Assalt a l'iPhone

El Departament de Justícia dels Estats Units ha anunciat aquest dilluns, dia 28, que finalment l'FBI ha aconseguit piratejar el telèfon de Syed Farook, un dels autors de l'atemptat de San Bernardino (Califòrnia) del desembre del 2015 en què van morir catorze persones. I ho ha fet sense l'ajuda d'Apple.

Acaba així, per ara, el conegut com a «cas iPhone», en què els tribunals havien de decidir si era vàlida la petició de les autoritats nord-americanes a Apple perquè desbloqués el mòbil de Farook, que va quedar inaccessible després dels intents fallits de l'FBI d'accedir-hi.

Posicions enfrontades

El Departament de Justícia sostenia que la companyia no està per sobre de la llei, i que l'ordre judicial cursada només volia que l'empresa assistís tècnicament la investigació que l'FBI tenia entre mans desbloquejant l'iPhone 5c.

Apple, però, temia que això establís un precedent per a forçar les empreses no solament a facilitar dades dels seus clients sempre que les autoritats ho demanin sinó també a crear una «porta del darrere» (accés secret als equips encriptats) que es pugui utilitzar en tots els iPhone sempre que es vulgui. El debat, en el fons, se situava en l'encriptació dels serveis informàtics que utilitza una gran part de la població.


Claus del cas: els experts opinen

Fins a quin punt una empresa es pot negar a complir la llei?

Miquel Peguera, expert en dret d'internet de la UOC, afirma que «una empresa no es pot negar a complir la llei». El que sí que pot fer és impugnar judicialment l'ordre de col·laborar, de manera que l'última paraula la tenen sempre els tribunals. Ara el debat jurídic estarà en si el govern té l'obligació d'explicar a Apple quina és la vulnerabilitat que ha trobat per a desblocar l'iPhone o si la pot mantenir en secret.

A petició dels governs, es pot forçar les empreses tecnològiques i els desenvolupadors de programari a piratejar les seves pròpies eines?

Els estats tenen mecanismes legals per a exigir la col·laboració de les empreses, però sempre dins d'uns límits, que són els que fixa la llei. Una petició com la que feia el Departament de Justícia era probablement excessiva. No es tractava simplement de desblocar un aparell, sinó de crear un nou programari que desactivés les proteccions.

Què ha de prevaler, la seguretat o el dret a la privadesa?

Peguera alerta que «es justifiquen les retallades dels drets individuals amb l'argument de la seguretat pública. Però hi ha d'haver límits, perquè, si no, amb aquesta lògica cedim a la por i donem carta blanca als governs per a espiar els ciutadans. I no només als governs. En aquest cas, la producció d'aquest nou programari podia constituir una amenaça per a milions de terminals si queia en mans de grups criminals».


La reacció d'Apple: anuncia més mesures de seguretat

Carles Garrigues, expert en aplicacions per a dispositius mòbils, programari lliure i seguretat de la UOC, afirma que, de fet, els models 5s i 6, que són les versions posteriors a l'iPhone 5c (model del dispositiu de Farook), «porten el nou processador A7, que incorpora millores en les mesures de seguretat criptogràfica que fan que, en principi, ni tan sols Apple tingui cap manera de poder desblocar un telèfon».

Per tant, a parer de l'expert, cap govern o agència de seguretat no podrà exigir legalment a Apple que desbloqui un telèfon, senzillament perquè Apple no tindrà cap manera de fer-ho. Encara més, «aquest tipus de polítiques (fer servir algorismes criptogràfics més febles o obligar les empreses a proporcionar informació dels seus clients) només pot perjudicar la privadesa dels usuaris benintencionats, i no tindrà cap efecte sobre els malintencionats».


L'opinió pública, dividida

Segons un estudi elaborat pel Pew Research Center, el 51% dels nord-americans pensava que Apple hauria de desblocar l'iPhone per a facilitar la investigació de la policia federal, enfront del 38% que pensava que no i de l'11% que no ho tenia clar.

Des d'Apple, l'estratègia de comunicació per a afrontar la crisi oberta amb l'FBI ha estat simple. La companyia va redactar una carta oberta on explicava la seva posició respecte de l'afer. Pocs dies després, Tim Cook enviava un missatge electrònic als treballadors i finalment concedia una entrevista a la cadena ABC.


Claus per a entendre la comunicació

Per a Ferran Lalueza, expert en comunicació de la UOC, Apple ha gestionat la comunicació molt hàbilment, tenint en compte que la seva postura, d'entrada, no era fàcil d'entendre ni de justificar, i que tenia més detractors que partidaris entre l'opinió pública nord-americana.

Mentre que Apple:

1. ha emfatitzat la solidaritat amb les víctimes de l'atemptat terrorista i les seves famílies i la voluntat de col·laborar amb la justícia;
2. ha sabut convertir la petició de l'FBI en una mena de capsa de Pandora que, en cas de ser atesa, provocaria danys irreparables a la llibertat, la privadesa i fins i tot la seguretat de les persones;
3. ha fet servir metàfores com la del càncer o la de la clau mestra capaç d'obrir qualsevol pany per a dibuixar un escenari apocalíptic al qual suposadament ens abocaria la creació d'un programari capaç d'accedir als iPhone per la «porta del darrere»;

L'FBI i el Departament de Justícia:

1. s'han concentrat més en la batalla judicial que en la batalla mediàtica;
2. tenien la convicció que el record de les víctimes de San Bernardino constitueix per ell mateix un argument prou eloqüent per a guanyar-se el suport de l'opinió pública en aquest enfrontament de titans;
3. han tingut a favor seu el context actual, marcat malauradament per un reguitzell dramàtic i constant d'accions terroristes.

Però Lalueza destaca algunes claus per a entendre el cas:

1. Apple no podia accedir obertament a la petició de l'FBI sense posar en greu risc el seu model de negoci, i no oblidem que l'iPhone és el seu producte estrella, on qualsevol usuari emmagatzema grans quantitats d'informació altament sensible.
2. Si algú ha estat capaç de saltar-se l'encriptació dels iPhone per a col·laborar amb l'FBI, també hi haurà algú capaç de fer-ho per a causes molt menys legítimes, encara que Apple no ho vulgui reconèixer.
3. Tot això succeeix en un context en què les relacions entre Apple i el Departament de Justícia estan sota mínims arran del pronunciament recent del Tribunal Suprem contra els interessos de la marca per violar la normativa antimonopoli i conspirar per a apujar els preus dels llibres electrònics.

Suports

Mentre que Google, Twitter i Facebook es van pronunciar a favor de la firma de la poma, Bill Gates, fundador de Microsoft, per exemple, afirmava al The Financial Times que «aquest és un cas particular en què el Govern sol·licita accés a la informació. No demanen una cosa en el pla general, demanen una cosa particular».