L'atenció psicològica als sanitaris durant la pandèmia, element clau per evitar seqüeles emocionals

  La incertesa, l'estrs i la sobrecrrega assistencial durant l'epidmia del coronavirus poden alterar la salut mental dels professionals sanitaris

Foto: Jonathan Borba / Unsplash

22/04/2020
Carla Nieto
La incertesa, l'estrès i la sobrecàrrega assistencial poden alterar la salut mental d'aquests professionals

S'han engegat nombroses iniciatives destinades a donar suport a aquest col·lectiu «en temps real»

Una mala gestió de l'afectació psicològica afavoreix l'aparició de problemes com la síndrome d'estrès posttraumàtic

Segons dades del Ministeri de Sanitat, el nombre de sanitaris afectats per la COVID-19 supera els 30.000. Per, a ms, cada vegada ms experts i societats mdiques, com la Societat Espanyola de Metges d'Atenci Primria (SEMERGEN), adverteixen de les repercussions emocionals i psicolgiques derivades d'estar «a primera lnia de batalla» durant la crisi sanitria.

Com que no hi ha cap anlisi o avaluaci oficial de l'impacte emocional d'aquesta situaci en els sanitaris, s'ha adoptat com a referncia un estudi elaborat a la Xina amb ms de mil professionals de la salut que van participar en el control de la pandmia en aquest pas. Els resultats de l'estudi reflecteixen que ms del 50 % presenta smptomes de depressi; el 45 % afirma que t ansietat i un 35 % t problemes d'insomni. En aquesta mateixa lnia, la Fundaci Galatea (creada pel Col·legi de Metges de Barcelona i que ofereix atenci als professionals de la salut) estima que el 45 % de les consultes que reben es deuen a casos d'ansietat i estrs davant el risc de contagi i la por d'emmalaltir, de contagiar l'entorn familiar i d'abandonar la feina en cas de caure malalts.

 

Incertesa, cansament i estrs mantingut

«Igual que la resta de la poblaci, els professionals sanitaris han hagut d'afrontar la falta d'experincia prvia davant la crisi de la COVID-19, que no s'assembla a altres situacions anteriors. Aix genera por i incertesa, i pot donar lloc a una sensaci de prdua de control», explica Alba Prez, professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC.

Juntament amb la incertesa, Alba Prez destaca el cansament i l'estrs mantingut com a dos factors que poden afectar la salut fsica i psicolgica d'aquests professionals. «Fa moltes setmanes que estan actius i alguns han fet torns de feina molt llargs. Quan s'afronta una situaci estressant, el cos se sobreactiva i es posa en alerta. Aix permet que es pugui respondre adequadament a les exigncies de l'entorn, per es consumeixen molts recursos de l'organisme. Si aquesta activaci dura gaire temps —com passa tant en el cas dels sanitaris com en el de molts professionals d'altres sectors, com ara el social, que estan en una situaci molt semblant—, hi haur un cost cada vegada ms elevat de recursos personals i una afectaci ms gran», diu Prez.

Un altre factor clau s la manca de recursos. «Es parla molt dels mitjans materials (els EPI o equips de protecci individual); la manca d'aquest material augmenta inqestionablement la frustraci, genera ms preocupaci i promou la por de contagi, per la falta de mitjans tcnics pot ser fins i tot ms important», assenyala Alba Prez. Aquesta opini s compartida per Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC, que afirma que «el sofriment psicolgic i emocional es produeix quan no hi ha prou recursos personals per fer front a la situaci. Aquesta pandmia significa una adversitat social i sanitria, per a la qual els professionals no solament no tenen els recursos tcnics, mdics i farmacolgics, sin que tampoc no disposen dels recursos emocionals per afrontar-la».

 

Ajuda i intervenci psicolgica: com ms aviat millor

Les dues expertes coincideixen a l'hora de destacar la necessitat que els sanitaris rebin ajuda psicolgica en aquests moments, mentre afronten la gesti de la pandmia, i d'oferir-los estratgies adaptades a aquesta situaci.

«La manca de recursos psicolgics genera dificultat d'afrontament, sofriment, estrs i emocions com la impotncia, la desesperaci, l'ansietat i l'angoixa, que afecten el cos i la ment i que es poden convertir en trastorns traumtics. Disposar de l'acompanyament d'un equip especialitzat facilitar que els recursos que els professionals integren per afrontar la situaci siguin ms adaptatius i positius», explica Mireia Cabero. A ms, Cabero descriu quin tipus de perfils personals poden ser ms vulnerables als efectes negatius d'aquesta situaci: «les persones amb menys resilincia, les que tenen una autonomia emocional baixa o les que sn poc madures, i tamb els professionals amb poc recorregut professional o els que passin per un moment vital delicat». 

