Visitant o resident digital, tu com navegues?

Foto: Flickr Sasha Diamanti/(CC)
02/05/2016
Nria Bigas Formatj

Utilitza internet per a aconseguir un objectiu o respondre un dubte, navega de manera funcional, no hi deixa comentaris ni opinions i pateix per la privacitat: aix s el que fa un visitant digital. A l’altra banda hi ha el resident digital, el que conviu, interacciona, interpel·la i mostra la seva vida social a la xarxa. «Es podria pensar que respon a una qesti d’edat o de generaci, per no s aix, a vegades som residents, a vegades visitants o tots dos una mica o ms l’un que l’altre», afirmen Agust Canals i Eva Ortoll, professors de Cincies de la Informaci i la Comunicaci de la UOC i investigadors de l’estudi «Digital visitors and residents».

«La manera que tenim de navegar s'explica per les nostres motivacions i el context social»: aquestes sn algunes de les conclusions que presenta aquest estudi del grup de recerca de la UOC «KIMO», que ha comptat amb la col·laboraci d'investigadors de diferents universitats: la Universitat d'Oxford, UNC Charlotte, OCLC Research i la Universitat Carlos III. A partir d'entrevistes qualitatives a professors i estudiants s'ha dibuixat l's que fan de les tecnologies en la vida quotidiana, professional i acadmica, de quina manera interactuen amb les eines digitals i les fonts d'informaci i quines percepcions en tenen.


Qui s qui? Resident o visitant?

Els visitants digitals veuen la xarxa «com un jard desordenat», naveguen perqu «tenen una tasca definida i seleccionen l'eina ms apropiada per a aconseguir fer-la (ordinador, mbil, tauleta, etc.)», explica Canals. No tenen inters a crear-se una identitat digital, «es consideren usuaris i no membres del web i els preocupa la privacitat, el robatori de dades personals».

A l'altre extrem, els residents digitals, molt ms expansius a la xarxa, «tenen una percepci del web com un espai on els grups d'amics i els col·legues es troben», afirma l'investigador. Les lnies entre en lnia i fora de lnia es difuminen cada vegada ms, ja que «viuen una part de la seva vida en lnia» i tenen la sensaci de «formar part d'una comunitat», explica Ortoll. Amb els seus perfils a les xarxes socials, «expressen la seva identitat i entenen que s el lloc on expressar opinions, on hi ha espais de grups que generen contingut i opini». Veuen les xarxes socials com un lloc d'intercanvi i interacci «on formar i desenvolupar relacions personals i fer crixer una identitat digital».


Tots som residents i visitants

Es podria arribar a pensar que si ets ms jove ets «resident digital» i que si ets ms gran, navegues ms com a «visitant», per el present estudi contradiu la teoria dels nadius digitals. Ortoll nega que «els nadius digitals -individus que han crescut amb les TIC- sempre es comportin d'una manera a la xarxa i els immigrants digitals d'una altra». Per als investigadors, «l'edat no defineix la manera que tenim de navegar, ens movem entre aquests dos vessants depenent de si estem en un context personal, professional o social i si s pblic o privat». Una mateixa persona pot comportar-se com a «visitant amb el correu electrnic en l'entorn professional, per fer-ho com a resident a Facebook en l'mbit personal». Un dels enquestats, de 54 anys, explicava: «a casa, a l'hora de sopar els caps de setmana, quan estem tots plegats en famlia, els meus fills ens diuen a mi i a la meva dona: "Voleu deixar el mbil, si us plau?"».


Optar per no opinar a les xarxes socials

Els telfons van ser citats pel 79% dels individus com una eina per a interactuar amb famlia, amics i companys de feina. Per mitj d'entrevistes qualitatives es detecten patrons de comportament i tendncies interessants sobre l's d'eines i aplicacions digitals. Per exemple, entre les apps ms presents hi ha el WhatsApp: el 80% de la mostra s'hi va referir com una eina de comunicaci quotidiana. En l'entorn de les xarxes socials, Facebook va ser la ms citada, per ms del 80% de la mostra; seguida per Twitter amb un 70% (amb l'excepci dels enquestats dels EUA, on noms un 40% la va mencionar).

Una gran part dels entrevistats fa servir les xarxes socials com a mitj per a difondre la seva activitat professional. Ortoll explica que «aproximadament un 30% declara que en la mesura possible no publiquen informaci ntima a les xarxes socials, i si ho fan, defugen de manifestar opinions personals»: consideren que all que poden aportar no t per qu ser d'inters per a la resta d'usuaris. Un 44% dels entrevistats ho considera una prdua de temps.

