«Haití té la taxa de mortalitat materna més elevada de tot Amèrica i el 80% dels embarassos són d'alt risc»

Foto: UOC
06/07/2017
Marian Antón
Margarita Maura, estudiant del màster universitari d'Advocacia i voluntària de l'ONG Flores de Kiskeya

 

Flores de Kiskeya és una organització sense ànim de lucre que ajuda les dones adultes i adolescents d’Haití. Hem parlat amb una de les seves voluntàries, Margarita Maura, per a conèixer aquest projecte, en el qual col·labora des del Perú. «Volem demostrar que el dret a néixer dignament i en un entorn apropiat és essencial en la vida de tot ésser humà», defensa aquesta estudiant del màster universitari d’Advocacia a la UOC.

 

Com va néixer Flores de Kiskeya?

És una organització sense ànim de lucre que va néixer per a ajudar les dones adultes i adolescents embarassades més vulnerables d'Haití; concretament, de la regió d'Anse-à-Pitres, proporcionant-los suport emocional, físic i psicològic durant l'embaràs, el part i el postpart. Va néixer ja fa més d'un any. La seva fundadora, Romana Pérez-Caballero, hi havia anat per un voluntariat, però en tornar a Madrid alguna cosa havia canviat en ella. Va decidir deixar la seva feina i tornar a Haití de voluntària. Va treballar en alguns projectes i es va adonar de la situació que moltes mares viuen i pateixen, sobretot a Anse-à-Pitres, a més de tres-cents quilòmetres de la capital. Aquestes dones no tenen accés a hospitals i centres mèdics, ja que no n'hi ha. Un cúmul de vivències la va ajudar a crear Flores de Kiskeya.

Dona'ns més detalls de la situació de les dones allà.

Haití té la taxa de mortalitat materna més elevada de tot Amèrica: la majoria de les dones embarassades donen a llum sense fer-se cap prova mèdica durant l'embaràs, en males condicions de salut, com anèmia severa o preeclàmpsia. A més, encara avui en moltes comunitats les dones solen ser víctimes de maltractament i violacions. Algunes de les dades de l'ONU estableixen que el 80% dels embarassos són d'alt risc. Així mateix, la taxa de mortalitat infantil és de cinquanta-nou morts per cada mil naixements. És la taxa de mortalitat infantil més alta de tot Amèrica. El 80% de la població viu sota el llindar de la pobresa.

Què fa aquesta ONG?

L'associació proposa solucions a una comunitat en la qual les dones solen ser víctimes de maltractament i violacions. Flores de Kiskeya treballa també per proporcionar-los un seguiment mèdic i nutricional i els ofereix formació i assessorament per a facilitar l'autoocupació i fer autosostenibles els mateixos projectes de l'associació. La nostra missió és donar suport de manera transversal a les dones haitianes embarassades i als seus fills, i és la comunitat local el motor bàsic del canvi. Promovem la dignificació de la dona en contextos de violència, racisme i pobresa i volem demostrar que el dret a néixer dignament i en un entorn apropiat és el primer pas essencial en la vida que mereix tot ésser humà.

Qui hi sou darrere?

Estem organitzats en dos equips: un a Haití i un altre a Espanya, a Madrid. La Romana viu a Haití i dirigeix tot el projecte sobre el terreny amb l'ajuda de voluntaris que anem rebent, i també treballadors haitians que ens ajuden amb les mares. A més, a Madrid tenim un grup de coordinadores que es reuneix cada mes per tractar de tots els temes de l'associació. Cadascuna s'encarrega d'una funció (màrqueting, projectes, xarxes socials, comptabilitat, recaptació de fons, etc.). Totes som joves que dediquem el nostre temps lliure al projecte de manera totalment altruista. És molt important que, perquè tot funcioni sobre el terreny, a Espanya també portem a terme un treball i un seguiment constants.

Quin paper hi tens tu?

