«Amb el Festival de Sitges impulsarem un màster especialitzat en gènere fantàstic»

Entrevista a Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i programador de la secció «Anima't» del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Entrevista a Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i programador de la secció «Anima't» del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

El cinema fantàstic es defineix de moltes maneres diferents, de vegades divergents. En general, s'entén que la trama d'una pel·lícula fantàstica es basa en elements considerats físicament impossibles, irracionals o més enllà de la nostra comprensió. El teòric Tzvetan Todorov va formular una definició molt acurada del fantàstic dient que ocupa la durada d'una incertesa. Per a ell, és la vacil·lació experimentada per una persona que coneix les lleis de la natura quan s'enfronta amb un esdeveniment aparentment sobrenatural. El que és clau en el cinema fantàstic és una certa ambigüitat. El cinema de terror, amb els seus subgèneres, no necessàriament ha de ser ambigu. Pot ser directe. De fet, hi ha terror que entra en la definició de fantàstic i terror que no hi cap. El que sí que és molt clar és que el terror busca en principi provocar reaccions emocionals fortes jugant amb els temors primordials del públic. La cosa reprimida, macabra i la sobrenatural són temes freqüents. Per tant, el gènere es pot encavallar amb la fantasia sobrenatural i amb el suspens.

El terror sempre ha estat present a la televisió, però ha tingut tradicionalment certes dificultats per a consolidar-se en bones franges a les graelles. Els estudiosos del tema sempre han donat per bona una regla no escrita: el terror no acostuma a funcionar en hora punta (prime time) i en obert. Tanmateix, en els últims anys han irromput amb força aquestes sèries que comentes. Una de les aproximacions més productives en l'estudi del terror ha estat connectar-la amb pors socials més àmplies. En períodes de crisi, d'identitats agredides i dificultats socials, l'ansietat cultural es tradueix i canalitza en relats d'horror. Per això el que és interessant és preguntar-se si aquests relats d'horror estan connectats amb la cruel crisi financera i la nova societat que ha de venir.

Sí, hi ha directors i directores amb sensibilitats molt diferents que donen forma a un panorama variat i enriquidor. Els creadors espanyols segueixen les tendències més actuals del gènere, però també són capaços de crear-ne de noves. Si la comparem amb la d'altres àrees del món, la producció de terror o fantàstica no és gaire abundant; semblaria que la indústria audiovisual espanyola és més capaç de destacar en altres gèneres, com la comèdia o el drama social, però algunes mirades fantàstiques sí que hi són.

És difícil dir què és el millor en un festival que projecta més de cent setanta pel·lícules. El que queda clar any rere any és que Sitges és un veritable aparador de les darreres novetats del gènere, tant de les grans produccions com de l'àmbit del cinema independent. A més, és un punt de trobada de la indústria audiovisual. Penso que el millor que pot fer una persona interessada en les novetats del gènere és perdre's per les pantalles de Sitges i descobrir alguna joia.

Absolutament, un cop ja estan plenament normalitzades les novetats que va portar la digitalització dels equips, dels suports i dels processos de l'audiovisual, podríem dir que les noves narratives i els nous formats són les formes privilegiades dels gèneres contemporanis. El territori fantàstic és precisament el més adequat per al desenvolupament de continguts multimèdia, multiplataforma i transmèdia, per a pràctiques innovadores i per a l'exploració de noves pantalles i noves formes de consum audiovisual.

Ara la UOC ofereix un seminari de curta durada, que es fa a l'estiu i a la tardor, en què donem claus del cinema de terror. És un curs que proposa indagar les nostres pors i, utilitzant les tècniques narratives que ofereix el guió cinematogràfic, endinsar-nos en el gènere de terror per a escriure històries que portin l'espectador al fons de l'abisme. A més, treballem en la creació d'un màster especialitzat en gènere fantàstic en col·laboració amb el Sitges – Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Aquest màster oferirà formació per a la conceptualització, el guió i la preproducció de productes audiovisuals, i també les estratègies de presentació i venda del projecte (pitching) o de difusió, sempre tenint en compte les particularitats del gènere fantàstic. Es tracta d'un projecte en el qual tant els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC com els responsables del Festival posem molta il·lusió.

Ja fa molt de temps que vaig ser director del Saló del Còmic, i en el temps que ha passat he vist com obrien i tancaven editorials i com canviaven les tendències creatives del còmic. El còmic ha passat per èpoques de gran popularitat i rellevància social. Ara està normalitzat com una forma expressiva de màxima importància i, encara que no es pot dir que visqui una època daurada, sí que podem dir que té molta vitalitat i que hi ha una abundant producció i de molta qualitat.