Planificar i tenir una xarxa social més enllà de la feina, claus per a afrontar amb èxit la jubilació

Foto: Jeff-Sheldon / Unsplash (CC)
22/03/2017
Redacció
Els psicòlegs reclamen a les empreses que el treballador redueixi progressivament el temps de dedicació laboral perquè es pugui adaptar a la nova etapa

Després d’una etapa professional llarga, arriba el dia de començar-ne una altra: la jubilació. Passar de tenir mil i una ocupacions laborals a no tenir-ne cap d’un dia a l’altre es converteix, en moltes ocasions, en un trencament brusc que no tothom gestiona de la mateixa manera. Els experts asseguren que els aspectes econòmics, familiars, la xarxa social, la salut i l’actitud seran claus a l’hora d’encarar aquest nou rol, que la majoria de vegades no es planifica degudament. Estar jubilat implica tenir més temps lliure, més temps per a dedicar a la família, menys estrès laboral, sensació de llibertat..., però també pot portar frustració, ansietat, soledat, pèrdua d’amics o depressió. Els psicòlegs consideren bàsic planificar aquest moment de canvi abans no es produeixi i conrear les relacions socials fora de la feina per a afrontar amb garanties aquest nou període de la vida.

Passar de ser productiu per a la societat a ser inactiu genera en molts casos una sensació de buidor o inutilitat. Després de treballar vuit hores diàries, la pregunta que es fan moltes persones l’endemà de jubilar-se és: «I ara què faig?». Per a evitar que sigui un procés sobtat, la psicòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Eulàlia Hernández aconsella «preparar-se i planificar la nova manera de viure».

«S’ha d’intentar que sigui una transició progressiva i que el canvi no sigui tan trencador i desestabilitzador per a la persona que no el pugui afrontar», explica. Un fet que, segons diu, es pot aconseguir generant rutines noves, interactuant amb persones conegudes d’altres entorns diferents de la feina o participant en activitats socials que promoguin sentir-se actiu en un grup, cosa que evitarà el sentiment d’inutilitat. Ser conscient del moment de canvi, no amagar el cap sota l’ala, tenir una actitud positiva i una bona salut emocional també són elements bàsics, segons Hernández, per a afrontar aquesta nova etapa.

La també psicòloga experta en vellesa i professora col·laboradora de la UOC Montserrat Lacalle afegeix que una possibilitat seria que les empreses s’impliquessin més a l’hora de gestionar aquest moment, fent que el treballador redueixi progressivament el temps de dedicació a la feina o que pugui transmetre la seva experiència i bagatge professional als joves que es van incorporant al mercat laboral.


Tenir vida fora de la feina

Lacalle explica que, si bé les persones que tenen ganes de jubilar-se d’entrada solen encarar positivament aquest moment, més endavant poden sentir-se frustrades perquè la realitat no s’ajusta a les seves expectatives inicials. Si la jubilació no és volguda, les conseqüències poden ser pitjors. La psicòloga argumenta que, si a un retir forçós s’afegeix el fet d’haver centrat l’autoconcepte en el rol professional, nivells d’exigència alts i perfeccionisme, solitud o no tenir una xarxa social fora de l’àmbit laboral, les possibilitats de patir un principi de depressió o trastorn d’adaptació són més grans. Hernández, que també forma part del grup de recerca de la UOC PSiNET (Psicologia, Salut i Xarxa), afegeix que altres aspectes, com el catastrofisme sobre el futur, uns recursos econòmics molt minvats o ser dependent, poden dificultar el procés d’adaptació a la nova vida.

Tant les psicòlogues com el sociòleg i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Francesc Núñez consideren «fonamental» tenir una xarxa afectiva fora de l’àmbit laboral abans d’encarar aquesta etapa. «La gent que arriba a la jubilació sense aquesta xarxa ―relacions d’amistat, família...― va encaminada a l’ostracisme social», assegura. Segons Núñez, tenir parella o fills també és un factor que contribueix positivament a afrontar aquest moment, sempre que la relació sigui satisfactòria. Si no és així, la jubilació pot agreujar els conflictes de parella. «La jubilació i les vacances incrementen els divorcis», explica. Segons dades de l’Idescat, el nombre de divorcis de matrimonis amb més de vint anys de convivència ha augmentat prop d’un 10% en els últims dos anys.


Alerta amb la sobreocupació

Una de les fórmules que troben les persones jubilades per a omplir la gran quantitat de temps lliure que tenen per davant és apuntar-se a moltes activitats. Tanmateix, la psicòloga Montserrat Lacalle alerta del perill que implica sobreocupar-se en excés sense tenir un interès autèntic pel que s’està fent. «De vegades, rere una agenda tan plena, s’amaga una negació de la realitat i és una manera de fugir de l’afrontament del nou moment vital», afirma Lacalle, que aconsella dur a terme activitats que realment omplin i no fer per fer.

Més enllà de crear-se una rutina amb moltes activitats, Núñez considera que la jubilació també és el moment de deixar de ser egoista i viure més per als altres. «La vellesa hauria de ser el moment de la generositat, de retornar a la societat tot el que t’ha donat i el que t’ha fet com ets», explica.

 

#expertsUOC

Montserrat Lacalle

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Foto de la professora Eulàlia Hernández Encuentra

Eulàlia Hernández Encuentra

Expert/a en: TIC i salut, ús personal i professional d'internet per a la salut, promoció de la salut mitjançant les TIC, psicologia del desenvolupament al llarg del cicle vital (com som les persones en diferents moments de la vida).

Àmbit de coneixement: Psicologia del desenvolupament.

Veure fitxa
Foto del professor Francesc Núñez Mosteo

Francesc Núñez Mosteo

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del programa d'Humanitats i del màster d'Art, literatura i cultura contemporànies

Expert/a en: Sociologia del coneixement i de la cultura, sociologia de les emocions.

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.

Veure fitxa