Tornar de vacances i seguir cremat: per què el burnout no desapareix?

Les vacances són una oportunitat clau per recuperar energia, millorar la salut mental i reforçar els vincles personals després de períodes d'estrès laboral. Però què passa quan, en tornar, el burnout persisteix? "La reincorporació sol venir acompanyada de sobrecàrrega, tasques acumulades i demandes urgents", explica Cristina Marinela Goilean, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Segons diferents recerques, si els estressors laborals continuen després del retorn, els beneficis de les vacances s'esvaeixen ràpidament, sobretot quan ja hi havia alts nivells d'esgotament abans del descans. "No només importa la durada del període vacacional, sinó la qualitat de la recuperació", explica Goilean. La desconnexió psicològica, la relaxació, les activitats gratificants i el temps de qualitat amb persones pròximes són clau: "Com més aconseguim desconnectar, més grans seran els beneficis per a la salut i el benestar".

Burnout, burnon o boreout?

L'estrès laboral pot derivar en diferents formes de malestar psicològic, entre elles el burnout, el burnon i el boreout. El burnout és una resposta prolongada a l'estrès crònic a la feina, caracteritzada per l'esgotament emocional, la despersonalització i la baixa realització personal. Afecta la salut mental, el rendiment i les relacions, i pot provocar absències, insomni, problemes digestius i cinisme.

El burnon, en canvi, és un concepte més recent que descriu un esgotament depressiu crònic sense arribar al col·lapse. La persona afectada continua complint les seves tasques, però ho fa en tensió constant, amb rebuig cap a la feina i símptomes físics com ara dolors musculars i pèrdua d'esperança. Els seus creadors el defineixen com una "depressió emmascarada", ja que el malestar queda ocult sota una aparent funcionalitat.

Davant d'aquests quadres de sobrecàrrega, el boreout representa l'extrem oposat: avorriment, falta d'estímul i sensació de buit. Segons el psicòleg organitzacional Adam Grant, aquest fenomen ha crescut en els últims anys i afecta especialment els qui no troben sentit ni desenvolupament en la seva activitat laboral.

L'Organització Mundial de la Salut reconeix el burnout com un problema de salut mental lligat a la feina. No només perjudica la motivació i l'autoestima professional, sinó que pot estendre el seu efecte a la resta de l'equip i a l'àmbit personal, adverteix Goilean.

Consells per a la desconnexió laboral

Els beneficis de les vacances depenen en gran manera de la capacitat de desconnexió psicològica, és a dir, de deixar de pensar en la feina i evitar tasques com ara revisar correus o atendre trucades professionals. "Si no s'estableixen límits clars entre el temps personal i el laboral, costa recuperar l'energia positiva", adverteix l'experta de la UOC. A més, factors com els conflictes familiars o les tensions en les relacions pròximes també poden generar ansietat i dificultar el descans.

Des del pla organitzacional, la tornada a la feina comporta sovint una càrrega excessiva, conflictes, falta de recursos o incertesa laboral. Aquesta pressió, sumada a les tasques acumulades, pot esgotar ràpidament els recursos recuperats durant les vacances i impedir una recuperació real.

Recerques de l'American Psychological Association ressalten la importància d'incorporar activitats restauradores que promoguin la sensació de competència i assoliment, com ara aprendre un idioma, practicar un esport o iniciar un nou hobby. Aquestes activitats, conegudes com mastery experiences, contribueixen a contrarestar l'esgotament i a millorar el benestar. No obstant això, explica l'experta, la majoria de les persones que estan de vacances prefereixen simplement relaxar-se i no realitzar activitats que impliquin esforç.

Hi ha perfils propensos al burnout?

Encara que les condicions laborals i l'entorn organitzacional són els principals factors que expliquen el burnout, també hi influeixen certs trets individuals. Per exemple, les persones amb un locus de control extern (creença que les coses que et succeeixen a la vida depenen principalment de factors externs) o amb puntuacions altes en neuroticisme o inestabilitat emocional (segons el model dels Big Five: obertura, responsabilitat, extraversió, amabilitat i neuroticisme) solen mostrar nivells més elevats d'esgotament.

A més, els qui presenten un comportament de tipus A —caracteritzat per la competitivitat i la necessitat de control— són més vulnerables a l'esgotament emocional. En termes demogràfics, els empleats més joves tendeixen a patir més burnout que els majors de 30 o 40 anys.

També s'observa més propensió al burnout entre les persones solteres que no pas entre els qui estan casats o divorciats. Finalment, el nivell educatiu pot ser un factor de risc: les persones amb estudis superiors tendeixen a ocupar llocs més exigents, la qual cosa augmenta la probabilitat de patir esgotament, assenyala la professora de la UOC.

Com desconnectar durant les vacances

Un dels errors més freqüents és no aconseguir una desconnexió psicològica real. Mantenir-se pendent de la feina durant les vacances —revisant correus, prenent decisions o arrossegant tasques— redueix els beneficis del descans i dificulta la recuperació. Desconnectar per complet és clau per restaurar els recursos personals.

També és habitual omplir el temps lliure amb massa activitats, la qual cosa pot convertir les vacances en una altra font d'estrès. La clau es troba en l'equilibri: combinar moments de repòs amb activitats triades lliurement que generin sensació d'assoliment o benestar. No importa tant la quantitat com la qualitat del que es fa.

Dormir bé també és essencial. Es recomanen entre 7 i 8 hores de son de qualitat en un entorn còmode. Un altre malentès freqüent és pensar que com més llargues siguin les vacances, més grans seran els beneficis. Però l'evidència suggereix que diversos descansos breus al llarg de l'any poden ser més sostenibles que un sol període llarg, segons una recerca d'universitats finlandeses. "Planificar pauses periòdiques ajuda a prevenir l'acumulació de fatiga", aconsella la psicòloga.

Què cal fer si el burnout persisteix

Si el burnout continua després de les vacances, cal actuar tant en l'àmbit individual com en l'organitzacional. A títol personal, convé reforçar la desconnexió fora de la feina, entrenar estratègies d'afrontament de l'estrès, millorar el son i establir límits clars davant de la sobrecàrrega. Però aquests esforços només són eficaços si van acompanyats de canvis estructurals en l'entorn laboral: ajustar la càrrega de treball, oferir més autonomia, reconèixer els assoliments, fomentar un bon clima entre companys, garantir l'equitat i alinear els valors individuals i organitzatius. 

Les polítiques de desconnexió digital, el suport del lideratge i la participació en les decisions són clau per consolidar aquests canvis. En definitiva, superar el burnout requereix intervenir sobre les fonts reals del malestar i no limitar-se a demanar al treballador que s'adapti a un entorn que l'emmalalteix.