xcol. An Ethnographic Inventory, en col·laboració amb els grups de recerca GINADYC de la Universitat Complutense de Madrid i Care and Preparedness in the Network Society (CareNet) de l'IN3, es complau a convidar-los al Cicle de Seminaris «La invenció etnogràfica. L'art de fer preguntes rellevants» que se celebrarà, virtualment, del 2 de març al 27 d'abril, els dijous de 16.00 a 17.30 h (CET).
El present cicle intervé en l'ampli debat sobre les maneres d'indagació de l'antropologia, i ho fa proposant una revisió de la nostra manera de conceptualitzar l'etnografia. Així, el cicle presenta un conjunt de recerques que donen compte dels esforços d'antropòlegs i antropòlogues d'orientacions molt diverses per ampliar el repertori de les maneres d'indagació etnogràfica. Cadascun dels projectes que discutiran presenta un dispositiu de camp o, expressat alternativament, cada projecte descriu com disposar les condicions de la trobada etnogràfica per a pensar i construir problematitzacions amb les nostres contraparts a través d'una plataforma digital, una exposició, o l'activitat col·lectiva de brodat.
Així mateix, el cicle es presenta com l'ocasió perfecta per a presentar públicament el llibre ‘An Ethnographic Inventory. Field Devices for Anthropological Inquiry’. Els projectes presentats en les diferents sessions del cicle formen part d'ell.
Lloc
Online
Espanya
Quan
13/04/2023 17.30h
Organitza
Universitat Oberta de Catalunya, xcol. An Ethnographic Inventory, en col·laboració amb els grups de recerca GINADYC de la Universitat Complutense de Madrid i Care and Preparedness in the Network Society (CareNet) de l'IN3
Programa
El cinquè seminari del cicle, titulat «Com mapar a la contra en la recerca etnogràfica», consistirà en una presentació de 3Cs, Sebastián Cobarrubias i Maribel Casas Cortés, acompanyats per Gunther Dietz i Aurora Álvarez Veinguer.
L'enllaç d'accés al seminari el trobareu en la Web del Cicle.
El present seminari se celebra, excepcionalment, de 17.30 a 19.00 h (CEST).
Resum
Des de la seva concepció i disseny fins a la seva producció i distribució, la pràctica d'elaboració de mapes pot convertir-se en part d'un procés de recerca i font de coneixement. La cartografia pot ser d'aquesta manera un dispositiu de camp per a la recerca etnogràfica i una forma gràfica de descripció densa que representa informació i anàlisi que emergeixen de coneixements situats. El procés de mapatge pot facilitar l'intercanvi i catalitzar la formació d'identitats compartides i formes col·lectives a través de diferents posicions i experiències viscudes. Mapant d'aquesta manera, els esforços etnogràfics es converteixen en “pràctiques de teixit” dins de camps abarrotats de creadors de coneixement. Sota aquesta agenda intervencionista de “teixir” entre poblacions afectades, però fragmentades, el contramapa pretén transformar els territoris representats.
Sebastián Cobarrubias és Investigador del Grup d'Estudis d'Ordenació del Territori (GEOT) de la Universitat de Saragossa.
Maribel Casas Cortés és Investigadora Ramón y Cajal del Grup de Recerca sobre Societat, Creativitat i Incertesa de la Universitat de Saragossa.
Gunther Dietz és Professor-Investigador Titular en l'Institut de Recerques en Educació de la Universitat Veracruzana.
Aurora Álvarez Veinguer és Professora Titular del Departament d'Antropologia Social de la Universida de Granada.
Podeu trobar aquest seminari, així com tots els anteriors i posteriors, en la Web del Cicle.