Millennials contra generació X

Foto: Flickr / Elizabeth Hahn (CC)

Als anys seixanta, el 77% de les dones i el 65% dels homes que en aquell moment tenia trenta anys havia acabat els estudis, estava casat, tenia un fill, era independent econòmicament i vivia fora de casa. L’any 2010, només el 13% de les dones i el 10% dels homes de 30 anys havia aconseguit aquests cinc objectius. Els temps canvien i les generacions també; ara, els millennials o generació Y, nascuts entre el 1980 i el 2000, són capdavanters en influència social, en formació acadèmica i tenen un major poder adquisitiu en comparació dels seus antecessors. Suposen una revolució en tots els àmbits i nivells, però són escèptics respecte a tot el que està encotillat en el passat, a tot el que, fins ara, la generació X (1960-1980) ha tirat endavant.

Dues generacions que viuen i conviuen. A l'Estat, els que pertanyen a la generació X representen una població de dotze milions de persones, i els mil·lennistes ja superen els nou milions de persones. Es calcula que la potència productiva i de consum d'aquesta generació és, només als Estats Units, de 33.000 milions d'euros. I segons alguns estudis, l'any 2020 representaran el 50% de la força laboral del món i hauran arribat a la maduresa professional. Però qui són els millennials i quines són les diferències que els separen de la generació X?

UOC

El gran repte: entendre el comprador millennials

Saber com consumeixen els milllennials és la clau de l'èxit. «Consumeixen més per l'experiència que els ofereix el producte que per l'estatus», afirma Eleni Papaoikonomou, psicosociòloga del consum i professora col·laboradora de la UOC. Són la generació amb més poder adquisitiu —des d'una òptica històrica— en comparació de totes les altres generacions. Per això, les empreses que vulguin arribar als millennials, afirma Gemma Segura, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, n'hauran de despertar el compromís amb «campanyes per a dispositius mòbils i processos de compra fàcils». Hauran de tenir en compte que «el preu i la multifuncionalitat del que adquireixen és tan important com l'experiència de compra, l'atenció al client o la usabilitat web».

Curiosament, amb els millennials, el procés de compra és fa més llarg. «S'inicia en un canal, per exemple per mitjà del mòbil, i continua en d'altres, com la tauleta o l'ordinador», exemplifica Segura. Aquest comportament exigeix que les empreses «alineïn els seus canals i conservin informació perquè els clients no es vegin obligats a repetir passos». La generació X, per la seva banda, «confia més en el contacte personal que en la tecnologia, són immigrants digitals, els agrada comparar preus entre marques i prefereixen pagar al comptat, encara que agraeixen les facilitats de crèdit», afegeix Segura, que conclou: «Són grans estalviadors».


La importància de creure en el venedor

«El 32% dels millennials es basen en opinions i ressenyes d'internet abans de fer una compra», són «prosumidors», és a dir, productors i alhora consumidors, «cocreen productes amb les empreses i participen en la creació del valor», mitjançant les xarxes socials, per exemple, explica Papaoikonomou. Actualment, la generació X amb un nivell de consum més alt «confia en aquests prescriptors, encara que ells no ho són»; només un 8% d'aquest grup d'edat deixa comentaris sobre els productes, comenta Segura.

Els millennials «són optimistes i creuen en la responsabilitat social de les empreses», explica Papaoikonomou. Segons un estudi de PwC (2015), més d'un terç dels mil·lennistes compren a la seva botiga preferida per l'afinitat amb la marca. Tot i això, «els missatges de les marques els creen desconfiança», explica Segura. «Odien la publicitat —l'entenen com un element més de l'establishment—, però adoren les marques». Si un anunci els agrada, «serà percebut com un contingut més, independentment del seu missatge persuasiu», afirma Sònia Valiente, experta en publicitat i professora col·laboradora de la UOC. De fet, ja són moltes les marques que fan servir l'humor friqui com a recurs per a millorar el compromís (engagement) amb el seu públic jove: Fanta, Self Bank, Just Eat, Mixta, etc.

Una visió completament diferent per a la generació X, que «aprecia molt les marques, però busca un altre tipus de missatge». Un màrqueting eficient per a aquest col·lectiu s'ha de basar a «enviar missatges autèntics i rellevants, adreçats a la identitat, l'èxit, la família i la llibertat», afirma Segura. Són, segons Papaoikonomou, «una generació força ignorada en les investigacions de mercat».


Els «arrogants» i sobreeducats arriben a l'empresa

Els mil·lennistes són la generació més formada des d'una òptica històrica i, segons Deloitte, en menys d'una dècada representaran el 75% de la força laboral del món. Són «nadius digitals, pensen en clau digital i estan "sobreeducats"», explica Gina Aran, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. En l'àmbit professional «són exigents, impacients i ambiciosos i, per a alguns, arrogants». A diferència de la generació X, no busquen la seguretat laboral ni la reputació, «ni tenen estructures jeràrquiques verticals; són individus que treballen d'una manera transversal». La generació X és més corporativista; el 30% dels adults són membres actius d'organitzacions professionals, de negocis o sindicals i se'ls caracteritza com a «cínics, liberals i autosuficients».

