Seminari (TURBA) "Drones in the forest: Surveillance technologies in biodiversity conservation"

Programa

Resum

Els vehicles aeris no tripulats (UAV, per les seves sigles en anglès), o drons, s'utilitzen cada vegada més per a vigilar entorns de conservació: en les selves, els drons mapen els canvis en la fracció de cabuda coberta; compten la fauna i la flora; capturen imatges per a transmetre-les a un públic més ampli i rastregen activitats il·legals. Aquestes pràctiques plantegen importants qüestions polítiques. Des d'un punt de vista crític, la possibilitat de vigilar o documentar les activitats humanes pot traduir-se en nous tipus de disciplina i control en àrees ja articulades a través del conflicte o l'ordenació espacial racialitzada. A més, els investigadors d'ecologia política i de ciència i tecnologia (feminista) porten molt temps tractant de desestabilitzar "la vista des de dalt" i "la vista des de cap part", que són possibles gràcies a tecnologies com els drons, vinculats als usos militaristes de les tecnologies aèries. Després de tot, els drons es van desenvolupar en contextos de guerra i poden intensificar els climes de temor amb la seva mera presència, a més de proporcionar un mitjà per a recopilar proves incriminatòries dels qui (suposadament) infringeixen les normes. Els drons també poden contribuir a establir estereotips racials en relació amb activitats il·legals com la caça furtiva o la tala il·legal de fusta, legitimant noves rondes d'intervenció militar. El meu treball etnogràfic a la Selva Maia, la Selva Andina i l'Amazònia aporta proves d'aquestes dinàmiques i obre importants perspectives alternatives. Les comunitats rurals i indígenes també estan utilitzant drons per a constituir autoritat i experiència, i per a defensar els seus drets territorials. Algunes comunitats indígenes fan un ús dels drons en aquests contextos relacionat amb els ocells i insectes autòctons, vinculant les seves capacitats de vigilància amb coneixements i formes de vida no humans. A més, els diàlegs amb metges indígenes que utilitzen tecnologies aèries "no modernes" (per exemple, l'ús xamànic de les plantes guia o la construcció de terraplens per a obtenir una "visió divina") proposen maneres de conèixer els mons forestals des de dalt (i des d'un costat, i des de tots els fronts) que es basen a promoure la seva cura, i no la seva dominació militar. A través de vinyetes etnogràfiques, exploro la política i l'ètica de la visió aèria plantejant la següent pregunta: és possible descolonitzar un dron?

Dra. Naomi Millner

Professora sènior de Geografia humana en la Universitat de Bristol (Regne Unit). Naomi és geògrafa política i ecologista política i estudia les polítiques de coneixement sobre la creació i gestió d'"entorns" globals en el context de les canviants agendes globals de sostenibilitat i els canviants terrenys de conflicte. El seu treball explora com la conservació s'ha convertit en un vehicle per a la militarització de zones en conflicte, i també com les comunitats rurals estan utilitzant tecnologies de conservació (per exemple, drons) per a defensar els drets de tinença i articular altres visions del futur mediambiental. Naomi participa actualment en projectes interdisciplinaris a Colòmbia, Guatemala i el Perú explorant l'ús de drons per part de les comunitats i altres actors. A la primavera de 2023 publicarà un nou llibre, All We Want is the Earth: Land, Labour, and Movements beyond Environmentalism, en coautoria amb Patrick Bresnihan.