«Després de la meva experiència laboral al Cirque du Soleil busco una manera de complementar-ho de forma acadèmica»

 

Quan Filippo Di Stefano amb prou feines tenia divuit anys, el Cirque du Soleil va desembarcar en una gira del seu espectacle al seu Milà natal i la seva vida va canviar per sempre. No procedia d'una família circense, però aquell espectacle li va cridar l'atenció i en un fullet promocional va deixar les seves dades especificant que l'interessava que li truquessin per a treballar-hi si hi havia cap vacant. Es tractava d'una feina temporal, però la trucada va arribar i Filippo va entrar en aquesta gran família en la qual va estar treballant fins al 2011. Paradoxalment, al Cirque du Soleil només es va dedicar a l'àmbit de la gestió i va ser en deixar-ho quan va començar la seva pròpia carrera d'artista d'acrobàcies aèries. Avui viatja pel món amb el seu espectacle i està a punt d'acabar el grau de Comunicació de la UOC.

 

 

Quan Filippo Di Stefano amb prou feines tenia divuit anys, el Cirque du Soleil va desembarcar en una gira del seu espectacle al seu Milà natal i la seva vida va canviar per sempre. No procedia d'una família circense, però aquell espectacle li va cridar l'atenció i en un fullet promocional va deixar les seves dades especificant que l'interessava que li truquessin per a treballar-hi si hi havia cap vacant. Es tractava d'una feina temporal, però la trucada va arribar i Filippo va entrar en aquesta gran família en la qual va estar treballant fins al 2011. Paradoxalment, al Cirque du Soleil només es va dedicar a l'àmbit de la gestió i va ser en deixar-ho quan va començar la seva pròpia carrera d'artista d'acrobàcies aèries. Avui viatja pel món amb el seu espectacle i està a punt d'acabar el grau de Comunicació de la UOC.

 

Des que era petit he sentit passió pels espectacles, però, curiosament, jo començo en el circ treballant en la part administrativa i de gestió. El 2006 hi vaig deixar les meves dades per si sortia alguna oportunitat perquè em semblava una experiència interessant. Hi vaig començar a treballar com a acomodador i fins al 2011 vaig estar només en la part organitzativa: producció, venda d'entrades, relacions públiques, gestió de la carpa VIP, tasques de regidor d'espectacle… El 2011 vaig acabar una última gira, em vaig quedar a viure a Espanya i aquí va començar una altra fase: la feina com a artista. Vaig començar un curs per diversió provant les acrobàcies aèries, que és el que sempre m'havia cridat l'atenció. Vaig veure que se'm donava bé i aquí segueixo amb el meu propi espectacle.

Vaig treballar al Circ del Sol entre el 2006 i el 2011, estàvem constantment de gira per Europa i Espanya era un dels mercats principals. Fins al 2011 vaig viatjar molt pel país, vaig començar a fer amistats aquí i a adaptar-me a la forma de vida espanyola, i aquí segueixo. De totes maneres, no és res necessàriament definitiu. Em vaig inscriure a la UOC perquè em donava la possibilitat de moure'm.

Per mitjà d'una empresa de treball temporal a Milà. No buscava feina, però estava inscrit al seu web, en un d'aquests clubs que tenen per a generar una base de dades. En aquell moment el circ t'oferia la possibilitat de col·laborar amb ells si era a la teva ciutat. Jo amb prou feines tenia divuit anys i no havia fet la selectivitat, però vaig rebre l'oferta i em va semblar una oportunitat de feina fascinant. Vaig començar com a acomodador a la sala; poc després, el meu supervisor, que era un noi canari, em va oferir treballar com a assistent seu, vaig acceptar i ja hi vaig entrar a treballar de ple i a ocupar-me durant anys de diferents aspectes de l'espectacle.

És una ciutat. En aquell moment es portaven els espectacles de gira en carpa i cada sis o vuit setmanes canviàvem de ciutat, sempre a Europa i dormint en hotels o apartaments. Teníem un espai per a treballar a cada ciutat on hi havia de tot: oficines, menjador, una escola per als fills dels artistes, vestuaris, carpes per a entrenar… Eren grans espais, però sempre organitzats de manera que d'una ciutat a una altra tot fos molt similar perquè tinguéssim la sensació d'estar com a casa. Formàvem l'equip uns cinquanta artistes i cent o cent vint persones més entre tècnics, personal de producció i familiars d'artistes.

Depenent de la gira. En algunes gires, si hi havia molts familiars d'artistes, es feia menys vida en comú. També cal tenir en compte que encara que gairebé tothom parlava anglès, també es podia produir la barrera idiomàtica amb algunes persones. Els diumenges se celebraven festes on ens relaxàvem abans del descans, que solia ser dilluns i dimarts. És una feina i una vida especial perquè vius amb els qui són els teus companys de feina. És dur i la vida, en molts aspectes, complicada. Veus molts llocs, però ets lluny de casa, de la teva família i els teus amics i en alguns llocs es plantegen preguntes molt bàsiques: on compro determinat producte, on vaig al metge, necessito un dentista..., encara que reconec que l'organització ajudava molt amb aquests detalls. He de dir que aquest ritme el suportaven millor les famílies tradicionals de circ. Les persones que venien més del món de la gimnàstica, per posar un exemple, hi treballaven un temps i després preferien una vida normal.

Jo diria que va canviar el concepte de circ tradicional i el va transformar en una mica més espectacular i dotat d'una història. Van fer servir molts números tradicionals, però aplicant-hi un gran embolcall de llums, maquillatges, vestuaris i relat. Això el va convertir en tot un èxit en els anys 90 i 2000. Recordo venir de gira per Espanya i, en moltes ocasions, tenir totes les entrades venudes abans de trepitjar el país. Avui dia és diferent; el mateix Circ del Sol va saturar una mica el mercat amb la seva oferta i estan treballant per a diferenciar-se de si mateixos, fent produccions molt diferents. És interessant. En el circ tradicional l'art circense era l'única cosa que hi havia; ara hi ha teatre, música, dansa, art i entreteniment.

La vaig descobrir navegant per internet. Buscava alguna cosa, però no sabia si em volia quedar a viure a Madrid. M'interessava començar una carrera, tenir un grau, vaig mirar opcions a internet i vaig descobrir la UOC. El procés d'inscripció va ser molt ràpid i fàcil. He de dir que aquesta agilitat ha marcat la diferència a l'hora de triar. Respecte a la meva feina, és una cosa que sé que és ara i no serà per sempre, i per això vaig decidir ja fa temps estudiar alguna cosa; seguir en el sector, però adquirir formació completa per a poder-me moure i canviar. He tingut la sort de veure l'àrea de gestió d'un gran espectacle, he pogut gestionar equips de persones i he vist com es trasllada una ciutat tan gran amb tota la logística que implica, i això amb tot just vint anys. Ara m'interessava complementar-ho amb una formació més acadèmica. Veig que els perfils són cada vegada més complets i pluridisciplinaris, i és el que et dona valor afegit per a poder-te moure en el sector. Les condicions actuals ens obliguen a estar sempre formant-nos i canviar sempre de tasques, si no de feina.