«No som nosaltres els qui triem un idioma, sinó que és l'idioma el que ens tria i ens conquereix enamorant-nos»
Foto: UOC
23/03/2017
Anna Torres
Stella Firinu, advocada i estudiant italiana de la UOC

 

L'Stella és una italiana de Sardenya de quaranta-quatre anys enamorada de la llengua catalana. La va sentir per primera vegada fa sis anys en la seva primera visita a Barcelona. En aquell moment no sabia ni que existís, però va ser amor a «primera oïda», recorda. Tant és així que va decidir aprendre-la de manera autodidàctica i escoltant Catalunya Ràdio per internet. Avui dia, la parla i l'escriu amb una correcció que fa meravellar qualsevol. De fet, explica que sempre escriu en català! L'Stella és molt inquieta: treballa a la Regió Autònoma de Sardenya, el que equivaldria a la nostra Generalitat; cursa assignatures del grau de Llengua i Literatura Catalanes, ha creat una escola de futbol i ha escrit sis-cents cinquanta articles en un diari digital de política catalana. Ara té entre mans una novel·la que escriu, inevitablement, en català.

Com va ser el primer contacte amb la llengua catalana?

Si ara parlo català és gràcies a un policia. Durant el meu primer viatge a Barcelona em van robar la bossa, vaig anar a presentar la denúncia als Mossos d’Esquadra i qui em va atendre parlava un idioma que no era el castellà. Va ser amor a primera oïda! Amb el català, no amb el mosso. I aquell fet va ser el tret de sortida d’un camí que m’ha portat fins aquí.

Quant de temps vas necessitar per a aprendre la nostra llengua?

Quan vaig tornar d’aquell primer viatge, ja irremeiablement captivada, vaig començar a escoltar Catalunya Ràdio per internet. Al començament no entenia ni una paraula, però de mica en mica vaig arribar a entendre frases senceres. Un any més tard vaig trobar el curs en línia del parla.cat i al cap de sis mesos ja tenia el nivell C1. És fàcil aprendre el que ens agrada.

«És fàcil aprendre

el que ens agrada»

 

Cada idioma té una melodia associada. Quina és per a tu la del català?

Com ja he dit, per a mi el català és la llengua del cor i no pot tenir una melodia associada perquè ja és melodia per si mateix. Em va captivar amb la seva musicalitat i podria estar hores escoltant qui en parla. Per cert, també hi ha una cançó que podria esmentar: Benvolgut, dels Manel. Quan la vaig aprendre a cantar sense embolicar-me també vaig poder afirmar que «parlo català».

L'italià és la llengua de la feina i del dia a dia, mentre que el català és la meva llengua... gosaria dir «onírica», l'idioma de l'altra part de mi, aquella fantasiosa i creativa. En aquesta llengua només he de deixar que el pensament flueixi i que els dits teclegin, i mai no sé què en pot sortir, segons l'humor del moment. L'any passat, per exemple, vaig escriure un llibre satíric sobre la política municipal barcelonina i ara, a l'espera del segon volum d'aquest text ?ja tinc guardat un miler de pàgines de notes?, tinc una novel·la a mitges i també el projecte d'un manual de dret tributari.

«L'any passat

vaig escriure un llibre

satíric sobre la política municipal barcelonina»

 

Com t'acabes matriculant a la UOC?

Un amic me'n va parlar quan vaig expressar-li el desig d'aprendre algunes nocions de periodisme. Em va explicar que a la UOC podia cursar només les assignatures que m'interessaven. I des de fa un any curso assignatures lliures a la UOC, totes relacionades amb la llengua i la comunicació. Com que ja em vaig doctorar en Dret fa vint anys, ara puc gaudir de la llibertat d'estudiar només el que m'apassiona. Soc una gran partidària de l'anomenada «utilitat de l'inútil».

Formes part de la comunitat internacional d'aquesta universitat. T'hi has sentit ben acollida?

Tan ben acollida que puc afirmar que la UOC s'ha tornat una addicció. Dins d'aquesta comunitat em sento com a casa. De fet, malgrat la possibilitat, com a estrangera, de fer les proves finals per internet, sempre aprofito l'ocasió per a passar uns dies a Barcelona i submergir-me fins al moll de l'os dins aquest ambient universitari tan cosmopolita i modern.

Sents que aprens amb aquest model educatiu virtual, premiat internacionalment en diverses ocasions? Què en destacaries?

I tant, que ho noto. La metodologia educativa és única i fa que sembli fàcil també el que no ho és. Quan estudiava Dret a Itàlia només sabia que havia d'estudiar milers de pàgines per a cada examen, però sense mètode. Cadascú havia de trobar el seu i molts estudiants es perdien pel camí. La UOC et dona el mètode i permet aplicar els coneixements a mesura que s'adquireixen.

«La metodologia educativa

és única i fa que sembli fàcil

també el que no ho és»

Per què tries assignatures del grau de Llengua i Literatura Catalanes sense haver viscut mai a Catalunya?

Una llengua és de qui la sent seva, de qui la viu, si bé des de lluny. Per una concatenació d'esdeveniments imprevisibles i curiosos vaig triar el català com la meva llengua del cor i així la segueixo considerant. Al capdavall, no som nosaltres els qui triem un idioma, sinó que és l'idioma el que ens tria i ens conquereix enamorant-nos.

Hi vens sovint, a Catalunya?

Des que estudio a la UOC hi vinc dues o tres vegades a l'any. Quan ho faig evito els llocs més turístics. Dec ser l'única estrangera que ha anat a Barcelona i no ha vist mai la Sagrada Família. En canvi, m'encanta anar per barris on puc parlar en català i fer vida normal, sortir amb els amics que en aquests anys he tingut la sort de conèixer, participar en algun acte polític, etc.