Lluïsa Cunillé: entre l'ètica i l'estètica

Aquesta activitat anirà precedida de la lectura dramatitzada de l’obra breu La vergonya de Lluïsa Cunillé, a càrrec de Toni Casares.

Sobretot en els últims anys, les obres de Lluïsa Cunillé han fet referència a alguns dels esdeveniments polítics i socials més crucials del món contemporani: a Après moi, le déluge, la dramaturga parteix de l’explotació del coltan a les mines del Congo, els personatges d’El carrer Franklin fan les seves evolucions sobre el fons d’una onada salvatge de desnonaments, i l’innocent jove que vaga per Nova York a Islàndia es topa de ple amb les conseqüències de la crisi econòmica. És sabut, tanmateix, que el teatre de Cunillé és lluny del que es coneix comunament com a teatre engagé. La proposta dramàtica de l’autora, doncs, és una altra: una reflexió d’ordre existencial sobre els fils que uneixen les dimensions micro (les evolucions dels personatges i les relacions que els uneixen) i macro (el funcionament sovint injust i disfuncional de les estructures socials i econòmiques). Una reflexió, també, sobre les possibilitats del llenguatge teatral de bastir una estètica dels acostaments i les retraccions, dels compromisos i les omissions que els personatges fan en els seus intents de viure i de sobreviure. Una proposta, en definitiva, per materialitzar dalt de l’escenari una precària ètica d’allò que és humà.

En aquesta conversa entre Ana Prieto i Adriana Nicolau s’intentaran dilucidar alguns d’aquestes mecanismes, les seves materialitzacions i les seves variacions en l’obra de Lluïsa Cunillé.

Participants

Ana Prieto Nadal: Llicenciada en Filologia Clàssica (UB) i doctora en Filologia Hispànica (UNED), s’ha especialitzat en l’estudi del teatre contemporani. L’assaig El teatro de Lluïsa Cunillé (Esperpento, 2016) constitueix una síntesi i destil·lat de la seva tesi doctoral. Ha participat en nombrosos congressos i ha publicat articles d’investigació en revistes especialitzades com Acotaciones, ADE-Teatro, ALEC, Anagnórisis, Don Galán, Pasavento, (Pausa.), Quimera, Revista de Literatura, Signa i Tropelías, entre d’altres. Coordina la secció de teatre de la revista Compàs d’amalgama i exerceix la crítica literària i teatral a Revista de Letras i Núvol. En l’àmbit de la narrativa, és autora de la novel·la La matriz y la sombra (Acantilado, 2002), guardonada amb el  premi Ojo Crítico de Narrativa, i ha publicat relats en diverses antologies.

Adriana Nicolau: Adriana Nicolau Jiménez és estudiant de doctorat a la Universitat Oberta de Catalunya, on està enllestint la tesi Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019) sota la direcció de Teresa Iribarren. És llicenciada amb Premi Extraordinari en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Teoria de la Literatura per l’École Normale Supérieure de París. Ha exercit com a lectora de català al Centre d’Études Catalanes de la Sorbona i ha publicat articles acadèmics sobre literatura, teatre i gènere a Tangence, Feminismo/s i New Theatre Quarterly, així com articles divulgatius a Tribuna feminista, Núvol i la Revista de Catalunya.

Modera
Josep-Anton Fernàndez: Josep-Anton Fernàndez és doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge, i professor agregat de literatura catalana i estudis culturals a la Universitat Oberta de Catalunya. Entre 1993 i 2006 va ser professor titular d’estudis catalans a Queen Mary, Universitat de Londres, on va fundar i dirigir el Centre for Catalan Studies. Entre 2015 i 2018 va dirigir l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, des d’on va coordinar la xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior. La seva especialitat és la literatura i la cultura catalanes dels segles XX i XXI, els estudis de gènere i sexualitat i la crítica de base psicoanalítica. Entre altres llibres, és autor d’Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction i El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999, i editor de volums com ara Funcions del passat en la cultura catalana: Institucionalització, representacions i identitat (amb Jaume Subirana). És guanyador del LVIII Premi de poesia Ausiàs March de Gandia (2020), amb el llibre L’animal que parla, que publicarà Edicions 62 el gener de 2021.