Soc l'única que no és físicament a Madrid, però mantinc un contacte constant amb les altres coordinadores. Soc la responsable de captació de fons i de projectes de Flores de Kiskeya. M'encarrego de desenvolupar els projectes i del seu seguiment i, també, de contactar amb ens privats i públics i organitzacions perquè col·laborin i ens proporcionin ajuda econòmica per a poder dur a terme els nostres projectes i avançar-hi. A més, soc la delegada a Mallorca: com que soc mallorquina, he pogut aconseguir el suport de diferents entitats de l'illa, com diversos Rotary clubs.

Com arriba una estudiant del màster universitari d'Advocacia com tu a aquesta ONG?

Fa tres anys vaig anar de voluntària a Haití a treballar en un orfenat amb infants en el qual vaig conèixer la Romana, i d'aquí va néixer una gran amistat. El primer dia en què va començar a pensar a crear aquest projecte em va trucar perquè en formés part. He vist néixer Flores de Kiskeya i me'n sento molt afortunada.

Quina formació prèvia tenies?

Vaig estudiar el grau de Dret a la UIC, a Barcelona, i durant tota la carrera, a més de participar en diversos voluntariats locals a Barcelona, també vaig estar a Haití i l'Índia com a voluntària. Les assignatures que em van fascinar més durant la carrera van ser Dret internacional públic i Dret comunitari, i vaig tenir clar que volia treballar en aquest sector; no solament en cooperació, sinó més adreçat a temes de drets humans i dret internacional humanitari.

«Actualment visc al Perú, on faig pràctiques en una organització de drets humans, compaginant-les amb el màster, tot i estar a més de nou mil quilòmetres de distància»

 

Per què et vas decidir per aquest màster de la UOC?

Vaig estudiar l'últim quadrimestre de la meva carrera a Alemanya gràcies al programa Erasmus, i quan vaig acabar els meus estudis de Dret vaig decidir quedar-m'hi alguns mesos més, treballant i perfeccionant l'alemany. Tenia clar que a curt termini no volia tornar a Espanya i vaig pensar que l'opció d'estudiar Advocacia seria en línia. Vaig mirar tots els programes que hi havia en l'àmbit estatal, i la UOC era l'opció que s'ajustava més a les meves necessitats. Visc al Perú des del març, on faig unes pràctiques en una organització de drets humans. Des d'aquí puc compaginar perfectament les pràctiques amb el màster malgrat estar a més de nou mil quilòmetres de distància. És realment una sort.

Com ha estat la teva experiència fins ara?

No tenia una opció més bona que estudiar en una universitat com la UOC i, alhora, poder compaginar les pràctiques aquí, a Lima. A l'agost tornaré a Haití un mes, i després em traslladaré a Costa Rica per a estudiar un màster de Drets Humans i Dret Internacional a la Universitat per a la Pau, de les Nacions Unides, gràcies a una beca de l'ONU. Per a acabar el màster universitari d'Advocacia encara em queden algunes assignatures pendents, com el treball final de màster i les pràctiques obligatòries. Novament, poder-lo cursar des d'allà serà tot un repte, però alhora una sort. El fet que et permetin fer fins i tot les pràctiques obligatòries en línia el fa realment un programa, a més d'innovador, únic a Espanya.

Si algun estudiant està interessat a col·laborar en aquesta ONG, com ho podria fer?

Primer, animo qualsevol estudiant a dur a terme algun voluntariat no pas local i prou, que també és molt important, sinó internacional. És una experiència que realment no pots explicar fins que no la vius. En cas que hi hagi algú interessat a col·laborar de voluntari en aquesta ONG, l'animo a escriure a info@floresdekiskeya.org i li podrem donar més informació. En aquest moment necessitem, sobre el terreny, professionals del món de la medicina, sobretot de ginecologia. També qualsevol tipus de metge, infermers, psicòlegs i, potser, educadors. Però la necessitat més difícil i real és la de socis, que són els qui ens donen el suport financer per a continuar avançant amb els projectes a llarg termini. Animo qualsevol estudiant o professional que llegeixi aquesta entrevista a visitar el nostre lloc web per a conèixer més bé el nostre projecte. També ens pot seguir a les xarxes socials, tant Facebook com Instagram. Serà realment una gran ajuda si voleu col·laborar en aquest gran projecte.

«Si esteu interessats a col·laborar-hi com a voluntaris, escriviu a info@floresdekiskeya.org i us en donarem més informació»