Estalviar, una assignatura pendent a les llars espanyoles

La taxa d'estalvi espanyola se situa en el -0,7% de la renda disponible i assoleix el valor ms baix de l'ltima dcada

Amb l'inici d'any comena l'poca d'assolir nous propsits i d'adquirir bons hbits. Un dels ms comuns s el de l'estalvi, sobretot desprs de les elevades despeses que comporten les festes de Nadal. En els darrers anys la taxa d'estalvi a les llars espanyoles no ha parat de baixar, fins a arribar a assolir una taxa negativa del -0,7 en el darrer trimestre del 2017, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadstica. Es tracta del valor ms baix des de l'any 2008, quan va comenar la crisi econmica.

Segons la professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Elisabet Ruiz, Espanya t una cultura poc estalviadora. De fet, s el quart pas d'Europa amb menys ingressos d'estalvi, noms per sobre de Polnia, Finlndia i Litunia. A aquest fet se suma l'actual crisi econmica, la caiguda de salaris, l'elevat preu de l'habitatge, l'alt nivell impositiu i la creixent compra compulsiva, cada vegada ms comuna als pasos desenvolupats. «Si sumem els salaris baixos que deixen poc marge per a l'estalvi, els baixos tipus d'inters per remunerar les inversions i una societat cada vegada ms consumista, a final de mes no queden diners per estalviar», assegura la professora.

Un altre factor que dificulta l'estalvi dels espanyols s l'elevat nivell d'analfabetisme financer. Un estudi del Global Financial Literacy Survey posa de manifest que a Espanya noms el 49% de la poblaci adulta t coneixements financers, xifra que se situa per sota de la mitjana europea en termes d'educaci financera. «Educar en finances la societat s bsic per al futur d'un pas i perqu les famlies puguin prendre decisions financeres ms adequades, que els permetin estalviar, pensar a llarg termini i en la seva jubilaci», explica.

A parer de Ruiz, educar en finances s responsabilitat dels governs, que han de crear poltiques per acostar aquests coneixements a la societat. «s important transmetre la cultura de l'estalvi als infants des de ben petits, de manera que tan bon punt se'ls doni una moneda, spiguen quin s el seu valor, les dificultats que comporta aconseguir-la i com d'important s estalviar», conclou.


Consells per a estalviar mensualment:

Reservar un percentatge del nostre sou a l'estalvi. Hem de proposar-nos destinar una quantitat de diners del salari, encara que sigui petita, a l'estalvi, sobretot si sabem que tenim despeses importants al llarg de l'any. Hi haur mesos que podrem ms o menys, o fins i tot perodes en qu ens ser impossible, per s'ha d'intentar en la mesura possible.

Dedicar un mxim del 35% del salari a l'habitatge. Si destinem una quantitat de diners ms elevada a aquest percentatge, ens hem de plantejar si ens conv canviar de barri de residncia per a anar a un altre on ens sigui ms assequible el preu de l'habitatge.

Revisar el compte corrent habitualment. La compra en lnia amb diner digitalitzat i l's de les targetes de crdit ens fan perdre la conscincia del que gastem. Per aix, hem de consultar l'espai web o l'aplicaci mbil de la nostra entitat financera, on podrem visualitzar totes les despeses que hem fet. Si les consultem habitualment, sabrem on destinem el nostre sou i serem ms conscients del que gastem.

Evitar les compres impulsives. Una manera d'aconseguir-ho s assignar un pressupost mensual a aquest tipus de compres per evitar gastar ms del que conscientment ens hem proposat. Si ens costa, podem obligar-nos a pensar que, si comprem alguna pea de roba, hem de desfer-nos-en d'una de vella. Si no n'hi ha cap que podem eliminar potser s que realment no necessitem la nova.

Fer llistes de la compra. Per tal d'evitar compres innecessries, s molt til anar al supermercat amb una llista de compra i comprar noms all que hem anotat prviament a casa.

Aprofitar els descomptes. Una bona prctica s ajornar o anticipar compres per aprofitar aquests perodes de promoci, com les rebaixes o el Black Friday.

Comparar preus. s important saber on podem adquirir un producte a un preu ms barat. Internet ens ha facilitat molt la comparativa de preus, i hem d'aprofitar aquesta eina per a estalviar-nos alguns diners.

En cas de demanar un crdit, cal comparar b les opcions amb el cost de la TAE. s important informar-se b del preu final que es pagar, en comptes de fixar-se noms en l'import que pagarem mensualment.

#expertsUOC

Foto de la professora Elisabet Ruiz Dotras

Elisabet Ruiz Dotras

Expert/a en: Mercats financers, capacitaci financera, banca electrnica, tica i finances, i aprenentatge virtual (e-learning).

Àmbit de coneixement: Economia financera i comptabilitat.

Veure fitxa