Sobre la privacitat a la xarxa, ms del 60% dels entrevistats declaren «que hi ha massa informaci sobre la seva vida ntima i la seva activitat professional», fet que els provoca ser ms curosos a l'hora de manifestar-se o deixar rastre.


Google i Wikipedia com a primer contacte

«Ms d'un 55% dels entrevistats deixa de buscar informaci a internet quan veu que els resultats es van repetint i ja no apareix informaci nova», afirmen els investigadors. Google i Wikipedia sn dues de les fonts d'informaci ms utilitzades, «els usen com a punt de partida sobre un tema, per a familiaritzar-se, buscar una definici i situar-se».

L'estudi mostra que entre els entrevistats s bastant com que s'accepti la primera pgina web que ofereix la cerca de Google com la millor. Un dels entrevistats, provinent d'una universitat americana, explicava: «Sempre em quedo amb la primera cosa que surt de la cerca de Google perqu penso que si s la web ms popular vol dir que s la que ofereix informaci ms correcta». Tot i aix, quan es vol buscar informaci important sobre un tema s'aplica la cerca amb altres recursos com ara llibres, biblioteques o el consell de professionals: «Una bona part dels estudiants entrevistats consideren que recrrer a l'opini d'experts en un tema s una bona via per a informar-se».


La preocupaci de no saber trobar la «resposta correcta»

Molts dels entrevistats se senten «infoxicats» i consideren que l'excs d'informaci s un problema i una preocupaci. Molts posaven de manifest la necessitat que les cerques de Google «fossin ms acurades i oferissin la “resposta perfecta"». Un dels entrevistats comentava: «Preferiria que funcions com una “mquina mgica" que tingus totes les respostes del mn i en dons la ms bona noms de posar-ho, seria increble». Per als investigadors aquest fet demostra «la dificultat dels internautes per a filtrar i avaluar la informaci pertinent, fiable i de qualitat de la informaci a la xarxa».


Distraccions i addiccions

Per a gran part dels entrevistats, «el constant flux d'informaci i de comunicaci a qu estan exposats pot arribar a crear addicci i alguns comencen a emprar estratgies per a autoregular la seva connexi en determinades situacions i contextos». Afirmen que la contaminaci multipantalla els ha obligat a situar-se com a residents o visitants, segons les activitats que han de realitzar, s a dir, segons si l'activitat t implicacions professionals/acadmiques (fer un treball, per exemple) o socials (entrar a Facebook o Youtube). Molts posaven de manifest «haver frenat l's d'internet per a segons quines activitats com les acadmiques» i haver de limitar-ne l's per tal de poder assolir la tasca: «Crec que m'haur de limitar a mi mateix la quantitat de temps en qu estic fent altres coses que no sn estudiar, per exemple entrar al Hotmail, Facebook, Flick, coses que he de tallar per a poder-me concentrar ms fcilment i no de cop sentir-me temptat a entrar al correu a veure si el meu amic m'ha contestat».

D'altres, en canvi, fan servir segons quines eines per a segons quins contextos. Un dels individus afirmava: «Tinc un porttil i un ordinador de taula a casa, aix que generalment utilitzo l'ordinador per a treballar, no estic segur per qu per penso que ho trobo ms professional». Les tauletes, per exemple, sn usades per un 89% dels entrevistats per a finalitats ldiques (jocs, notcies, pel·lcules) en un context familiar i col·lectiu, ms que no pas individualment i amb finalitats professionals o acadmiques.

#expertsUOC

Agust Canals Parera

Professor dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci
Director del mster universitari de Gesti estratgica de la informaci i el coneixement en les organitzacions

Expert/a en: Gesti del coneixement, estratgia i organitzaci, sistemes d'informaci, xarxes socials, data science, R+D+I i sistemes complexos.

Àmbit de coneixement: Administraci i direcci d'empreses.

Veure fitxa

Eva Ortoll Espinet

Expert/a en: Intelligncia competitiva i territorial, collaboraci cientfica, comportament d'usuaris, competncies digitals i gesti d'informaci en les organitzacions.

Àmbit de coneixement: Informaci i documentaci.

Veure fitxa

Enllaos relacionats

Notcies relacionades