Decàleg per estudiar en línia en temps de coronavirus

  Foto: Freepik

Foto: Freepik

13/03/2020
Leyre Artiz
El grup de recerca Edul@b elabora un document perquè els centres educatius presencials puguin continuar formant el seu alumnat

9,5 milions d'estudiants s'han vist afectats pel tancament de les aules a tot Espanya. Passaran almenys quinze dies sense poder anar a classe, però això no vol dir que hagin d'interrompre la seva formació. En opinió dels experts, la tecnologia és una de les eines clau perquè la impossibilitat de desplaçar-se als centres d'estudi no afecti l'educació dels alumnes. «La COVID-19 apareix com un repte al qual l'ensenyament en línia s'haurà d'enfrontar. És probable que no sigui l'únic, però és una solució, i el que tenim més al nostre abast», assenyala Albert Sangrà, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

En els centres dedicats a l'ensenyament en línia amb dècades d'experiència, el model pedagògic en què es basa el sistema es treballa amb força anticipació per a poder aprofundir en la qualitat tot el que calgui abans no comenci el curs. No obstant això, davant la situació d'emergència que ha creat la crisi del coronavirus, el professor de la UOC afirma que és factible accelerar el procés si els qui dissenyen l'alternativa digital s'ajuden d'experts i expertes en l'àrea. «En aquests primers moments, la resposta dels centres sense experiència en línia serà incompleta. Però la col·laboració amb entitats educatives especialitzades en l'ensenyament a través de les noves tecnologies pot solucionar els problemes», afirma el professor i membre del grup de recerca en Educació i TIC Edul@b de la UOC.

En aquest marc de col·laboració, el grup de recerca Edul@b ha elaborat un document amb les orientacions necessàries per a assolir un aprenentatge efectiu, ja que traslladar l'aula a casa no és qüestió tan sols d'engegar l'ordinador i veure un vídeo del professor. Aquestes orientacions poden servir d'ajuda en la transició d'emergència a l'ensenyament en línia:

  1. Selecció del sistema i les eines de treball més adequades. S'han d'adreçar a les edats de l'alumnat i poder-se fer servir en els dispositius que ja utilitzen habitualment. És bona idea facilitar tutorials perquè a tothom, famílies incloses, li sigui fàcil aplicar-les.
  2. Organització de l'alumnat. Els professors i professores han d'ajudar els seus alumnes a autoorganitzar-se amb consells sobre l'espai de treball a casa, imposar-se una rutina que els ajudi o establir mecanismes perquè identifiquin el començament i el final de cada activitat.
  3. Redissenyar el curs. És aconsellable generar seqüències de treball clares que tinguin una durada específica i que els estudiants percebin l'acompanyament docent; per exemple, amb un vídeo d'inici, una videoconferència al final i un parell de missatges durant la setmana. Els espais de comunicació permanent (canal a Telegram, fòrum a l'espai digital, grup de Gmail…) també són d'ajuda, igual que assegurar-se de donar sempre resposta a cada alumne, i fer-ho pel seu nom.
  4. Elaborar un conjunt d'activitats amb recursos didàctics que ajudin els estudiants a resoldre-les. Fer servir, tant com sigui possible, imatges, esquemes o mapes per a captar l'atenció dels estudiants i sorprendre'ls. Procurar que les activitats es divideixin en subactivitats curtes (d'entre 10 i 15 minuts) i animar-los a participar-hi.
  5. Associar un conjunt de recursos a les activitats. Hi ha recursos oberts que estan disponibles en els diferents repositoris que les Administracions i altres organismes posen a la disposició de docents i altres usuaris.
  6. Crear dinàmiques d'interacció activa en l'entorn virtual per a mantenir els estudiants connectats i motivats. Per a fer-ho es poden oferir eines que facilitin el treball col·laboratiu, com ara les aplicacions de Google. També és bona idea dissenyar algunes situacions síncrones, les imprescindibles, si són curtes i amb objectius molt clars.
  7. Explicar el model d'avaluació que es durà a terme i els criteris d'avaluació. L'avaluació contínua facilita el seguiment dels estudiants i dona informació valuosa.
  8. Generar presència social. Perquè l'alumnat no se senti sol, cal fer-li sentir que forma part d'una comunitat. Es poden crear espais d'intercanvi de missatges entre els mateixos alumnes i fins i tot entre les famílies.
  9. Desenvolupar l'esperit crític dels estudiants respecte a la tecnologia. És important que s'adonin dels beneficis de l'ús de les tecnologies, però també dels riscos. Analitzar fake news, per exemple, els pot ajudar en aquest sentit.
  10. Aprofitar l'avinentesa per a treballar col·laborativament amb els docents més propers. Intercanviar les pràctiques docents en línia, els recursos o crear un espai compartit al qual tothom tingui accés ajudarà a fer que l'ensenyament en línia sigui més efectiu.

 

El futur de l'e-learning

L'ensenyament en línia com a sistema alternatiu o complementari al presencial davant de situacions complicades no és una novetat. Albert Sangrà, també director de la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social, recorda que al Canadà, la Universitat de la Colúmbia Britànica va decidir migrar una sèrie d'assignatures a l'ensenyament en línia per a poder resoldre els problemes de trànsit de Vancouver en hores punta d'entrada a la universitat, situada en un istme que connecta directament amb l'artèria circulatòria més gran de la ciutat. Un altre exemple és el de la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units, gràcies a la qual els materials digitals van fer un salt qualitatiu: la universitat va resoldre amb simulacions multimèdia el problema que els seus alumnes no poguessin fer autòpsies formatives per l'escassetat de cossos.

La qualitat de l'ensenyament en línia anima cada vegada més estudiants a optar per aquest sistema. Segons les darreres xifres que fa anar el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el curs 2018-2019 hi havia més d'un milió i mig d'universitaris, dels quals el 16% (239.669) estudiaven en línia (més de 73.000 des de la UOC). Quant a batxillerat i formació professional, són una mica més de 122.000 els alumnes i alumnes que estudien des de casa seva. En altres països, les possibilitats que han obert les noves tecnologies han incitat encara més estudiants a decantar-se per l'aula virtual: als Estats Units, un terç dels universitaris rep almenys un curs en línia, segons un informe del Departament d'Educació.

En opinió dels experts, aquesta tendència creixerà en els pròxims anys en part gràcies a la tecnologia, que continuarà avançant en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana, i l'ensenyament no n'és una excepció. «La intel·ligència artificial ja aporta moltes idees a la formació en línia, igual que la realitat virtual, que ens permet simular espais. Els avanços tecnològics ens continuaran prodigant solucions que ara ni tan sols podem imaginar», adverteix Albert Sangrà.

#expertsUOC

Foto del professor Albert Sangrà Morer

Albert Sangrà Morer

Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director acadèmic de la Càtedra UNESCO

Expert/a en: Aprenentatge virtual (e-learning), educació i TIC, organització educativa, docència universitària virtual, metodologia docent, polítiques educatives i planificació estratègica de les TIC en educació.

Àmbit de coneixement: Pedagogia.

Veure fitxa