La vida digital reconfigura els sentits: quins hàbits ajuden a protegir-los?

La manera com percebem el món no és fixa; el cervell repondera la informació dels sentits en funció del que fem cada dia. En la vida digital actual —amb GPS per orientar-nos, pantalles retroil·luminades i àudio constant en auriculars—, aquesta reponderació té efectes mesurables sobre l'atenció, la memòria espacial i la sensibilitat sensorial. "Rebem ràfegues molt ràpides d'informació amb poc contingut, i a la xarxa atencional li costa mantenir la concentració. És just el contrari del que produeix la lectura", explica Emilia Redolar, neurocientífica, responsable del Cognitive NeuroLab i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i afegeix que "la lectura en paper o en format digital sense notificacions ni interrupcions té efectes beneficiosos sobre l'atenció i altres funcions cognitives".

En quin estat estan avui els nostres sentits?

Per a Redolar, més que parlar de sentits en retrocés en termes poblacionals, convé analitzar quines xarxes cerebrals utilitzem i quins hàbits les entrenen o les atrofien funcionalment. En cognició, l'exemple és clar: "Amb la vida digital solem infrautilitzar l'hipocamp, clau per a la memòria espacial i l'orientació, perquè deleguem en el GPS. S'està comprovant que som menys capaços d'orientar-nos en un entorn", assenyala. En efecte, un article científic publicat a la revista Nature prova que l'ús habitual del GPS està associat a una disminució en el rendiment de tasques de memòria espacial dependents de l'hipocamp.

En visió i audició, les pantalles retroil·luminades i els auriculars exerceixen una pressió continuada: "Hi ha més soroll urbà i més àudio a les oïdes. Aquesta contaminació acústica i l'ús d'auriculars impacten en el sistema auditiu", resumeix l'experta. En el sistema visual, els canvis més immediats s'observen en el receptor (ulls i acomodació retinal) per l'exposició a pantalles, un àmbit que és proper a la medicina ocular, però que condiciona l'entrada sensorial i, per tant, el processament cerebral.

Redolar afegeix una perspectiva evolutiva: els sentits químics (l'olfacte i el gust) "reben menys importància per interactuar amb el nostre entorn actual i, de vegades, els saturem". No es tracta d'un deteriorament sobtat per l'ús digital, sinó d'una priorització funcional, ja que la vida moderna exigeix més de visió i audició i menys d'olfacte i gust.

Estrès: el gran modulador de la percepció

L'estrès crònic reorganitza la balança entre tres nodes clau: inhibeix l'escorça prefrontal (decisió, control atencional), inhibeix l'hipocamp (memòria i regulació emocional) i potencia l'amígdala (resposta ansiosa). El resultat és una pitjor atenció visual sostinguda, una pitjor consolidació de la memòria i una major vulnerabilitat a l'ansietat, segons va demostrar una recerca conjunta d'universitats nord-americanes amb individus que patien estrès crònic prolongat. "L'estrès ens afecta moltíssim la capacitat de mantenir l'atenció; el deteriorament en l'atenció visual pot ser marcat", indica Redolar.

Aquesta visió encaixa amb l'enfocament del seu llibre, La mujer ciega que podía ver con la lengua, en el qual exposa com condicionen el son, l'estrès i la salut cerebral el que percebem i com ho interpretem. La percepció és una construcció cerebral, ja que el que arriba dels ulls i les oïdes es filtra per expectatives, memòria i estat fisiològic. Per tant, cuidar el cervell és cuidar els sentits.

Vida digital: atenció fragmentada i selecció d'informació

La digitalització no és monolítica. Per a la professora de la UOC, hi ha efectes negatius i efectes positius potencials:

• Efectes negatius: l'exposició contínua a estímuls breus i variables (per exemple, feeds en xarxes) entrena malament la xarxa frontoparietal de l'atenció, per la qual cosa costa mantenir la concentració i extreure informació valuosa.
• Efectes positius potencials: l'accés massiu a continguts pot potenciar la selecció crítica d'informació, sempre que existeixin bases de coneixement prèvies. Sense fonaments, eines com la IA o les cerques no garanteixen qualitat. Amb fonaments, sí que poden millorar el rendiment i l'aprenentatge.

Infrautilització i sobreutilització: la baula oblidada és la propiocepció

Per evitar els efectes negatius, Redolar aposta per la propiocepció i la interocepció —la sensibilitat a la posició corporal, la respiració o la tensió muscular—, infrautilitzades en la vida actual. "Quan ens parem a escoltar el cos, això impacta positivament en les emocions i en la funció cognitiva", afirma, i assenyala pràctiques d'atenció plena i consciència respiratòria com a eines accessibles.

