Assalt a l'iPhone

Foto: Flickr / Iphonedigital (cc)
30/03/2016
Ester Medico

Qu ha de prevaler, el dret a la seguretat pblica o a la privadesa? Aquest s el debat que en els darrers mesos ha dividit l'opini pblica als Estats Units arran del «cas iPhone», que ha enfrontat l'FBI i Apple. Tres experts de la UOC analitzen el cas, coincidint amb el 40. aniversari d'Apple, que se celebra aquest divendres, 1 d'abril.

El Departament de Justcia dels Estats Units ha anunciat aquest dilluns, dia 28, que finalment l'FBI ha aconseguit piratejar el telfon de Syed Farook, un dels autors de l'atemptat de San Bernardino (Califrnia) del desembre del 2015 en qu van morir catorze persones. I ho ha fet sense l'ajuda d'Apple.

Acaba aix, per ara, el conegut com a «cas iPhone», en qu els tribunals havien de decidir si era vlida la petici de les autoritats nord-americanes a Apple perqu desbloqus el mbil de Farook, que va quedar inaccessible desprs dels intents fallits de l'FBI d'accedir-hi.

Cas iPhone


Posicions enfrontades

El Departament de Justcia sostenia que la companyia no est per sobre de la llei, i que l'ordre judicial cursada noms volia que l'empresa assists tcnicament la investigaci que l'FBI tenia entre mans desbloquejant l'iPhone 5c.

Apple, per, temia que aix establs un precedent per a forar les empreses no solament a facilitar dades dels seus clients sempre que les autoritats ho demanin sin tamb a crear una «porta del darrere» (accs secret als equips encriptats) que es pugui utilitzar en tots els iPhone sempre que es vulgui. El debat, en el fons, se situava en l'encriptaci dels serveis informtics que utilitza una gran part de la poblaci.


Claus del cas: els experts opinen

Fins a quin punt una empresa es pot negar a complir la llei?

Miquel Peguera, expert en dret d'internet de la UOC, afirma que «una empresa no es pot negar a complir la llei». El que s que pot fer s impugnar judicialment l'ordre de col·laborar, de manera que l'ltima paraula la tenen sempre els tribunals. Ara el debat jurdic estar en si el govern t l'obligaci d'explicar a Apple quina s la vulnerabilitat que ha trobat per a desblocar l'iPhone o si la pot mantenir en secret.

A petici dels governs, es pot forar les empreses tecnolgiques i els desenvolupadors de programari a piratejar les seves prpies eines?

Els estats tenen mecanismes legals per a exigir la col·laboraci de les empreses, per sempre dins d'uns lmits, que sn els que fixa la llei. Una petici com la que feia el Departament de Justcia era probablement excessiva. No es tractava simplement de desblocar un aparell, sin de crear un nou programari que desactivs les proteccions.

Qu ha de prevaler, la seguretat o el dret a la privadesa?

Peguera alerta que «es justifiquen les retallades dels drets individuals amb l'argument de la seguretat pblica. Per hi ha d'haver lmits, perqu, si no, amb aquesta lgica cedim a la por i donem carta blanca als governs per a espiar els ciutadans. I no noms als governs. En aquest cas, la producci d'aquest nou programari podia constituir una amenaa per a milions de terminals si queia en mans de grups criminals».


La reacci d'Apple: anuncia ms mesures de seguretat

Carles Garrigues, expert en aplicacions per a dispositius mbils, programari lliure i seguretat de la UOC, afirma que, de fet, els models 5s i 6, que sn les versions posteriors a l'iPhone 5c (model del dispositiu de Farook), «porten el nou processador A7, que incorpora millores en les mesures de seguretat criptogrfica que fan que, en principi, ni tan sols Apple tingui cap manera de poder desblocar un telfon».

Per tant, a parer de l'expert, cap govern o agncia de seguretat no podr exigir legalment a Apple que desbloqui un telfon, senzillament perqu Apple no tindr cap manera de fer-ho. Encara ms, «aquest tipus de poltiques (fer servir algorismes criptogrfics ms febles o obligar les empreses a proporcionar informaci dels seus clients) noms pot perjudicar la privadesa dels usuaris benintencionats, i no tindr cap efecte sobre els malintencionats».


