• Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

Neuromanagement: o com el cervell s'alia amb l'empresa

Foto: Flickr / Ted Eytan (CC)
Foto: Flickr / Ted Eytan (CC)
09/02/2016 Nria Bigas Formatj

L'aplicaci de la neuropsicologia s cosa comuna en el mn del mrqueting: ara s el mn de l'empresa el que comena el seu cam en aquesta cincia. Segons Gina Aran, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, es planteja un canvi de paradigma en el mn empresarial: «una orientaci molt ms humanista: el capital hum s l'element diferenciador de qualsevol companyia i aqu rau la clau del seu xit». Per aix, «abordar l'organitzaci empresarial aplicant els coneixements de la neurocincia mitjanant el neuromanagement pot comportar grans beneficis a nivell laboral, empresarial i econmic».

«El neuromanagement permet comprendre millor l'origen de la conducta i l'adaptaci dels processos mentals dels membres de l'organitzaci», s a dir, «recollir l'anlisi de la intel·ligncia emocional dels lders, dels treballadors, les seves rtios d'ansietat i impulsivitat, la seva sensibilitat enfront de la recompensa o el cstig i el benestar afectiu, per exemple», enumera Gina Aran, professora del mster de Direcci i gesti de recursos humans de la UOC.


El neuromanagement produeix beneficis

«Les emocions sn reaccions complexes que estan directament implicades en la presa de decisions, aquest s un punt important en la gesti de persones a escala empresarial», un benefici que a curt termini pot comportar grans guanys a nivell personal, empresarial i de productivitat. «Conixer com funciona el cervell per a entendre la conducta del treballador s de gran utilitat per a l'empresa», afirma l'experta. Afegeix que «hi ha persones ms analtiques, d'altres ms creatives, unes de pensament dispers, d'altres concretes; les persones poden reaccionar de manera ben diferent segons el seu patr de pensament»; per exemple, afirma Gina Aran, «un conflicte laboral pot ocasionar depressi o significar un repte per a uns altres».


Aplicacions neuro a l'empresa

El principal focus d'atenci es posa «en el neurolideratge i la formaci dels equips de treball» perqu aquests sn els que porten endavant l'organitzaci. L'rea de recursos humans de les empreses assumeix el repte de la gesti de persones que treballaran per «conixer les conductes ms excel·lents i aix construir millors equips basats en la complementarietat», considera Gina Aran.

Per aix, les empreses internament apliquen la neurocincia al lideratge i a l'eficincia d'equips. Ser capdavanter «es fonamenta en la capacitat d'empatitzar i adaptar-se als interlocutors (treballadors), per el neuromanagement fa un pas ms enll, permet dominar i conixer com el llenguatge crea percepcions diferents entre els col·laboradors o fins i tot com pot ser font de motivaci».


Com aconsegueix l'empresa aquesta informaci?

Els recursos ms efectius i ms utilitzats per les empreses per a aconseguir un perfil neuropsicolgic dels treballadors sn tests neurocognitius, entrevistes d'avaluaci de les funcions cognitives, atencionals i executives, juntament amb anlisis de la personalitat.

L'atenci al clima intern afavoreix la bona coordinaci al si de l'organitzaci i la motivaci. Les empreses s'esforcen a afavorir activitats i inicien campanyes internes per a la millora de la salut dels seus empleats, afirma l'experta, «una estratgia que unida a la creaci d'experincies i espais d'aprenentatge contribueix a aconseguir un rendiment major i alhora un major benestar de l'empleat».

La tecnologia tamb s'ha posat a la disposici del neuromanagement aportant mquines capaces de detectar expressions facials que s'associen a reaccions emocionals, o escners cerebrals que permeten identificar quina s la zona del cervell que s'activa davant un determinat estmul. No obstant aix, en opini d'Aran, cal avanar ms en aquesta rea per a poder obtenir dades veritablement tils i d'alta fiabilitat.


Els lmits tics del neuromanagement

El neuromanagement es mou entre grans lnies vermelles, la moral, els valors i l'tica. Gina Aran considera que «pretendre saber com reacciona un subjecte o quins sn els seus talents s legtim si es pretn millorar tant els rdits de l'empresa com la satisfacci d'aquesta persona». Consideraci indispensable segons l'experta, perqu «si la finalitat s que no tothom guanyi, caiem en la manipulaci i l'abs», alerta.

Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.