"No hi ha res que pugui aturar la voluntat de mantenir viva una llengua"

Peter MacIntyre ha estudiat les motivacions que duen moltes persones a aprendre i utilitzar una segona llengua. Els beneficis econòmics que se'n deriven són, als ulls d'aquest professor de psicologia del Canadà, senzillament la part més prosaica de la qüestió. Ser més tolerant amb altres cultures o recuperar la identitat pròpia perduda són alguns dels motius molt bons per a estudiar un altre idioma. MacIntyre aquest març passat va participar en la presentació de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, creada conjuntament per la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya.

Peter MacIntyre ha estudiat les motivacions que duen moltes persones a aprendre i utilitzar una segona llengua. Els beneficis econòmics que se'n deriven són, als ulls d'aquest professor de psicologia del Canadà, senzillament la part més prosaica de la qüestió. Ser més tolerant amb altres cultures o recuperar la identitat pròpia perduda són alguns dels motius molt bons per a estudiar un altre idioma. MacIntyre aquest març passat va participar en la presentació de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, creada conjuntament per la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya.

La idea és que hi ha gent més avesada que altra a aprendre una segona llengua, i entre la gent que tenen el mateix interès i experiència, alguns utilitzen més aquesta segona llengua que no pas altres. Hi influeixen les motivacions. Hi ha persones, per exemple, que s'esforçaran molt a utilitzar la segona llengua i millorar-la, aprofitaran qualsevol ocasió per a fer-ne ús, mentre que altres són més reservades, s'ho prenen amb més calma i la parlaran molt rarament. Per tant, en la utilització d'una segona llengua no hi influeix només la preparació o l'experiència, sinó que hi ha tot un ventall de factors psicològics que tenen un impacte important a l'hora de fer decidir les persones a utilitzar la segona llengua apresa. M'he especialitzat en psicologia i comunicació, cosa que et porta a analitzar les nombroses variables dels processos comunicatius. Quan hi afegeixes l'ús de la segona llengua, tot plegat esdevé més complex. Entres en la dimensió d'una altra llengua, d'una altra cultura, i tot plegat és més interessant. Es parla molt de la utilitat d'una segona llengua per a la globalització econòmica, la immigració, l'anglès per a fer negocis, però hi ha un ventall més ampli que va de l'accés al turisme a potenciar noves relacions, amistats, activitats culturals? Aprendre noves llengües no solament aporta beneficis econòmics. Les llengües i les cultures estan relacionades molt estretament, molta gent argumenta que és pràcticament impossible separar una llengua d'una cultura. I, si una llengua mor, és una pèrdua irreparable per a una cultura. Jo afegiria que, si una llengua està amenaçada, i el nombre de persones que la parlen cada vegada és menor, això comporta un estat emocional de temor que canvia les persones. Quan una cultura està amenaçada tens la sensació que una cosa molt important de tu mateix pot desaparèixer, i això pot canviar la manera com les persones es relacionen entre elles. Sí, perquè l'ús d'una llengua és, en gran part, una decisió individual i, a més, forma part d'un procés social. Per exemple, al Canadà i als EUA hi ha gent que aprèn el que en diem heritage languages, les llengües dels seus avantpassats. No les desitgen utilitzar en converses quotidianes ni per a fer negocis, però formen part de la seva identitat i les volen aprendre perquè són part de la seva història. És el que ha passat a l'estat canadenc de Nova Escòcia. Els aborígens han ressuscitat la seva identitat, han aconseguit més força política, la seva població va augmentant. Han estat cada vegada més units en temes de llengua perquè no volen que desaparegui. En el passat la seva llengua era oral, però ara han fet un primer diccionari; precisament l'han elaborat un parell de professors de la universitat on treballo. Aquesta mena de feina, elaborar un diccionari, és enorme, perquè després de tot l'esforç t'adones que la feina no és acabada. Una cosa així només es pot fer quan tens una vertadera motivació per a conservar una llengua, una identitat. Si la gent parla una llengua i la vol mantenir, encara que comporti un gran esforç, si vol realment que continuï