Aran indica que els millennials practiquen la cerca constant de feina (job shopping): canvien de feina cada tres anys, aproximadament. El 43% dels joves que actualment treballen declaren que estan oberts a altres ofertes i «quan aparegui una empresa que els sedueixi més, no dubtaran a fer el salt», afirma l'experta en recursos humans. Una tendència disruptiva en comparació de les generacions anteriors, la generació baby boomer o la generació X, que en general tenen «extenses experiències laborals en una sola empresa», explica Aran.


La conciliació com a prioritat laboral, i acceleradors de la transformació digital

«Poder conciliar la vida laboral i la personal» és una de les prioritats principals de la generació Y o millennials, i també ho és «la claredat en les expectatives laborals i una ràpida progressió en la carrera professional». Si les empreses no s'adapten, «estan condemnades», afirma Aran. «L'organització ha de ser conscient que ven a mil·lennistes i que els contracta»; l'entrada de la generació Y a l'empresa és «un impuls cap a la transformació digital i la innovació tecnològica».

Aquesta transformació digital també ha empès la banca tradicional. L'arribada dels mil·lennistes al mercat de treball els converteix en clients interessants per a qualsevol sector, però sobretot per al sector financer. Amb tot, són un segment de població difícil de captar: el 71% dels mil·lennistes prefereix anar al dentista abans que escoltar un banc. «El seu escepticisme envers les institucions també s'estén al món de la banca», afirma Josep Lladós, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. I la reputació dels bancs és baixa entre la gent d'aquest grup d'edat: «En els últims anys, moltes entitats financeres han evidenciat valors i comportaments allunyats dels que busca aquesta generació: transparència, integritat i compromís social».

Alguns estudis confirmen que el 80% dels millennials no trepitjarà mai una oficina bancària, res estrany, segons Papaoikonomou, «el 87% dels joves d'aquesta edat fa servir entre dos i tres dispositius tecnològics al dia». La relació amb la banca es farà per mitjà del mòbil, però «el repte va més enllà d'oferir serveis de banca mòbil o m-banking», indica Lladós: cerquen «simplicitat, transparència, qualitat en la provisió de serveis i estàndards de seguretat elevats». En cas que no es compleixin aquests factors, «canviaran ràpidament d'entitat financera». A diferència d'altres generacions anteriors, tenen «més responsabilitat en les finances personals, però menys dependència de les entitats», afirma Lladós.


Els millennials voten la "nova política", els X als "vells" partits

Segons un sondeig del CIS sobre les últimes eleccions a Espanya, els millennials tendeixen a un vot que mira clarament cap a la «nova política» i s'allunya de la vella. De la franja que inclou els joves de 18 a 35 anys, només el 7,7% va optar per votar el PP o el PSOE, mentre que gairebé el 49% dels joves es va decantar per la «nova política»: Podem i Ciutadans. Una conducta política que difereix del comportament de la generació X, en què el 32,15% de les persones que tenen entre 36 i 55 anys va votar el PP o el PSOE i només el 28,2% es va decantar per la «nova política».

Internet explica part d'aquesta diferència en el comportament polític: «L'exposició a la xarxa fa el votant més crític i, en conseqüència, tendeix a votar partits més minoritaris o més confrontats amb l'establishment». Aquesta diferència generacional s'explica, segons Ismael Peña, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, «perquè l'ús d'internet a Espanya és, encara, decreixent amb l'edat».


Menys tabús, més debat polític

Fa uns quants anys, la resposta a la pregunta «A qui votes?» era una revelació secreta i fins i tot incòmoda. Ara, els millennials «tenen més necessitat de fer-ho saber o menys tabús per a expressar les seves opinions polítiques». Aquesta generació, afirma Peña, «va néixer en democràcia i no veuen tabús o riscos a l'hora de parlar sobre política, a diferència de la generació X o els baby boomers». Afegeix que, a més, «no senten tan seva la Transició (o la Constitució), perquè no hi van participar directament», fet que els permet prendre una certa distància crítica.

Són individus que «s'alimenten de les xarxes socials per tal d'arribar a moltes més opinions i més diferents», a diferència del «limitat ecosistema informatiu (un diari, una emissora de ràdio, un canal de televisió) que va viure la generació X, per exemple». Així, doncs, se sumen les dues tendències: «Parlem més de política, però també ens arriba més i millor el debat polític», conclou Peña.

Foto del professor Josep Lladós Masllorens

Josep Lladós Masllorens

Expert/a en: Economia internacional, política econòmica, economia regional i urbana, sistemes d'innovació, hisendes territorials, models de negoci a internet i geografia econòmica.

Àmbit de coneixement: Economia aplicada.

Veure fitxa
Foto del professor Ismael Peña López

Ismael Peña López

Expert/a en: Divisòria digital, e-readiness, indicadors i desenvolupament de la societat de la informació, competències digitals, aprenentatge virtual (e-learning), tecnologia educativa, difusió de la ciència, publicació en codi obert, accés obert i web 2.0.

Àmbit de coneixement: Societat de la informació i desenvolupament.

Veure fitxa

Gina Aran

Expert/a en: Recursos humans i organització d'empreses.

Àmbit de coneixement: Societat de la informació i desenvolupament.

Eleni Papaoikonomou

Expert/a en: Psicosociologia del consum.

Àmbit de coneixement: Societat de la informació i desenvolupament.

Gemma Segura

Expert/a en: Màrqueting.

Àmbit de coneixement: Societat de la informació i desenvolupament.

Sònia Valiente

Expert/a en: Publicitat.

Àmbit de coneixement: Societat de la informació i desenvolupament.