Telegram i Whatsapp guanyen pes en la campanya electoral i fan del ciutadà una eina propagandística

  Foto: Unsplash/Arnaud Jaegers

Foto: Unsplash/Arnaud Jaegers

El politainment, simplifica els missatges electorals per a impactar des d?un punt de vista més emocional en els electors

El divendres 12 d’abril comença la campanya electoral per a les eleccions generals i també serà l’inici dels anuncis dels partits polítics en televisió, dels grans eslògans, de les promeses electorals i de la desfilada de polítics als platós de televisió. Cada vegada són més presents en programes tipus talk show i en xarxes socials per a aconseguir una major exposició mediàtica i així acostar-se a l’electorat. «La comunicació política té més eines de l’àmbit audiovisual per definir estratègies, produir i difondre missatges que impactin en l’electorat», afirma Miquel Pellicer, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

El xotis d’Esperanza Aguirre en el Hormiguero o el candidat del PSOE Antonio Miguel Carmona en Qué tiempo tan feliz són alguns exemples de polítics en campanya en espais lúdics i televisius. «En les campanyes electorals sempre han tingut un component molt important d’entreteniment. En els últims anys, no obstant, s’ha accelerat aquest procés», explica Pellicer. Aquest fenomen en el qual els polítics acudeixen a programes no informatius sinó d’entreteniment es reprodueix a molts altres països d’Europa i als Estats Units i pren el nom de politainment.

 

Política feta entreteniment

«La televisió, les noves plataformes audiovisuals així com els canals socials són fonamentals en l'estratègia electoral en aquests moments», afirma l'expert. Segons el baròmetre del CIS del 2016 de les últimes eleccions generals, el 50,8% dels espanyols feia servir tots o quasi tots els dies la televisió com el seu mitjà preferit per informar-se de la informació política i electoral.

«El politainment busca simplificar els missatges electorals per a impactar des d’un punt de vista més emocional», afirma l’expert en comunicació política. «Avui els partits polítics disposen de més canals, més cultura audiovisual i més estratègia política enfocada a aquest tipus de continguts», considera Pellicer.

El politainment viu i es difon (també) per internet, ja sigui amb aplicacions de missatgeria o per les xarxes socials. «Els social media cada vegada cobren més protagonisme per a la distribució i difusió de missatges propagandístics polítics i per la presència i incidència de fake news», explica Sílvia Martínez, directora del màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC.

 

Els convidats a la batalla per les eleccions, WhatsApp i Telegram

No solament les xarxes socials tradicionals, les aplicacions de missatgeria com WhatsApp i Telegram es constitueixen com convidats especials per a aquestes eleccions del 28-A. «La gran batalla es desplaça a les plataformes de conversa privades, com WhatsApp i Telegram, que és on hi haurà la difusió de notícies que busquen la viralitat més agressiva», afirma Martínez. Molts partits polítics com Ciutadans, Partit Popular, Podem, PSOE, ERC, Junts per Catalunya o VOX ja han apostat per oferir un número de Whatsapp o Telegram des del qual informar els seus potencials electors. El servei es presenta com un xat perquè l'usuari estigui informat sobre novetats i actes del partit i, si vol, ho comparteixi amb els seus contactes i en les seves xarxes socials. «Com a espai de missatgeria instantània es presenta com una opció atractiva per als partits, ja que afavoreix un discurs i un contingut més directe en un entorn de comunicació més privada», afegeix Martínez. 

Així, el ciutadà no es converteix només en un element de recepció sinó també en una eina de propaganda. «La possibilitat de comptar amb l’usuari com a aliat en campanya electoral quan es fa ressò dels missatges que difongui el partit resulta una peça essencial per a ampliar l’abast del missatge i tenir impacte sobre votants potencials», detalla Martínez, també investigadora del grup GAME-UOC.

 

Fake news el 28-A?

En xarxes socials, en concret en Twitter, les fake news falses es viralitzen tres vegades més ràpidament que la resta d’informacions falses. Es comparteixen més i la seva capacitat de fer-se virals és molt alta: arriben a més de 200.000 persones quasi tres vegades més de pressa que el que triguen les altres notícies falses a arribar a 10.000 individus. «Un missatge cuidat i ben elaborat, que s’adapti a les singularitats de cada social media, pot contribuir a augmentar l’abast i, per tant, l’efecte de les fake news. Darrere d’aquestes campanyes pot haver-hi experts en comunicació i màrqueting que s’encarreguin del disseny i la planificació d’aquestes accions de desinformació en campanya electoral», explica Martínez.

En aquest sentit, xarxes com WhatsApp o Telegram dificulten el control de les notícies falses. «Els impediments per controlar la difusió de notícies falses en un entorn de comunicació privada és evident. I això, per tant, afecta les possibilitats de posar fre al seu abast però també al desenvolupament d'altres mesures de correcció com pot ser l'emissió de desmentits», detalla. Per a Martínez, en aquest context, l'amic i conegut, al reenviar o compartir missatges, esdevé com a porta d'entrada d'aquests continguts falsos en cercles de confiança de manera que les fake news es veuen així afavorides per la mateixa credibilitat que posseeix aquest node en aquest entorn.

Segons un estudi de l'any 2017, el 86% de la població espanyola es creu les notícies falses, el 60% creu saber-les detectar però, en realitat, només el 14% les distingeix de les certes. 

Les implicacions tant ètiques com legals i les conseqüències de les notícies falses en el sistema democràtic són evidents. «L’efecte social que tenen és evident, perquè poden condicionar els resultats quan promouen l’actuació en favor d’un partit polític, aconsegueixen el seu vot o resten vots a una altra formació», adverteix.

 

Whatsapp muts durant el 27 d’abril?

La jornada de reflexió significarà un desafiament per a aquests canals privats: hauran de mantenir-se silenciats? O com que es converteixen en espais «íntims» es regeixen per unes altres normes? «Els missatges enviats per llistes de difusió als contactes que s’han subscrit voluntàriament a les comunicacions d’un determinat partit hauran de cenyir-se a la normativa», afirma Martínez. Òbviament, no hauran de fer-ho els ciutadans anònims simpatitzants d’una formació que vulguin difondre missatges no oficials en els seus grups de contactes. «Encara que en alguns casos pot ser complex distingir si participen com a usuaris actius en la difusió de propaganda o si exerceixen la seva llibertat d’expressió amb els seus contactes o grups de coneguts», afegeix.

 

Instagram per a arribar als joves

Els millennials s’inclinen per acudir a Youtube o Twitter a l’hora de consumir continguts: a Espanya, un de cada tres joves troba en aquestes xarxes un espai per a les notícies i el 16% ja usa Instagram amb aquesta finalitat, segons l’enquesta del Digital News Report 2018. Per a Martínez, Instagram té un públic potencial jove en què impactar i se situa com la xarxa en què els estrategs polítics posaran tot el seu enginy, desenvoluparan continguts creatius i experimentaran amb missatges efímers durant aquesta campanya electoral.

#expertsUOC

Foto de la professora Silvia Martínez Martínez

Silvia Martínez Martínez

Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Coordinadora de postgrau dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

Expert/a en: Periodisme i comunicació digital, informació especialitzada, xarxes socials, consum, usos i participació dels usuaris.

Àmbit de coneixement: Comunicació i periodisme.

Veure fitxa

Miquel Pellicer

Professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunciació de la UOC.

Expert/a en: Ciències de la Informació i de la Comunciació

Àmbit de coneixement: Comunicació i periodisme.