viva, no hi ha res que la pugui aturar, es podrà transmetre a la generació següent, que al seu torn haurà de decidir... Les llengües sempre canvien, i probablement moltes desapareixeran, però les que parlen algunes persones entestades a fer que no desapareguin, d'aquí a cinquanta anys encara es parlaran. Jo no sóc tan pessimista com els que vaticinen la pèrdua d'un munt de llengües a causa de la pressió d'una llengua majoritària... perquè, quan hi ha una pressió, la gent també pot reaccionar. En general, un govern tot sol no ho pot fer. Fa falta el compromís de les persones, que passin la llengua als fills i els inculquin l?amor pel seu idioma. Pensi que una llengua es pot perdre en tan sols tres generacions; per tant, que no desaparegui depèn molt dels individus. Penso que han d'existir totes dues coses: si un govern treballa per defensar una llengua i no hi ha correspondència de l'individu, la llengua tindrà problemes; i passa igual al revés: sense la complicitat del govern, l'individu ho tindrà més complicat per a passar la llengua de generació en generació. Sigui com sigui, el que importa és que la llengua serveixi efectivament, que sigui una eina per a fer les activitats que ens agraden: anar al cine, llegir, jugar. Els infants no jugaran al pati amb la finalitat d'aprendre un segon idioma, però potser el necessitaran si volen jugar. És això el que garanteix la seva continuïtat. Si la gent s'adona que és útil parlar una llengua, serà molt més fàcil que l'aprengui. Des del punt de vista identitari, els grups que volen que la seva llengua sobrevisqui tenen un fort sentiment de cohesió, d'orgull de la seva història i cultura. Com més forta sigui la identitat, més motius hi haurà per a mantenir la llengua pròpia viva. Els grups que perden aquest sentit d'identitat, que estan disposats a assimilar-se o integrar-se a grups més grans, no defensaran la seva llengua. L'aprenentatge és diferent. Els infants aprenen idiomes per absorció, imiten els pares, construeixen l'idioma des de la base. A dotze, tretze o catorze anys, el mètode per a aprendre una nova llengua és un altre. Els adults poden partir de la primera llengua apresa i fer comparacions: "Si en anglès ho diem així, en francès aixà, i això ho recordaré com a norma i allò com a excepció". Els adults poden aprendre l'estructura d'una llengua, les normes abstractes, la gramàtica, gairebé com si fos una assignatura d'escola. Aquest aprenentatge no és necessàriament menys eficient que el dels infants; és simplement diferent. Si penses en un infant, la major part del dia a dia el passa aprenent una llengua, i triga entre tres i quatre anys a aprendre perfectament la llengua materna, però no serà fins a l'adolescència que començarà a tenir un vocabulari més ampli. Tendim a infravalorar l'esforç que fa la mainada per aprendre llengües, pensem que per a ells és molt fàcil. En canvi, hi ha adults que en un parell d'anys aprenen un nou idioma, i aquest ritme és molt eficient. L'esperanto es va provar, ha existit i allà el tenim; no conec ningú que el parli i no puc imaginar ningú parlant-lo, perquè li manca tota la dimensió cultural; no hi ha el sentiment d'orgull, les emocions, les arrels. La llengua no es pot controlar fins aquest punt, creix amb cada individu, s'integra a la persona, en com pensa, què sent, les seves experiències... No es pot arrencar i reemplaçar per una altra cosa. En aquell món les persones actuaven com màquines, havien de ser totes d'una manera determinada. Avui podem dir que l'anglès fa el paper de llengua útil per als negocis, els viatges o molta comunicació en general, però no pot substituir la llengua pròpia. Depèn del que es consideri èxit! [Riu.] Penso que per a tenir èxit hauries de saber parlar bé una llengua. Si en parles dues, estarà molt bé, perquè t'obriràs a una altra cultura i potser t'adonaràs que la millor manera de veure les coses no és la teva, i això permet ser més flexibles, tolerants. Per a tenir èxit pel que fa a oportunitats econòmiques, avui dia necessites dos o, encara millor, tres idiomes. Però depèn de cada persona, i de quant vulgui viatjar i de la voluntat d'accedir a altres cultures. Si t'interessen les altres cultures, et serà més fàcil aprendre'n les llengües. Hi ha gent que parla sis, set o vuit idiomes, i cadascun de nou que aprenen els és més fàcil, perquè ja coneixen els mecanismes de l'aprenentatge.