Sèries, novel·les i viatges, el kit d'estiu per a practicar idiomes

Foto: Ben White / Unsplash (CC)
20/07/2017
Roser Reyner
Llegir El curiós incident del gos a mitjanit en anglès, mirar la televisió francòfona i escoltar música del Japó són algunes de les recomanacions dels professors

De viatge o des de casa, disposar de més temps lliure en l’època estival és, per a moltes persones adultes, un context idoni per a posar en pràctica aquell idioma que han estudiat durant el curs o que volen refrescar. Però la motivació és fonamental i, en aquest sentit, entre les opcions lúdiques més a l’abast hi ha aprofitar la passió per les sèries per a mirar-les en versió original subtitulada, o llegir la novel·la més adequada segons el domini de l’idioma que tingui cadascú. Així ho recomanen els professors del Centre d’Idiomes Moderns de la UOC.

El que desaconsellen és fer exercicis de gramàtica, que és «l’enfocament principal de la majoria de les aplicacions d’autoaprenentatge d’idiomes disponibles avui en dia», subratlla el director del centre, Joseph Hopkins, que també és professor d’anglès. En canvi, aconsella «fer servir» l’idioma de la manera que més satisfaci cada persona. «Practicar és fer servir», insisteix.

En aquest sentit, veure sèries o pel·lícules en versió original, subtitulades si és possible en aquell mateix idioma, pot ser una bona tria, diu el professor. Per exemple, rescatar aquella pel·lícula que tant ens agrada i que coneixem bé i veure-la en la llengua original. Qui ho faci «estarà processant llenguatge, i això és més útil que molts exercicis de gramàtica», indica.

Nathalie Bittoun, professora de francès de la UOC, proposa «utilitzar el que tenim més a mà», com les pàgines web de la televisió francòfona TV5Monde o de la ràdio RFI, on hi ha «des de podcasts i vídeos fins a exercicis per a aprendre la llengua».

Per la seva banda, Takako Otsuki, professora de japonès, indica que «la gent que ja té una noció de la llengua i interès per pel·lícules, dibuixos animats o música del Japó, avui en dia disposa de força recursos». Alhora, destaca una pàgina web on practicar amb la lletra de cançons, ja sigui en sil·labari japonès o en alfabet. Otsuki coincideix amb Hopkins que «allò que t’agradi és un dels millors recursos per a l’aprenentatge d’idiomes». Sigui com sigui, el director del Centre d’Idiomes Moderns subratlla que «és important que el contacte amb l’idioma no es perdi pel simple motiu que no vas a classe».

De fet, pel que fa a l’anglès, la llengua més estudiada a la UOC amb uns 5.500 estudiants cada semestre, Espanya continua a la cua d’Europa en el nivell que els ciutadans es posen a si mateixos, segons reflecteix una enquesta publicada a principis d’any per la Universitat de Cambridge, amb la qual la UOC té conveni. En la mateixa línia, un estudi recent de l’Observatori d’Ocupabilitat de la UOC conclou que el coneixement elevat d’idiomes és una competència prioritària per a les empreses catalanes més avançades, però que la majoria d’acabats de graduar no la compleix.


El poder de la lectura d’oci, «subestimat»

Per a Hopkins, una altra bona opció és la lectura d’oci de novel·les en l’idioma que s’hagi estudiat, que «té un poder que se subestima», diu. Segons el professor, les persones amb un nivell intermedi de l’idioma poden llegir les novel·les en el seu text original, mentre que en el cas dels qui tenen un nivell bàsic pot ser més indicat buscar novel·les simplificades en llibreries especialitzades.

En anglès, Hopkins fa tres propostes: The curious incident of the dog in the night-time ('El curiós incident del gos a mitjanit'); The House on Mango Street ('La casa de Mango Street'), i Animal Farm ('La rebel·lió dels animals'). En francès, Bittoun recomana des de lectures de qualitat adaptades al nivell de cadascú fins a llibres en versió íntegra.

De tota manera, per als qui en tinguin l’oportunitat, «la millor manera de practicar un idioma és anar a un país on es parli aquella llengua», apunta Hopkins. Per al professor, el simple fet de viatjar ja ho permet i val la pena perdre la vergonya i aprofitar la situació per a comunicar-se en la llengua que es vulgui practicar. Takako hi coincideix, en el cas dels qui viatgin al Japó: «Per molt bàsica que sigui la noció de l’idioma que tinguis, ja canvia molt i la gent t’orientarà amb més confiança si els preguntes alguna cosa».

Bittoun subratlla que els països francòfons on es pot viatjar són «bastants més del que sembla»: des de Bèlgica, Suïssa o Luxemburg, fins a Cambodja, Vietnam i Tailàndia, passant per Àfrica o el Quebec, al Canadà. Per a qui vulgui una experiència que combini turisme i aprenentatge de la llengua i de la cultura, Bittoun recomana aquest enllaç.


Cursos intensius

Pel que fa als cursos intensius d’idiomes, Hopkins explica que són especialment adequats per a persones que ja tenen una base, mentre que les que comencen a estudiar una llengua des de zero han de processar molta informació en molt poc temps i pot ser més complicat. Al juliol la UOC n’organitza tres, que actualment ja estan en marxa i que estan enfocats a millorar l’anglès en l’entorn laboral.

Al Centre d’Idiomes Moderns de la UOC es poden aprendre set idiomes: anglès, francès, alemany, japonès, xinès, espanyol i català, i cada semestre compta amb uns 6.500 estudiants que tenen una mitjana d’edat de 37 anys. Les novetats per al proper curs són una assignatura de nivell C2 de català (antigament conegut com a nivell D) i nous cursos de preparació per a exàmens oficials de diverses llengües. A més, el centre ha desenvolupat una aplicació, anomenada Trivialang, que permet practicar anglès, francès i alemany mitjançant un joc amb unes 5.000 preguntes per a cada idioma.