L'opini pblica, dividida

Segons un estudi elaborat pel Pew Research Center, el 51% dels nord-americans pensava que Apple hauria de desblocar l'iPhone per a facilitar la investigaci de la policia federal, enfront del 38% que pensava que no i de l'11% que no ho tenia clar.

Des d'Apple, l'estratgia de comunicaci per a afrontar la crisi oberta amb l'FBI ha estat simple. La companyia va redactar una carta oberta on explicava la seva posici respecte de l'afer. Pocs dies desprs, Tim Cook enviava un missatge electrnic als treballadors i finalment concedia una entrevista a la cadena ABC.


Claus per a entendre la comunicaci

Per a Ferran Lalueza, expert en comunicaci de la UOC, Apple ha gestionat la comunicaci molt hbilment, tenint en compte que la seva postura, d'entrada, no era fcil d'entendre ni de justificar, i que tenia ms detractors que partidaris entre l'opini pblica nord-americana.

Mentre que Apple:

  1. ha emfatitzat la solidaritat amb les vctimes de l'atemptat terrorista i les seves famlies i la voluntat de col·laborar amb la justcia;
  2. ha sabut convertir la petici de l'FBI en una mena de capsa de Pandora que, en cas de ser atesa, provocaria danys irreparables a la llibertat, la privadesa i fins i tot la seguretat de les persones;
  3. ha fet servir metfores com la del cncer o la de la clau mestra capa d'obrir qualsevol pany per a dibuixar un escenari apocalptic al qual suposadament ens abocaria la creaci d'un programari capa d'accedir als iPhone per la «porta del darrere»;

L'FBI i el Departament de Justcia:

  1. s'han concentrat ms en la batalla judicial que en la batalla meditica;
  2. tenien la convicci que el record de les vctimes de San Bernardino constitueix per ell mateix un argument prou eloqent per a guanyar-se el suport de l'opini pblica en aquest enfrontament de titans;
  3. han tingut a favor seu el context actual, marcat malauradament per un reguitzell dramtic i constant d'accions terroristes.

Per Lalueza destaca algunes claus per a entendre el cas:

  1. Apple no podia accedir obertament a la petici de l'FBI sense posar en greu risc el seu model de negoci, i no oblidem que l'iPhone s el seu producte estrella, on qualsevol usuari emmagatzema grans quantitats d'informaci altament sensible.
  2. Si alg ha estat capa de saltar-se l'encriptaci dels iPhone per a col·laborar amb l'FBI, tamb hi haur alg capa de fer-ho per a causes molt menys legtimes, encara que Apple no ho vulgui reconixer.
  3. Tot aix succeeix en un context en qu les relacions entre Apple i el Departament de Justcia estan sota mnims arran del pronunciament recent del Tribunal Suprem contra els interessos de la marca per violar la normativa antimonopoli i conspirar per a apujar els preus dels llibres electrnics.


Suports

Mentre que Google, Twitter i Facebook es van pronunciar a favor de la firma de la poma, Bill Gates, fundador de Microsoft, per exemple, afirmava al The Financial Times que «aquest s un cas particular en qu el Govern sol·licita accs a la informaci. No demanen una cosa en el pla general, demanen una cosa particular».

#expertsUOC

Foto del professor Miquel Peguera Poch

Miquel Peguera Poch

Professor dels Estudis de Dret i Cincia Poltica
Coordinador de postgrau

Expert/a en: Dret d'internet.

Àmbit de coneixement: Dret mercantil.

Veure fitxa
Foto del professor Carles Garrigues Olivella

Carles Garrigues Olivella

Professor dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci
Director del programa de mster universitari de Desenvolupament d'aplicacions per a dispositius mbils

Expert/a en: Expert en tecnologia mbil, desenvolupament per a mbils i seguretat en xarxes de computadors.

Àmbit de coneixement: Desenvolupament per a dispositius mbils i seguretat informtica.

Veure fitxa
Foto del professor Ferran Lalueza Bosch

Ferran Lalueza Bosch

Expert/a en: Comunicaci de crisi, comunicaci corporativa, xarxes socials, responsabilitat social corporativa, comunicaci persuasiva a internet.

Àmbit de coneixement: Comunicaci, relacions pbliques, social media i periodisme.

Veure fitxa