L'enfocament és coherent amb la literatura que divulga en la seva obra. La plasticitat permet que entrenaments breus i repetits canviïn de manera útil els circuits, la qual cosa millora la integració multisensorial (per exemple, l'equilibri o la percepció corporal) i esmorteeix els efectes de la hiperestimulació externa.

Hi ha diferències per edats i gènere en aquests canvis sensorials? L'evidència en què es basa Redolar és cauta: "Hi ha molt poca evidència i els estudis no mostren efectes robustos" quan es pregunta per diferències de gènere aplicades a la percepció en població general. En el cicle vital, sí que podem parlar de moments sensibles (durant el desenvolupament i l'envelliment) i de la necessitat de protocols ajustats per edat, però sense convertir-ho en un rànquing de sentits en avanç o retrocés.

Hàbits que ajuden a protegir els sentits

A partir de les seves respostes i de l'enfocament del llibre, la nota identifica hàbits amb evidència que protegeixen els sentits a través del cervell i proposa indicadors pràctics:

1. Dormir millor
El son consolida la memòria, recalibra les xarxes atencionals i ajusta l'equilibri emocional que modula la percepció. Senyals d'alerta: somnolència diürna, errors atencionals i visió que es tanca després de pantalles a la nit. Objectiu: horari regular, llum natural al matí, limitar pantalles i àudio intens en l'última hora.

2. Gestionar l'estrès

Quan l'estrès baixa, la zona del cervell que manté el focus (escorça prefrontal) i la que fixa records i mapes mentals (hipocamp) treballen millor. Una manera senzilla de comprovar-ho a casa és llegir de vint a trenta minuts seguits en paper o en pantalla sense notificacions.

3. Entrenar la propiocepció i la interocepció

Rutines diàries de vuit a dotze minuts de consciència respiratòria i corporal (tensió muscular, postura, equilibri) ajuden a recalibrar la integració sensoriomotora i el focus atencional. Indicador: millora en proves casolanes d'equilibri (suport unipodal), menor reactivitat ansiosa i millor recuperació després de tasques atencionals.

4. Higiene visual i auditiva en entorns digitals

Pauses regulars lluny de retroil·luminació cada vint minuts, distància correcta entre els ulls i la pantalla. En auriculars, establir un volum moderat, amb descansos de cinc a deu minuts cada hora. Aquestes mesures actuen en l'input sensorial reduint la fatiga i el soroll de fons, que consumeixen la nostra atenció.

5. Bases de coneixement abans d'exposar-se a sobrecàrrega

Aprofitar la part bona de la digitalització exigeix fonaments previs per discriminar qualitat i formular bones preguntes a cercadors o IA. En cas contrari, la sobrecàrrega informativa penalitza l'atenció i l'aprenentatge, segons una recerca de la Universitat de Washington.

Substitució sensorial: lliçons per a tothom

Redolar proposa mirar els límits i les possibilitats de la plasticitat a través de la substitució sensorial: quan falta visió, els estímuls tàctils o auditius poden rellegir-se com a informació espacial gràcies a la reorganització cortical. Aquest fenomen —popularitzat per casos que han inspirat el títol de la seva obra— il·lustra que el cervell no copia el món, sinó que el construeix amb el que té disponible. Cuidar la salut cerebral i entrenar vies alternatives millora la vida quotidiana fins i tot sense pèrdua sensorial prèvia (equilibri, percepció corporal, atenció sostinguda).

En el seu llibre, la neurocientífica explica amb casos i bases experimentals com la neuroplasticitat permet rehabilitar o compensar funcions i per què hàbits com el son, la gestió de l'estrès i l'atenció plena són palanques realistes per "cuidar els sentits des del cervell".

Què canvia amb la contaminació, l'alimentació i el soroll?

La contaminació acústica urbana i l'ús intensiu d'auriculars eleven la càrrega auditiva i poden desplaçar llindars de confort o fatigar l'atenció. En visió, les pantalles forcen patrons d'enfocament i parpelleig, amb impacte immediat en el confort visual. L'alimentació importa com a substrat de salut cerebral, en la línia del que Redolar desenvolupa al seu llibre en parlar de cura global del sistema nerviós.

Pautes concretes per a llars, escoles i treball

• Rituals d'atenció sense pantalles: lectura contínua de vint a trenta minuts al dia en paper per revertir l'atenció fragmentada pels feeds.
• Descansos visuals i auditius pautats (finestres sense retroil·luminació ni auriculars) per baixar el soroll de fons i recuperar el focus.
• Microentrenaments de propiocepció i interocepció (respiració, revisió mèdica postural, equilibri) integrats en les rutines escolars i laborals.
• Educació informacional: enfortir les bases de coneixement abans d'utilitzar IA i cercadors, amb la finalitat d'activar la selecció crítica de fonts.