Escriure amb faltes a les xarxes socials no afecta el nivell d'ortografia

Foto: Pixabay

14/02/2019
Alba Pueyo
Els mbils poden ajudar a millorar la competncia lingstica de les persones i sovint les animen a escriure i llegir ms que abans

Els telfons mbils i les xarxes socials van donant lloc a un nou registre comunicatiu entre els joves, conegut com a texting o textspeak, que consisteix a ometre paraules i fer servir expressions que no sn prpies del llenguatge escrit estndard, com ara «WTF», «XOXO», «4ever» o «LOL». Es tracta d’abreviacions i acrnims majoritriament provinents de l’angls i que ja sn molt presents als xats i a les plataformes socials. Ara b, aquestes paraules es podrien acabar fent un lloc en l’escriptura formal i perjudicar l’expressi escrita?

Un informe de la Universitat d’Alcal (UAH) alerta que el 90% dels joves admet fer faltes d’ortografia quan escriu a les plataformes socials. Tanmateix, diversos estudis demostren que escriure amb faltes a les xarxes socials no afecta el nivell d’ortografia. «Quan les persones escriuen als mitjans digitals instantanis, com ara WhatsApp, prioritzen la rapidesa i el contingut del missatge per davant de la forma, fent s de l’escriptura abreujada, sense accents i amb emoticones», explica la professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Ona Domnech.

El professor dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC Ferran Lalueza apunta que «les xarxes socials han generat un context comunicatiu que abans no existia, i el llenguatge s’hi ha adaptat per mitj d’un registre igualment nou caracteritzat per la brevetat, la informalitat i l’agilitat». Hi coincideix el professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Joan Pujolar, qui afegeix que «actualment, amb internet, hi ha la necessitat d’expressar coses que fins ara les prctiques escrites ms habituals deixaven de banda».

Lalueza explica que les xarxes socials sn plataformes per a la interacci amb els altres i aix comporta que, «encara que sigui per escrit, en realitat el que es fa s conversar amb les persones que es perceben com a prximes i amb les qui es comparteix un entorn virtual». «Els joves utilitzen aquest nou llenguatge perqu s’adapta molt b a les caracterstiques de l’entorn digital i, a ms a ms, els permet compartir un codi com que genera complicitat i sentiment de pertinena», raona el professor.

No obstant aix, Domnech diu que «no cal alarmar-se i pensar que aquestes formes s’estendran a qualsevol tipus de situaci», ja que «els parlants adaptem la llengua a cada situaci comunicativa en qu ens trobem, de manera que en situacions informals no farem servir les mateixes paraules que en situacions formals i viceversa». Pujolar hi coincideix, i assegura que majoritriament «es tracta d’expressions que aspiren a expressar la gestualitat conversacional prpia de la parla convencional, tal com ho fan les emoticones».

La professora assegura que els joves tendeixen a fer servir «un vocabulari transgressor» tant a les xarxes socials com fora, «perqu necessiten diferenciar-se i trencar amb la norma establerta». En tot cas, afegeix Domnech, «aquest tipus de llenguatge s passatger i propi d’una etapa vital determinada, com s l’adolescncia».

 

El mbil, un aliat per a la llengua

El mbil tamb pot ser d’ajuda a l’hora d’escriure grcies al corrector o a la predicci del text. De fet, un informe apunta que l’s del texting per part dels joves «s relacionat positivament amb el rendiment gramatical i que no afecta les seves funcions executives». Fins i tot s’ha demostrat que la capacitat d’una persona per a canviar de codi comunicatiu s signe de competncia social, com tamb un indicador d’una alta capacitat intel·lectual en els infants.

Domnech assegura que les noves tecnologies «poden ser beneficioses per a assolir una bona competncia lingstica», ja que «fan que els joves escriguin ms, llegeixin ms i reflexionin ms sobre la llengua, perqu estan contnuament exposats al pblic i vigilen ms la qualitat lingstica». 

#expertsUOC

Foto de la professora Ona Domnech Bagaria

Ona Domnech Bagaria

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats
Directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes

Expert/a en: Llengua catalana, terminologia, neologia, traducci, planificaci lingstica, llenguatge jurdic i administratiu, i llenguatges d'especialitat.

Àmbit de coneixement: Lingstica aplicada.

Veure fitxa
Foto del professor Joan Pujolar Cos

Joan Pujolar Cos

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del programa de doctorat de la Societat de la Informaci i del Coneixement de l'Escola de Doctorat

Expert/a en: Llengua i joves, llengua i immigraci, i llenges i globalitzaci.

Àmbit de coneixement: Sociolingstica.

Veure fitxa
Foto del professor Ferran Lalueza Bosch

Ferran Lalueza Bosch

Expert/a en: Comunicaci de crisi, comunicaci corporativa, xarxes socials, responsabilitat social corporativa, comunicaci persuasiva a internet.

Àmbit de coneixement: Comunicaci, relacions pbliques, social media i periodisme.

Veure fitxa