Una professora de la UOC impulsa una plataforma especialitzada en comunicació per a menors amb discapacitat sense llenguatge oral

A l'Estat espanyol hi ha més de quatre milions de persones amb discapacitat, dels quals un 30 % té necessitats de comunicació complexes. Aquest grup de més d'un milió de persones amb trastorns de desenvolupament —com ara paràlisi cerebral infantil, síndrome de Rett o trastorn de l'espectre autista, entre altres— no desenvolupa llenguatge oral i, per tant, necessita fer servir un sistema de comunicació alternatiu. AlfaSAAC és un projecte per a la creació d'una plataforma en línia en espanyol per a la formació, l'acompanyament, l'assessorament i la recerca en comunicació augmentativa i alternativa i alfabetització de menors amb aquest problema. La iniciativa, liderada per Ruth Candela, psiquiatra i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, és una dels vuit finalistes de l'SpinUOC, el programa d'emprenedoria de la UOC, impulsat per la plataforma Hubbik, que se celebrarà l'1 d'octubre.

La comunicació augmentativa i alternativa —encara molt poc difosa al nostre país— consisteix a utilitzar qualsevol modalitat de comunicació —excepte la parla— per expressar pensaments, necessitats, desitjos i idees, amb la particularitat que les persones no fan servir la seva pròpia veu, sinó altres mètodes, com ara sistemes pictogràfics, programaris específics, lectors oculars, etc. «En els infants amb discapacitat que utilitzen aquesta mena de comunicació, l'adquisició del llenguatge i l'alfabetització requereixen una implantació altament especialitzada que necessita un gran suport, i nosaltres els volem acompanyar en aquest repte», explica Ruth Candela, màster en Neuropsicologia i actualment estudiant del màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. «Igual que la parla, aquest llenguatge alternatiu es constitueix en societat i aquests menors —a causa de les seves barreres físiques, motores, sensorials i comunicatives— tenen molt poques oportunitats per desenvolupar-lo», continua Candela.

L'objectiu d'AlfaSAAC és crear un espai perquè professionals i famílies de nens amb discapacitat aprenguin a comunicar-se amb ells i els puguin oferir les oportunitats necessàries per aprendre a llegir i escriure. Incorporarà grups de suport i formació especialitzada tant per a familiars com per a professionals, per saber avaluar i implantar les diferents estratègies i tecnologies d'ensenyament. «El seu format en línia permetrà arribar a una gran quantitat de famílies i professionals, que es podran sentir acompanyats en el difícil recorregut de donar veu a les persones sense llenguatge oral», explica. A més de traslladar el coneixement generat en algunes universitats fora de les nostres fronteres, AlfaSAAC també impulsarà el desenvolupament de la recerca en aquest camp, encara desconegut a l'Estat espanyol.

El projecte, que es troba en la fase de desenvolupament del web, és una iniciativa molt personal de Ruth Candela, juntament amb Ana Jacas, Ana Medina, Patricia Velasco i Beatriz Bellido, també impulsores de la plataforma, i en col·laboració amb la logopeda i psicòloga Begoña Lloréns, atès que totes cinc són mares d'infants amb trastorns de desenvolupament que, entre altres barreres, tenen una absència de llenguatge oral. «La idea d'AlfaSAAC s'ha anat gestant a poc a poc, d'una manera molt natural, a mesura que hem anat trobant dificultats a l'hora d'ajudar els nostres fills i filles. És el que ens hauria agradat tenir des del principi», conclouen. AlfaSAAC ha estat guardonat pel seu objectiu emprenedor per Hyunday Motor Espanya, amb la iniciativa 'Tan gran com vulguis ser’, que busca donar visibilitat a projectes anònims que milloren la vida de les persones.

Logopèdia en temps de COVID-19

La situació generada per la COVID-19 ha obligat els professionals de la salut a dur a terme intervencions a distància. En el cas de la logopèdia —disciplina que engloba el diagnòstic, l'avaluació, el tractament i la prevenció de les patologies de la comunicació, el llenguatge, la parla, la veu, l'audició i altres funcions orals, com ara la masticació o la deglució—, es tenen molt poques dades sobre l'abast de la telepràctica a l'Estat espanyol. En aquest context, el grup de recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL) de la UOC ha impulsat un estudi que té l'objectiu de conèixer l'ús i la percepció dels logopedes sobre aquest format d'intervenció i l'evolució viscuda durant la pandèmia. L'enquesta tindrà lloc durant el mes de juliol i s'adreça a professionals d'aquesta especialitat que es trobin en actiu a l'Estat espanyol, sense necessitat d'haver fet assistència virtual prèviament.

«En altres països, principalment als Estats Units i Austràlia, es troben indicis positius pel que fa a l'efectivitat de la telepràctica en nombroses àrees i patologies d'intervenció (afàsia, deglució, autisme, patologia del llenguatge infantil...), però els coneixements sobre l'ús d'aquesta pràctica a l'Estat espanyol són escassos», explica Alfonso Igualada, professor i investigador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, director del grau de Logopèdia (interuniversitari: UVic-UCC, UOC) i coordinador de l'estudi.

«Tenint en compte aquests indicis, a més del cost i el benefici i de la reducció de desplaçaments que permet la telepràctica, sembla que es tracta d'una mena d'intervenció molt interessant per incloure-la permanentment a l'oferta de serveis dels logopedes, i per això necessitem saber la disposició de la professió per impulsar aquest canvi», afirma l'investigador.

L'estudi recollirà informació sobre el perfil professional dels especialistes en aquest camp científic, la percepció que tenen de l'assistència virtual i l'evolució que hi ha hagut des del començament de la pandèmia. «Ens interessa saber quin era l'estat de la telepràctica abans de l'aparició de la COVID-19, però també quin procés de canvi hi ha hagut, és a dir, com han reaccionat els professionals i quines són les perspectives de futur d'aquesta modalitat d'intervenció», destaca Alfonso Igualada.

Segons els impulsors de la recerca, l'estudi també permetrà enfocar línies d'intervenció efectives i plantejar recerques futures ajustades a la percepció i als usos dels professionals, com ara quins models d'intervenció a distància són més eficaços.

Per participar en l'estudi cal omplir un formulari de participació. Un cop emplenat, els interessats rebran un qüestionari que té una durada d'entre 20 i 35 minuts. Fins ara, més de 200 persones —de les quals un 95 % són dones— ja han mostrat interès a participar en l'estudi.

Curs de telepràctica en logopèdia a UOC X

UOC X - Xtended Studies, la branca de la Universitat Oberta de Catalunya que aglutina tota la formació que va més enllà de la universitària, també prepara un programa centrat en la formació en aquesta modalitat d'intervenció virtual. Telepràctica en logopèdia és un curs d'especialització breu (1 crèdit) dissenyat amb la finalitat d'ensenyar als logopedes (fonoaudiòlegs i terapeutes de la parla) a fer servir la intervenció a distància amb els pacients des de zero.

«Es tracta d'una formació eminentment pràctica en la qual els estudiants s'introduiran en l'ús de les metodologies i estratègies d'intervenció, tant síncrones (connexió virtual en temps real entre usuari i logopeda) com asíncrones (intervenció virtual sense connexió en temps real), que permeten aplicar la telepràctica al camp de la logopèdia», explica Alfonso Igualada, coordinador del curs.

El programa inclourà des de la introducció a les evidències científiques que fonamenten el tractament virtual de les patologies de la logopèdia, passant per les eines tecnològiques més efectives, fins al disseny de sessions de telepràctica en logopèdia tenint en compte variables culturals i lingüístiques.

^{UOC R&I} 

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.}