3+2: el model universitari que se segueix a Europa

Segons un informe de la Comissió Europea, el curs 2010-2011 més del 60% dels quaranta-set països que integren l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), ja oferien el 3+2 en més de la meitat dels seus títols. La resta de l'oferta formativa es complementava amb el model 4+1 (240 crèdits de grau més 60 de màster). De fet només set països, entre els quals hi ha Espanya, van optar per ignorar aquests graus més curts. Els altres sis són Armènia, Xipre, Geòrgia, Kazakhstan, Turquia i Ucraïna.

De moment el curs que ve només entraran en el sistema universitari català quatre graus de 180 crèdits, un dels quals l'oferirà la UOC. Es tracta del de Disseny i Creació Digital, que s'està donant a conèixer durant el Saló de l'Ensenyament que se celebra fins aquest diumenge 13 de març a Barcelona. «La nova oferta té un doble repte: per una banda demostrar que amb 180 crèdits es poden assolir les competències que l'estudiant necessita per treballar en un àmbit innovador com el del disseny i, per una altra, eixamplar mitjançant l'ús innovador de la tecnologia els límits del que és possible dur a la pràctica en entorns virtuals com el nostre», explica Carles Sigalés, vicerector de docència i aprenentatge de la UOC.

Internacionalització del sistema universitari català

Però, què és millor? El 3+2 o el 4+1? Segons Sigalès la diferència és «relativa». «No es pot dir de forma generalitzada que els graus de quatre anys siguin millors que els de tres ni a la inversa. De fet, les darreres tendències deixen clar que l'assoliment de competències no està directament relacionat amb la durada dels estudis. Tu pots assolir una competència molt ràpidament perquè tens uns coneixements previs i unes habilitats que t'ho faciliten o necessitar molt més temps en unes altres circumstàncies», detalla el vicerector de Docència i Aprenentatge.

La fórmula, doncs, del 3+2 el que fa és aproximar el sistema universitari estatal a l'europeu. «Et facilita la internacionalització, l'intercanvi d'estudiants i de programes amb d'altres universitats i, per tant, ens apropa el conjunt de l'activitat del sistema europeu», puntualitza.

La UOC és partidària d'aplicar «amb flexibilitat» el sistema 3+2 o el 3+1+1 en la seva oferta educativa, amb les excepcions de graus de quatre anys, com ja fan països en els quals sempre s'emmiralla Catalunya en l'àmbit educatiu. «El perfil de l'estudiant en línia, que generalment estudia a temps parcial i ja té experiència professional, vol titulacions que no siguin tan llargues», diu Sigalés. Ara bé, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va decidir el febrer del 2015 no començar a reduir els graus de quatre anys que ja existeixen a tres fins al curs 2017-2018. Aquesta transformació, però, no es farà amb totes les carreres sinó en alguns àmbits de coneixement. El govern de la Generalitat ha apuntat en diverses ocasions que es podria aplicar en graus de química, física o matemàtiques, en què els tres primers anys podrien ser genèrics, i els dos del màster, més específics. Fins que la transformació no arribi, doncs, el model 4+1 només conviurà amb el 3+2 en els graus de nova creació.