Quin hauria de ser el rol del mestre en el segle XXI?

El seminari busca aprofundir en el fet que, malgrat que es parla constantment de noves eines del web 2.0 i l'aprenentatge mitjançant dispositius mòbils, xarxes socials o basat en jocs, s'oblida parlar de l'ensenyament i del rol que hauria d'adoptar el mestre en aquest nou context educatiu.

«Els mestres han d'incorporar les TIC i liderar un nou tipus d'ensenyament en què els professors i els alumnes assumeixin nous rols actius i comparteixin responsabilitats. Els mestres han de liderar l'adopció de les TIC a l'aula en comptes de simplement intentar posar-se al nivell dels alumnes», ha dit la directora executiva de la Càtedra UNESCO d'E-learning de la UOC, Emma Kiselyova, durant la inauguració del seminari.

Aquest ha estat marcat per la pregunta sobre el paper que ha de tenir l'ensenyament en el segle xxi i si aquest s'ha convertit en si mateix en un concepte obsolet que farà que els mestres acabin essent reemplaçats per la tecnologia.

«El professor no serà mai reemplaçat. Un ordinador no té emocions ni la capacitat d'inspirar d'un bon mestre. Però ens hem de preguntar quines són les noves habilitats i competències que els mestres i els alumnes necessiten desenvolupar en el segle xxi i si els preparem per al futur o per al passat. L'aula s'ha quedat obsoleta en un món en què els estudiants absorbeixen la major part de la informació per mitjà de les xarxes socials o internet i en què el rol jerarquitzat professor-alumne ja no funciona», ha dit Steve Wheeler, especialista en aprenentatge virtual i educació a distància de la Universitat de Plymouth (UK).

Els participants en la trobada han posat l'accent en la importància d'aprofitar l'ús que fan els estudiants de canals com blogs, Facebook, Twitter o missatges mòbils i tot per a dissenyar un nou model educatiu.

Passió i aprenentatge

«Fer que els nens memoritzin a les classes de geografia és molt menys productiu que deixar-los que es perdin per Google Earth. En el segle xxi, necessitem més que aprendre o aprendre a aprendre. Això va funcionar en el segle xx, però no ara que l'aprenentatge s'ha de centrar a conrear la imaginació», ha assenyalat Douglas Thomas, professor, investigador i periodista especialitzat en la relació entre tecnologia, educació i cultura.

Thomas ha destacat en la seva intervenció la importància que el procés d'aprenentatge connecti amb les coses que apassionen els estudiants i com la idea de transferir coneixement és obsoleta enfront del coneixement construït comunitàriament, que és el que preval en els mitjans digitals.

«Les respostes, o el contingut, ja no són el que importa. La clau està a saber-se fer preguntes. Les respostes canvien constantment, però les preguntes no. Hem d'estimular els estudiants perquè es facin preguntes i investiguin», ha dit Thomas, que ha proposat convertir els videojocs en una eina més d'aprenentatge, ja que permeten jugar, experimentar, aprendre i equivocar-se al mateix temps.

«Hem de repensar el que ensenyem i com ho ensenyem. La reforma del sistema educatiu ha de començar per la universitat, ja que la realitat s'ha tornat cada vegada més complexa i la universitat no respon a aquests canvis. La divisió del coneixement en disciplines ja no serveix. El currículum ha de ser reformat per a reflectir aquesta complexitat i la universitat ha de ser capaç de formar professionals que resolguin problemes i que s'adaptin al canvi ràpidament», ha assenyalat, al seu torn, Hannes Klöpper, cofundador de Iversity, una plataforma de gestió de cursos en línia, i coautor amb Yehuda Elkana d'un llibre sobre la transformació del currículum per a la universitat en el segle xxi.

En el seminari s'ha posat l'accent en la importància que els alumnes reflexionin, creïn i comparteixin contingut, i col·laborin. Les xarxes socials, s'ha afirmat, han redefinit les relacions i la manera d'aprendre, amb entrades múltiples i no jerarquitzades i un currículum que el construeix la comunitat.

Un bon exemple del que hauria de ser l'educació del segle xxi va ser exemplificat en la presentació del professor Peter Baptist, de la Universitat de Bayreuth (Alemanya), el qual ha mostrat com l'ensenyament de les matemàtiques es pot fer atractiu introduint un enfocament multidisciplinari que inclou riques visualitzacions creades per l'artista Eugen Jost. «El professor no ha de ser un animador, igual que l'estudiant no és solament un client», ha dit Baptist.