Joana Vilapuig ,
Per què vas decidir estudiar Humanitats a la UOC?
Perquè volia seguir la meva formació professional i alhora continuar formant-me com a actriu, i la UOC em permet aquesta flexibilitat. Estudiar el grau d'Humanitats em semblava una bona manera de tenir un coneixement genèric de matèries relacionades amb l'art i m'interessa aprendre tant la història de l'art, com la geografia, com les característiques de les diferents disciplines artístiques, etc.
Com compagines la teva carrera professional amb els estudis a distància?
L'avantatge principal de la UOC és que em permet compaginar-me molt bé la feina amb els estudis. Quan em surten projectes de feina vaig més estressada, i aleshores parlo amb els consultors per agilitzar els deures i resoldre els dubtes.
Quins projectes tens actualment?
Ara per ara, estic esperant que s'estrenin les pel·lícules que vaig rodar l'any passat. I amb vista a l'any que ve, suposo que serà un any en què la majoria de projectes seran obres de teatre. Això és el que espero fer.
Et veus a Hollywood en un futur?
No ho sé, realment no m'ho plantejo mai i no m'agrada pensar gaire en aquestes coses. Mai no ha estat una fita per a mi, arribar a Hollywood.
Apliques els coneixements del grau de la UOC a la teva carrera professional?
Sí, em serveixen per a complementar la meva experiència professional. Considero essencials els coneixements sobre història de l'art, literatura, història, etc. Per a mi, tot està relacionat.
Què t'agrada més de la teva feina?
El que m'agrada més de la meva feina són les persones, les històries que coneixes de cadascú. Això m'ajuda a entrar en nous mons i en nous personatges a l'hora d'actuar i aquest grau d'empatia que necessites per a fer-ho és el que m'agrada més. Per a mi és com viatjar.
Des del teu pas per Polseres vermelles han canviat les teves expectatives?
Sí, des de Polseres vermelles m'he adonat que cada dia s'aprèn una mica més sobre aquesta professió. Això m'ajuda a progressar sense presses i sense angoixa, i per tant penso que m'ha fet estimar més la professió.
L'escena més difícil de rodar que recordes?
No sabria dir una única escena, però durant el rodatge de L'artèria invisible (dirigida per Pere Vilà) vaig haver de rodar escenes molt complicades que totes m'han estat un repte dur de superar.
Com veus l'escena cultural actual a Catalunya?
Trobo que per la part creativa a Catalunya no ens falta talent. Hi ha molts professionals amb moltes ganes de tirar endavant projectes increïbles, però no és tan fàcil obrir-se camí en aquest món tal com estan les coses. Per tant, confio que a poc a poc el panorama millorarà i hi haurà més oportunitats per a tothom.
Contacte de premsa
-
Redacció