Aquesta intervenci «en temps real» s precisament l'objectiu de les nombroses iniciatives que s'han engegat a escala nacional, comunitria, hospitalria, etc., per ajudar els sanitaris a gestionar emocionalment el repte que significa dur a terme la seva tasca assistencial en aquest context. Aix, i de manera semblant al que ha fet la Fundaci Galatea (que ha habilitat un servei de suport psicolgic a distncia especfic per a la crisi del coronavirus), el Ministeri de Sanitat i el Consell General de Psiclegs han activat un telfon de suport per a professionals que atenen malalts de COVID-19, mentre les conselleries de Salut de les diferents comunitats autnomes tamb ofereixen serveis d'aquesta mena. 

Des de la seva experincia en l'atenci psicolgica dels afectats del Sistema d'Emergncies Mdiques de la Generalitat de Catalunya (SEM), Alba Prez descriu en qu consisteix el suport o la intervenci que s'ofereix a aquests professionals. «Es fa des d'un prisma preventiu. Es tracta d'augmentar els seus factors de protecci, de fer-los ms resistents davant l'estrs i les dificultats que afronten i d'oferir-los ms recursos per combatre la incertesa, l'esgotament fsic i mental i la sensaci de prdua de control. Per aquest motiu, es treballa amb pautes d'autocura i higiene mental, gesti de la implicaci emocional i empatia cap als casos que han d'afrontar», explica. 

Per a Mireia Cabero, si no es gestionen aquests aspectes quan els sanitaris estan completament immersos en aquesta situaci, s molt probable que a llarg termini augmentin els casos d'estrs posttraumtic, de depressions reactives o de sndrome de desgast professional (burn-out). «No es tracta de reaccions psicolgiques greus, per s de reaccions que incomoden i preocupen molt les persones que les experimenten; s per aix que tota l'assistncia que es pugui fer ara previndr que sorgeixin o, si ms no, en minimitzar la intensitat», afirma.

 

Aplicacions: una opci de suport i «monitoratge anmic»

Cabero explica que els tractaments que es duen a terme amb aquests professionals sn personalitzats i estan adaptats al moment vital actual. «Desprs del primer "diagnstic", es comencen a tractar els recursos (mentals, emocionals, fsics, d'actitud i espirituals) que els sanitaris han d'integrar, amb la finalitat d'acompanyar-los durant tot l'aprenentatge i ajudar-los a transferir-los rpidament al dia a dia, de manera que puguin gestionar millor el dolor i puguin respondre de manera adaptativa i positiva a les circumstncies», afirma. 

Aix mateix, i com a suport a aquestes intervencions psicolgiques, tamb s'han creat aplicacions especfiques per monitorar l'estat emocional dels ciutadans en general i dels professionals sanitaris en particular en relaci amb la COVID-19. Manuel Armayones, investigador i director de desenvolupament de l'eHealth Center de la UOC, explica que aquestes eines sn tils en un doble sentit: «primer, per ajudar individualment les persones (com a porta d'entrada per saber-ne l'estat emocional) i tamb, des del punt de vista de la salut pblica, per monitorar i saber l'efecte que pot tenir una situaci com aquesta sobre la salut mental de la poblaci i, tamb, per constatar l'impacte de les diferents campanyes engegades des de l'Administraci. Aix, a ms, permetr fer un treball a posteriori per dissenyar intervencions comunitries amb vista a possibles onades o situacions semblants que hi pugui haver en un futur», assenyala.

Finalment, Armayones adverteix que el moment actual afavoreix la proliferaci d'aplicacions de molts tipus. Aix i tot, «en una situaci greu com l'actual», l'expert recomana «fiar-se noms de les aplicacions desenvolupades per fonts oficials (hospitals, administracions autonmiques, etc.), ja que sn les que ofereixen totes les garanties deontolgiques, tiques i de privacitat de dades».

#expertsUOC

Alba Prez

professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de la Salut de la UOC

Expert/a en: Psicologia i Cincies de la Salut

Àmbit de coneixement:

Foto de la professora collaboradora Mireia Cabero

Mireia Cabero Jounou

Professora collaboradora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci

Expert/a en: El desenvolupament del talent hum i emocional a la vida pblica i de manera pblica: amb poltiques transversals, integraci real de valors socials i emocionals, amb lideratges tics i afectius, amb cultura emocional pblica.

Àmbit de coneixement: Les competncies emocionals aplicades a la vida, als lideratges i a la poltica.

Veure fitxa
Foto del professor Manuel Armayones Ruiz

Manuel Armayones Ruiz

Professor dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci
Director de desenvolupament de l'eHealth Center i director del programa de Psicologia General Sanitria

Expert/a en: Salut electrnica (e-salut), internet i salut, e-pacients, salut en el futur, efecte psicolgic de les TIC, xarxes socials de pacients, addicci, internet i noves tecnologies, psicologia i robtica, malalties rares i internet, estratgies d'intervenci psicolgica en lnia i malalties rares i TIC.

Àmbit de coneixement: eHealth, eSalut, salut i xarxa.

Veure fitxa