La pirateria ha passat de moda. Baixar continguts il·lícits de la xarxa és ara un comportament obsolet, propi dels internautes que encara no han pujat al tren del consum fàcil, barat i de qualitat que ofereixen plataformes com ara Netflix, Spotify, Movistar+ o HBO. Els experts assenyalen que hi ha un canvi de mentalitat i un trencament dels hàbits anteriors. Una enquesta de l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) posa xifres a aquesta nova realitat. Segons el darrer estudi fet per aquest organisme, un de cada quatre europeus paga per continguts de fonts legals, una xifra que ha passat del 20% el 2013 fins al 27%. Entre els joves, puja a 4 de cada 10.
«La pirateria és poc moderna, és viure en el passat», explica Elena Neira, experta en màrqueting i xarxes socials, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i autora del llibre La otra pantalla (Editorial UOC). Raquel Xalabarder, catedràtica de Propietat Intel·lectual de la UOC, es felicita per aquesta tendència envers el consum de continguts lícits a internet: «Estem començant a entendre que si volem que els autors continuïn creant i els productors continuïn invertint en la creació, necessitem pagar pels continguts. Els autors i els artistes necessiten ser retribuïts per la seva feina». Per la seva banda, Neira matisa que no li sembla que hi hagi hagut una consciència sobre la propietat intel·lectual: «Paguem no tant perquè s’hagi de respectar una persona que ha invertit temps, diners i esforç a fer un contingut, sinó perquè és més còmode que piratejar».
Continguts accessibles i atractius
L’autora de La otra pantalla atribueix l’increment del consum de continguts legals a diferents factors, el que anomena «la triple A: és accessible, atractiu i assequible». Neira situa el consum de vídeo per mitjà de dispositius mòbils com un factor clau: «En el moment en què els dispositius mòbils són més grans i milloren les pantalles, cada vegada hi ha més consum de vídeo en mobilitat. Gairebé totes les plataformes de vídeo per encàrrec milloren els seus serveis per a dispositius portàtils. Això marca un punt d’inflexió i la cultura del pagament. La gent paga per una qüestió d’accessibilitat, perquè és més còmode».
Altres factors que apunta Neira són unes tarifes planes a un preu «raonable» que voregen l’import de 9 euros, una bona experiència d’usuari i uns continguts «cada vegada més atractius». Destaca l’experiència d’usuari de plataformes com Netflix, que recorda a l’usuari per quin capítol va i si ho veu amb subtítols, i que li suggereix continguts que li poden agradar perquè els triï en menys de 90 segons. «Són sistemes», assenyala aquesta professora de Comunicació, «que estan pensats per a posar l’usuari al centre i que no hagi de fer res». Tot plegat, apunta Neira, conflueix en una «tempesta perfecta» que està provocant un «canvi cultural».
Oferta legal tardana
L’aparició de plataformes com Netflix, HBO, Amazon Video o Spotify ha estat determinant per a esperonar la cultura del pagament. «A mesura que hi ha més oferta de contingut legal, la gent prefereix aquestes altres vies: són més segures, no hi ha virus i no et donen gat per llebre», afirma Xalabarder. Neira hi coincideix: comporta porqueria per a l’ordinador, és una pèrdua de temps, dona problemes d’emmagatzematge i el contingut és de menys qualitat i, de vegades, fins i tot està corromput. Malgrat que sovint s’han criminalitzat els usuaris i les plataformes, les expertes també reparteixen culpes a la indústria: «S’ha trigat massa a tenir oferta legal», lamenta Xalabarder. «Els titulars de la propietat intel·lectual s’han dedicat a perseguir les plataformes que afavoreixen la pirateria, però han trigat molt a oferir solucions per a poder desplegar plataformes de continguts legals. Gairebé una generació ha crescut accedint a continguts il·legals com si això fos normal.»
Malgrat l’increment del consum de continguts lícits, la pirateria no baixa. Segons l’enquesta de l’EUIPO, fins i tot repunta. L’estudi certifica que un 10% dels ciutadans europeus reconeix haver accedit a continguts il·legals, una xifra que el 2013 se situava en el 9%. Neira interpreta que és una qüestió de tipus de contingut. «La pirateria en el cinema és molt més dramàtica per una qüestió de com se’n planteja l’explotació comercial», afirma aquesta experta en màrqueting digital. Neira creu que es baixen de manera il·legal més pel·lícules que sèries, perquè passa molt més temps des del moment que s’estrenen a les sales de cinema —algunes no arriben a tots els països— fins que estan disponibles en serveis de lloguer digital.
Amb la televisió i les sèries, la situació és diferent: «El contingut televisiu, llevat de molt poques excepcions, acostuma a estar disponible de manera legal en el moment en què el contingut té la notorietat, a diferència del cinema». Això no obstant, hi ha altres problemes, com ara el fet que cada plataforma té unes sèries determinades, i es pot donar el cas que per a veure’n tres l’internauta s’hagi de subscriure a tres plataformes diferents. Les televisions que compren sèries intenten emetre-les molt poc temps després que l’emissió als Estats Units per satisfer els usuaris. «La comunicació digital i les xarxes socials han fomentat que hi hagi moltes filtracions o spoilers, perquè el contingut es consumeix a velocitats diferents. Hi ha una urgència per part dels usuaris», explica Neira.
La pirateria no desapareixerà
Amb vista al futur, les expertes confien que s’ampliarà aquesta tendència a pagar per continguts lícits. Tanmateix, deixen clar que la pirateria no desapareixerà. «Sempre hi haurà infraccions de la propietat intel·lectual», vaticina Xalabarder, que afegeix que l’única via per a posar fre a aquest fenomen és que «es respecti la propietat intel·lectual per convicció». En aquest sentit, Neira assegura que «la pirateria no desapareixerà, perquè les plataformes seran incapaces d’absorbir tots els continguts».
Les expertes apunten que caldrà treballar en la viabilitat econòmica de les plataformes amb continguts legals i també a gestionar una bombolla audiovisual incipient. «És fonamental que l’oferta legal continuï creixent», subratlla Xalabarder. Aquesta catedràtica de la propietat intel·lectual de la UOC afegeix: «Hem d’assegurar que les plataformes de continguts legals són viables i que els autors i els artistes són remunerats de la manera adequada. A més, com a usuaris hem d’entendre i valorar el règim de la propietat intel·lectual i ens hem d’acostumar a pagar per continguts, de la mateixa manera que paguem per la connexió a internet, l’electricitat, la roba o el menjar».
Per la seva banda, Neira assegura que plataformes com Netflix hauran de millorar els serveis i consolidar el seu prestigi per a «retenir els subscriptors», a més d’incrementar el volum d’usuaris. Per a aquesta experta, els problemes econòmics els tenen més aviat les televisions convencionals. «El que li passa a la televisió convencional és que la seva oferta per internet està “canibalitzant” l’emissió lineal i les televisions convencionals viuen de la publicitat». En aquest sentit, Neira apunta que algunes televisions, com la CBS nord-americana, ja estan comptant els espectadors de manera global, en totes les plataformes, un còmput que, en el cas de la CBS, fa augmentar fins al 54% les xifres d’audiència. Un repte amb vista al futur immediat, segons Neira, serà gestionar la bombolla audiovisual que es va gestant: «Hi ha tants continguts per veure —i no paren d’augmentar—, que la visibilitat d’aquests continguts s’està reduint. L’interès es fragmentarà».
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció