Augmenta un 30% en deu anys el nombre d'internautes espanyols que fan consultes mèdiques al Google

Foto: William Even / unsplash
09/05/2017
Elisabet Escriche
El 2016 van recórrer al cercador un 49% dels usuaris, enfront del 19% el 2006

El cercador més utilitzat a internet s’està convertint en el «doctor Google». Segons dades de l’Euroscat publicades a l’agost del 2016, un 49% dels internautes espanyols de 16 a 74 anys havien recorregut al cercador per buscar assessorament mèdic durant el període analitzat, tres mesos. És un 30% més que fa deu anys. L’augment és similar al que s’ha registrat de mitjana entre els països de la Unió Europea. L’any passat el van fer servir el 48% dels navegadors europeus, un 29% més que el 2006.

Segons el director de l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Manuel Armayones, l’increment es deu a la suma de diversos motius: «Ha augmentat l’accessibilitat a internet gràcies al mòbil, s’ha incrementat la sensibilitat social per millorar i mantenir una bona salut i les persones afectades per una malaltia han passat de ser pacients passius a actius», explica. Un altre motiu –afegeix‒ és que cada cop hi ha més centres sanitaris, administracions, hospitals o associacions que comparteixen informació de qualitat a les xarxes.

Espanya és el setè país de la Unió Europea que més recorre al «doctor Google». Al capdavant hi ha Luxemburg (71%), Dinamarca (65%) i Alemanya (63%). A la part baixa de la classificació hi ha Romania (29%) i Bulgària (24%). La informació que es busca, segons l’Euroscat, és sobre temes de lesions, malalties, nutrició o millora de la salut.


Els perills del «doctor Google»

Recórrer al «doctor Google» té els seus riscos. El primer que cal tenir clar és que el cercador no és el substitut del metge, expliquen Armayones i Carme Carrion, professora dels estudis de Salut i membre també de l’eHealth Center de la UOC, centre que es presentarà el proper 28 de juny. «Els perills queden determinats per la fiabilitat de la font que es consulti i pel nivell de coneixements digitals que tingui l’internauta», coincideixen.

Segons Carrion l’usuari només acostuma a posar al cercador el nom d’una patologia o directament un conjunt de símptomes i el resultat, en el millor dels casos, acaba sent una definició a la Viquipèdia. «L’estat de salut d’una persona, però, és molt més que un diagnòstic. Aspectes com l’edat, els hàbits de vida, el sexe, la situació personal, laboral i familiar i la presència d’altres patologies poden ser tan rellevants com el mateix diagnòstic», puntualitza.

Armayones deixa clar que els perills desapareixen si la persona està ben formada per a discriminar quina informació és de qualitat i té clar que Google és un complement al diagnòstic del professional. En aquest sentit i tenint en compte que el consell de «no ho miris per internet» ha quedat obsolet, el director de l’eHealth Center també fa un punt d’autocrítica: «Hauríem d’analitzar fins a quin punt els professionals no hauríem d’esforçar-nos més per posicionar la informació de qualitat i alhora oferir alternatives per sensibilitzar la ciutadania sobre criteris a seguir per a valorar aquesta informació».


Els beneficis de la salut en línia

A més de Google, també s’han incrementat altres usos d’internet en temes de salut. Un cop més –insisteixen els professionals‒, ben utilitzats poden ser molt positius. En són un exemple les comunitats de pacients com Patients like me, on es comparteixen experiències entre malalts i on també intervenen professionals de la salut. «L’e-health (salut en línia) ofereix, doncs, eines, solucions i/o estratègies que ens permeten monitorar el nostre estat de salut», explica Carrion. Permet –afegeix‒ que pacients, com per exemple diabètics o asmàtics, puguin fer un seguiment de la seva patologia i, alhora, que es puguin connectar amb professionals i evitar anar innecessàriament als centres de salut», concreta.

 

#expertsUOC

Foto del professor Manuel Armayones Ruiz

Manuel Armayones Ruiz

Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director del programa del màster universitari de Psicologia, salut i qualitat de vida

Expert/a en: Salut electrònica (e-salut), internet i salut, e-pacients, salut en el futur, efecte psicològic de les TIC, xarxes socials de pacients, addicció, internet i noves tecnologies, psicologia i robòtica, malalties rares i internet, estratègies d'intervenció psicològica en línia i malalties rares i TIC.

Àmbit de coneixement: Personalitat, avaluació i tractaments psicològics, i salut i xarxa.

Veure fitxa

Carme Carrión

Membre de l'eHealth Center i professora dels estudis de Salut

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Personalitat, avaluació i tractaments psicològics, i salut i xarxa.