de la UOC

 

Tota una vida dedicada a la música. Així es podrien resumir els trenta-set anys de la violoncel·lista Laia Puig. La seva formació comença als sis anys al Conservatori de Cervera i en passa nou a les universitats de Graz, Basilea i Berlín. Al llarg de tot aquest temps aconsegueix fer-se un lloc entre els virtuosos que toquen aquest instrument. Tant és així que ha estat solista amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana i amb l’Orquestra de Cambra del Garraf al Festival Internacional Pau Casals, entre d’altres. La seva activitat concertística li ha fet recollir guardons en nombroses ocasions, com els que li van concedir en els concursos Germans Claret i Ciutat de Xàtiva, per mencionar-ne alguns. Actualment és membre del quartet de violoncels Les Mademoicelli i pedagoga al Conservatori Professional del Liceu i de Cervera. L’any 2012 acaba el màster universitari de Gestió Cultural a la UOC per a formar-se en un altre dels àmbits que li interessen.

 

Haver-te format en altres països t'ha enriquit culturalment?

Considero que viure a l'estranger enriqueix en tots els sentits, no únicament en l'àmbit cultural, ja que et proporciona una perspectiva mitjançant la qual pots qüestionar molts aspectes de la teva identitat individual i col·lectiva. Recomanaria a qualsevol estudiant que visqués l'experiència de formar-se a l'estranger.

Què sents quan ets solista? Penses en el públic que et mira i escolta o estàs tan immersa en la música que ni te n'adones?

Tocar de solista em fa sentir privilegiada. Cada concert és una experiència única en la qual vius tot tipus d'emocions amb molta intensitat. Personalment, quan toco intento connectar-me al màxim amb la música que estic interpretant perquè penso que és la manera més directa i honesta per tal que el meu missatge arribi al públic.

«Cada concert és una experiència única en la qual vius tot tipus d'emocions amb molta intensitat»

 

Què representa per a tu haver estat guardonada?

Els guardons mai no han tingut gaire importància per a mi. El que em resulta interessant i estimulant és el repte personal que suposa presentar-te a un concurs, ja que implica un gran esforç, disciplina i un compromís amb un mateix, i això només et pot fer créixer com a músic i com a persona. És evident que els premis fan il·lusió i el reconeixement és important, però aquesta no pot ser la seva única finalitat.

De quina manera es pot acostar la música clàssica als més petits? A casa, a l'escola...?

Cal buscar formes creatives en tots els àmbits. Els nens s'han de divertir i s'han d'emocionar amb la música clàssica i cal que els concerts infantils siguin intel·ligents i amb intèrprets de qualitat. No ens hem d'oblidar que la imaginació d'un nen és il·limitada, i com més creatiu sigui el missatge que estiguem transmetent, més interessant serà als seus ulls.

«Els concerts infantils han de ser intel·ligents i amb intèrprets de qualitat»

 

Compagines els concerts amb la docència al Conservatori Professional del Liceu i de Cervera. Com ha de ser una bona mestra, d'aquelles que marquen l'educació dels petits i joves?

Per a mi, un bon mestre és aquell que és capaç d'entendre la psicologia i les necessitats de cada alumne i que sap acompanyar-lo perquè creixi en l'àmbit personal, al mateix temps que guia l'aprenentatge de l'instrument i la seva formació integral com a músic. Un bon mestre ha d'ensenyar molt més que recursos tècnics.

Fa cinc anys, el 2012, vas acabar el màster universitari de Gestió Cultural a la UOC. Què t'ha aportat a la teva vida personal i professional?

El fet d'haver cursat el màster i d'haver treballat com a gestora cultural m'ha permès conèixer i valorar totes les tasques que són necessàries perquè es pugui dur a terme un projecte. Crec que seria molt positiu per a tot el sector cultural que hi hagués més gestors provinents del món artístic i més artistes amb coneixements de gestió.

Per què vas triar aquest tema per a formar-te?

Perquè tenia clar que tenia inquietuds artístiques i que volia començar projectes propis, i em feien falta recursos per a tirar endavant les meves iniciatives. De fet, el meu treball final de màster es va centrar en la gestió d'una orquestra de cambra i es va materialitzar amb la creació de la Camerata432, l'orquestra resident a la Schubertíada de Vilabertran, de la qual he estat directora artística fins a l'any passat. I ara segueixo amb nous projectes propis, com el quartet de violoncels Les Mademoicelli.

Què és el que et va sorprendre més d'estudiar en línia?

La llibertat que dona poder seguir formant-te des de qualsevol lloc del món i poder-ho fer amb plena llibertat d'horaris. Encara recordo quan estava de gira i després dels concerts em tancava a l'habitació de l'hotel per a poder acabar les PAC a temps!

Avui dia, com compagines l'activitat concertística, la música de cambra, la pedagogia i la gestió cultural?

Actualment dedico tres tardes a la pedagogia, i amb la resta del temps que em queda intento trobar l'equilibri just per a poder tirar endavant els meus propis projectes, participar en les propostes que m'arriben que em semblen més interessants artísticament parlant i seguir creixent com a música i persona. No és fàcil trobar aquest equilibri, però amb els anys penso que n'estic aprenent!