Neuromanagement: o com el cervell s'alia amb l'empresa

«El neuromanagement permet comprendre millor l'origen de la conducta i l'adaptació dels processos mentals dels membres de l'organització», és a dir, «recollir l'anàlisi de la intel·ligència emocional dels líders, dels treballadors, les seves ràtios d'ansietat i impulsivitat, la seva sensibilitat enfront de la recompensa o el càstig i el benestar afectiu, per exemple», enumera Gina Aran, professora del màster de Direcció i gestió de recursos humans de la UOC.


El neuromanagement produeix beneficis

«Les emocions són reaccions complexes que estan directament implicades en la presa de decisions, aquest és un punt important en la gestió de persones a escala empresarial», un benefici que a curt termini pot comportar grans guanys a nivell personal, empresarial i de productivitat. «Conèixer com funciona el cervell per a entendre la conducta del treballador és de gran utilitat per a l'empresa», afirma l'experta. Afegeix que «hi ha persones més analítiques, d'altres més creatives, unes de pensament dispers, d'altres concretes; les persones poden reaccionar de manera ben diferent segons el seu patró de pensament»; per exemple, afirma Gina Aran, «un conflicte laboral pot ocasionar depressió o significar un repte per a uns altres».


Aplicacions neuro a l'empresa

El principal focus d'atenció es posa «en el neurolideratge i la formació dels equips de treball» perquè aquests són els que porten endavant l'organització. L'àrea de recursos humans de les empreses assumeix el repte de la gestió de persones que treballaran per «conèixer les conductes més excel·lents i així construir millors equips basats en la complementarietat», considera Gina Aran.

Per això, les empreses internament apliquen la neurociència al lideratge i a l'eficiència d'equips. Ser capdavanter «es fonamenta en la capacitat d'empatitzar i adaptar-se als interlocutors (treballadors), però el neuromanagement fa un pas més enllà, permet dominar i conèixer com el llenguatge crea percepcions diferents entre els col·laboradors o fins i tot com pot ser font de motivació».


Com aconsegueix l'empresa aquesta informació?

Els recursos més efectius i més utilitzats per les empreses per a aconseguir un perfil neuropsicològic dels treballadors són tests neurocognitius, entrevistes d'avaluació de les funcions cognitives, atencionals i executives, juntament amb anàlisis de la personalitat.

L'atenció al clima intern afavoreix la bona coordinació al si de l'organització i la motivació. Les empreses s'esforcen a afavorir activitats i inicien campanyes internes per a la millora de la salut dels seus empleats, afirma l'experta, «una estratègia que unida a la creació d'experiències i espais d'aprenentatge contribueix a aconseguir un rendiment major i alhora un major benestar de l'empleat».

La tecnologia també s'ha posat a la disposició del neuromanagement aportant màquines capaces de detectar expressions facials que s'associen a reaccions emocionals, o escàners cerebrals que permeten identificar quina és la zona del cervell que s'activa davant un determinat estímul. No obstant això, en opinió d'Aran, cal avançar més en aquesta àrea per a poder obtenir dades veritablement útils i d'alta fiabilitat.


Els límits ètics del neuromanagement

El neuromanagement es mou entre grans línies vermelles, la moral, els valors i l'ètica. Gina Aran considera que «pretendre saber com reacciona un subjecte o quins són els seus talents és legítim si es pretén millorar tant els rèdits de l'empresa com la satisfacció d'aquesta persona». Consideració indispensable segons l'experta, perquè «si la finalitat és que no tothom guanyi, caiem en la manipulació i l'abús», alerta.