«L'educació sense eines digitals és inimaginable»

Malcolm Brown, director d'EDUCAUSE Learning Initiative i expert en l'aprenentatge de les eines digitals en l'àmbit educatiu, va participar en la tercera edició de la Jornada Telspain (xarxa dels professionals de l'aprenentatge en línia a Espanya) que sota el títol «eLearning 2020: Empreses i Universitats» va tenir lloc el 14 de desembre a Barcelona i que es va centrar en el futur d'aquesta disciplina. En aquesta entrevista, Brown reflexiona sobre el canvi important de paradigma que es dóna en l'educació superior.

Malcolm Brown, director d'EDUCAUSE Learning Initiative i expert en l'aprenentatge de les eines digitals en l'àmbit educatiu, va participar en la tercera edició de la Jornada Telspain (xarxa dels professionals de l'aprenentatge en línia a Espanya) que sota el títol «eLearning 2020: Empreses i Universitats» va tenir lloc el 14 de desembre a Barcelona i que es va centrar en el futur d'aquesta disciplina. En aquesta entrevista, Brown reflexiona sobre el canvi important de paradigma que es dóna en l'educació superior.

No m'imagino que el futur de l'e-learning sigui tan diferent fins al punt que no el reconeguem. Crec que canviarà molt, però en aquests moments es fa difícil dir com arribarà a transformar-se, tot i que ho farà. Durant molt temps ha estat limitat per la tecnologia i ara, en canvi, aquesta tecnologia permet personalitzar en molta major mesura, cosa que provocarà una gran diferència tant per als estudiants com per als professors.

En l'educació no crec que hi hagi mai un sol camí i, probablement, tampoc crec que es vulgui que sigui així perquè l'educació té una multiplicitat de punts de vista, perspectives, persones que hi prenen part, etc. I tot això no podria conviure en un únic camí. Aquesta és una de les coses que fem en la nostra recerca, recordar la diversitat en l'àmbit educatiu, perquè no hi ha manera que un únic camí suporti tota aquesta diversitat. Per tant, hem de trobar un determinat entorn que, per una part, permeti personalitzar i encaixi en les necessitats de professors i alumnes però que, per l'altra, no sigui tan caòtic que acabi perdent tota mena de sentit. Hem de trobar un equilibri.

Exacte. Avui en dia l'educació sense eines digitals ja és una cosa inimaginable. Fins i tot el processador de textos és digital. Però fins ara eren frustrants les limitacions de les diferents direccions en què l'e-learning necessitava anar, així que tinc l'esperança que, a mesura que anem progressant, aquestes restriccions s'aniran relaxant i permetran la creació de nous i múltiples entorns.

L'educació reflecteix la cultura general, però òbviament hi ha certes especialitzacions, tal com també passa en altres àmbits com la medicina. Actualment, per exemple, podem consultar un web mèdic quan alguna cosa ens fa mal, i això és diferent del que fèiem abans.

Exacte! Ara observem aquest tipus de coses que abans no es podien realitzar. La idea que tot és visual, personalitzable, accessible durant les vint-i-quatre hores, etc., està prenent forma. I això també passa al món de l'educació.

No sé què dir-te. És una bona pregunta. Una de les raons per les quals volia venir a la trobada de Barcelona era per veure com de diferents, o no, podien ser aquestes coses. I en presentar el meu treball, elaborat en el context nord-americà, moltes persones van confirmar-me que aquí està passant el mateix. Per tant, sospito que les diferències, si bé hi són, no són tan grans.

Estic d'acord amb aquesta apreciació. Quan apareix una nova eina digital, està disponible molt ràpidament. Els canvis tenen lloc molt de pressa i es comparteixen igual de ràpidament.

És una associació professional de persones que treballen en l'entorn digital en l'educació superior. Donem suport a aquests professionals en diferents sentits. Jo, per exemple, m'encarrego de la formació amb conferències, articles i altres iniciatives que busquen ajudar la comunitat educativa perquè se'n surti millor en l'aprenentatge digital. Els connectem entre ells i fem que comparteixin les seves experiències per així construir una comunitat entorn de l'aprenentatge digital. I també disposem de projectes destinats a influenciar en aquest sentit.

Definitivament ens trobem amb una sèrie de diferències de tipus generacional. Per exemple, a dia d'avui és molt més difícil que abans demanar als estudiants que llegeixin textos llargs o un llibre. En aquest sentit, als Estats Units ens trobem amb un problema com és que molts estudiants arriben a la universitat sense la preparació adequada. No estan prou preparats per al treball que se'ls demana en l'educació superior. Definitivament, ens trobem amb diferències generacionals, però al mateix temps els professors joves estan molt més oberts que els seus predecessors a intentar coses noves que ens ofereix la tecnologia.

Quan Nietzsche diu que Déu ha mort es refereix al fet que l'antiga concepció de Déu ja no existia, que ja no se'l pot entendre d'aquella manera mai més. I suposo que, en aquest sentit, podem dir que hi ha un cert tipus d'educació que pot haver mort. Però fixem-nos, per exemple, en la classe magistral clàssica, que acumula segles d'història. Hi ha gent que diu que aquest tipus d'educació ja és mort. Asseguren que és antiquat, que no té sentit tenir uns alumnes escoltant de manera passiva, etc. Però quan un professor és realment bo, la classe es torna excitant! I si sap transmetre la passió als estudiants, com podem dir que la classe magistral ha mort? Per tant, seria cautelós a l'hora de dir que aquest tipus de classes són irrevocablement mortes. No es pot simplificar les coses d'aquesta manera.