La manca d'hores de son augmenta el risc de diabetis de tipus 2

14/03/2018
Roser Reyner
Dormir poques hores fomenta la resistncia a la insulina i afavoreix l'obesitat

La rutina de dormir poques hores t efectes obvis i immediats, com el cansament o un rendiment mental ms baix, per tamb t conseqncies negatives per a la salut que sn menys evidents. Per exemple, augmenta el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2. Ho indica un estudi publicat enguany per investigadors nord-americans desprs d'analitzar els resultats d'experiments duts a terme amb voluntaris. En la celebraci del Dia Mundial del Son el 16 de mar, diversos experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) expliquen qu se sap sobre els efectes del descans nocturn en l's del sucre dins el cos hum i recorden la necessitat de dormir prou hores cada nit i amb la mxima qualitat possible.

La diabetis s una malaltia que provoca que el cos no reguli prou b els nivells de glucosa (sucre) a la sang, de manera que tendeix a acumular-se o mantenir-se elevada. En el cas de la diabetis de tipus 2, el problema s que el cos no produeix prou quantitat d'insulina o no la utilitza adequadament. La insulina s l'hormona que s'encarrega de transportar el sucre a les cl·lules perqu el facin servir com a combustible.

La de tipus 2 s la variant de la malaltia que afecta la majoria dels ms de 420 milions de persones que la pateixen a tot el mn. Segons alerta l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), la proporci de persones adultes amb diabetis no para d'augmentar i gaireb s'ha duplicat en les ltimes quatre dcades. Aix s preocupant perqu la diabetis pot malmetre els ronyons, els nervis o els ulls i, al seu torn, incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars o cerebrovasculars, com s el cas de l'ictus. Per quines sn les causes de la diabetis de tipus 2 i qu hi t a veure la quantitat i la qualitat del son?

Se sap que la gentica influeix en la tendncia a desenvolupar diabetis de tipus 2, per tamb se sap que la vida sedentria, i tamb el sobreps i, sobretot, l'obesitat, hi tenen molt a veure. I ara, tamb, les hores de son: «Com indica l'estudi, tenim moltes dades que ens diuen que les persones a qui s'ha privat de dormir en condicions experimentals desenvolupen resistncia a la insulina.» Ho assenyala Diego Redolar, neurocientfic i investigador del grup Cognitive NeuroLab de la UOC.


Resistncia a la insulina, l'avantsala de la diabetis

«La insulina s com una clau que obre el pany de les cl·lules per fer-hi entrar el sucre. En la resistncia a la insulina, que es produeix quan tenim nivells massa alts d'aquesta hormona persistentment, la clau deixa d'encaixar perfectament en el pany, no entra prou glucosa a les cl·lules i aquestes es queixen i en demanen ms», detalla Marta Massip-Salcedo, professora dels Estudis de Cincies de la Salut de la UOC.

Per a compensar-ho, el pncrees, l'rgan que fabrica la insulina, en secreta ms «perqu es puguin obrir ms portes, encara que sigui parcialment, i acabi entrant la glucosa necessria a les cl·lules», continua l'experta. «Per l'efecte s que el pncrees, en aquestes condicions, acaba perdent la capacitat de secretar insulina adequadament i, per tant, els nivells de sucre a la sang es mantenen alts. s, en definitiva, l'avantsala de la diabetis», conclou.


Molts indicis i algunes incgnites

De fet, la resistncia a la insulina tamb s un dels motius pels quals l'obesitat causa diabetis. I, al seu torn, la manca de son afavoreix l'obesitat. Tot est molt lligat, per, com subratlla Redolar, encara no es coneix exactament per qu la manca d'hores de son fomenta la resistncia a la insulina. El que s que se sap, remarca, s que hi ha una part del cervell que n's protagonista: «Quan una persona no dorm, s'activen els circuits neuronals de la viglia. Entre aquests circuits hi ha l'hipotlem lateral, que t un grup de neurones, anomenades orexinrgiques, que quan s'activen promouen no solament la viglia sin tamb la ingesta, alhora que alenteixen el metabolisme», detalla.

«L'explicaci adaptativa seria que quan tenim gana no ens podem adormir perqu hem de buscar menjar, i alhora alentim el metabolisme per gastar poc; aix tamb explicaria que quan dormim poc ens vinguin ms de gust aliments amb alt contingut calric», afegeix. A ms, s'investiga el paper que hi tenen hormones com el cortisol (que interv en la regulaci dels processos metablics que condueixen al consum d'energia emmagatzemada, de manera que incrementa els nivells de glucosa a la sang), la leptina (responsable de la sensaci de sacietat) o la grelina (que estimula la gana).


Menjar ms b, per tamb dormir ms b

Sigui com sigui, sembla clar que per a evitar desenvolupar diabetis, o per a controlar la malaltia, s important no solament menjar ms b sin tamb dormir ms b. «Hi ha molts intents per a tractar la diabetis i l'obesitat que se centren en la conducta de la persona, i la majoria s'han basat molt en la conducta alimentria. Potser tamb s'hi ha d'afegir que el son hauria de durar prou i, si s possible, no s'hauria de fragmentar», remarca Redolar.

«La bona notcia s que la resistncia a la insulina s un procs que es pot revertir canviant hbits alimentaris, de descans i d'exercici fsic», indica Marta Massip-Salcedo. Pel que fa a l'alimentaci, aquesta experta recorda la importncia de no abusar d'aliments amb gran quantitat d'hidrats de carboni simples, com els presents en els aliments ultraprocessats, i tamb indica que val ms no picar entre hores «perqu el pncrees descansi i es permeti, aix, que els nivells d'insulina acabin baixant entre pats».

#expertsUOC

Foto del professor Diego Redolar Ripoll

Diego Redolar Ripoll

Expert/a en: Neurocincia i psicobiologia (bases biolgiques de l'aprenentatge, la memria, les emocions i el refor).

Àmbit de coneixement: Psicobiologia i neurocincia.

Veure fitxa

Marta Massip Salcedo

Professora associada dels Estudis de Cincies de la Salut

Expert/a en: Rutes metabliques, resistncia a la insulina, esteatosi heptica, dieta cetognica, dieta low carb, microbioma, aliments, nutrici.

Àmbit de coneixement: Metabolisme, bioqumica, nutrici, aliments.

Veure fitxa