Quines alternatives hi ha al turisme d'Airbnb?

Foto: Kimson Doan / Unsplash (CC)
13/07/2017
Raquel Font

A l’agost far nou anys que es va fundar Airbnb i, en menys d’una dcada, s’ha convertit en la plataforma de lloguer d’apartaments turstics ms popular:  ofereix ms de tres milions d’allotjaments, en ms de 65.000 ciutats i en ms de 190 pasos. Ms de 160 milions de turistes han optat per Airbnb. «Hi ha, per, altres alternatives a aquest gegant turstic», afirma Pablo Daz, professor d’Economia i Empresa de la UOC. «Sn ms col·laboratives que Airbnb, que ha anat evolucionant cap a un model de negoci que ha perdut la filosofia de compartir», afegeix l’expert.

Entre les alternatives, hi ha la plataforma Couchsurfing, que va nixer el 2004 i que consisteix a acollir a casa turistes, a canvi que els amfitrions desprs siguin allotjats pels primers. Cada any quatre milions de viatgers fan servir la plataforma, que t 400.000 amfitrions repartits pel mn.

Dues opcions ms amb un model similar sn BeWelcome i Fairbnb, iniciatives que tenen lloc en ciutats saturades com Barcelona, Vencia, Amsterdam o Nova York. «Un dels elements que fan que aquestes plataformes siguin ms sostenibles s el fet que no hi hagi una transacci econmica entre els amfitrions i els viatgers», afirma Daz.

Tampoc no n’hi acostuma a haver en l’intercanvi de casa per perodes ms o menys llargs, com HomeExchange. En aquesta opci no es conviu amb els propietaris. Funciona en 150 pasos i ha generat ms d’un mili d’intercanvis. La major part del pblic d’aquest tipus de plataformes s familiar.

«Compartir, confiana i autenticitat sn tres elements que aporten valor al turisme col·laboratiu, a ms de l’objectiu principal, que s reduir despeses», explica el professor de turisme.

Una altra iniciativa ms singular s la modalitat house-sitting, que consisteix a allotjar-se de manera gratuta a canvi de tenir cura de les mascotes de la casa, que t la variant de fer-se crrec de la mateixa casa. En sn exemples Home-sitters, House Carers, Trusted House-sitters, Luxury House-sitting i Mind my House. «Hi ha altres iniciatives, ms recents, que consisteixen a oferir intercanvi de cases o allotjament a turistes a canvi de punts, que desprs els amfitrions poden gastar viatjant», afegeix Daz.


La polmica pel turisme d’Airbnb

Aquest dijous, Airbnb s’ha comproms a retirar els pisos turstics il·legals de Barcelona que s'anuncien a la seva web, desprs d’haver sortit a la llum el frau de llogaters que anunciaven els pisos que tenien llogats. Fa uns dies, una propietria de la Barceloneta va haver de llogar el seu propi apartament per mitj de la plataforma per a poder-hi entrar i recuperar-lo.

«s la ciutat europea on el conflicte amb els vens i l’Ajuntament ha arribat ms lluny, per cada vegada hi ha ms destinacions que s’afegeixen a la polmica, entre les quals hi ha les Balears, Valncia, Madrid i altres capitals d’atractiu turstic», afirma Daz.

Segons aquest expert, Airbnb ha perdut en gran mesura el vessant col·laboratiu, perqu la majoria de gent lloga l’apartament sencer i, fins i tot, n’hi ha que gestionen el lloguer d’habitatges de tercers, la qual cosa implica la prdua de contacte i el tracte hum prcticament ja no existeix. Malgrat aix, assegura Daz, «hi continua havent moltes famlies que s que funcionen de manera col·laborativa i Airbnb ho aprofita per a continuar defensant el seu model».


El preu que paguen els ciutadans

«Iniciatives com Airbnb han fet que s’encareixi el lloguer dels habitatges en localitzacions demandades pels turistes», reconeix Daz, sobretot perqu hi ha propietaris que es pensen que, si lloguen el pis dos o tres caps de setmana al mes, en poden treure ms diners que si el lloguen d’una manera ms estable. Segons dades de l’informe L’activitat turstica a la ciutat de Barcelona 2016, el 20% dels turistes que van visitar Barcelona l’any passat es van allotjar en un apartament turstic o HUT (habitatge d’s turstic). En total, la capital catalana va rebre prop de deu milions de turistes.

«El turisme, per, no t tota la culpa de l’encariment dels lloguers, perqu abans del boom del turisme l’increment de preus ja s’estava produint», remarca Daz. Apunta que hi ha altres raons que tamb hi contribueixen, com el fet que la generaci dels millennials no s’endeuta tant per a comprar un pis perqu s’estima ms viure de lloguer, o el fet que hi ha molts pisos buits i, per tant, menys oferta.

 

Foto del professor Pablo Daz Luque

Pablo Daz Luque

Expert/a en: Sistemes d'informaci i TIC en turisme, promoci i mrqueting electrnic de destinacions turstiques, xarxes socials i turisme, economia collaborativa aplicada al turisme, desenvolupament i economia del turisme.

Àmbit de coneixement: e-turisme, e-destinaci, consum i economia collaborativa en turisme, desenvolupament turstic.

Veure fitxa